Per un feliç i esperançador 2010!

LA LLENGUA D'UN POBLE ESCLAU

500 anys de persecució a la llengua i al poble català. Qui vulgui entendre que entengui.

Referèndum a Osona

Assolir una participació alta en un referèndum no oficial i no vinculant, sense recursos i en poc temps, sota la persecució dels governs espanyol i català, i amb forces polítiques que promouen i pressionen pel boicot, no depèn només de la bona feina de la bona gent, per reeixir cal ser els millors. No n’hi ha prou amb bona voluntat i molta dedicació, és imprescindible treballar en la direcció correcta. Si ens limitem a celebrar i felicitar-nos nosaltres mateixos, si tothom ho ha fet bé, si no es detecten i corregeixen els errors, si no s’analitzen i reconeixen els problemes, no hi haurà cap solució ni millora.

És clar que sense la dedicació sacrificada de milers de voluntaris res no és possible, que és la força tranquil·la del poble el fonament de la victòria, que sense una mobilització il·lusionada de gent de tots els sectors socials, ideològics i polítics no ens en podem sortir; però també és clar que no n’hi ha prou. La diferència de resultats de participació a Osona i fora d’ella és tan àmplia en tots els trams de població (+15 punts en pobles per sota de 500 habitants, +15 punts en pobles entre 500 i 1.000 habitants, +19 punts en pobles per sobre de 15.000 habitants, i una mitjana de 17,2 punts per sobre), que els mètodes emprats a Osona s’han revelat els correctes. Molt del que s’ha fet a Osona també s’ha fet, amb més o menys intensitat, fora; i no sempre a Osona hem estat capaços de fer tot el que calia, ni de fer-ho bé. És a Osona, però, especialment a Vic, on més clarament s’han seguit uns criteris clars que oferim com a model arreu de Catalunya:

1. Organitzar un referèndum no oficial depèn directament de les dinàmiques de cada localitat o comarca. És un error dependre i repenjar-se en cap mena de coordinadora supracomarcal, que s’ha de limitar a l’assessorament estrictament tècnic. La direcció política només pot ser local o comarcal, una visita escadussera des de Barcelona no pot suplir ni redreçar una dinàmica local, sigui o no correcta.

2. A la comissió organitzadora del referèndum li correspon, com a cos de gestió electoral, la funció de l’Estat, i com a tal ha d’organitzar un referèndum impecable, amb plenes garanties, on tothom pugui i se senti lliure de votar l’opció que més li plagui. Tan catalana i tan legítima és la decisió de votar sí com la de votar no, no pot haver-hi cap biaix favorable vers una o altra postura. Neutralitat, rigor, seriositat, i assumpció de les funcions de l’Estat són les claus de l’èxit. Això implica que no s’ha de fer cap acte ni defensar cap argument en favor ni en contra de la independència, que la campanya institucional s’ha de limitar a donar a conèixer que s’hi celebra el referèndum i a promoure la participació, que la reivindicació no és d’independència sinó de democràcia: els governs espanyols no ens deixen votar si volem o no la independència, organitzem-nos nosaltres mateixos per fer-ho.

3. És a les entitats cíviques a qui correspon promoure els actes i debats favorables o contraris a la independència, si així ho volen; és als partits i organitzacions polítiques a qui toca fer campanya demanant el sí o el no. No és diferent aquest referèndum dels organitzats oficialment, com el vinculant de l’Estatut o el no vinculant sobre la Constitució europea, i el comportament de l’organització convocant, i els de les entitats i forces polítiques, ha de ser el mateix.

4. Interlocució permanent amb tothom, que tothom s’hi senti raonablement còmode. Els partits han de ser-hi, però no manar; els càrrecs electes han de participar-hi, però no dirigir. Un referèndum nacional és per sobre els partits, apel·la el poble i s’organitza pel poble, constituït en Estat. Cap sector social, ideològic, nacional o religiós se n’ha de sentir al marge, tots s’han de sentir igualment valorats i respectats. La democràcia acull tothom, només en queden al marge els que li donen l’esquena i opten per impedir-la i boicotejar el referèndum.

5. Cap persona ha de sentir que no és ben rebuda, que les seves circumstàncies de classe o formació, la seva ideologia o partit, la seva trajectòria i conviccions no encaixen. El secret de l’èxit és que persones que mai havien treballat juntes en res aprenguin a fer-ho, i s’enriqueixin mútuament col·laborant colze a colze en benefici d’un objectiu comú: la democràcia.

6. Cal una direcció amb una neta distribució de responsabilitats, amb equips que funcionin de manera autònoma però amb criteris clars i retent comptes permanentment. La derrota no és una opció, tot el focus s’ha de posar en la victòria, i fer-ho tot per assolir-la i res que la perjudiqui. La victòria no és que guanyi el sí o el no, i el marge entre totes dues opcions, sinó una participació alta. Tothom ha de tenir ben clar que és preferible una participació del 90% en què guanyi el no que una participació del 10% en què guanyi el sí. L’Estat és neutral, exercint com a Estat hem de ser-ho. Primen l’eficàcia i l’eficiència, no n’hi ha prou treballant i fent-ho bé, calen resultats.

7. La campanya per la participació ha de ser arran de terra, a l’americana. No tenim diners, institucions ni estructures professionalitzades, però tenim el més important: la gent, milers de voluntaris motivats i amb il·lusió, la força tranquil·la del poble. Cal fer-la servir arribant a tot arreu, anant a parlar amb tothom, fent centenars de microreunions per explicar amb tota humilitat que organitzem un referèndum i que demanem que tothom vagi a votar, i no promoure ni defensar en cap cas ni la independència ni la no independència. És la feina més dura i sacrificada, la menys lluïda, i la més eficaç per promoure el vot. Cal defugir els actes per a convençuts, les mobilitzacions massives, i les autocelebracions: no tenim la raó, tan legítim i tan català és votar sí com votar no, l’important és la democràcia, que tenim dret a votar i ho fem.

8. No importen els mitjans de comunicació nacional, importen els locals i comarcals, importa internet. Són més frescos, més estesos, més creïbles i menys controlats. Arriben a la gent amb una intensitat superior a la de les grans capçaleres i cadenes generalistes, que com a barcelonines tendeixen a ignorar i menysprear allò que s’esdevé al que anomenen “territori”. No cal perdre ni un segon per sortir a TV3 o La Vanguardia, els mitjans de l’establishment no només són irrellevants en una campanya local i comarcal arran de terra, són contraproduents.

Font: AVUI - Diàleg - Alfons López Tena

A tall de regal de Nadal

Història de l'imperi espanyol en 10 segons

El solstici d'hivern, el caga-tió i els arbres de nadal: què en sabem?

Nadal és una festa d'arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la commemoració del naixement de Crist era una festa dedicada al sol. Com sabem bé, en apropar-se l'hivern les nits es fan més llargues i els dies més curts i el solstici d'hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, marca el moment de l'any en el que hi ha menys hores de llum solar. Podem imaginar la por dels nostres avantpassats en adonar-se que la llum va desapareixent, cada dia una mica més! Però, afortunadament, passada la data del solstici els dies comencen a allargar-se altre cop. Per això moltes cultures antigues celebraven en aquest moment el triomf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres i, en definitiva, de la vida sobre la mort. Els romans, en concret, celebraven la festa del Natalis Solis Invictus, el naixement del sol vencedor. El cristianisme va heretar aquest simbolisme i, al segle IV, va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús.
La presència dels arbres en la festa de Nadal, ja sigui en forma de tronc tallat, ja sigui com a arbre dret, està íntimament relacionada amb aquest significat de renaixement.

El tió, un dels costums més entranyables de la nostra cultura tradicional nadalenca, és el tronc que crema a la llar de foc. Una soca que, en cremar, dóna béns tan preciosos en temps de nits llargues com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica ofereix presents a tots els de la casa. Així, un tronc d'arbre esdevé màgicament un ésser fantàstic que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina o al menjador de casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Els regals han anat evolucionant amb el temps: primer eren els dolços, fruita seca i confitada, neules, torrons i llaminadures que es necessitaven per celebrar la festa; avui hi ha tendència a fer que el tió ofreni presents de més envergadura. Sigui com sigui, quan fem cagar el tió pensem en el tresor de llum i d'energia que l'arbre conté!

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu us do!

L'Arbre de Nadal també és una tradició ancestral. Des de l'antiguitat molts pobles han considerat els arbres de fulla perenne com símbol de la vida eterna. En espacial, als països nòrdics (Suècia, Noruega, Finlàndia…) on a l'hivern la natura sembla paralitzar-se sota la blanca capa de neu, l'avet és considerat com l'arbre victoriós, ja que resisteix verd i majestuós. L'arbre s'il·lumina i es guarneix, per subratllar encara més el triomf de la vida i la llum damunt la fosca hivernal.

Font: Fundació Domènech

Compàs d'espera

Als rumors de divisió en l'executiu (amb la regidora d'Urbanisme, Maria Dolors Toda, al centre de moltes mirades) s'hi afegeix la incertesa sobre el futur de la no adscrita Laura Pradeda, declarada trànsfuga. L'oposició va tornar a pressionar ahir l'alcalde perquè la destituís «immediatament» dels seus càrrecs en l'executiu, i tot i que Masagué no va respondre, la sortida podria concretar-se a mitjà termini. La direcció comarcal de CiU, per la seva banda, va declinar ahir entrar en la polèmica. «No tenim cap comunicació oficial, i per tant no comentarem res», va dir el president comarcal, Santi Pallàs.

Font: ELPUNT

Olentzero!

Olentzero joan zaigu
mendira lanera
intentzioarekin
ikatz egitera.
Aditu duenian
Jesus jaio dela
lasterka etorri da
berri ona ematera.

Horra! Horra!
Gure Olentzero!
Pipa hortzetan duela
eserita dago
kapoiak ere baditu
arraultzatxuakin
bihar meriendatzeko
botila ardoakin.

Inolaz ezin dugu
Olentzero ase
bakarrik jan dizkigu
hamar txerri gazte.
Saiheski ta solomo
makina bat este
Jesus jaio da eta
alaitu zaitezte.

Horra! Horra!...

Empat quasi tècnic entre independentistes i unionistes, segons una enquesta del Periódico

El 52,8% dels catalans consideren que Catalunya és una nació, però el 42,6% opina que no:

L’independentisme avança a Catalunya, tant, que en la darrera enquesta formulada pel Periódico, frega l’empat tècnic amb aquells que defensen la continuïtat de la unió de l’estat. Un 39% dels enquestats vota a favor de la independència i un 40,6 % la rebutja.

Defensen la independència la majoria de votants d’ERC (97,5%) i pràcticament la meitat dels convergents (56,9%). Però també un alt nombre de militants d’ICV-EUiA (36%) i del PSC (30,1%). I, òbviament, en una menor proporció, però singular és el 9,8% dels votants del PP que també aposten per la independència.

Respecte el terme nació, el 52,8% dels catalans consideren que Catalunya n’és una, però el 42,6% opina que no. La mateixa pregunta formulada a la resta d’Espanya obté una resposta radicalment diferent. El 80,1% dels espanyols que resideixen en altres comunitats autònomes neguen aquesta definició per a Catalunya.

Aquest baròmetre també posa de relleu que en aquests moments, a part del concepte de nació, el trencament entre Catalunya i l’estat és evident en diferents temes. Un 50,6% dels espanyols considera que el castellà està discriminat a Catalunya i un 81% dels catalans creu que no. La majoria dels catalans (83,6%) ¬creuen que Catalunya és solidària amb la resta de les autonomies. Els espanyols (51,7%) diuen que no.

Font: elSingulardigital.cat

Funcionaris renuncien al lot per solidaritat

L'Ajuntament de Palafrugell concedirà a Creu Roja Palafrugell un donatiu de 492,58 euros que correspon a l'equivalent econòmic dels 22 lots de Nadal, als quals van renunciar altres tants treballadors municipals. L'Ajuntament de Palafrugell, en els darrers anys, dóna la possibilitat als seus treballadors d'optar per rebre el lot nadalenc o bé destinar el seu equivalent econòmic a una organització no governamental en una clara acció solidària que s'adiu amb les dates nadalenques.

Font: Diari de Girona

Mor el gran aiatol·là Ali Montazeri, un dels arquitectes de la Revolució Islàmica de 1979

Ha mort el gran aiatol·là Hosein Ali Montazeri, un dels líders més destacats de la Revolució Islàmica de 1979 a l'Iran.

Montazeri, una de les figures més crítiques contra el domini de l'estament clerical iranià va morir a última hora d'ahir als 87 anys en el seu domicili de la ciutat santa de Qom, segons ha informat la cadena de televisió iraniana Press TV.

Ali Montazeri (nascut a Najafabad, 1922), que una vegada va arribar a ser considerat el màxim candidat per reemplaçar l'aiatol·là Khomeini com a líder suprem de la República Islàmica, va ser una figura instrumental en la redacció de l'actual Constitució iraniana després de l'enderrocament de la monarquia del Xa Pahlavi.

Tot i això, el seu gran distanciament amb l'actual règim clerical va tenir lloc el 1988, quan va discutir obertament les execucions en massa ordenades contra milers de presoners polítics a l'Iran. Després criticaria igualment la fatwà (ordre) dictada per Khomeini contra l'escriptor Salman Rushdie pel seu polèmic llibre 'Els Versos Satànics' i va abanderar una nova política d'aperturisme.

En resposta, Khomeini va instar Montazeri a abandonar el seu càrrec com a membre de l'Assemblea d'Experts (l'òrgan deliberador més important de la República Islàmica). El clergue va arribar fins i tot a passar cinc anys sota arrest domiciliari fins al 2002.

Montazeri va tornar breument a la llum pública el mes d'agost passat després de les polèmiques eleccions presidencials del mes passat, qualificant de "dictadura" el règim iranià per la repressió exercida contra l'oposició pels partidaris del president i guanyador dels comicis, Mahmud Ahmadinejad.

Font: EuropaPress

Un article de Jordi Suñé i David Morlà publicat a El Punt guanya «ex aequo» el Mañé i Flaquer

El reportatge ¿Y si se acaban los huevos de oro?, de David Page, publicat a la revista Actualidad Econòmica, va obtenir anit el premi Mañé i Flaquer de periodisme turístic, el més veterà i el més ben dotat dels Vila de Torredembarra, amb 6.000 euros. En l'apartat de comunicació local, el premi va ser per un article publicat a El Punt.
La novetat principal del cartell dels premis Vila de Torredembarra, que es van entregar ahir a la nit al Casal Municipal, és que el guanyador del premi de periodisme turístic Mañé i Flaquer, en aquest cas el madrileny David Page, haurà d'elaborar, en el termini màxim de vuit mesos, un reportatge turístic sobre el municipi torrenc. En l'apartat de comunicació local (2.000 euros), el premi va ser, ex aequo, per l'article Rafael Campalans: 75è aniversari de la seva mort, de Jordi Suñé i David Morlà, publicat al diari El Punt el 9 de setembre del 2008, i pel reportatge Entre escarabats i mosquits, produït per Carla Gómez i emès a Altafulla Ràdio.
Durant la vetllada d'anit es van entregar deu guardons més, a més de dos reconeixements: un per a Rafael Hernàndez Sagarra, «per la seva trajectòria com a regidor de cultura del 1991 al 1995» i per la seva «intensa activitat en diferents entitats de la vila», i l'altre, el reconeixement a persones o entitats de l'àmbit cultural relacionades amb el País Basc, s'ha atorgat a l'escriptor en euskara Kirmen Uribe.
La resta de premiats de la nit d'ahir van ser Avelino Perpiñán, de la Pobla de Montornès (premi d'arts plàstiques); Nati Soler Alcaide, per l'obra Cal Llop (premi de teatre Bambolina); Mireia Alfocea, per Els noms dels carrers d'Altafulla, i Ivette Boronat, per La II república i la guerra civil a Baix a Mar (guanyadores ex aequo del premi de recerca de batxillerat Sinibald de Mas); Lluís Català, pel projecte d'investigació De l'escola del vell Ajuntament a l'escola del Patronat Antoni Roig (premi de recerca històrica Manuel Crehuet); Sílvia Miracle Huguet, de Torredembarra (premi de narrativa infantil); Cristina Canadell, Jordi Cohen i Delphine Muriel Michele (premi d'arts plàstiques), Laura Recasens i Mireia Toda (concurs literari de narrativa juvenil); Maria José Sales i Albert Forns (premis ex aequo de poesia), i Sònia Saumell, pel treball que es titula Olivera (premi de narrativa).
Pel que fa al premi de bones pràctiques de sostenibilitat a Torredembarra, al qual només aspirava un treball, es va declarar desert.

Font: ELPUNT

L'herència de NE (Nacionalistes d'Esquerra), en el record

LLEGAT · Carod-Rovira i Saura reivindiquen junts l'herència del moviment socialista i independentista en el trentè aniversari del seu naixement MEMÒRIA· La fundació ecosocialista Nous Horitzons presenta l'arxiu històric de la formació

Joan Saura, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Armet ahir a la celebració dels trenta anys de NE

El 16 de desembre de 1979 el casino de l'Aliança del Poblenou va acollir la fundació de Nacionalistes d'Esquerra (NE), un moviment socialista i nacionalista, nascut a partir de la crida d'un grup potent d'intel·lectuals, que va voler portar infructuosament la veu independentista al primer Parlament -en competència amb el BEAN de Xirinacs-, l'any 1980. Ahir, trenta anys i dos dies després del seu naixement, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que en fundar-se el 1987 va integrar les restes de NE que subsistien a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), en va reivindicar part del llegat. Va ser en un acte organitzat a la mateixa Aliança del Poblenou per la Fundació Nous Horitzons, en el qual el president d'ICV, Joan Saura, i el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, van compartir parlaments amb el vicepresident del govern i cap de cartell de NE per Tarragona als comicis de 1980, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira. També hi va intervenir Joan Armet, fundador de NE i darrer secretari general de l'ENE, avui a ICV. A l'acte es va presentar l'arxiu històric de NE que la fundació de la formació ecosocialista ha fet amb l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Després de recordar la "fragmentació tan gran" que hi havia a "l'esquerra d'alliberament nacional" quan va néixer NE, Carod va afirmar que aquella formació va arribar "uns anys abans del que tocava, tant per les formes com pel fons", perquè va unir al combat per la llibertat nacional i la justícia social propostes de moviments socials en defensa del pacifisme, l'ecologisme, el feminisme o dels drets dels gais i lesbianes, innovadores en aquells anys. "No crec haver fet mai cap campanya amb tanta il·lusió, com la que vaig fer el 1980 amb NE", va confessar Carod, tot i recordar l'escalf popular que va rebre el 2004 pel linxament que va rebre per la reunió amb ETA.

Malgrat la fredor amb què ICV ha acollit les consultes populars sobiranistes del 13-D, ahir Saura va dir que a la seva formació hi cap "tota la pluralitat del catalanisme", des de l'independentisme a l'autonomisme, però va reiterar que ara cal apostar per desplegar l'Estatut. Va remarcar que NE des de la fundació va ser una "nova esquerra", que "mai va renunciar als seu compromís social" i que ICV és "hereva de les propostes avançades de NE i de l'eurocomunisme del PSUC".

Font: AVUI

Les tres branques del 13-D rectifiquen i proclamen unitat

Uriel Bertran, Alfons López Tena i Carles Móra apropen opinions. L'alcalde d'Arenys sotmet la retirada de la ILP del Parlament a la decisió de la Coordinadora

Foto: López Tena i Uriel Bertran donant-se la mà davant dels fotògrafs a la porta del Parlament, en la roda de premsa convocada per escenificar la reconciliació després de la crisi pel 13-D.

El director d'Osona Decideix, Alfons López Tena, el membre de la Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, i l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, han escenificat avui la unitat després de les discrepàncies manifestades entre els organitzadors l'endemà de la votació i el malestar que ha causat Móra en lliurar una ILP al Parlament per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, simbòlic, sinó polític real"

López Tena i Bertran han anat avui a dinar i després han fet unes declaracions davant del Parlament respecte les consultes. "Tot això de les consultes s'està focalitzant massa sobre unes persones que, al cap i a la fi, l'únic que hem fet ha estat una tasca de coordinació, però l'èmfasi cal posar-lo en les milers de persones que han treballat d'una forma activa i sacrificada", ha dit López Tena, segons ha recollit Europa Press.

Bertran ha apuntat que és la unitat el que els dóna la força per impulsar el procés de les consultes, i s'ha compromès a fer tot el que sigui necessari per convocar un referèndum "vinculant" d'independència a tota Catalunya com a objectiu final, sense concretar cap data. "Tot el protagonisme l'han de tenir les comissions ciutadanes organitzadores. Nosaltres estem a la seva disposició per explicar el que han fet; ells són els protagonistes", ha afegit.

Per la seva banda, Carles Móra ha reclamat en un article a l'AVUI.cat la unitat necessària "sense fissures ni desafeccions de cap mena". Móra ha advertit que ara s'estan fent "lectures completament interessades" perquè "a alguns no els convé que el sobiranisme creixi" i ha animat a la societat civil a continuar lluitant "engrescada i il·lusionada".

Carles Móra també s'ha reunit aquest matí a Vic amb López Tena i han acordat que l'alcalde d'Arenys retirarà la ILP en funció del que digui el plenari de la Coordinadora aquest dissabte, amb totes les entitats que la componen.

A Barcelona "no hi ha pressa". Sobre la intenció d'impulsar una consulta a Barcelona, el diputat republicà ha dit que no hi ha pressa ni cap pressió per convocar-la: "Barcelona ha de quedar al marge d'una data concreta, perquè ja es decidirà per part de la plataforma Barcelona Decideix".

Font: AVUI

La divisió entre els organitzadors enterboleix l'endemà de les consultes

López Tena carrega contra la Coordinadora Nacional i els acusa d'actuar amb la vista posada en les eleccions

Era el dia de les valoracions, però aquestes es van veure enterbolides per la picabaralla entre les dues organitzacions del 13-D, Osona Decideix i la Coordinadora Nacional de Consultes, que van relegar a un segon pla les anàlisis de la jornada de diumenge. Tan sols 12 hores després que tanquessin les urnes es va palesar la profunda divisió existent entre els impulsors dels referèndums, que, de mitjana, van tenir un 27,4% de participació, xifra que va pujar fins al 41% a Osona. L'encarregat de muntar-los en aquesta comarca, Alfons López Tena, va acusar la coordinadora –encarregada del dispositiu de la resta– d'actuar amb la vista posada en les properes eleccions. L'alcalde d'Arenys de Munt, de la coordinadora, va admetre que pensa en una nova candidatura.
Els referèndums del 13-D estaven organitzats per la Coordinadora Nacional de Consultes, tret dels que es feien a la comarca d'Osona, dels quals s'ocupava Osona Decideix. Les diferències entre els dos promotors, latents fins al moment, van esclatar just l'endemà de la jornada de votacions, quan no havien passat ni dotze hores que s'havien fet públics els resultats. Uns resultats que situen la participació general en el 27,4% amb una victòria aclaparadora del «sí», propera al 95%. A Osona, però, la mobilització va estar deu punts per sobre de la mitjana i va superar el 41%, també amb un triomf dels partidaris de l'Estat català, en aquest cas del 96%.
Amb aquestes dades damunt la taula, el director d'Osona Decideix, el notari Alfons López Tena, va carregar contra la coordinadora. «No estem disposats que ens incloguin en un magma, mal organitzat i plantejat, i fet des del sectarisme i l'exclusió», va deixar clar en el seu pelegrinatge per diferents mitjans de comunicació per valorar l'evolució del 13-D. López Tena va remarcar que els d'Osona són els millors resultats del 13-D i ho va justificar pel fet que els organitzadors se centraven en la participació en les consultes. Per contra, va acusar alguns membres de l'altra promotora, entre els quals va citar l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, Josep Maria Ximenis i Uriel Bertran, d'haver actuat en benefici propi en l'impuls dels referèndums amb finalitats partidistes. El notari va assegurar, a Catalunya Ràdio, que, des de l'octubre, hi havia contactes per crear algun tipus d'iniciativa amb vista a presentar-se a les properes eleccions al Parlament, d'aquí a un any.
Des de la coordinadora van respondre que no tenen intenció de constituir-se com a partit. Tot i això, Móra ja havia reconegut –també a Catalunya Ràdio– que explora les possibilitats d'impulsar una nova candidatura als comicis, de caire independentista, en forma de moviment aglutinador transversal. Malgrat això, va rebutjar que s'hagi aprofitat dels referèndums, com l'acusa López Tena. Just ahir, Móra va registrar, juntament amb tres altres membres de la coordinadora, una iniciativa legislativa al Parlament per a la celebració d'un referèndum nacional el 25 d'abril. La iniciativa és a títol personal i no la comparteix un dels altres impulsors de les consultes, Uriel Bertran. El diputat d'ERC va rebutjar que treballi per una nova candidatura i va manifestar la seva voluntat de mantenir-se a Esquerra mentre inclogui en el full de ruta la convocatòria d'un referèndum d'independència vinculant.
L'endemà de les consultes, Bertran va fer una crida a López Tena a no «espatllar la il·lusió de gairebé 200.000 persones», que són les que diumenge van acudir a les urnes. Bertran considera que «no s'ha de malbaratar tot el capital polític amb discussions que no vénen al cas». Sobre les crítiques per la participació, li va retreure que ell coneix Osona però «no l'organització a la resta del país». En un to més conciliador, Bertran va advocar per unificar l'organització de les consultes i va anunciar que aquesta setmana té previst reunir-se amb López Tena.
Crida a la tranquil·litat
Una de les valoracions va ser la de la plataforma Decidim.cat, que aplega alcaldes i regidors pel dret a decidir, i que va fer una crida a la tranquil·litat i a no caure en la precipitació per garantir «un full de ruta efectiu» per a un referèndum vinculant.

Font: EL PUNT

Catalonia holds referendums to push for independence from Spain

Hundreds of thousands of people living in Catalonia will vote in referendums on Sunday they hope could be the first step to winning independence from Spain.
A group of hooded people burn flags of Spain and France at the end of one of the pro-independence rallies celebrated on occasion of Catalonia's Day Photo: EPA
Around 160 municipalities across the northeastern region will stage unofficial polls asking their citizens whether they are in favour of breaking away.
The 700,000 votes are not legally binding but demonstrate the strength of a movement that threatens to rupture Spain.
Chief among those leading the revolution is Joan Laporta, president of Barcelona FC, the club that has become synonymous with Catalan identity and the struggle against perceived oppression.
When he is not on the sidelines at matches, Laporta has been travelling between towns in Catalonia urging residents to participate in Sunday's vote.
"The time has come for us Catalans to seize our destiny, to stand up and demand what is our right. We are a nation and as such we deserve the right to self-determination," he told residents on Thursday in Tárrega, a town 80 miles southwest of the region's capital Barcelona.
Unlike some other independence movements, Catalan nationalism has little to do with ethnicity. More than a third of the inhabitants, who make up almost 7.4 million of Spain's 46 million population, were not born in Catalonia, and many eager nationalists have roots elsewhere.
"Being Catalan is not a question of ethnic identity – its emotional identity. If you live and work in Catalonia – you're a Catalan. It's as simple as that," states Laporta.
As chairman of Barça he highlights the symbolism the club holds for the Catalan struggle. "When we say Barça is 'more than just a club', we mean it represents the rights and freedoms of the Catalan nation – it did so during the time of Franco and it continues to do so today.
"Catalonia has no official national team because of the Spanish state. Our rights are denied because Spain bans our participation in official competitions (such as the World Cup)," he said.
Laporta holds the view that Catalonia's continued position within Spain is detrimental to its interests – and not just in terms of football.
"The Spanish state doesn't serve our social, economic or cultural needs – we'd be better off if we broke away and developed our own path." he explained.
It is a belief shared by a growing number in Catalonia, where frustration has simmered over the way the autonomous region is treated by Madrid.
During the dictatorship of Gen Francisco Franco, the Catalan language was banned, its national flag prohibited, and its population diluted through forced immigration from the rest of Spain.
Since Spain's transition to democracy following the death of the dictator in 1975, Catalonia has enjoyed more autonomy than any of the 17 regions that make up Spain, with complete control over its own health and education policies.
But residents in the prosperous region complain that their taxes have long been used to subsidise the rest of Spain, while their views were steamrollered by Madrid.
The polls on Sunday take place as Spain's constitutional court considers rejecting the region's new statute, a charter negotiated with the central government which was approved by the Catalan and Spanish parliaments as well as in a regional referendum three years ago.
The controversial statute, outlining Catalonia's relationship with Madrid, begins with a preamble defining Catalonia as a "nation" – a term that could be blocked by judges following complaints by Spain's conservative opposition party.
The initiative to hold referendums across Catalonia follows a similar plebiscite in Arenys de Munt, on September 13, where 96 per cent of those who voted favoured independence. The event in the small town north of Barcelona was dismissed by detractors as a flawed publicity stunt after only 41 per cent of the town's 6,500 population turned out to vote.
In Tárrega where residents are among the 700,000 Catalans invited to cast their vote on Sunday, organisers admit that the result is unlikely to reflect the true proportion of those in favour of secession from Spain.
"This referendum is an opportunity to show we are ready to face the challenge that lies ahead," said the town's deputy mayor, Jordi Ramon. "If enough of us demonstrate our desire for independence then the opportunity to legally decide will surely come – and it will come soon."

Font: Daily Telegraph

Neix l'associació TORREDEMBARRA DECIDEIX!, adhereix-t'hi.

Una part de la societat civil de Torredembarra ha creat la plataforma Torredembarra Decideix! amb la finalitat de promoure una consulta popular pel proper 2010, am la següent pregunta:

"Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"

També s'ha creat un nou bloc: Torredembarra Decideix, i com no Torredembarra Decideix! és present a FaceBook per a poder-ne fer una màxima difusió entre la ciutadania.

En les properes setmanes es realitzarà la presentació de l'associació i s'iniciarà la recollida d'adhesions.

La plataforma Torredembarra Decideix! es fruit de la contínua negativa de l'Estat espanyol a la llibertat de la ciutadania per poder decidir sobre el futur com a país, a poder ser consultats sobre si volem ser un Estat amb els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre Estat lliure.

Convidem a tota la ciutadania, entitats, partits polítics i els seus representants a donar suport i col·laborar com a volutaries i voluntaris en l'organització de la consulta sobre la independència de Catalunya que es convocarà Torredembarra l'any 2010.

«La dignitat de Catalunya només té un nom: independència»

Miquel Calçada:

«La dignitat de Catalunya només té un nom: independència»

La Coordinadora Nacional de Consultes ha reunit més de 2.000 organitzadors de grups locals en un acte a Barcelona.



Més de 2.000 persones -unes 3.500 persones segons els organitzadors- han assistit aquest diumenge al Fòrum de Barcelona per participar de l'acte d'inici de la campanya per la consulta popular sobre la independència, que se celebrarà el proper 13 de desembre en 160 municipis.

El periodista Miquel Calçada. Miki Moto, ha obert l'acte dient que aquest Estatut és 'l'últim intent d'encaixar amb Espanya'. L'acte ha comptat també amb la participació de representants de diversos pobles, dels músics Titot i David Rosell, de l'actor Carles Canut, de l'alcalde d'Arenys de Munt Carles Móra i del filòsof Josep Terricabras, entre d'altres.

'La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència', ha considerat Calçada. Per a ell, el 13 de desembre serà una data transcendent. 'Hi ha molta gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica, i que com que no és vinculant no és important, però s'equivoquen. La seva validesa és simbòlica, però té la validesa afectiva que és infinita', ha dit.

També ha reconegut que ha estat la societat civil qui ha impulsat tot aquest procés, i ha afegit: 'Crec que tots plegats estem treballant perquè un dia hi hagi un president de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui: endavant'. Per a Calçada, quan arribi aquell dia, el president s'haurà de trobar tota una societat cohesionada al darrere donant-hi suport.


El to emotiu l'ha posat el cor dirigit per Jordi Llovet que ha interpretat 'El cant de la senyera' i que la gent ha seguit amb aplaudiments i posant-se dempeus Tot seguit han pujat a l'escenari Fèlix Simón, en representació de Vilafranca del Penedès, Josep Domènech, en representació de Vilanova i la Geltrú i Jordi Fàbrega, president de Decidim.cat i alcalde de Sant Pere de Torelló., que ha promunciat el parlament que ha estat interrormput en més ocasions pel públic.

L'actor Carles Canut cha llegit es estrofes del poema 'Ara mateix', de Miquel Martí i Pol, i el músic Titot Rivera, abans de començar a cantar, ha dit que mai en la història de Catalunya hi ha hagut 'tants independentistes com avui'. 'El cava que destaparem el dia de la independència ha estat premsat en el subsòl d'aquest país', ha afegit.

També han pujat a l'escenari els representants del municipis que faran la consulta el dia 28 de febrer, La Bisbal d'Empordà, Molins de Rei i Salt, així com els representants dels municipis que faran la consulta el 25 d'abril, Manresa i Girona. A més, ha parlat Ramon Vilalta, el representant del poble més petit de la consulta, Sant Jaume de Frontanyà. 'La quantitat de gent que hi ha aquí és cent vegades el cens electoral del meu poble', ha comentat entre rialles.

Al seu torn, Víctor Alexandre, portaveu de la comissió organitzadora de Sant Cugat, la ciutat més gran de la consulta del 13D, ha expressat que 'quan la legalitat no és justa, és de justícia transgredir la legalitat'. Alexandre ha conclòs el seu discurs amb una pregunta: 'Quan serà la independència?', per afegir de seguida que 'la independència de Catalunya ja ha començat'.

La cloenda ha estat a càrrec del filòsof Josep Terricabras, que ha agraït a Arenys de Munt per ensenyar a Catalunya 'el que és la democràcia directa'. A més, ha declarat que 'el camí engegat ja no té aturador' i que els ciutadans estem 'recuperant l'autoestima i l'orgull'. 'Que els ciutadans vagin a votar i que no tinguin por', ha conclòs.

Font: NacióDigital.cat

Seguiu llegint properament: Torredembarra Decideix

Ull viu!, amb les editorials en favor de l'Estatut dels diaris catalans.

L'editorial publicada conjuntament pels 12 diaris catalans és una jugada mestra contra el moviment independentista. Us heu adonat del front ampli que s'ha originat dins de la societat catalana? Tots estan a favor de l'Estatut. No estic segur de com aquesta nova situació influirà en la decisió de Madrid. Si són una mica intel.ligents - i no tenim cap raó per pensar que no ho siguin - veuran que carregar-se l'Estatut seria servir als independentistes armament de primera magnitut i faran un esforç per a no ser massa barroers.

Si això és així (i és la menys improbable de les hipòtesis), els
nostres "estatutistes" hauran assolit un triomf suficient i el
moviment independentista quedarà socialment debilitat.

No us crida l'atenció que durant tot el temps que fa que dura la
comèdia de l'Estatut, aquesta editorial s'hagi publicat justament
entre la consulta d'Arenys de Munt i les del dia 13 de desembre?

Salut i independència

Carta d'agraïment a en Jaume Sobrequés

El vostre ha estat el rectorat més curt de la darrera dècada de l'UCE: una sola edició

Benvolgut i respectat amic.
El passat 28 d'octubre, en el curs de la reunió del patronat de la FUCE (Fundació Universitat Catalana d'Estiu) vaig assistir amb considerable sorpresa i no menor disgust a la vostra substitució –més aviat cessament– com a president rector de la Universitat, en el que a força membres del patronat (els que a l'hora de la votació us vam donar suport) se'ns va presentar com una iniciativa impensada quan de fet era una jugada ben preparada i calculada, que no vam ser a temps ni vam ser prou per aturar. El vostre ha estat el rectorat més curt de la darrera dècada de l'UCE: una sola edició. Algú podria pensar que no ho heu fet bé. Seria algú que enguany no hagués estat a Prada...
La vostra elecció i presa de possessió com a president rector d'aquesta Universitat tan singular, oberta a totes les edats i nivells, l'única que abasta el marc dels Països Catalans i que enguany ha superat ja els 41 anys, va representar un corrent d'aire fresc: obria una perspectiva de renovació –així en vau anunciar el projecte– i augurava un pas endavant en el seu paper de servei a la nació catalana en uns temps no gens fàcils per a la vida dels nostres països, però ben diferents d'aquells en què l'UCE fou fundada.
I de la celebració d'aquesta 41a edició, la que vós heu dirigit, no he trobat ningú fins ara que no n'hagi reconegut, en el plans acadèmic, convivencial, lúdic i de projecció cultural i política, un molt considerable nivell, algunes novetats que cal atribuir al vostre treball personal i un bon clima d'entesa –allò que ara el jovent anomena de bon rotllo– al costat del qual alguns dèficits logístics i organitzatius –que no us serien imputables– deriven sobretot dels inevitables condicionaments del recinte del Liceu Renouvier en què se celebra la Universitat, un any més en obres.
Quines falles o pecats deveu haver comès, doncs, perquè algun o alguns dels patrons complotessin tan acuradament aquesta conspiració per a tombar-vos? Potser el vostre projecte d'estendre la tasca de la UCE al llarg de l'any i al llarg i a l'ample dels Països Catalans? Potser la treballosa tasca de convèncer les universitats agrupades a l'Institut Lluís Vives per tal que es reincorporessin a la Universitat? Potser el vostre tarannà d'obertura envers totes les persones i entitats, incloses les de la Catalunya del Nord? Temo, benvolgut Jaume, que un xic de tot això hi deu haver. El que no se us ha perdonat –penso– és que, amb tot el lliurament i disposició, hàgiu volgut planificar i portar la UCE amb independència de criteri i enllà dels que en detenen o que en volen detenir el poder. Que, prescindint d'antigues renyines, hàgiu mantingut bones relacions amb tots els membres del patronat i de l'organització de la Universitat. I, encara que pugui semblar un sense sentit, que hàgiu participat en actes de l'Associació Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada.
Vet aquí unes actituds domèstiques decididament mancades d'obertura i visió de futur, i que si alguna cosa palesen només és ànsia de control i de poder –un poder més aviat pírric–, no et sembla, Jaume? I no us sembla a tots i totes els que estimeu i valoreu la Universitat Catalana d'Estiu i que, com nosaltres, li voleu un futur més florent i lliure? Amb el testimoni del nostre agraïment, gràcies en qualsevol cas.

Carta publicada el 23/11/09 per JOSEP MARIA LÓPEZ I LLAVÍ a ELPUNT

(La fotografia està feta el passat 6/11/09 al Centre Lleidatà de Barcelona on surto en primer terme, i hi ha en Vicent Partal a peu dret pronunciant la conferència "Els Referèndums Populars per la Independència", al seu costat en Jaume Sobrequés i al fons el Josep-Maria López Llaví autor de la present carta. L'acte va estar organitzat per l'Associació d'Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada, de la que en soc membre del seu Consell Directiu. Nota de Francesc Mercadé)

Franquisme

En plena economia de la globalització i del canvi climàtic, la no-ideologia franquista de tòpics, eslògans i catecismes és encara la base falsament ideològica de considerables sectors de la societat espanyola

Els espanyols de menys de 34 anys van venir al món quan Franco ja era mort. Qui avui tingui menys de 40 anys era com a màxim una criatura aquell 20-N de 1975 en què expirà el dictador. Per a la majoria de la població, doncs, Franco és un referent bibliogràfic. Percepció errònia, perquè molts serrells de la seva obra conviuen encara amb nosaltres i condicionen la nostra vida quotidiana. Dels frontis de la Capitania i de la Comandància Militar estant, l'escut franquista sobrevola en ple 2009 el port de Barcelona i observa la ciutat que en nom seu fou repetidament bombardejada durant la guerra civil.

L'escut rai. Els símbols no són res sense l'esperit que representen. El problema és que queda encara molt franquisme sociològic. Espanya va estar governada casernàriament i hi ha qui ho enyora. "El que manda más sabe más y siempre tiene razón", proclamava la divisa castrense que ens vam haver d'aprendre de memòria. A partir d'aquí, qualsevol cosa que no fos romandre en la via, per estreta que resultés, era una deriva perillosa i, doncs, perseguible. Encara avui trobem conductes ajustades a aquest principi. Al mateix Congrés dels Diputats, sense anar més lluny. I de colors diversos.

Franco no pensava. Creia. Estava convençut de coses, la majoria basades en principis militars antiquats. La principal característica del franquisme era la seva colossal manca de discurs. Hitler i Mussolini en tenien, es van inventar el feixisme. Franco, no. "¡Muera la inteligencia!", escopí el general legionari Millán Astray a Miguel de Unamuno, al paranimf de Salamanca. "¡Venceréis, pero no convenceréis!", replicà el rector de la universitat. Exacte, mai no van convèncer, perquè mai no van raonar. Millán Astray i Franco eren col·legues, amics i ànimes bessones.

Ideologia
La ideologia putativa del franquisme va ser el nacionalcatolicisme. Parcialment silenciats els feixistes de la Falange o de les JONS, els bisbes cavernícoles supliren amb fórmules pietistes la manca de conceptes del general dictador. En aquest present de fonamentalisme islàmic, convé recordar que Espanya va viure quatre dècades sota el jou del fonamentalisme catòlic. Els talibans obtusos, messiànics i venjatius han proliferat, manat i perdurat a les Espanyes. Els bisbes franquistes exercien d'autoritat civil, com un aiatol·là qualsevol, i per això el matrimoni catòlic tenia efectes jurídics automàtics, per exemple.

La Conferència Episcopal Espanyola és una d'aquestes resiliències nacionalcatòliques. En comptes d'ajudar els seus creients a viure el missatge cristià, tracten de condicionar l'odre civil dels que no en són. Enyoren l'època talibana, quan la seva xària era llei. Per a ells, ser catòlic "a machamartillo" equival a ser persona decent, ciutadà presentable. O sigui, espanyol com cal. És d'una misèria intel·lectual esfereïdora i d'una completa pobresa espiritual, és clar.

Aquesta no-ideologia franquista, feta de tòpics, eslògans i catecismes, és encara la base falsament ideològica de considerables sectors de la societat espanyola. Això explica posicionaments personals, actituds polítiques, plantejaments mediàtics i comportaments institucionals. Mentrestant, l'economia es globalitza, les migracions s'incrementen i el clima canvia. A Occident, Espanya corre el risc d'adquirir interès arqueològic.

*Article publicat per Ramon Folch a El Periódico de Catalunya

TORREDEMBARRA DECIDEX, comença a caminar.

Avui hem tornat a fer reunió del col·lectiu TORREDEMBARRA DECIDEIX. Hem estat revisant el protocol actualitzat sobre les consultes sobiranistes i hem pogut constatar que tenim molta feina a fer. Un dels primers passos a fer serà el passar a ser una entitat amb personalitat jurídica pròpia. Per tant la Comissió Gestora de TORREDEMBARRA DECIDEIX, queda emplaçada pel proper dijous 26 de novembre a les 8 del vespre a la sala de reunions del Casal Municipal, on es constituirà formalment l'entitat promotora a Torredembarra de la consulta. Hem decidit que l'actual Comissió Gestora pot continuar amb la tasca de donar a conèixer la voluntat de tirar endavant amb la consulta sobiranista. Ho donarem a conèixer a les entitats locals, i als partits polítics. En la propera reunió també tractarem del tema de presentar a l'Ajuntament una moció de recolzament de la consulta. Recordem que la tasca és ingent i calen tots el suports possibles i imaginables. La crida a participar romandrà oberta permanentment, ningú que vulgui participar ha de sentir-se'n exclòs. Per ara només s'ha publicat un cartell sobre la reunió del passat 12 de novembre, però aviat es posaran en marxa altres fòrmules com un blog, Facebook, etc. El núcli inicial encara és petit, però està decidit fermament a portar a terme la consulta. Voldria fer notar que cal un petit periòde de temps per tal d'acompassar el pas d'aquest grup d'impulsors de la consulta i la societat torrenca. Som molt conscients que per a molts anem massa depressa, però també veiem que per altres anem massa poc a poc. Preferim fes passes curtes però endavant, i de tots alhora. L'objectiu inicial actual és constituïr una entitat, no és ni poca ni molta feina, és la feina que cal fer ara mateix. Cal trobar més complicitat de la gent a títol individual. Qui cregui que pot aportar de forma pràctica alguna cosa per la independència de Catalunya, ja sap on trobar-nos. Tenim un llarg camí per davant en cas que volguem celebrar la consulta pel febrer del 2010, com hem comentat inicialment. Participeu i ajudeu a que Torredembarra decideixi. Afegeix-te a TORREDEMBARRA DECIDEIX!.

Consulta sobre la independència de Catalunya

La comissió provisional "Torredembarra Decideix", convoca a totes les entitats de la Vila i a la ciutadania en general, a una reunió informativa sobre la realització d'una consulta popular a Torredembarra. 12 de novembre de 2009. Ales 20 h. a la sala de reunions del Casal Municipal de Torredembarra.

Què fan?, quí ho fa?. Festival del no ho sabiem...

Quan diem que cal seure i parlar de com s'han de fer les coses, ho diem pel bé de Torredembarra. Quin mal hi ha en poder compartir idees. Al contrari, les idees haurien de fluïr d'un forma contínua. No compartir els projectes i entrar-los a última hora, fa que es produeixin malentesos com el del Correllengua. En el mateix nivell podem posar el què ha passat aquest cap de setmana. El "I Festival de les Arts i el Serveis de Torredembarra", ha estat una idea magnífica. La majoria dels actes als que he assistit, han estat d'una qualitat i nivell molt alts. La coordinació tècnica ha funcionat, i no sembla dificil pensar que aquest Festival pot arrelar. Però..., clar, hi ha un pèro important. La majoria dels actes han estat mancats del públic element. El divendres hi va haver actes amb dues o tres persones, de fet vianants sorpresos. Com pot ser?, es preguntaven sospresos els torrencs. -Jo ho acabo de veure ara, vosaltres sabíeu res? -On puc trobar els fulls dels actes? -Com és que no ho sabíem? -Si ho haguéssim sapigut ho hauríem dit als nostres alumnes. És a dir, ha estat el festival de la sorpresa. Com pot ser que s'hagi arribat a aquest punt?. Indaguem, preguntem, i la resposta és evident, la que de fet ens esperàvem. Algú, màxim responsable d'un Patronat municipal no ha fet correctament la seva feina. Un festival que en aparença té un motor ferm i ben construït, ha fallat en part perquè l'ajuntament ha negligit en una de les seves competències bàsiques, la comunicació. Vull dir la manca de comunicació. Només calia fer coses senzilles, un parell de setmanes abans. Només calia fer notes de premsa, per a que els diaris de debò (és a dir els de fóra) en parléssin. Només calia enviar una comunicació a les entitats locals, i a les escoles. Només calia posar unes pancartes pels carrers. Només calia fer aquelles coses que sabem fer, però que inexplicablent no s'han fet. Si això no és negligència, caldria canviar la definició d'aquest mot. Els Patronats Municipals de Turisme i Cultura signen els cartellets minsos i de paupèrrima qualitat que es van fixar poc abans dels primers actes. No vull preguntar quí ho havía de fer, ja que la resposta ja l'hem vist: ningú. Ningú fa la publicitat, i ningú vé als actes. Al final avui diumenge hi ha hagut algún acte nodrit, però és que fins i tot va gent a la platja quan fa sol, i ningú en fa publicitat. Era tot un poema veure les cares dels artistes que tot i venir desinteressadament, es trobaven una plaça buida.
Espero que el segón Festival gaudeixi de més audiència, i de més complicitat de l'equip de govern municipal (sigui quin sigui), amb la seva ciutat. Potser entre tots potser serem capaços de fer que Torredembarra brilli en l'univers municipal de Catalunya. Doncs ja està vist que sols, els responsables executius municipals, no són capaços de tenir memòria de recordar-se d'anunciar a bombo i platerets que tenim un festival magnífic i amb futur.
Gràcies a tots els artistes que héu participat, i disculpeu el despotisme il·lustrat que envaeix avui dia el nostre Palau Municipal.

L'Audiència reobre la investigació sobre l'actuació de l'ACA en l'aprovació de Muntanyans II

Després de la denúncia d'un particular, es va imputar un delicte contra l'ordenació del territori a un tècnic de la Generalitat

Imatge d'arxiu d'una inundació registrada als terrenys del pla parcial l'any 2005.

email protegit

La lluita judicial contra el pla parcial Muntanyans II de Torredembarra no es limita al recurs contenciós presentat per la plataforma Salvem els Muntanyans. La secció segona de l'Audiència Provincial ha reobert fa poc una altra investigació sobre el projecte urbanístic, en aquest cas iniciada a instàncies d'un particular de Torredembarra, Silvestre Morros. El jutge ordena que es continuï estudiant l'actuació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en la tramitació del pla parcial, on la fiscalia veu indicis d'un delicte sobre l'ordenació del territori. Malgrat que el jutjat d'instrucció va arxivar el cas a final del 2007, ara l'Audiència vol que segueixin les diligències per tal d'aclarir «els dubtes» que la resolució reconeix en l'aprovació de Muntanyans II.

L'any 2006, Morros (que també es membre de la plataforma Salvem els Muntanyans) va denunciar de manera individual davant de la fiscalia presumptes irregularitats en l'aprovació de Muntanyans II. Finalment, el jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona va rebre la denúncia a través de l'òrgan fiscal i va citar a declarar com a imputat el tècnic de l'ACA que va fer l'informe favorable sobre el pla parcial l'any 2004, Juan Manuel Sánchez. L'octubre del 2007 es va decidir arxivar el cas, però ara l'Audiència Provincial de Tarragona ha optat per anul·lar la decisió i ordenar que continuïn les diligències.

Contradiccions

Amb aquesta resolució, l'Audiència dóna tant la raó al recurs contra l'arxiu presentat per Morros com al fiscal, que també reclamava que es continués investigant el cas. Segons la interlocutòria, «alguns punts d'interès de la causa provoquen alguns dubtes». El jutge, a banda de considerar que les diligències fetes pel jutjat d'instrucció són insuficients, també entra a valorar l'informe de l'ACA que es denuncia.

En aquest document, amb data de 18 de març del 2004, el tècnic reconeixia la inundabilitat dels terrenys de Muntanyans II però donava el vistiplau a la seva urbanització si es prohibia l'estacionament a tres carrers i s'hi indicava el risc d'avingudes d'aigua. Segons el jutge de l'Audiència, «sembla de tota lògica pensar que estem davant de situacions incompatibles i que l'informe mateix es contradiu». El magistrat considera que l'instructor del cas hauria de preguntar-se «què va poder portar aquest senyor a doblegar la seva consideració d'inundabilitat en l'apartat de conclusions del seu informe i a la vegada consignar dues condicions que són sospitoses de desvirtuar completament la favorabilitat». A banda, el jutge recorda que deu dies abans el mateix tècnic va realitzar un informe sobre el mateix tema amb resultat negatiu. «No pot entendre's que en deu dies canviés de criteri», manifesta el jutge a la resolució.

Segons la denúncia del fiscal, aquesta actuació del tècnic de l'ACA presenta indicis d'un presumpte delicte contra l'ordenació del territori ja que s'informa favorablement tot i ser conscient de la seva inundabilitat, mentre que la llei d'urbanisme de Catalunya prohibeix edificar en terrenys d'aquestes característiques.

Més informació

A l'hora de reprendre les diligències, l'Audiència estableix la necessitat de demanar un informe pericial per analitzar l'actuació del tècnic, a més d'estudiar altres informes de la mateixa temàtica fets tant per l'ACA com pel treballador imputat. El magistrat també considera necessari conèixer els termes exactes de la petició de l'informe a l'ACA per part de l'Ajuntament.

Font: ELPUNT

AVUI, 15 D’OCTUBRE, ES COMPLEIX EL SEIXANTA-NOVÈ ANIVERSARI DE L’AFUSELLAMENT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS.

El meu amic Josepmiquel Servià, m'ha tramés un email per recordar-nos a tots una tràgica efemèride, diu així:

"DEMÀ, 15 D’OCTUBRE, ES COMPLEIX EL SEIXANTA-NOVÈ ANIVERSARI DE L’AFUSELLAMENT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS.

AMB MOTIU D’AQUESTA OCASIÓ, ARA FA UN ANY, EL REALITZADOR MARC GIRALT I JO MATEIX VAM CONFECCIONAR I PENJAR A YOU-TUBE UN PETIT AUDIOVISUAL BASAT EN EL POEMA DE VENTURA GASSOL “NO DIGUEU QUE ELL ÉS MORT...”.

L’AMPLA I BONA ACOLLIDA QUE VA TENIR LA PRIMERA VEGADA QUE EL VAREM PENJAR EN AQUEST LLOC-WEB —EN QUATRE DIES , VA ASSOLIR 1500 REPRODUCCIONS— ENS HA DECIDIT ENGUANY A TORNAR A OFERIR-VOS-EL , COM UN SENZILL, PERÒ BEN SINCER HOMENATGE A QUI VA SER CONDEMNAT I AFUSELLAT TAN SOLS PEL FET DE SER EL PRESIDENT DELS CATALANS.

SI ELVOLEU VISIONAR NOMÉS HEU DE CERCAR A YOUTUBE —I CLICAR-HI AL DAMUNT— L’EXPRESSIÓ: “josepmiquel servià companys” (FIXEU-VOS QUE ELS NOMS JOSEP I MIQUEL APAREIXEN ENGANXATS)."

PARLEM DE DRETES I ESQUERRES?

"Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra"

Isabel-Clara Simó

He llegit en aquest fòrum que hi ha qui acusa Carretero de no tenir cap ideologia, ja que ell mateix diu que el seu únic objectiu és la independència. Mirin vostès, jo sóc d’esquerres de tota la vida, i no tinc pensat deixar de ser-ho; em puc sentir defraudada quan gent que es diuen d‘esquerres no actua com a tal, però jo crec que primer és la justícia que l’ordre, que la família no és la base de la societat, que estimar la tradició no vol dir aferrar-se al passat i impedir el progrés, que tothom té els mateixos drets reals i no sobre el paper, que la cultura ha de ser per a tothom i que la creació d’elits és funesta, que totes les religions són retrògrades i aspiren a controlar les societats per qualsevol mitjà, que les discriminacions (de les dones, de les ètnies, dels homosexuals...) són un crim, etc.

Crec també que aquell que diu jo sóc apolític, o jo sóc de centre, o jo trobo que els extremismes (?!) són dolents, doncs és una persona de dretes, per més que ho dissimuli. Un cop dit això, permeteu-me que afegeixi una altra cosa: la independència del nostre país és una acte revolucionari. Un acte revolucionari significa un canvi sobtat de la societat i és, per definició, un acte progressista. Si tenim algú, o alguns que han trobat camins per fer possible la nostra independència, ja poden ser membres de l’Opus Dei o immobilistes reconsagrats: estan fent un acte revolucionari, i són, en aquests termes, gent d’esquerres. I radicals, per cert.

Recordo una vegada uns revolucionaris catalans, que durant el franquisme, van fer una reunió, lligada pel professor Valverde, amb revolucionaris nicaragüencs sandinistes. Els nostres revolucionaris, com si se l’agafessin amb paper de fumar, feien ecccs, perquè aquella gent rústega i directa deien que havien fet determinats pactes amb la burgesia per tirar endavant la revolució. En sortir, els nostres revolucionaris reien a cor que vols de l’heterodòxia d’aquells sandinistes. El cas és que els nostres revolucionaris no la van fer, la revolució, i Franco va morir al llit, i aquells rústecs heterodoxos sí que la van fer i en van muntar una de molt grossa a nivell mundial.

Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra. Que estem a punt de fer realitat un somni de tres-cents anys. I que tots els ciutadans, cadascú a la seva manera, hi és convidat. No hi falteu.

Font: elSingulardigital.cat

12 d'octubre: diada de la catalanitat usurpada.

Avui és 12 d’octubre i per a molts catalans, és un d’aquells dies que millor no posar la TV i evitar tenir que escoltar segons quines coses que podrien afectar a la nostra massa encefàlica. Sigui con sigui, ara més que mai, hem d‘oblidar-nos del significat polític que puguin haver donat a aquesta data els insignes defensors de l’estat, i hem de ser capaços de veure la realitat històrica, i aquesta no és altra, que avui fa 517 anys, que el més gran dels almiralls catalans de tots els temps, va concloure l’expansió de la marina catalana, prenent possessió en nom del seu monarca Ferran II, de noves terres que en el futur havien de donar més poder econòmic a la seva nació. Iaixò, ho va fer no ho oblidem, clavant en aquelles noves platges, la bandera reial del seu rei, i la de la creu vermella que no és altre que la de Sant Jordi.

Pocs dies després de la tornada de l’almirall a Pals i amb posterioritat a ser rebut oficiosament al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, i oficialment al dia següent al Tinell de Barcelona pels reis, el Papa Alexandre VI, el Papa català que va dur la seva llengua a la cúria romana, va estendre les butlles que concedien al rei Ferran II, el domini absolut d’aquelles noves terres incorporades a les seves ja existents possessions.

Anys desprès, Ferran II moriria, deixant al seu hereu, “la part que li pertocava de les indies”, que no era altre que aquella part, que no era portuguesa, és a dir, la que li pertocava, segons el tractat de Tordessillas. Tan senzill i simple.

Més tard, ja sabem el que passarà: Reis absolutistes, organització política catalana impossible d’encaixar amb aquests reis, manipulació, adulteració, tergiversació,…. etc, etc, per acabar definitivament amb el que celebrem avui, el dia de la hispanitat en lloc del que hauria de ser en realitat.

A partir d’aquí, vivim una allau de teories a quina més increible, com las del Colom gallec, el Colom aragonès, el Colom eivissenc, el de Gènova, el de Tortosa …. I enbolica que fa fort. No cal dir, que és força fàcil confondre a l’opinió pública en aquest tema ja que si tenim en conte, la nula formació en història de la població mitja (no és casualitat que a les escoles no s’ensenyi re de res), i la falta d’interès en les nostres administracions tan administratives com intel·lectuals vers el tema, doncs ja tenim el resultat: 500 anys escoltant tot tipus de vegenades i tergiversacions que ja son un insult a la intel·ligència d’aquelles persones que encara tracten de ser racionals.

Sigui com sigui, cal continuar fent feina, cal continuar estudiant, investigant, i treien a la llum tot el que hi ha al darrera d’aquesta trama i esperar que un dia o altre, el final del túnel comenci a ser visible en la llunyania. Avui celebrem ni que sigui intel·lectualment, que els catalans vam arribar a Amèrica, que un dels nostres, més aviat o més tard, passarà a la història com un català universal, i que ens sentim orgullosos, d’haver aportat a la humanitat, una altra genialitat com tantes d’altres van fer els nostres avantpassats.

La doctora Teresa Forcades ens adverteix sobre la vacunació per la grip A

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

La doctora Teresa Forcades, monja benedictina a Montserrat, ens adverteix sobre la vacunació de la grip A en un vídeo. Forcades és doctora en Salut Pública, ens hi explica els perills de la vacuna contra la grip A i parla de les conseqüències polítiques de la declaració de pandèmia. També, informa de l 'organització d'una plataforma civil per a la defensa dels drets de les persones contra les irregularitats manifestes en el procediment de fabricació i subministrament de la medicació.

Font: ECODIARI

Sense incidents en el Concurs7

Ahir es va celebrar el Concurs7 a la Plaça del Castell, va ser una jornada castellera de debò amb un sol que va iluminar l'esdeveniment. Fins i tot n'hi va haver que el van qualificar del Concurs del set i mig, per haver superat les espectatives. La cosa va anar així: Castellers del Poble Sec: 3d7, 4d7a, id 3d7a, 4d7. Castellers de la Sagrada Família: 2d6, 3d6a, P5. Nois de la Torre: 4d7, 3d7, 3d7a. Castellers de Badalona: 4d7a, 5d7, 3d7a. Matossers de Molins de Rei: 5d6, 2d6, P5. Castellers d’Altafulla: 3d7, 4d7, i 3d7a, P5. Colla Jove de l’Hospitalet: 2d6, P5, 3d6a. Castellers de Cerdanyola: 4d7a, 3d7a, 5d7. Torraires de Montblanc: 3d6a, 2id 2d6, i P5. Salats de Suria: 2d6, P5, i 3d7, 3d6. Castellers de Mollet: 4d6a, 3d6, 3d6a. Minyons de l’Arboç: 5d7, 4d7a, 3d7a.

Hi vaig participar en el grup de suport a l'organització, ja des de les vuit del matí vam estar montant les barres. Preparant els espais marcant amb números la plaça per a situar les colles. A mesura que anàven arribant les acompanyàvem i situàvem, etc. No va ser una feina pesada, però calia estar a l'aguait. Quan van entrar les colles a la plaça fèiem que els cartells indicadors de colla precedíssin el pilar caminant. Bé, totes aquelles coses que cal fer, ens ho vam passar molt bé donant un cop de mà.

Una altra de les coses a fer era estar atent per si es produïa algun incident. En aquest cas teníem les ambulàncies a punt. Us puc explicar el cas que vaig viure: La colla dels Salats de Súria va tenir l'ensurt d'una caiguda, el que va patir va ser el casteller Florènci que estava mirant amunt (cosa que no s'ha de fer mai), el fet és que va tenir una luxació en caure-li un casteller a sobre. En veure-ho vam alertar els camillers, i ens vam endinsar a la plaça fins el punt on es trobava l'esmentat Florènci. El podeu veure estirat a terra en la fotografia que va recollir puntualment el Jordi Aparicio. Tot seguit vam fer lloc per sortir de plaça. Se'l van carregar a l'ambulància i el van portar al CAP.

Com a organització vam vetllar que les cinc o sis persones de Súria, arribéssin al CAP. Cal dir que el van entrar ràpidament i pel que sembla el cas no va passar de l'ensurt. Però vull remarcar a tall d'anècdota el fet següent, en esperar el resultat del metge la infermera va recabar la identitat de pacient. Un dels companys del Florènci, encara abillat de casteller, va indicar-li que les dades eren en el web de la Coordinadora. La infermera no se'n sortia de trobar-ho per internet i va fer un gest al casteller per a que li cerqués les dades ell mateix fent-lo entrar rere del mostrador. Les va trobar i l'infermera li ho va agraïr, estàvem en aquest punt quan va sortir un metge alt i calb que d'entrada, adreçant-se sécament i amb un accent marcadament sudamericà va etzibar a l'amable casteller: "–Haga el favor de salir de detrás del mostrador, ya que puede confundir al personal!". Dit això se'n va tornar dins i ens vam quedar tots amb un pam de nas.

No val la pena fer cap comentari. Els amics de Súria, al marge de tot, ens van agraïr la nostra presència, i es van endur al Florènci amb l'ambulància a Tarragona per tal de fer-li un reconeixement de raigs-X.

Per a informació addicional: La Malla i Nois de la Torre

Torredembarra organitza la 1a Festa de cervesa artesana

L'altre dia vaig rebre un email de l'Oriol Pijuan que dèia: "Aquí teniu el cartell de la 1ª Fira de cervesa Artesana a Torredembarra. A veure si ho podeu reenviar a qui li pugui interessar dels vostres coneguts. És dissabte 10 d'octubre 11 del matí a 1 de la nit amb música en viu i festeta...". El cartell ja ho veieu, molt maco.

I justament avui m'ha caigut a les mans un número del nou gratuït setmanal de Tarragona NOTICIESTGN on recullen la notícia: "El municipi de Torredembarra serà la seu el dissabte dia 10 d’octubre de la 1a Festa de la Cervesa Artesana. Es tracta d’una iniciativa encapçalada per la Cervesa Estraperlo amb la col·laboració del Patronat Municipal de Turisme de Torredembarra. En aquesta primera edició seran 10 els estands que es podran trobar a la Plaça del Castell. Cada un d’ells oferirà la seva cervesa a 1,5 euros el got. Entre elles es compten la mateixa Estraperlo (Torredembarra), la Rosita (Tarragona), la Dedues (La Garrotxa), la Glops (Hospitalet de Llobregat) i la Companyia cervesa del Montseny, entre d’altres. Música en viu. Segons Roger Núñez, de Cervesa Estraperlo, “enguany serà quelcom més modest per veure quina rebuda té. A partir de l’any que ve intentarem oferir més activitats”. Tot i això, però, per aquesta primera edició ja s’han programat diferents espectacles de música en viu durant tot el dia i un servei de menjar fet a la llenya. La cita per als amants d’aquest líquid daurat serà el 10 d’octubre a partir de les 10h i fins a la una de la matinada." Font: noticiestgn.cat

Doncs apa!, ens hi veiem, i... salut!

Curiosament coicideixo amb CiU quan diu que el nou "Títol de Família Monoparental", el consideren fruit d'una política "d'aparador".

El que passa és que la meva visió ve des d'un altre punt de vista. Considero que el paràmetre dels ajuts a les famílies monoparentals, igual que els ajuts a les famílies nombroses, no hauría de provenir del nombre d'integrants de les mateixes exclusivament. L'ajut hauria de basar-se en la renda de les famílies en primer lloc, i a continuació per la seva condició de monoparentals o nombroses, però no d'entrada en aquest paràmetre de monoparental o nombroses. Son molts el casos de famílies monoparentals o nombroses que disposen de rendes per damunt de la mitjana. Com també es dóna el cas de famílies "normals" que hauríen de tenir aquests ajuts preferents. Les polítiques "d'aparador" es dónen quan no s'explíquen suficientment els detalls concrets. Aquests ajuts hauríen de ser per a quí els necessita de debò.

Manifest del Correllengua 2009

Víctor Alexandre

Potser us sembli un contrasentit, però no ho és. No és cap contrasentit que la màxima aspiració del Correllengua sigui poder desaparèixer algun dia. No és cap contrasentit perquè, quan això s’esdevingui, voldrà dir que la llengua catalana ha recuperat la normalitat i que, per tant, ja no calen celebracions com aquesta per prendre consciència de la perillosa situació en què es troba. Franco va morir l’any 1975, però hi ha àmbits en què la llengua catalana pateix exactament la mateixa marginació que quan era viu. I aquesta marginació, en bona part, és culpa nostra, perquè, tot i que no disposem de les estructures polítiques i jurídiques per fer que la llengua catalana gaudeixi en el seu territori del mateix estatus que l’espanyol a Espanya o que el francès a França, hi ha molts àmbits que depenen exclusivament de nosaltres i que, això no obstant, hem abandonat.

Un d’aquests àmbits és el de l’ús de la llengua. Una llengua que s’usa poc acaba no tenint raó de ser i allò que no té raó de ser desapareix. No tenim cap dret a acusar els nouvinguts de no parlar català si nosaltres som els primers que els parlem en una altra llengua. Quin interès poden tenir-hi si amb el nostre comportament els estem dient que no cal que l’aprenguin? Hem de comprendre que el gran motor de la humanitat és la necessitat. No hi ha evolució sense necessitat. I la llengua catalana, per molts segles d’història que tingui al darrere, només sobreviurà si és útil i necessària per viure als Països Catalans.

Hi ha, tanmateix, un altre factor de risc, i és el de la degradació de la llengua. La llengua catalana, cada cop més, s’està convertint en un patuès, en un dialecte de l’espanyol. I això –cal denunciar-ho- s’està fent en connivència amb els llibres d’estil de molts mitjans de comunicació catalans que, amb l’excusa “d’arribar a tothom”, no sols naturalitzen els castellanismes, sinó que també arraconen sistemàticament les paraules i les expressions catalanes més genuïnes i utilitzen les que presenten menys diferències morfològiques i fonètiques amb l’espanyol. És a dir, que l’arquitectura de la llengua és cada cop més pobre, la sintaxi fa pena i creix per moments la ignorància dels referents culturals propis. Això fa que la major part dels catalans utilitzin dites populars i frases fetes espanyoles en lloc de les pròpies i que la llengua catalana s’estigui transformant en un dialecte anomenat catanyol.

El Correllengua ens ajuda a prendre consciència d’aquesta transformació i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país. Assumim, per tant, la nostra responsabilitat i treballem, cadascú des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua i el país assoleixin l’únic estatus polític que els pot retornar la normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la nostra llengua i la nostra vida.

Endavant amb el Correllengua!

Visca la llengua i la cultura catalanes!

Visca els Països Catalans lliures!

----

Nota: L'Ajuntament en Ple de Torredembarra, amb un equip de govern liderat per Convergència i Unió, i integrat per una regidora no adscrita (es va presentar a les eleccions pel PSC, pendent de ser declarada, o no, trànsfuga), amb el Partit Popular de Catalunya, amb el GIT i l'Agrupació. Han votat tots Vostès unànimement aquest dijous en contra de donar suport al Correllengua 2009. No s'han abstingut per un problema de forma, no. Han votat en contra!. Encara que rectifiquin i forcin un altre Ple per presentar la mateixa moció, Vostès, ara hi acaben de votar en contra!. Vostès manen a Torredembarra, i estan en contra del Correllengua i allò que significa!. Vostès no practiquen allò de rectificar és de savis, no. Vostès fan allò que no fan ni els rucs d'ensopegar més d'una vegada en la mateixa pedra.