Arxiu del blog

dijous, 4 de febrer de 2010

Història d'uns vots poc compromesos, versus el present i futur d'una opció radical.


L'aprovació de la "Constitución española" es va votar en el "Congreso de los Diputados" el 31 d'octubre de 1978, amb el resultat de 325 vots a favor, 6 en contra i 14 abstencions. Van votar-hi a favor la UCD, el PSOE, el PSC, el PCE i la Minoria Catalana (excepte un dels seus diputats que es va abstenir). El grup d'"Alianza Popular" no va ser homogeni i va repartir el seus vots per a totes les opcions: 8 diputats van votar SÍ, 5 diputats van votar NO i 3 diputats es van abstenir. El PNB es va abstenir i un diputat del grup mixt (Letamendía) va votar en contra.
Un cop aprovada en el "Congreso de los Diputados", es va convocar un referèndum per al 6 de desembre de 1979. Demanaven el SÍ el PSOE, la UCD, el PCE i CDC. El PNB va demanar l'abstenció i diversos partits d'extrema dreta i d'extrema esquerra van demanar el NO. "Alianza Popular" va deixar llibertat als seus votants per votar, encara que alguns dels seus diputats, inclòs Fraga, "recomanaven" el si.
Podem parlar doncs clarament d'una actitud poc compromesa d'"Alianza Popular" amb el text de la "Constitución española" de 1978, i segons com d'una certa bel·ligerància d'AP contra el text contitucional.
Tal com ens diu la Història, "Alianza Popular" (AP) va ser, primer, una federació de partits i, posteriorment, un partit polític espanyol de caràcter conservador, fundat, majoritàriament, per ex-ministres franquistes i falangistes renegats. El 1989 es va refundar amb altres formacions polítiques conservadores donant origen al Partit Popular.
Vist des de la perspectiva de política històrica, no hi ha cap fonament en la defensa de la constitució que fan des del Partit Popular quan denuncien al Tribunal Constitucional l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, o ara amb les amenaces contra la Llei de Vegueries. És de sentit comú inferir que l'actitud del PP més que defensar la "Constitución española", va en el sentit pràctic del seu anticatalanisme i en contra de les institucions autonòmiques catalanes.
Caldria veure en una hipòtesi política de futur on es plantegi la independència de Catalunya com una realitat ja assolida, quina seria l'actitud del PP (en cas que seguís existint), què farien en el si d'un nou Estat independent català: serien constitucionalistes de la nova constitució catalana o serien traïdors i espies al servei d'un país estranger?