Ahir es va celebrar el Concurs7 a la Plaça del Castell, va ser una jornada castellera de debò amb un sol que va iluminar l'esdeveniment. Fins i tot n'hi va haver que el van qualificar del Concurs del set i mig, per haver superat les espectatives. La cosa va anar així: Castellers del Poble Sec: 3d7, 4d7a, id 3d7a, 4d7. Castellers de la Sagrada Família: 2d6, 3d6a, P5. Nois de la Torre: 4d7, 3d7, 3d7a. Castellers de Badalona: 4d7a, 5d7, 3d7a. Matossers de Molins de Rei: 5d6, 2d6, P5. Castellers d’Altafulla: 3d7, 4d7, i 3d7a, P5. Colla Jove de l’Hospitalet: 2d6, P5, 3d6a. Castellers de Cerdanyola: 4d7a, 3d7a, 5d7. Torraires de Montblanc: 3d6a, 2id 2d6, i P5. Salats de Suria: 2d6, P5, i 3d7, 3d6. Castellers de Mollet: 4d6a, 3d6, 3d6a. Minyons de l’Arboç: 5d7, 4d7a, 3d7a.
Hi vaig participar en el grup de suport a l'organització, ja des de les vuit del matí vam estar montant les barres. Preparant els espais marcant amb números la plaça per a situar les colles. A mesura que anàven arribant les acompanyàvem i situàvem, etc. No va ser una feina pesada, però calia estar a l'aguait. Quan van entrar les colles a la plaça fèiem que els cartells indicadors de colla precedíssin el pilar caminant. Bé, totes aquelles coses que cal fer, ens ho vam passar molt bé donant un cop de mà.
Una altra de les coses a fer era estar atent per si es produïa algun incident. En aquest cas teníem les ambulàncies a punt. Us puc explicar el cas que vaig viure: La colla dels Salats de Súria va tenir l'ensurt d'una caiguda, el que va patir va ser el casteller Florènci que estava mirant amunt (cosa que no s'ha de fer mai), el fet és que va tenir una luxació en caure-li un casteller a sobre. En veure-ho vam alertar els camillers, i ens vam endinsar a la plaça fins el punt on es trobava l'esmentat Florènci. El podeu veure estirat a terra en la fotografia que va recollir puntualment el Jordi Aparicio. Tot seguit vam fer lloc per sortir de plaça. Se'l van carregar a l'ambulància i el van portar al CAP.
Com a organització vam vetllar que les cinc o sis persones de Súria, arribéssin al CAP. Cal dir que el van entrar ràpidament i pel que sembla el cas no va passar de l'ensurt. Però vull remarcar a tall d'anècdota el fet següent, en esperar el resultat del metge la infermera va recabar la identitat de pacient. Un dels companys del Florènci, encara abillat de casteller, va indicar-li que les dades eren en el web de la Coordinadora. La infermera no se'n sortia de trobar-ho per internet i va fer un gest al casteller per a que li cerqués les dades ell mateix fent-lo entrar rere del mostrador. Les va trobar i l'infermera li ho va agraïr, estàvem en aquest punt quan va sortir un metge alt i calb que d'entrada, adreçant-se sécament i amb un accent marcadament sudamericà va etzibar a l'amable casteller: "–Haga el favor de salir de detrás del mostrador, ya que puede confundir al personal!". Dit això se'n va tornar dins i ens vam quedar tots amb un pam de nas.
No val la pena fer cap comentari. Els amics de Súria, al marge de tot, ens van agraïr la nostra presència, i es van endur al Florènci amb l'ambulància a Tarragona per tal de fer-li un reconeixement de raigs-X.
Per a informació addicional: La Malla i Nois de la Torre
10 comentaris:
Molt bé, Francesc, ja conec la teva opinió sobre la cervesa, el no als israelians i que el concurs 7 va anar de puta mare. Però m'agradaria saber la teva opinió sobre les actuacions municipals envers el sorolls i la contaminació acústica que es produeix -des de fa anys- al casal municipal amb el vist i palu de l'alcade i acòlits, i també m'agradaria conèixer que en penses tu -si és que n'estàs informat- i què pensa fer ERC en aquest tema -si es que pensa fer quelcom.
Fa l'efecte que els partits només estàn per esbandir els seus principis i airejar-los, i que la resta de temes, com ara els problemes de la generalitat del veïnat, els importin quatre xavos.
Rep una coridal salutació.
Desconec aquesta problemàtica ja que no la descrius, però si et pot ser d'utilitat l'Ajuntament de Torredembarra acaba de publicar un ANUNCI en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunys, sobre l'aprovació inicial de l'actualització del mapa de capacitat acústica.
El Ple de l'Ajuntament de Torredembarra, en la seva sessió ordinària duta a terme en data 17 de setembre de 2009, va aprovar inicialment l'actualització del mapa de capacitat acústica del municipi de Torredembarra.
D'acord amb el que estableixen els articles 178.1.b) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 63.2 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, l'acord d'aprovació i el mapa resten exposats al públic a les oficines municipals, durant el termini de trenta dies, comptats des de l'endemà de la publicació d'aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província, perquè les persones interessades puguin examinar l'expedient i presentar-hi les al·legacions, les reclamacions i els suggeriments que considerin oportunes.
Si transcorregut el termini d'informació pública, abans assenyalat no s'ha presentat cap al·legació o reclamació, l'acord esmentat i el mapa es consideraran aprovats definitivament.
Es fa públic per al coneixement general.
Torredembarra, 17 de setembre de 2009
(publicat en el DOGC núm. 5473 - 29/09/2009)
Estimat Francesc
Ja que tu ets una de les veus públiques de la gent de Torredembarra, que expressa la seva paraula i permet expresar la dels altres, t'aconsellaria estar-ne més informat envers els assumptes que afecten als àmbits municipals de la nostra localitat, encara que, com el del tema del casal, sigui mig oblidat i mig menyspreat per part de les -per a mi- incompetents autoritats municipals de la Vila.
Resumint, podriem dir que el casal municipal està carregat de denúncies, queixes i sonometries positives (entre d'altres coses), donat que és un focus d'immissió de sorolls i contaminació acústica, que no només no s'ha posat cap remei al problema sinó que, al contrari, com dius molt bé, s'arribat a l'acord municipal en ple per a l'actualització del mapa acústic de la Torre, amb la qual cosa s'aconseguirà que tota la zona admeti la tolerància acústica que la resta del poble, quan a hores d'ara és menor. D'questa manera, el casal podrà produir els mateixos sorolls amb major permissibilitat, donat que la tolerància serà major. Aixó -evidentment- atemptarà contra el benestar de les famílies que -comn la meva, de tres fills- està suportant aquests atemptants des de fa molts anys.
De tota manera, aquest afer es troba en via judicial, al Jutjat; peró veig que ningú no se n'assabenta.
Salutacions
Benvolgut conciutadà, seguixo sense saber amb precisió l'orígen i naturalesa de la immissió sonora en la que Vostè es troba immers, i desconec si s'ha evaluat aquesta molèstia.
Miraré d'esbrinar aquest cas, però de debò que no em dóna dades sufientment útils per a fer-me'n una idea. De totes formes puc compartir amb Vostè la existència d'uns criteris generals per a la evaluació del soroll.
Hi ha diversos factors que tenen influència en les molèsties que provoca el soroll. Per tant, per explicar el grau de molèstia és necessari establir un indicador que relacioni aquests factors adequadament. Aquest indicador ha de ser capaç de contemplar les variacions o diferents situacions dels següents aspectes:
- Energia sonora: les molèsties que produeix un soroll estan directament relacionades amb l’energia del mateix. A un soroll amb més energia (soroll més fort) li correspon un major grau de molèstia.
- Temps d’exposició: per a un mateix nivell de soroll, la molèstia depèn del temps al qual una determinada persona està exposada a aquest soroll. Normalment, per una mateixa intensitat, com més temps d’exposició més molèstia.
- Característiques del soroll: per un mateix nivell de soroll i temps d’exposició, la molèstia depèn de les característiques del so: espectre de freqüències, ritme, etc.
- El receptor: no totes les persones consideren el mateix grau de molèstia per al mateix soroll. Cada persona té una sensibilitat auditiva diferent i els factors culturals són també diferents entre els països i dins del mateix país.
- L’activitat del receptor: en funció de l’activitat que estigui realitzant el receptor un mateix so pot ser considerat com a soroll o no. Per exemple, hi ha sons que de dia queden esmorteïts i per tant no molesten, i en canvi, de nit es converteixen en soroll.
- Les expectatives i la qualitat de vida: per certes persones les exigències de qualitat ambiental pel temps i els espais dedicats a l’oci són molt superiors a les d’altres situacions. Per exemple, en segona residència s’accepta un nivell sonor molt inferior que el de l’habitatge habitual.
La selecció de l’indicador que ses pot utilitzar en un hipotètic estudi es pot convertir en una qüestió decisiva ja que caldria considerar tots aquests factors.
Pel meu costat em comprometo a recabar més informació sobre aquest afer, i en tornarem a parlar, però hi ha un aspecte que em fa aturar aquí aquest comentari, i és la seva indicació que aquest cas es troba a hores subjudice.
Estimat Francesc
En primer lloc, vull agrair-li el seu interès desinteressat.
Només li farè dues o tres pinzellades sobre el tema del casal municipal perquè s'en faci una ràpida idea: en primer lloc, i mentre no es demostri el contrari (que ningú a l'ajuntamnet li ha demostrat ni a mi ni al meu advocat) el casal no disposa de llicència d'activitats; en segon lloc, la sala gran NO està condicionada per a la realització d'activitats que provoquin sorolls forts; peró, cada dissabte nit s'hi produeixen balls que excedeixen EN MOLT els decibels permesos (per això, crec, l' Ajuntament vol pujar el nivell de permissibilitat a la zona), i n'hi ha sonometries policials que ho demostren; a banda d'això, s'hi realitzen altres activitats molestes, nocives i sorolloses com assajos de batucs, teatre, concerts...
Ho del bar es menja en un altre plat, donat que d'enllà surten sorolls provinents de la televisió, les partides de dominó, festes fora d'horari... I fins a aquest any hem hagut de suportar durant tot un any i mig els cops estridents d'una porta que colpejava cada vegada que s'obria o tancava (sí, sí ha llegit bé: un any i mig per arreglar una porta).
Per tal de no allargar massa aquest comentari, i donat que l'expedient es troba a les portes d'un judici (que qui sap quan es produirà), el meu propòsit hores d'ara es donar a conèixer tothom un greu problema que afecta a alguns veïns, que se sàpiga que l'Ajuntament no només no ha fet cap cosa per posar fi a la contaminació acústica sino que ha augmentat el nombre d'activitats i està tractant de modificar les lleis a la seva conveniència.
Ningú dels implicats ha respòs mai els meus escrits, i ni l'alcalde ni els regidors pertinents m'han concedit les engrevistes que vaig demanar fa ja un any. Això és el que jo vull que se sàpiga.
Si vostè vol conèixer mès dades al respecte, o veure documentació relacionada amb el cas, li farè arribar de molt bon grat si em diu com fer-ho.
D'altra banda -i per concloure- li agrairia em diguès de quina manera es presentan al.legacions a la llei de capacitat acústica. Si realment aquesta llei servirà per a suportar més decibels encara, sí les vull presentar. I tant! De totes maneres voldria abans fer-li un cop d'ull a la llei: em podria dir on surt aquesta llei?
Rebi una cordial salutació, i resto a la seva disposició si realment té interès en el tema.
Benvolgut
Sense cap ànim d'entrar en cap debat amb vostè sobre aquest tema, especialment donada la meva desconeixença sobre ell.
Primer de tot cal veure si els indicadors de control actuals són els adeqüats, per a verificar-ho caldria la intervenció d'un tècnic que ho avali.
Pel que fa als permisos, en principi el Casal es tracta d'un equipament municipal que precisament està pensat per a fer aquest tipus d'activitats que Vostè descriu des de fa uns trenta anys aproximadament.
Sembla estrany que no hi hagi tingut cap diàleg amb cap regidor sobre aquest tema, pot demanar una audioència amb ells o fins i tot amb Alcaldía per a tractar aquest tema.
El que, almenys em sembla inadmissible és que Vostè cregui que la legislació municipal es fa a mida d'algú, o contra algú. Simplement inadmissible.
Pel que fa a la presentació d'alegacions ho pot fer en el periòde d'exposició pública. En el servei municipal corresponent l'informaran més detalladament.
En les oficines municipals, tal com ja li vaig indicar podrà consultar l'actualització del mapa de capacitat acústica del municipi de Torredembarra.
Fins aviat.
uy, uy, uy, em sembla que m'ha volgut donar "esquinazo". En fi, en qualsevol cas, fins aviat.
No vull deixar-lo plantat de cap manera, però ha de comprendre que ara només tenim la seva opinió, i el meu criteri. Ara el que cal és contrastar el tema amb els meus companys. Ja li he comentat que en el meu ànim no hi ha el més mínim desig d'entrar en una polèmica. Més aviat vull saber el que hi ha de cert en el tema que exposa. Repeteixo, fins aviat.
Missatge per a Jaca: el comentari que m'acaba d'enviar no el publicaré ja que entenc que l'ha escrit a cop calent. Quan hagi contrastat els elements que m'ha indicat fins ara li donaré una resposta. Per cert, jo mai he militat a ERC, milito a ICV des del 1987. I finalment comprengui que jo no sóc cap regidor, i en tot cas els meus companys que ho són i als quals vull comentar aquest tema, estan a l'oposició. Salut!
Rebut, Francesc. A reveure.
Publica un comentari a l'entrada