Víctor Alexandre
Potser us sembli un contrasentit, però no ho és. No és cap contrasentit que la màxima aspiració del Correllengua sigui poder desaparèixer algun dia. No és cap contrasentit perquè, quan això s’esdevingui, voldrà dir que la llengua catalana ha recuperat la normalitat i que, per tant, ja no calen celebracions com aquesta per prendre consciència de la perillosa situació en què es troba. Franco va morir l’any 1975, però hi ha àmbits en què la llengua catalana pateix exactament la mateixa marginació que quan era viu. I aquesta marginació, en bona part, és culpa nostra, perquè, tot i que no disposem de les estructures polítiques i jurídiques per fer que la llengua catalana gaudeixi en el seu territori del mateix estatus que l’espanyol a Espanya o que el francès a França, hi ha molts àmbits que depenen exclusivament de nosaltres i que, això no obstant, hem abandonat.
Un d’aquests àmbits és el de l’ús de la llengua. Una llengua que s’usa poc acaba no tenint raó de ser i allò que no té raó de ser desapareix. No tenim cap dret a acusar els nouvinguts de no parlar català si nosaltres som els primers que els parlem en una altra llengua. Quin interès poden tenir-hi si amb el nostre comportament els estem dient que no cal que l’aprenguin? Hem de comprendre que el gran motor de la humanitat és la necessitat. No hi ha evolució sense necessitat. I la llengua catalana, per molts segles d’història que tingui al darrere, només sobreviurà si és útil i necessària per viure als Països Catalans.
Hi ha, tanmateix, un altre factor de risc, i és el de la degradació de la llengua. La llengua catalana, cada cop més, s’està convertint en un patuès, en un dialecte de l’espanyol. I això –cal denunciar-ho- s’està fent en connivència amb els llibres d’estil de molts mitjans de comunicació catalans que, amb l’excusa “d’arribar a tothom”, no sols naturalitzen els castellanismes, sinó que també arraconen sistemàticament les paraules i les expressions catalanes més genuïnes i utilitzen les que presenten menys diferències morfològiques i fonètiques amb l’espanyol. És a dir, que l’arquitectura de la llengua és cada cop més pobre, la sintaxi fa pena i creix per moments la ignorància dels referents culturals propis. Això fa que la major part dels catalans utilitzin dites populars i frases fetes espanyoles en lloc de les pròpies i que la llengua catalana s’estigui transformant en un dialecte anomenat catanyol.
El Correllengua ens ajuda a prendre consciència d’aquesta transformació i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país. Assumim, per tant, la nostra responsabilitat i treballem, cadascú des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua i el país assoleixin l’únic estatus polític que els pot retornar la normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la nostra llengua i la nostra vida.
Endavant amb el Correllengua!
Visca la llengua i la cultura catalanes!
Visca els Països Catalans lliures!
----
Nota: L'Ajuntament en Ple de Torredembarra, amb un equip de govern liderat per Convergència i Unió, i integrat per una regidora no adscrita (es va presentar a les eleccions pel PSC, pendent de ser declarada, o no, trànsfuga), amb el Partit Popular de Catalunya, amb el GIT i l'Agrupació. Han votat tots Vostès unànimement aquest dijous en contra de donar suport al Correllengua 2009. No s'han abstingut per un problema de forma, no. Han votat en contra!. Encara que rectifiquin i forcin un altre Ple per presentar la mateixa moció, Vostès, ara hi acaben de votar en contra!. Vostès manen a Torredembarra, i estan en contra del Correllengua i allò que significa!. Vostès no practiquen allò de rectificar és de savis, no. Vostès fan allò que no fan ni els rucs d'ensopegar més d'una vegada en la mateixa pedra.
3 comentaris:
Reagrupament, divendres 9 d'octubre, a les 20:00 h, al Casal
Deixem-nos de Reagrupaments, deixem de militar en partits i organitzacions que al cap i a la fi perpetuen el sistema capitalista espanyol i francès, i que tan ens oprimeix com a poble.
Si realment creieu que s'ha d'alliberar el nostre poble (si no no militarieu a partits que tenen un llenguatge "progressista" i que clamen per la independència...)us haurieu de posar a treballar en serio amb els col.lectius i organitzacions de l'esquerra independentista, i deixar-nos de tonteries i de partits que no tenen cap base social al carrer ni un discurs revolucionari; que és l'hora del combat i no de la tonteria!
Malgrat tot, és obvi que qui té una cadira als ajuntaments, al parlament, o cobra un sou per la seva condició de partit, mai renunciarà al mateix partit convencional, i es convertirà per tant en un mercenari; i en aquest poble ja ni han bastants...
Salut a tots i a totes, i visca la terra!
Encara que aquest no és el lloc per fer-ho, ja fa varies setmanes que vaig comentar sobre les irregularitats en les obres municipals en marxa. Una era la rampa d’accés al local del carrer Santa Rosalia, que envaeix la via pública, i l’altra era el moviment de terres de la nova escola bressol del carrer Escoles, que està fora del que preveu el planejament municipal.
Aquest darrer, a mes a mes, ara es pot veure com estan instal•lant una estructura metàl•lica per fer la coberta, que torna a infringir el que preveu el pla d’ ordenació municipal, per que excedeix el pendent permès.
Torno a insistir en que totes aquestes coses si les fes un particular les hauria d’enderrocar, per tant a veure que farà l’ Ajuntament, i a veure si es depuraran responsabilitats. És que els tècnics municipals no van mirar els projectes a l’hora de informar-los ?.
Publica un comentari a l'entrada