Els Indians o Americanos: negrers i comerciants a Cuba i les Antilles, nobles i burgesos a Catalunya

Durant el segle XIX, mentre creixia la demanda mundial de sucre, Cuba vivia una època de gran esplendor i riquesa. Va ser el moment en què centenars, milers de catalans van emigrar a les Antilles amb el somni de fer les Amèriques: joves de Mataró, d’Arenys de Mar, de Sitges, de Torredembarra, de Vilanova i de tantes altres poblacions costaneres que, amb l’esperança de fer-se rics, s’embarcaven per treballar a les cases i magatzems de comerç que altres catalans tenien a l’Havana o a Santiago de Cuba.

Però a Amèrica, a Cuba, o a les Antilles, les grans fortunes no es feien amb el comerç del sucre, del vi o del tèxtil. El diner de veritat, el que convertia un emigrant en un home ric per a tota la vida, es feia amb el comerç de negres. Davant d’aquesta realitat social, molts éren comerciants de coc com es dèia a l'època –i d’altres que no ho eren però acabarien sent-ho– es van convertir en traficants d’esclaus.

Van ser els indians o Americanos, aventurers sense escrúpols que un cop feta la fortuna tornaven a Catalunya per lluir el seu triomf davant la societat que els havia vist néixer i partir; emigrants com Jaume Partagàs, Josep Xifré, Miquel Biada, Antoni Roig, Joan Güell, Pere Badia, Antonio López i d’altres que, en tornar, volien honors i reconeixement públics, i a qui no agradava gaire esbombar l’origen de la seva riquesa; homes emprenedors que van modernitzar Catalunya fundant empreses, patrocinant obres públiques, fent obres benèfiques a partir dels seus testaments, essent mecenes de les arts i comprant títols nobiliaris que els ajudessin a tapar un passat tan obscur.