Salvador Cardús: "Al 2010 calen molts objectius simultanis i que tothom sàpiga treballar amb visió estratègica"

Salvador Cardús ha fet balanç de l'any que ja ens ha deixat a un article publicat al diari Avui, i ha afirmat que podem saludar el 2010 amb "la satisfacció de partir d'uns desitjos per al 2009 plenament acomplerts. I, per aquesta raó, en lloc d'haver de tornar a desitjar el mateix, ens podem permetre esperar molt més del 2010."
L'autor de l'article ha desglossat quines han estat les fites aconseguides el passat any: "Què ens ha deixat el 2009? Doncs una profunda recuperació empíricament demostrable d'autoconfiança nacional, expressada en una rebrotada de mobilització que assenyala un canvi de fons en la cultura política del país i que augura grans transformacions que començaran a donar fruit aquest mateix 2010".

Cardús ha admès que el país s'ha "desvetllat" i ha considerat que "ja n'hi ha prou" per decidir-se a passar a l'acció. "Aquestes mobilitzacions -ha continuat l'autor- han implicat a moltes organitzacions de la societat civil i milers de catalans, s'ha expressat a diversos nivells de compromís i ha arrossegat des d'altes i calculadores esferes del poder fins a voluntats personals modestes però indomables." En termes més concrets, Salvador Cardús no només s'ha referit a les consultes populars sobre la independència de Catalunya: "També es tracta de posicions agosarades -encara que ens semblin massa curtes- d'institucions que practicaven la submissió sistemàtica a Madrid com a estratègia per aconseguir quatre copets a l'espatlla i que ja se n'han descobert la inutilitat. Es tracta, també, del sorprenent acord de la premsa catalana de manifestar-se com a tal i plantant cara al Tribunal Constitucional. I són els centenars i centenars de trobades, reunions, conferències i sopars per debatre el futur del país que, com en d'altres temps, es torna a discutir després de l'horari laboral."

Salvador Cardús ha subratllat que el 2010 és l'hora de tenir més desitjos i més ambiciosos: "Hem de ser capaços de canalitzar aquest desvetllament per tal d'exercir tota la força que és capaç d'aplegar" perquè "en cap cas tenim estratègies ben definides com per garantir que tot plegat no acabi en una gran frustració". "De manera que, en primer lloc, -ha continuat l'autor de l'article- seria bo que el 2010 es caracteritzés per la capacitat de concretar objectius a mig termini. Des del meu punt de vista, no cal buscar cap gran acord nacional per aconseguir una "transversalitat" que ho sumi tot. La idea de la transversalitat mai no m'ha convençut perquè sol acabar en un poti-poti confús, que resta més que no suma [...] calen molts objectius simultanis i que tothom sàpiga treballar en l'àmbit que li és propi i allà on té solidesa. Això sí, tothom hauria d'aprendre a actuar amb visió estratègica, és a dir, sabent quina funció té cada gest que fa -i en quin moment cal fer-lo, i davant de què més, i com s'ha d'avaluar- amb relació a l'objectiu final que hom es proposa. Ara mateix no necessitem moviments transversals -això ens frenaria-, sinó molts rierols que, fent el seu curs, vagin convergint fins a crear un corrent central, un mainstream que diuen en anglès, que quan sigui l'hora, ja arrossegarà tot el que arreplegui."

Cadús ha indicat que aquest 2010 també és l'any que han de comença a aparèixer "els nous lideratges d'aquest procés": "Estic segur que les persones idònies hi són, però encara no les coneixem. Tenen entre trenta-cinc i cinquanta i tants anys. I, essent com són gent professionalment molt ben preparada, saben que sense ambició nacional tindrien un futur ben galdós en aquest país. Si són bons líders, ja sabran buscar el consell que més els convingui entre la gent més gran, i trobaran la força de la gent més jove". Finalment, Salvador Cardús ha dit que el 2010 "és l'any de la redacció dels primers projectes rigorosos que han de saber donar respostes sòlides a les moltes incerteses [...]. Es tracta de posar-se a fer aquella mena de feina que no es fa al carrer sinó al despatx, que no mobilitza masses sinó intel·ligències i que proporciona la credibilitat".

Font: tribuna.cat comentant un article de Salvador Cardús publicat a l'AVUI