La independència de Catalunya és una cosa. No cal fer cap descripció del tema ja que és un material de debat actual multimatèria. Des de l'economia a la política podem trobar contingut suficient fins i tot per comprovar que els catalans volen diverses independències, no una de sola. N'hi han que es voldrien independitzar d'Espanya, altres d'Europa, alguns del món, però també n'hi han que ho voldrien fer de la mateixa Catalunya o dels catalans. Uns voldrien, un cop independents ser catalans i punt. Altres voldrien establir relacions amb Espanya o amb Europa. Uns voldrien arrossegar als valencians i mallorquins en el mateix vaixell. I altres no volen ni compartir una baldana amb els de les illes o amb els valencians. N'hi han que del tot en dirien Catalunya, altres Països Catalans. Que si ha de ser un estat, que si un principat, o fins i tot un comptat, o una federació, o també n'hi ha de confederació. És a dir el dia que tinguem l'autodeterminació a les mans començarà el problema. Mentre n'hi ha d'altres que pensen serà la fi dels nostres problemes. Com en el tema de les banderes, n'hi ha amb el triangle blau, o amb el groc. I quan siguem independents, sense triangle?, o serà aleshores que l'haurem de mantenir?. Però el primer de tot, amics meus, no seria el consens?. Aquest en tot cas s'haurà d'obtenir negociant, i no precisament amb Espanya, sinò més aviat entre catalalans. I una vegada ens posesim d'acord en el tema de quina independència volem, caldrà sortir al corcert de nacions i clamar per l'autodeterminació. La via que jo veig més neta és la d'un Parlament de Catalunya electe, que es proclami en Corts constituents, i declari al món que vol redactar una Constitució catalana. Quan jo era a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra defensàvem aquesta via, quan ens vam integrar a Iniciativa per Catalunya ho postulàvem, i ara potser en som només una minoria dins d'aquest partit que pensem així. Però tota una altra cosa és no tenir paraula. No mantenir la paraula donada en constituïr un govern, i voler trencar-lo, és no tenir paraula. No estic a ERC, perque no me'n refio de la solidesa del pacte de Corts constituents que poguessin signar, a última hora potser voldrien pactar amb Andorra, o amb l'aleshores recent constituïda República catalana almogàver de Turquia, formada per uns catalans fugits de Neopàtria fa cinc-cents anys. Una altra cosa és la paraula, en tens o no, però un cop donada, s'ha de mantenir. O no podrem avançar, ni tant sols cap a l'independència.
10 comentaris:
Humor a part (lo dels Turcs-catalans ^^), sols volia comentar que no tothom té tanta paraula com tu i si bé el consens és un principi tant important per a la convivència i s'ha de tenir molt clar, també és important saber que tu vols per a poder-ho defensar.
No acabo d'entendre la teva via, la meva són els Països Catalans, més que res per que valdrà la pena defnesar-ho mentre hi hagi gent en aquestes terres que ho defensa. En tot cas no és qüestió de gustos, sinó de circumstàncies històriques... si me pots explicar breument això del Parlament de Catalunya, no és entrar en el joc del estat?
I clar, com sempre, el més fàcil era votar en contra de la proposta d'Esquerra, que era preguntar al poble català si volien formar un Estat Català en el sí de l'Unió Europea.
El més fàcil era seguir al costat de lo no problematic. Doncs la independencia, ningu ha dit que sigui facil, en aquest país n'hi ha que es mullen, i n'hi ha que no.
Fins que no ens mullem uns quants, des de l'esquerra fins la dreta, no fotrem res.
Primer de tot gràcies per venir a discutir d'aquest tema a casa meva.
Per anar al grà:
1) El tema de la paraula donada és clau. Si algú creu que un govern pot decaure, per la voluntat feble d'un dels socis, mal pacte hi ha. O esperem a nova legislatura. o realment ha canviat alguna cosa. Jo l'únic que vinc a dir és això: No hi ha paraula, doncs mal soci. Jo no sé si tinc paraula, ERC no en té.
2) El dia que anem de veritat cap al tema de la independència hi serem tots dins del sac, o no. El procés no sabem encara a qui o què abastarà, però abastarà un territòri i un grup humà. Jo no defenso cap via en concret, ho dic per la mania de relacionar-ho tot amb l'Estat espanyol. No sabem si afectarà només a les Illes i potser Catalunya en quedarà al marge, o al revés. O Catalunya i les Illes aniran junts, o separats dels valencians. O potser no hi seràn cap dels dos.
3) La única cosa que tinc clara és que la única forma d'arribar a l'independència és la via política, que consisteix en reunir unes Corts constituents d'un nou estat.
4) Estudiant la creació d'estats el segle vint a Europa, cal significar que TOTS els partits del nou estat aposten per l'independència. Cosa que no passa ni de lluny.
5) No crec que ERC ens porti a l'independència. No és un partit hegemònic.
Quan els homes es posen un pitrall els surt el nen que porten dintre. És una pena que l'Entesa estigui en mans d'una esquerra de calçotada i dividida. Els seus problemes interns haurien de resoldrel's a casa i no a Govern.
Francesc, sóc el primer que et diu que Esquerra no portarà els PPCC a la independencia, sols és impossible.
L'independentisme és algo transversal, alie a l'eix esquerra-dreta. No serveix de res que Esquerra sigui independentista si no existeix una dreta independentista.
Però, quan s'han fet mostres de sobiranisme, on estaven els altres partits? Per exemple, a la manifestació del 18 de febrer, només hi havia Esquerra de tots els partits del Parlament. Perquè no hi eren possibles sobiranistes com CiU o ICV? L'excusa de que Esquerra controlava la manifestació era força barata... sobiranista s'és les 24 hores del dia, i no només quan toca perquè venen eleccions.
Ara hi ha la plataforma Sobirania i Progrés, de la qual en formo part i us convido tots a partcipar-hi, però, i em fa molta il·lusió. A l'assemblea del Camp hi ha ex-senadors de CiU, militants d'Esquerra, gent del Despertaferro... però encara em falta veure més gent de l'arc parlamentari.
I si Esquerra no té paraula... d'altres que hi voten en contra de l'Estat Català no se que tenen, por potser.
Perdona Jordi, però EUiA hi era el 18 de febrer i és a la Plataforma Sobirania i Progrès. Només tenim 2 diputats però a vegades dona la sensació que són més de 21.
Una aclaració nosaltres no estem per l'independència sinò per una República Federal dins l'Espanya plural.
Ah! per els desmemoriats, al seu dia ens van expulsar del grup d'IC per defensar el dret a l'autodeterminació i votar en contra de la Llei Antiterroriste... d'altres donaven support a una CiU que ni somiava en una reforma de l'Estatut.
Jordi
Estic d'acord amb el tema de la transversalitat, tú ho has definit millor.
El que dic és que el moment del pas sobiranista, el donarà la societat sencera, en un moment donat.
Fins i tot els que no siguin sobiranistes s'apuntaran aquell dia.
A partir d'aquell dia qui només sigui sobiranista serà un destorb?
Jo el que defenso és que al marge que algú sigui sobiranista, i no ho demostri constantment, és important disposar d'una estratègia prévia.
No dic que ICV en tingui cap només sabem que en cal una, ho he de reconèixer, els sobiranistes que hi som, estem en minoria, però ERC no té aquesta estratègia ni sembla que n'hagi de tenir.
Bastant d'acord amb el que has dit amb el que dius Francesc, menys en una cosa.
El pas el donarà la societat sencera, si, però el moment algu l'ha de marcar.
Aixó ma recordat quan a la ESO ens explicaven l'anarquisme, que els seus teorics deien "el poble ja farà la revolució"... i és alló de, anem esperant que algun dia passarà... n'hi ha que encara esperen.
Estrategia? Doncs no ho se, però el cas és que arran de la Calçotada (servidor hi era com a organitzador xD) i les declaracions d'en Vendrell, s'està generant el debat sobre l'autodeterminació.
Jo trobo en falta que els dirigents d'ICV i altres partits i diguin la seva, lluny de coses com "l'ara no toca", "aixó és estrategia electoral" i tot aixó. És més, per part d'ICV em fa mal que s'estiguin marginant a gent com l'Antoni Garcia, lider de Els Verds i independentista declarat.
Si tu ets independentista, com jo, t'animo a participar en aquest espai transversal que és Sobirania i Progrés, ja et dic, l'altre dia a Reus ens vam reunir des d'un ex-senador de CiU a gent propers a la CUP, passant per els "reformistes" d'Esquerra. ;-)
I el dia que exercim l'autodeterminació, els que no la volien, si, no seràn un destorb, si de cas tindràn un problema amb ells mateixos. I jo no els penso solucionar la vida.
Al Senyor K, dir-li que EUiA va retirar-se de la Plataforma del Dret a Decidir, organitzadora de la manifestació del 18F. I dificil que EUiA estigui a la plataforma Sobirania i Progrés, perque no hi han partits, sinó persones. I lo de que 2 diputats fan més que uns 21... NO COMMENT.
(mira aquets links)
http://kaosenlared.info/noticia.php?id_noticia=17916
http://revoltaglobal.cat/article253.html
Coincideixo plenament amb tú jordi menys en una cosa, jo si que crec que "l'ara no toca! d'ICV, forma part d'aquesta estratègia a llarg termini, on ICV hi és.
Seguiré els teus consells de lectura i estarem en contacte.
gràcies
Bones, sóc el Pau.
Personalment crec que no hi ha estratpeies d'ara no toca. Simplement es tracta de ser coherent i defensar el que vols avui, per què si ho postergues a demà, estaràs sempre esperant i a més no motives a més gent a pensar com tu.
Per cert, al youtube hi ha un meravellós documental que ens han dedicat a telemadrid sobre com els catalans "perseguim" l'espanyol. mira que sóm dolents!
salut!
Publica un comentari a l'entrada