I al final podrem derogar el decret, i evitar la canonada. Hi ha una generació que mai havíem vist que en tan temps plogués tan poc. I aquesta mateixa gent, hem vist com un maig plujós, plujós com mai, en treia d’una situació d’emergència i ens permetia tornar a una situació de relativa normalitat.
Ara el que toca es treure algunes lliçons. Més enllà de la reflexió obvia, el comunicar millor, hem d’extreure altres conclusions. Els processos els hem de fer més acompanyats. Dit d’una altra manera. Les polítiques públiques que fem, i més quan es situen en el terreny del conflicte, les hem de fer en processos més participats. És cert que l’emparedament amb les eleccions generals no ajudaven, però la interlocució amb els actors afectats i les decisions més compartides hauria anat d’allò més bé. En tot cas, el fet que la canonada s’aixequi demostra que només va ser pensada per la situació d’emergència que vivíem, i que un cop superada aquesta no té sentit.
És moment per rellançar el projecte. I ho podem fer des de ICV, amb una agenda participada amb diferents actors socials. I ho haurem de fer també des del Govern, des de totes dues conselleries. Per començar amb la política d’aigua, però continuant amb la política de residus i en la de medi natural. L’Assemblea de la tardor és una excel·lent oportunitat per fer-ho, i per fer-ho be hem de comptar amb tot el capital polític d’ICV i d’aquella gent que ens acompanya, amb propostes, reflexions i fins i tot alguna crítica.
Font: El bloc d'en Joan Herrera
2 comentaris:
ICV manté aquella inquietant doble personalitat política que tants rèdits electorals li ha proporcionat en els últims anys. En aquest cas, amb el tema de l'aigua. Els verds insisteixen en el minitransvasament i en les desaladores com a solució de futur.
Sorprèn relativament que un partit que s’autodefineix com ecologista de debò tingui, entre les seves alternatives, la instauració del sistema de desalinització, sabent l’impacte ambiental que causa. I dic “relativament” perquè existeixen precedents per a emprar aquesta expressió.
ICV és un partit peculiar: són comunistes, però no tenen cap inconvenient en posar-se al capdavant de les forces de seguretat de Catalunya; alts càrrecs del partit, que tenen funcions a l'Administració autonòmica i municipal, com el Conseller Saura o la tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, es declaren obertament “antisistema” i “a favor de la causa okupa” però, alhora, són capaços d'articular i aprovar una llei que persegueix aquest moviment.
Els ecologistes de debò aposten ara per una de les solucions amb més impacte ambiental: les plantes desaladores. Els experts ja han advertit de la necessitat de frenar les seves conseqüències, per evitar danys a l'ecosistema. L'emissió de diòxid de carboni a l'atmosfera, l'ús de part del litoral i l'expulsió de productes químics -conseqüència de la ‘neteja’ de l'aigua salada-, són alguns dels efectes negatius denunciats.
Les desaladores són part de la solució, a llarg termini, per a l'escassetat d'aigua i les seves rèpliques anuals, ja que les necessitats humanes han d'anteposar-se a les medioambientals, però no és acceptable que Iniciativa per Catalunya Verds les assumeixi com a pròpies tenint en compte, per exemple, el programa amb el qual va concórrer a les últimes eleccions autonòmiques catalanes. En el mateix s'afirma que, amb la protecció del mar i de tots els seus recursos, s'assolirà un país més sostenible.
Joan Herrera, diputat del partit al Congrés, afirma que “quan s'engeguin les desaladores, si el transvasament de l'Ebre es manté, ICV hauria d'abandonar el Govern”. Sent coherents, a dia d'avui, la seva formació no hauria d'estar en l'Executiu, ja que les desaladores són l'antítesi a la utòpica i fal·laç sostenibilitat a la que aspira ICV.
Nova cultura de l'aigua....No beure aigua. Sí senyors, la formula tan publicitada pel tripartit durant les darreres campanyes electorals apel·lava a una cosa que es deia "nova cultura de l'aigua". Una cosa que ningú ben bé sabia que volia dir ni què significava, però que sonava super progre i super ecologista i super guai.
Ara s'entén el seu significat: S'ha de passar sed.
Cóm no hi havíem caigut tots abans? Amb lo fàcil que és...
Però clar, fer passar sed (perquè ells no en passen, clar) potser no és un objectiu massa difícil d'aconseguir per aquesta colla de jonkis pels informes de 1.000 euros la línia.
Cal anar més enllà en els reptes i aconseguir de retruc fites més importants.
El pla ha estat clar:
Primer confonem el populatxo amb un ball de definicions.
Que si transvasament, que si auxili entre rius, que si H2O de turisme, que si captació temporal i reversible de recursos hídrics... a veure qui te més imaginació.
Tot menys dir la veritat, doncs això seria reconèixer que el tripartit havia fet demagògia amb aquest tema.
Cal mentir abruptament a la cara de la gent.
Segon, comparar l'acció de Govern amb la dels partits polítics que l'integren.
El Govern tripartit diu una cosa i els partits del tripartit surten al carrer amb la pancarta encontra del seu propi govern. Fantàstic !!.
Tercer, demostrar al poble de Catalunya que qui mana a Catalunya és el Estado Español.
Que voleu fer la pirula del transvasament per la capçalera dels rius? NO; es fa per Tarragona i a callar.
Que no voleu canonada? Canonada que te crió.
Que voleu que una canonada que val 180 milions d'euros un cop es faci servir es desmunti un tros per "garantir" que no es farà servir més (perquè la meva paraula o la llei no tenen credibilitat, clar)... no me haga usted reir, hombre!
Així, quan tota Catalunya mira a veure qui solucionarà els seus greus problemes, l'Estat imposa el seu criteri i la seva voluntat en el tema de l'aigua i alhora la Generalitat aprova una llei referent als piercings i els tatuatges. FAN TAS TIC
Ja havíem aconseguit que a Espanya se'n fotesin de nosaltres, però ara ja som nosaltres mateixos que no sabem on mirar per no riure/caure'ns la cara de vergonya.
Quart, demostrar que no som ningú.
Després d'aquest impressionant desgavell, arriba la puntilla quan el nostre govern diu que la canonada es farà tot i les recents pluges, i va ZP i anuncia que es derogarà el decret de transvasament i es rescindiran els contractes amb les empreses que l'havien d'executar.
Perquè amics, qui dictava què s'havia de fer era Madrid però qui ho havia de pagar era la Generalitat... hi pot haver humiliació més gran?
NO SOM NINGÚ, és així de trist i així ha quedat demostrat per tothom.
Per tant, ja tenim el que volíem... la gent ja sap que si la Generalitat desapareix no passarà res perquè tenim el Estado Español.
Nova cultura de l'aigua?
Passar sed física i passar sed política. BINGO!
Publica un comentari a l'entrada