Nova composició del Parlament de Catalunya:

Torredembarra manté l'augment del percentatge de participació al segon avanç

Torredembarra augmenta lleugerament el percentatge de participació en el primer avanç

Constituïdes les 15 meses electorals a Torredembarra

Hortènsia Grau (ICV), parlant de la crisi: 'Per solucionar un problema no pots aplicar les mateixes receptes que l'han creat'

La cap de llista de la formació ecosocialista ha contestat als lectors del xat del Diari. La candidata d'ICV-EUiA aposta per les energies renovables i diu que no es pot parlar de cemetiri nuclear sense un pla de tancament de les centrals nuclears.


Quines són les seves propostes contra la violència de gènere i sobre polítiques de seguretat de cara al nou govern?(Lluïsa Bernat, de Reus)

La violència de gènere ha estat una de les prioritats de les polítiques de seguretat impulsades des d'Interior, així hem dotat de Grups d'Atenció a la Victima a totes les comisaries, hem fet el programa "Dona tens dret a viure sense violència", els protocols contra agressions sexuals, matrimonis forçats, ablació de clitoris i dins del programa que fem amb les escoles i instituts el còmic què ha rebut un premi de l'Associació Catalana de Periodistes. S'ha de seguir treballant amb la prevenció, amb el proghrama interdepartamental, la coordinació de tots els agents implicats, salut, benestar social, seguretat, justícia i respecte a certes actituds individuals com les declaracions de l'alcalde del PP de Valladolid, tolerància zero.

Amb les victimes, tant dones com els seus fills i filles tractament, facilitats laborals, acollida tal i com recull la Llei d'erradicació de la violència masclista.

També calen intervencions en la justícia per tal que sigui més àgil, amb complir ordres allumnyaments, impagament pensions alimentàries i judicis.

Respecte a la seguretat en general seguir les polítiques desenvolupades durant aquest 4 anys: enfortir la mediació en la resolució de conflictes i la policia de proximitat, continuar el programa de reducció de victimes de trànsit i seguretat/educació vial; enfortir el sistema integral de protecció civil 112, coordinació emergències, continuar enfortint el sistema d'extinció d'incendis, desenvolupar la Llei del sistema policial de Catalunya que permetra mancomunar serveis de seguretat entre petits municipis, dotar la figura de l'auxiliar i desenvolupar la carrera professional.

- Quines són les principals mesures que proposen per sortir de la crisi actual? (Josep Gómez, de Tarragona)

Nosaltres pensem que no podem sortir de la crisis amb el mateix model econòmic, financer i del mercat que l'ha provocat, es el que deia l'Einstein "Per solucionar un problema no pots aplicar les mateixes receptes que l'han creat", per tant nosaltres apostem per la creació d'ocupació des de l'impuls públic ( New Green Deal) i amb col·laboració amb l'emprenedoria i les PIMEs, en dos grans sectors:

PRIMER el reforçament dels serveis de l'estat del benestar: educació, cura dels infants de 0-3 anys, sector sanitari i sociosanitari, cura de la gent gran, desenvolupar la llei de la dependència, perquè tot i l'avenç encara estem lluny de la protecció social de l'europa dels 15.

SEGON: posar la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic en el centre de la nova economia com una oportunitat per a generar nous llocs de treball en sector com les energies renovables: eòlica, fotovoltaica, solar, geotèrmica, biomassa, aquesta lligada al primer sector a l'aprofitament de boscos i de la resta vegetal, posar en valor la pagessia amb preus justos i lligat a la industria agroalimentàri; las rehabilitació d'edificis amb criteris d'estalvi i eficiència energètica creant un parc d'habitatge de lloguer i dotacional, l'electrificació del transport tant a partir del ferrocarril com dels vehicles elèctrics, fer de la mobilitat sostenible una font i poder desenvolupar el cluster ferroviari.

Per últim una política fiscal progressiva, que gravi les grans fortunes i l'especulació financera i no les rendes del treball com ara, una política de persecució del frau fiscal i l'economia submergida, taxes ambientals per a les grans empreses amb la màxima de "Qui contamina paga" i també la creació d'una banca pública ètica que pugui fer arribar crèdit als autònoms, emprenedors i PIMEs, tot això molt resumit si t'interesssa més a la web hi ha el programa.

Quines polítiques pensen portar a terme per a afavorir l'accés a la banda ampla d'internet als pobles d'àmbit rural de Catalunya? Actualment no tenim manera de connectar-nos a velocitats de connexió elevades com la resta de conciutadans que viuen a ciutat, perque lògicament no som comercialment atractius per a les grans operadores.(Jose Padilla Ventura, La Riera de Gaià)

Comunicacions electròniques neutrals, desplegant les infrastructures de telecomunicacions des del sector públic impulsant nous models de desplegament de xarxes de fibra òptica que permetin que arribi a tot arreu i grarenteixen la igualtat d'oportunitata i l'equilibri territorial.

Ens interessa també accelerar el desplegament de la Xarxa Oberta de Catalunya, continuant amb els ajuntaments el projecte Localred.

Com concreta la aposta per energies netes i renovables? (Quim Laborda, de Tarragona)

En primer lloc oposició a la instal.lació del cementiri nuclear a Ascó i Catalunya a més no es pot parlar de cemetiri sense un pla de tancament de les centrals nuclears, per poder saber fins quan estaran generant residus.

Calendari de tancament de les nuclears amb un pla pont que vagi susbtituïnt la producció energètica, avui ja es produeix més amb altres fonts que amb la nuclear, a més pactar amb empreses propietaris allargar 5 anys a canvi de que els diners s'inverteixin amb seguretat i desmantellament i inversió en el territori per dinamitzar i crear ocupació després del tancament.

Seguir el pla energètic de Catalunya per al 2020; 30% estalvi, 30 % eficiència i 25 % renovables.

Només un exemple quan s'acabi d'instal·lar tota l'eòlica programada, produirà el mateix que 3 nuclears 0 7 tèrmiques de cicle combinat ( no ho dic jo, ho diu Ramon Folch article "El Periódico").

Voldria saber la seva posicio, tant personal com de partit sobre l’assumpte dels fets que están succeïn als territoris ocupats del Sahara Occidental, a on s’estan vulneran el drets humans. (Joan Carles Filella Riba)

El govern español s'ha d'implicar, ha de comdemnar els fets a més com ex pais administrador i potènica colonial té aquesta i altres responsabilitats.

S'ha d'implicar en els organismes internacionals i a Europa en el compliment de les Resolucions de l'ONU, sobre el referèndum i el dret a l'autodeterminació del poble saharaui.

Es una vergonya què un govern què es diu socialista i què entre les seves bases hi ha tantes persones implicades en la causa saharaui mantingui aquesta actitud lligada a interessos econòmics i geopolítics i no de solidaritat i justícia internacional.

- Per què no han aconseguit fer desaparèixer els barracots dels col·legis des de que están al tripartit? (Montse Rebull, Torredembarra)

En els darrers 7 anys han arribat a Catalunya més de 700.000 persones de totes parts dels món això vol dir que s’ha hagut de fer front a l’escolarització de molts nens i nenes i que hem passat d’una época a començament del 2000 que es tancaven escolaes, i tot i així hi havia barracons a l’epoca en que els 7 anys de govern d’entesa hem fet 2 escoles per semana, els temps d’estar els alumnes en barracons ha passat de 5 anys en l’època de CiU a menys de 2 anys, Tot i així a vedades es donen retrdas en la construcción o bé pels problemes dels ajuntaments en facilitar solars que reuneixin les condicions o per temes pressupostaris.

De totes formes Montse pots mirar a tots els pobles de la teva zona i veuras els coles, Instituts i sobretot Llars d’Infants públiques que ha fet aquest govern.

- Vostè que ha estat responsable dels Mossos al Camp de Tarragona, què hem de fer per tenir més seguretat a casa nostra? (Enric Conreras)

- Enric, crec que aquest tema ja l’he contestat una mica amb la primera pregunta, de totes formes la seguretat és també una percepció molt subjectiva i és també important tenir en compte les mesures d’autoprotecció a més de les purament policials, tot i amb això el desplegament dels Mossos ha millorat la seguretat i seguirem ampliant les dotacions fins arribar als 18.000 agents i col·laborant amb les policies locals.

- ¿¿Porqué tienen tan buen mensaje pero no logran más votos en el Parlament y en Madrid?, ¿qué les falla? (Aurelio Romaguera, de Tarragona)

- Aurelio, esta es la pregunta del millón. Si tienes tú la respuesta, ven que te fichamos ¡!! Jo crec que com què és un missatge tan diferent i encara minoritari i no tenim massa altaveus mediàtics on poder emetre opinió costa de fer arribar, tot i que cada vegada sóm més. La izquierda verde en Europa esta creciendo y hoy ya en algunos países ha superado a la socialdemocracia. Esperemos que en España suceda algo similar, pero seguro que más tarde, sempre anem una miqueta endarrerits.

- Hem de facilitar que vinguin més ‘sense papers’? (Marcos García, de Tarragona).

Marcos, crec què aquesta no és la qüestió, justament el partit què avui és més beligerant i xenòfob contra la immigració és elque va facilitar quan governava l’arribada més masiva de treballadors /es de fora.

Ara, com saps, ja no arriben perquè hi ha crisi i del què es tracta és de mantenir els drets i deures dels que están aquí treballant i vivint, exactament igual que la resta de ciutadans han de cumplir les lleis i gaudir de les llibertats com la resta de ciutadans.

Cal seguir els plans d’acolliment municipals recollits al Pacte per la Immigració i dotar els ajuntaments dels recursos necessaries per a fer-hi front. I també fer del català la llengua que ens uneix, com ha estat sempre, perquè Catalunya sempre ha estat terra d’acollida i com deia en Pujol “ Es català tot el qui viu i treballa a Catalunya”. Jo crec que amb aquesta máxima podem desterrar les llavors del conflicto, l’odi què només pot servir per generar més conflicte i malestar social.

Font: Diari de Tarragona

Joan Herrera: "Vull reivindicar la política, amb transparència i parets de vidre"

Herrera considera que el cara a cara és un "gest a la desesperada del PSC".

Pel candidat d'Iniciativa Esquerra Unida, el PSC ha acceptat el debat entre Mas i Montilla perquè està desesperat. Amb tot Herrera no és partidari de presentar un recurs a aquesta decisió. Ho ha dit en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio". 

Joan Herrrera veu el cara a cara com un gest a la desesperada del PSC. Amb tot, el candidat d'Iniciativa no és partidari de presentar-hi un recurs.

Amb to irònic el presidenciable ecosocialista ha dit que suposa "que ho fan perquè estan frec a frec a les enquestes" i ha qualificat d'"intent de polaritzar la campanya" la decisió de fer el debat Montilla-Mas. Per Herrrera, però, el cara a cara no té sentit perquè "en aquest país fa molts anys que les majories es defineixen des de la pluralitat".

Herrera ho ha dit a l'entrevista d'"El matí de Catalunya Ràdio, on ciutadans anònims li han plantejat diverses qüestions. Un ciutadà ha preguntat a Herrera "què faria per evitar que continuïn tancant les petites i mitjanes empreses?", i Herrera ha contestat "200 milions d'euros de l'Institut Català de Finances per a la petita i mitjana empresa".

Font: 3cat24.cat

Herrera diu que Iniciativa ha d'aspirar a assolir el segon diputat per Tarragona

Una nova política, que trenqui amb la lògica perversa de l'enriquiment fàcil, que es basi en l'ètica i la transparència i que venci les enquestes. Aquest és el canvi de rumb que el candidat d'ICV en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, Joan Herrera, va defensar ahir en l'acte central de campanya al Camp i l'Ebre que es va celebrar al Palau de Congressos de Tarragona. En un primer enfocament del seu discurs cap a les comarques del sud del país, va manifestar que Iniciativa espera assolir el segon diputat per Tarragona: el tortosí Jaume Forcadell. No va amagar, però, que és un “objectiu complicat”, si bé va insistir que la formació que lidera “segueix creixent” i que “sobretot un territori tradicionalment oblidat, com ha sigut l'Ebre, es mereix que surti Forcadell per incrementar la seva quota de representació al Parlament”. A banda, va retreure de nou que els que “se suposa” que són els màxims aspirants a governar la Generalitat, Montilla (PSC) i Mas (CiU), no es comprometin a rebutjar el cementiri nuclear a Ascó; i va afegir que la Catalunya que vol no és la que han protagonitzat CiU i el PP a Tortosa, on “han evitat que es tregui el monument franquista més gran que queda dempeus al país”.

També en els parlaments, la número 1 de la coalició per Tarragona, Hortènsia Grau, va subratllar que, tot i ser “debutant” en el camí cap al Parlament encapçalant una llista, s'està sentint “molt còmoda”: “Defenso les propostes amb honestedat i des de la meva condició de dona”. En aquest sentit, aposta per “la campanya real”, que és quan surt al carrer i contacta amb la gent: “Només diem el que farem i, si després no ho podem complir, n'expliquem el motiu. No ens ha de sorprendre la desafecció política, ja que som els únics que deixem clar que no pactarem ni amb CiU ni amb el PP”.

Font: ELPUNT

ICV es presenta com l'antídot als plans de la dreta

El discurs que de manera insistent estan emetent els ecosocialistes des de fa setmanes va vertebrar l'acte central de la seva campanya a les comarques de Girona, fet ahir al Teatre de Blanes: “Alerta que ve la dreta i nosaltres som els únics que podem oferir una alternativa vertaderament d'esquerres”, va ser el missatge, clar i rotund, del presidenciable, Joan Herrera; el cap de llista per Girona, Joan Boada, i el número tres per Barcelona, Jordi Miralles. O dit amb altres paraules: la societat del benestar està en perill perquè tant CiU com el PP –una aliança que no es pot descartar, va afirmar Herrera– es proposen aplicar les retallades pressupostàries en les despeses socials i en el funcionariat, la major part del qual –va apuntar– treballa en educació, sanitat i els cossos de seguretat. Aquells dos partits també preveuen –va assegurar Boada– eliminar o reduir l'impost de successions, que grava als econòmicament més forts, i, en el cas del PP, també retallar les subvencions a les entitats sense lucre. I per si amb això no n'hi hagués prou per desqualificar els partits de Mas i Alícia Sánchez Camacho, Boada els va acusar de tenir una manera de governar amb “clientelisme i corrupció”.

L'alternativa que proposa ICV i que ahir tots tres candidats van resumir és la creació d'ocupació (300.000 per tot Catalunya, 31.000 dels quals, a Girona) potenciant feines relacionades amb l'assistència social i la nova economia. I, en lloc d'aconseguir recursos estalviant dels serveis socials, l'educació i la sanitat, aplicar una fiscalitat que faci pagar els que més tenen.

Crida a la mobilització

La candidatura d'Herrera tem la resignació de l'electorat. Per això aprofiten totes les oportunitats –i ahir també– per animar la gent que no es quedi a casa i que surti a votar. En aquest sentit, Boada va apel·lar a l'esperit de la vaga general del setembre per mobilitzar els sindicats.

Contra Alícia Croft

Joan Herrera va aprofitar el seu parlament per retreure al PP el joc virtual en què la blanenca Alícia Sánchez Camacho, caracteritzada com a Alícia Croft, lluita contra immigrants. “El país ha de dir prou”, va dir i va emplaçar Sánchez Camacho a que faci plegar el responsable d'aquesta iniciativa.

Política agrària

D'altra banda, ahir la número dos dels ecosocialistes per Girona, Montse Escutia, va defensar a Castelló d'Empúries l'agricultura ecològica, basada en la producció local i la posada en valor del territori. És un model –va assenyalar Escutia– que s'adiu amb els objectius europeus de polítiques agràries.

Font: ELPUNT

Josep Guia: “El PSAN no podia ser un mer espectador en aquestes eleccions”

El líder històric del PSAN ha impulsat el partit a donar suport a la Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de l'expresident Joan Laporta en les pròximes eleccions catalanes. Guia, que ocupa un testimonial penúltim lloc en la candidatura per la circumscripció de Barcelona, se sent satisfet per l'assumpció per part de SI d'una declaració d'independència “en dos temps”, primer al Principat, després al conjunt de Països Catalans.

Feia 18 anys que el PSAN no es presentava a unes eleccions i ara ho fa de la mà de SI. Per què?

Aquestes eleccions marquen una diferència respecte a totes les anteriors. El tema és per primera vegada la independència, tant per als partidaris com per als detractors. Arriben després d'un any de consultes per la sobirania i de creixement del sentiment independentista. SI no es presenta per gestionar l'autonomia, és refractària a participar en un govern autonòmic perquè vol el Parlament per a proclamar la independència. En aquest context, el PSAN, el partit que més anys fa que lluita per la independència, no podia ser un mer espectador quan estan fent-se passos importants cap a la independència.

S'atreviria a pronosticar una data per a la independència?

Una cosa és la proclamació d'independència i una altra, la independència efectiva. Respecte a la proclamació, vaticinem i apostem que serà cap al 2014, és a dir, dins de la legislatura que començarà amb aquestes eleccions. Una altra cosa és el reconeixement internacional de la independència. Fins que arribe aquest moment caldrà aprofitar el temps per a estendre el sentiment d'independència a tot arreu dels Països Catalans.

Al País Valencià, el principal partit nacionalista, el Bloc, té dificultats fins i tot per a superar la barrera electoral del 5%. Amb aquest panorama, quines expectatives albira perquè els valencians s'unisquen al procés d'independència?

Una situació d'èxit al Principat representarà un revulsiu al País Valencià. Si en el seu temps Macià, durant la República, s'hi haguera presentat també pel País Valencià, hauria fet un forat infinitament major del que feren els partits valencianistes de l'època. De fet, el líder més aplaudit pel poble valencià en el moment que van vindre les despulles de Blasco Ibáñez en 1932 va ser Macià. El victorejaren. Si la independència triomfa al Principat, es produiran una sèrie de sinergies al País Valencià i aquest 5% serà per fi superat. Clar que, de vegades, es diu que fer catalanisme al País Valencià no és rendible electoralment i jo no sé si serà millor o pitjor però el que és clar és que la moderació actual no està donant grans resultats. Potser seria millor fer una política desacomplexadament catalanista.

Posaria també una data a la segona fase de la independència adreçada, segons el programa acordat pel SI i el PSAN, al País Valencià i a la resta de territoris de parla catalana?

Per a la segona fase faria un pronòstic d'entre 8 o 10 anys superior al de la primera, i potser no tant si s'acceleren les coses.

Tem la reacció de l'Estat espanyol si es consolida un procés independentista?

En el cas de Catalunya, i dins de la Unió Europea, funcionaran els mecanismes que funcionaran també per a Escòcia o per a Flandes. Es procedirà a una ampliació interior de la Unió. Són instruments que ja han sigut posats en pràctica per a Montenegro o Kosovo. Per tant, encara que als espanyols els semble malament no tindran altre remei que empassar-s'ho perquè es tracta de processos democràtics que s'hauran de respectar. I fins i tot al Gran Hermano americà li tindrà igual que ací hi haja un estat o dos. Això no vol dir que Espanya no s'hi oposarà tant com podrà.

Respecte a les presumpte irregularitats comeses per Laporta quan era president del FC Barcelona, què en pensa?

Estic convençut que si no s'haguera dedicat a la política ningú no faria les acusacions que s'estan fent avui. L'origen és una maniobra per desgastar el projecte polític que Laporta encapçala, que no és ben vist pels poders fàctics, començant per l'actual president del FC Barcelona, Sandro Rosell, molt afí a Convergència. El fet que hi haja hagut dispendis no justificats s'haurà d'aclarir i imagine que Laporta té arguments suficients per a poder-los explicar. Però estarem a l'aguait. En tot cas, hi ha una cosa que ens fa valorar positivament la situació i és que si ell tinguera coses a amagar no hauria fet aquest pas i s'hauria dedicat a una altra cosa on podria guanyar més diners i estar millor considerat.

Salvant les distàncies, òbviament, l'argument de la conspiració per a respondre a les acusacions de presumpta corrupció em resulta molt familiar. Em referisc a Camps, amb el cas Gürtel.

No parlem del mateix. Ací no hi ha imputats. En tot cas, si això arribara al final, si hi intervinguera el fiscal i hi haguera proves de malversació, evidentment el PSAN no donaria suport a un projecte així. La nostra aliança és, en principi, fins al desembre, no fins que la mort ens separe. Després en parlarem.

Qui ha fet més per aquesta embranzida independentista, els referèndums municipals o la sentència sobre l'Estatut català?

L'embranzida és anterior a la sentència. Alguns fa anys que lluitem per la independència i alguna cosa hi hem contribuït. De fet, en els vuitanta ja hi hagué una gran embranzida, que permeté a ERC reconvertir-se en partit independentista i tindre un gran resultat en les autonòmiques de 1992, després de l'operació de Garzón contra l'independentisme català. Això estava latent i ara hem arribat al punt actual, a la segona gran embranzida, on tot hi ha contribuït, també la sentència, però només ha sigut l'última espenta.

El PSAN és un partit marxista i SI, no, però, amb tot i això, han pogut arribar a un acord.

Des dels anys vuitanta preconitzem amb una proposta teòrica que advoca per un front patriòtic per a obtenir la independència. Això és gairebé abans que nasquera Laporta. Cap nació del món ha arribat a la independència només des d'opcions socialistes o comunistes. La idea de front patriòtic entra dins del marxisme d'alliberament nacional, no ens l'ha teoritzada la dreta. A més, des de la perspectiva estricta de l'alliberament de classe, la situació d'una Catalunya independent és més favorable per als interessos de la classe obrera que no la situació actual de dependència, espoliació i sotmetiment a l'Estat.

 

Vostè té temps per a les matemàtiques, la política i també per a la literatura medieval. De fet acaba de publicar Ficció i realitat a l'Espill.

Sí, és que a casa no tinc televisió... El llibre és d'un extracte d'una part d'una tesi doctoral, en un format més atractiu, no tan acadèmic. Està centrat en el segle XV. A mi m'interessen els enigmes de la literatura catalana d'aquell moment. M'interessa el context dels fets, cosa que no sempre preocupa els estudiosos. És una reivindicació del mètode i de l'època. Estem a les portes del Renaixement, hi ha una gran eclosió cultural. L'Espill mateix, igual que el Tirant, és un llibre pre-renaixentista, amb molts signes de modernitat. València és una ciutat precoç, però malauradament, la felicitat no és completa i arriba la Inquisició dels Reis Catòlics que desfà els sectors socials de jueus i conversos, que són els que aguantaven l'estructura cultural autòctona.

En el llibre plateja una sèrie d'interrogants sobre l'autor i la data de l'obra. Quins?

Són temes que deixe oberts perquè els pense el lector. Pose interrogants sobre la possibilitat que l'autor siga Jaume Roig, tot considerant que mor en 1478 i que l'Espill no es va escriure ni a Callosa ni en 1460, com està demostrat documentalment. El llibre és posterior, però quant? Doncs jo no hi faig afirmacions categòriques. Una de les principals coses que es demostra és que l'Espill beu de Lo Cartoixà, obra que Joan Roís de Corella va traduir del llatí al català. Lo Cartoixà es publicà a la darreria del XV però potser l'Espill no depén de Lo Cartoixà sinó del treball previ de l'edició de Lo Cartoixà. Això obliga a endarrerir la datació de l'Espill i si s'endarrereix molt de temps és improbable que l'haguera pogut fer Jaume Roig, almenys jo em pense que no.

Els professor Hauf, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i la seua deixebla Peirats insisteixen en l'autoria de Jaume Roig i, a més, han desautoritzat el seu llibre. Què en pensa?

Que és deplorable que continuen encastellats en posicions de manca de rigor i de mètode científics. No ja la disciplina fraseològica, que ignoren, sinó la documentació d'arxiu, que no llegeixen, fa inadmissible el manteniment de la data [1459-1460] i el lloc [Callosa] convencionals d'escriptura de l'Espill. Continuar entestats en això és impresentable, des del punt de vista de la crítica rigorosa. La documentació ho desmenteix clarament. D'altra banda, potser han reaccionat així perquè, al meu llibre, pose en evidència moltes errades contingudes a la tesi de Peirats, dirigida per Hauf, que no han estat corregides en l'edició que se n'ha fet. Així, les mencions equivocades a determinats passatges de la Bíblia, o la falta de percepció dels anacrònics esments al Delfí de França, als timbres nous; o les fantasioses, per no dir-ne delirants, identificacions de mossèn Company i d'en Remolins. Als estudiosos de la filologia catalana medieval no els vindria malament que feren una mica de recerca d'arxiu per tal d'esbrinar com cal el context en què es produïren els textos. Així, serien més escrupolosos en qüestions de datacions i, també, sabrien distingir entre un frare i un capellà, o que tractar algú d'honorable no significa que fos cavaller.

 
Font: ELPUNT

El tripartit sumaria més escons que no CiU, segons el sondatge del CIS

L'últim sondatge del CIS apunta uns resultats amb vista a les eleccions del 28 de novembre molt diferents de les altres enquestes publicades fins ara. D'una banda, el PSC, ERC i ICV patirien una pèrdua més lleu d'escons, fins al punt que sumarien més escons que no CiU, que quedaria a nou de la majoria absoluta; d'una altra banda, atorga percentatges ínfims, d'al voltant de l'1% a Reagrupament i a Solidaritat.

El sondatge apunta que CiU guanyaria onze diputats en aquestes eleccions autonòmiques i guanyaria les eleccions, obtenint el 38% dels vots i 59 escons, a nou de la majoria absoluta. El PSC perdria quatre diputats i es quedaria amb 33, obtenint el 22,7% dels vots. La tercera força més votada seria Esquerra, amb el 10,2% dels vots, però perdria entre cinc i sis diputats. El PP mantindria la representació actual; ICV perdria un diputat, quedant-se amb onze, i Ciutadans es quedaria amb els tres escons que té ara. Segons l'enquesta, ni Solidaritat ni Reagrupament no entrarien al Parlament de Catalunya.

Font: VILAWEB

Proposta 433 del Programa Electoral de Convergència i Unió:

"Proposarem la creació d’un contracte d’aprenentatge dels oficis, de caràcter no retribuït i sense cost per a l’empresa, per a la formació professional dels estudiants dins les empreses."

Carta oberta a l'alcalde de Torredembarra Daniel Masagué, de la Coordinadora Skatepark Torredembarra

AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA
At. Sr. Daniel Masagué Pere

Torredembarra, 4 de novembre de 2010

En representació d'un grup de ciutadans de Torredembarra i en referència a la situació de malestar en la que ens trobem a conseqüència de no tenir encara un espai on practicar en condicions l'esport de l'skate a la nostra vila, ens veiem abocats a demanar al senyor Alcalde de buscar una solució urgent per tal d'aconseguir una convivència òptima per tots els afectats.

L'esmentada situació actual majoritàriament comporta:
1.- Que la Policia Local estigui fent a més a més de la seva feina, tasques de persecució a nens (la majoria menors) que només volen practicar un esport.
2.- Que els menors siguin perseguits i tractats com a delinqüents i comencin a tenir un historial de petites denúncies, amb els conseqüents transtorns psicològics i administratius que comporten aquestes accions policials.
3.- Que els veïns pateixen molèsties i cursin les seves legitimes queixes provocant més feina a la Policia Local i a l'administració d'aquest Consistori.
4.- Que els pares/mares/tutors com a responsables dels menors tinguin un problema afegit a les ja delicades i assumides tasques familiars. Problema que fins i tot, tal com estan les coses, pot acabar en el jutjat o amb una sanció econòmica.

I d'altres que no esmentem per no allargar el present escrit.

És per això, que demanem:

1.- Que es rebi per part de l'Ajuntament i el Sr. Alcalde la seguretat en ferm, de construïr un Skatepark en condicions i definitiu en el espai que ja estava previst (Zona esportiva o voltants), en un termini no gaire llarg.

I com a prova del bon fer de la Coordinadora i de les ganes d'arreglar aquest problema,
Proposem una solució consensuada:
- Que l'Ajuntament de manera urgent i mentre no estigui acabat l'Skatepark definitiu, es faci càrrec de delimitar, il·luminar, portar els mòduls montats actualment i preparar el terra d'un espai alternatiu, i la Coordinadora es faria càrrec del mobiliari urbà que faltés per a la pràctica de l'Skate dins de l'espai delimitat.
- Creiem que un bon espai que abaratiria les despeses immediates de l'Ajuntament, ja que el terra està posat i només caldria delimitar i il·luminar l'espai, pot ser la part final del Pàrquing Mañé i Flaquer.

No descartem fer diferents mobilitzacions per tal d'informar i recordar als ciutadans de Torredembarra que des de la Coordinadora estem preocupats per un problema que per l'Ajuntament de Torredembarra no és prioritari i que té solució, ja que el pressupost per a construïr l'Skatepark ja està aprovat fa temps.

Amb ànim de col·laborar i trobar solucions, quedem a l'espera de la seva resposta.

COORDINADORA SKATEPARK TORREDEMBARRA

(Fotografia gentilesa de Jordi Aparicio)

freesakineh

SAKINEH EXECUTION IMMIMENT – SON IMPRISONED FOR TRYING TO HELP

PLEASE USE YOUR VOICE AGAINIn July of this year you were one of 385,000 people from around the world who signed on to Freesakineh.org in an effort to stop the Iranian regime from stoning Mohammedi Ashtiani to death.   Thanks to your efforts Sakineh is still alive.  But yesterday news came, following a secret call from the prison where she is held that an execution order has been delivererd to her.  Her situation is truly precarious.

Please again use your voice. Sign the petition below so that we can let the Iranian regime know that we have not lost our resolve. 

Know too that almost every single person in Iran who has worked on behalf of Sakineh has either been imprisoned or forced to flee the country.  Most sadly, her son Sajaad who has devoted his life to saving his mother is now also in jail – guilty only of trying to bring justice to  his mother.  Our petition to the Ayatollah Khameini asks for both to be immediately released. 

We must be bold and steadfast.  We must make our voices heard.  We made a difference this summer. We can again.

Please sign

FreeSakineh.org

LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)

Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas.

CASTELLANO
Lipdub por la independencia de Catalunya y el resto de los Països Catalans, realizado el 24 de octubre del 2010 en la ciudad de Vic. Este video tiene el récord mundial de más gente participando en un lipdub, 5.771 personas, acreditadas por la World Records Academy. La iniciativa surge de la gente del pueblo catalán. Se quiere hacer saber, a todo el mundo, que Catalunya es una nación y como tal necesita la independencia para asegurarse la supervivencia y el futuro. La canción escogida ha sido La Flama, del grupo Obrint Pas.


ENGLISH
Lip dub for the independence of Catalonia and the rest of the Catalan Countries, recorded October the 24th 2010 in the city of Vic. Achieving a total amount of 5.771 participants, the World Records Academy awarded the World Record for being the lip dub with highest participation ever. The initiative was born by a group of Catalans, whose aim is to let the whole world know that Catalonia is a nation, and without its independence it cannot be assured its survival and future. The chosen song was composed by the group "Obrint Pas" and its title is "La Flama".


FRANÇAIS
Lipdub pour l'indépendance de la Catalogne et le reste des Pays Catalans, réalisé le 24 octobre 2010 à la ville de Vic. Ce video possède le record mondial du plus grand nombre de participants sur un Lipdub, 5771 personnes selon la World Records Academy. L'iniciative a surgit des gens du peuple catalan.On veut faire savoir à tout le monde que la Catalogne est une nation qui en tant que telle a besoin de l'indépendance afin d'assurer sa survie et son futur. La chanson choisie es "La Flama" du groupe Obrint Pas.


DEUTSCH
Lipdub für die Unabhängigkeit Kataloniens und der übrigen katalanischsprachigen Gebiete, aufgenommen am 24. Oktober 2010 in der Stadt Vic. Der World Records Academy zufolge hät das Musikvideo mit 5.771 Darstellern derzeit den Teilnahmeweltrekord unter den Lipdubs. Das Projekt geht auf Initiative der katalanischen Zivilgesellschaft zurück. Zweck ist es, die Weltöffentlichkeit darauf hinzuweisen, dass Katalonien sich als eigenständige Nation begreift und zur Sicherung seines kulturellen Fortbestands nach Unabhängigkeit strebt. Die Hintergrundmusik mit dem Titel „La Flama" stammt von der Gruppe „Obrint Pas".


ITALIANO
Lipdub per l'indipendenza della Catalogna e per il resto dei Paesi Catalani, girato il 24 ottobre 2010 nella città di Vic. Questo video detiene il record mondiale del maggior numero di persone partecipando in un lipdub, 5.771 persone, secondo il World Records Academy . L'iniziativa sorge dalla gente del popolo catalano. Ci si vuole fare sapere per tutto il mondo, che la Catalogna è una nazione e come a tale ha bisogno della indipendenza per garantire la sua sopravvivenza ed il suo futuro. Il brano selezionato è stato "La flama", del gruppo Obrint Pas.


EUSKARA
Kataluniaren eta Països Catalans herrialde osoaren independentziaren alde egindako lipdub-a, 2010eko urriaren 24an grabatuta, Vic hirian. Bideo honek lipdub jendetsuenaren errekorra dauka, 5771 pertsona, World Records Academy-ak ziurtatuta. Iniziatiba hau herri kataluniarreko jendearengan sortu da. Mundu guztiari jakinarazi nahi zaio Katalunia nazio bat dela, eta horregatik independetzia behar duela, biziraupena eta etorkizuna ziurtatzeko. Aukeratutako abestia La Flama da, Obrint Pas taldearena.


GALEGO
Lipdub pola independencia de Catalunya e o resto dos Països Catalans, realizado o 24 de outubro de 2010 na cidade de Vic. Este vídeo ten o record mundial de máis xente participando nun lipdub, 5.771 persoas, segundo a World Records Academy. A iniciativa xorde da xente do pobo catalán. Quérese amosar, a todo o mundo, que Catalunya é unha nación e como tal necesita a independencia para asegurar a súa supervivencia e o seu futuro. A canción escollida foi La Flama, do grupo Obrint Pas.