Arxiu del blog

divendres, 2 de novembre de 2007

Oposició constructiva o immobiliària?


Oposició. La pròpia paraula, utilitzada per a denominar als grups que no governen, sembla voler marcar una forma de fer; oposar-se. Res mes lluny de la realitat. Es cert que es pot practicar aquesta mena d’oposició per sistema, sobretot quan els opositors no tenen idees ni ganes.

Però aquesta legislatura a Torredembarra ha començat amb una oposició ben diferent, una oposició constructiva, amb noves idees i que vol aconseguir una ciutat millor, una oposició que està fent treballar al govern municipal com mai, que no permet que s’adormin. Tot això es possible pels grups que han obtingut regidors però han quedat exclosos del govern, CiU, ADT, ABG i PP.

Es tracta de quatre grups que, malgrat les seves visions particulars de la realitat del nostre poble, malgrat els punts de no coincidència, tenen un tret característic que els uneix; les ganes de treballar per millorar el nostre poble, de treballar pel benestar de les persones i de no transigir davant les il·legalitats i els amiguismes.

Aquesta sinèrgia s'ha generat en un temps record, de forma natural estan donant com a fruit un allau de mocions, propostes, preguntes, al plenari o fins i tot en nivells supramunicipals entre altres. Torredembarra és tractada al Consell Comarcal, a la Diputació al Parlament, a les Corts i al Parlament Europeu fins i tot. Ens trobem realment davant d'una oposició constructiva. Oposició que vol aconseguir un poble millor, governi qui governi.

Algú pot pensar que això es fer la feina als que governen. Que si els hi donem idees s’acabaran apropiant dels mèrits. Això es segur; però allò veritablement important es que les coses es facin i es facin ben fetes. Per això avui és més important que mai dir, què fa cada ú, qui ho fa, i explicar que es fa en benefici de Torredembarra.

A l’ajuntament també hi ha coses que funcionen, no tot ha de ser negatiu, i lògicament lluny d’intentar buscar la critica demagògica s’ha de dir ben clar. La crítica constructiva també implica el reconeixement de les coses ben fetes.

El que no s'ha de perdre de vista és que mantenir un nivell d'acord alt amb l'quip de govern i no entrar en el govern pot acabar sent negatiu per l'oposició, per tant abstenir-se ja és apropar-se al govern. Oposar-se és votar no, però no el no d'una forma sistemàtica. Cal treballar molt més un vot negatiu des d'una oposició constructiva. Votar no per sistema ens instal·laria en l'oposició inmobiliària.

7 comentaris:

jordi pla ha dit...

D'acord, si senyor!

El fantasma del castillo ha dit...

Entonces...podemos decir segun tu, este gobierno lo hace bien ?. besitos

El fantasma del castillo ha dit...

Entonces...podemos decir segun tu, este gobierno lo hace bien ?. besitos

Francesc Mercadé ha dit...

Amighost, ets parcial aquesta vegada. Com pot ser que tú entenguis una cosa, i el Jordi Pla la contrària? Entenc que sóm humans, però també que uns són més humans que els altres.

Anònim ha dit...

Explicu millor ,Siscu,els prosociates son curtets.

Francesc Mercadé ha dit...

És molt senzill, per rans personals fa dies que no puc assistir a totes les reunions de l'ABG, però això no vol dir que no pugui fer arribar la meva opinió. Per exemple la meva proposta en l'últim plenari econòmic era el vot negatiu. L'assemblea de l'ABG va apostar per l'abstènció, cap problema jo accepto la decisió de la majoria. Jo ho faig de forma voluntària, no fa gaire hi havia partits que ho practicàven de forma sistemàtica i obligatòria, es coneixia per l'eufemisme de centralisme democràtic.

jordi solé ha dit...

M'he permès publicar el següent en el meu blogs (nomès amb la intenció de seguir el debat)

Hola Ciscu:

M’agrada’t molt el comentari que fas en el teu blogs sobre el paper de l'oposició a Torredembarra. Per desgracia si el fem nosaltres ( els de l’Agrupació) ens caurien pals per tots els cantons. Però això es farina d’un altra costat. Deixem que em permeti fer uns petits apunts a propòsit de "Oposició constructiva o Immobiliària?"



Es molt cert que estem fent una oposició que mira molt pel bé comú del poble/ciutat (això va per la Iris, que per cert l’altra dia en el Ple va dir “ciutat”). Molt d’acord en que també cal reconèixer que hi han coses que s’estan fent prou be i per tant no cal enclavar-se amb el “NO” permanent. També es cert que tot ha estat de manera “natural”, sense reunions prèvies ni formalismes, no es així com m’hagués agrada’t, però es el que hi ha. Crec que la llàstima ha estat no mantenir unes reunions entre els grups de l’oposició tal i com fa l’equip de Govern, no per fer un Govern a l’ombra, sinó per arribar a acords en temes concrets per tal d’assegurar el vot favorable a propostes i/o mocions presentades. Papers com el que vam poder veure en el darrer Ple per part de CiU no són de rebut ni per l’oposició ni per el Govern.

Potser t’has oblida’t de dir que vist el que s’ha vist és molt difícil, per no dir impossible, pensar amb un acord que permeti una moció de censura i que per bé de tots es farà necessari arribar a acords puntuals amb l’actual govern en temes molt concrets. És clar que l’actual govern, tampoc té més opció que mirar de tirar d’un o un altre per aconseguir aprovar projectes, es lícit i coherent, per tant cal tenir clar cap a on anem tots plegats i saber que sempre hi hauran visions diferents sobre un mateix tema que poden permetre que, un o altra, voti favorablement a una proposta concreta. També cal dir, en aquest sentit, que la responsabilitat màxima recau en el govern, que el què no és pot pretendre es que des de l’oposició es faci la feina que els ciutadans han decidit que facin ells. Amb això estic molt d’acord amb la teoria de la Iris quan defensa que la proposta de planificació de ciutat, del pla d’inversions, etc, etc, recau explícitament amb el govern i què son ells els únics responsables d’aconseguir acords per consensuar i per tant millorar les seves idees.




No cal mantenir les portes tancades a tot, però tampoc hem de caure amb la jugada que en nom de la responsabilitat hagi de ser l’oposició qui faci el treball que no li correspon. I tu, i concretament l’ABG, ja veu tenir l’experiència quan en el seu dia veu intentar arribar a acords de govern,quan veu plantejar un model de feina i de treball que no us va ser acceptada, per les raons que siguin i que jo ni entro ni surto. A les hores, crec, veu ser conscients de què no us quedava més remei que anar a l’oposició i per tant pesàveu tota la responsabilitat de governar a els altres.

També hi ha coses preocupants en el paper de l’oposició que actualment hi ha. Per exemple sembla que entre tots fem bons algunes posicions que estan molt allunyades a les vostres i a gran part de l’Agrupació, i penso que de CiU. De vegades crec que hi ha papers canviats en aquesta “opereta” i que aquells que defensen models de intransigència siguin els màxims exponents d’allò que es bo i què els seus arguments, a voltes vuits i inconsistents, siguin els de tota la oposició. Per a mi això cal revisar-ho, no arriben a confondre a l’electorat i donem la sensació que en l’oposició tot val.

No hem de pensar que hi ha una sola veritat, i reconèixer que tots tindrem errors i encerts, i que molts cops uns tindran una visió diferent de les coses (això es molt evident), ja que els models de vida i de pensament, per sort, son diversos i plurals, però tampoc hem de caure en el joc que alguns pretenen senzillament per que els hi va bé pel seu projecte polític, aquí i a la resta.

No podem per tant escandalitzar-nos quan en un Ple un grup aposta per donar suport al govern, ja que en definitiva es una mostra viva del joc democràtic, i naturalment tampoc quan passa el contrari.



Jo personalment, i l’Agrupació com a col·lectiu, creiem que paga la pena fe un esforç en el sentit que tu parles al blogs, que fer oposició no es pas tant còmode com poden pensar i què la responsabilitat de no paralitzar la vida municipal i per tant la vida ciutadana, requereix un esforç de conjunt i de coherència política per poder passar comptes al final de mandat.