Si hi ha una figura del denominat univers sobiranista, aquesta és el vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Alfons López Tena. El jurista va omplir aquest agost fins a la bandera un dels recintes de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i va entusiasmar a una audiència que sembla orfe de figures que puguin menar el Principat de Catalunya cap a la independència. Per López Tena, president del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), la reforma de l'Estatut ha estat una 'jugada perfecte' per convertir Catalunya en 'una autonomia més' a partir de forçar un acord amb una de les forces nacionalistes per mutilar-lo posteriorment al Tribunal Constitucional.
Alfons López Tena va considerar que el president espanyol va dir la veritat quan va afirmar que el resultat de la reforma estatutària serà 'per a tota la vida'. Aquest model 'definitiu' ha estat segons el jurista fruit d'una 'jugada perfecte' per part de l'Estat que primer va buscar l'acord d'una de les dues forces nacionalistes per tal de guanyar el referèndum i posteriorment mutilar-lo al Tribunal Constitucional. En aquest sentit assenyala que la sentència que es farà pública a la tardor o a l'hivern afirmarà que l'Estatut no és inconstitucional 'ja que no obliga sinó que queda subordinat a les lleis i reglaments que aprovi l'Estat'.
D'aquesta manera s'aconseguirà, segons López Tena, que 'Catalunya esdevingui una autonomia més', fet que demostrarà que no es poden tenir elements propis d'estat sense ser-ho. Amb aquest context la divisió política a Catalunya passarà a ser entre unionistes i independentistes, fet que suposarà el 'trencament amb la cultura del peix al cove, que ha caracteritzat la cultura política catalana dels segles XIX i XX'.
Tot això ens hauria de fer reflexionar si cal treballar per decidir de declarar el dret a l'autodeterminació de la nostra nació a tots els nostres ajuntaments per marcar el territori, i tot seguit una forma natural de proclamar la independència seria després d'unes eleccions municipals. Tal i com ja es va fer el 1931 en proclamar la República Catalana.
El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1.
El dret a l'autodeterminació és una norma de ius cogens. Les normes de ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.
Ius cogens és una locució llatina que fa referència a normes de dret imperatiu, en contraposició a les de dret dispositiu. D'acord amb la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats, són aquelles normes acceptades i reconegudes per la comunitat internacional d'Estats en el seu conjunt com a norma que no admet acord en contrari.
Una norma d'ius cogens es caracteritza per ser d'obligat compliment i no admetre acord en contrari dels Estats. Això la diferencia del costum internacional, que tradicionalment ha requerit del consentiment dels Estats i permet la seva alteració mitjançant tractats. D'altra banda, les normes de dret imperatiu obliguen enfront de tots els Estats: això és, generen obligacions erga omnes. Erga omnes és una altra locució llatina, que significa "respecte de tots" o "enfront de tots", utilitzada en dret per a referir-se a l'aplicabilitat d'una norma.
