El misteriós cas de les esmenes de protecció de Muntanyans II, o quí vol sortir a la foto?

Parlament de Catalunya. 10 d'octubre de 2007. Proposta de resolució sobre la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II, de Torredembarra (Tarragonès) COSULTA D'EXPEDIENTS: Proposta de resolució sobre la incorporació dels espais lliures del Pla parcial Muntanyans II a l'espai d'interès natural Platja de Torredembarra i Creixell, Legislatura d'obertura 8, Tipologia de tramitació Proposta de resolució, Número d'expedient 250-00363/08, Data obertura expedient 10.10.2007, Proponents GP PSC-CpC , GP ERC , GP ICV-EUiA, Número de registre d'entrada 15840, Situació Tramitable, Procediment Ordinari.
Aquesta proposta: "El Parlament insta al Govern de la Generalitat a: 1.Iniciar els tràmits que corresponen per tal que els terrenys situats en els espais lliures corresponents al Pla Parcial Munyanyans II siguin inclosos en l'Espai d'Interés Natural "Platja de Torredembarra i Creixell". 2. Considerar la conveniencia de la inclusió en aquest PEIN de les superfícies adjacents als espais lliures assenyalats anteriorment que es consideri necessari i imprescindible incorporar a l'àmbit a protegir, per mantenir-ne la coherència, establint les oportunes mesures cautelars de protecció. i 3.Impulsar els acords entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Torredembarra, i la resta d'implicats que permetin si s'escau l'assoliment d'aquests objectius." Va ser rebutjada inexplicablement per CiU, amb el suport del PP, i suposadament a instàncies de la Plataforma Salvem Els Muntanyans, inductora del text original presentat per CiU, a la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya.
Quan aquesta moció arribi una altra vegada a la Comissió esmentada del Parlament, seerà rebutjada per CiU i PP?, i en cas que hi dónin suport, perquè van rebutjar les esmenes?
Entretant la urbanitzadora va fent, i ERC no comparteix (i no entén) la nostra bel·ligerància. Només faltaria. Precisament no estem en el govern municipal, per la incomprensió d'ERC, la falta de confiança del PSC, i la indiferència del GIT. ERC no pot tolerar que l'Ajuntament hagi de pagar uns errors comesos pel pròpi Ajuntament. Mirin Senyors d'ERC, si de veritat volen ser coherents en aquest tema, callin. Amaguin el cap sota l'ala o enterrint-lo com els estruços. Només així mantindran la coherència. Jo per la meva par insistiré en proposar primer al meu partit l'ABG, i després que aquest proposi a l'Ajuntament reservar entre 1 i 1,5 milions d'euros per fer front a possibles indemnitzacions compartides, i que l'Ajuntament ho faci saber tant a la Generalitat com a l'Estat. Ja que jo sí que no comparteixo amb Vostès Srs. d'ERC que si el problema s'ha generat a l'Ajuntament, perquè no pot ser el mateix Ajuntament que dóni el primer pas cap a la solució.
I si això ens ha de costar diners, doncs es paguen. Fa poc el matex Alcalde, el Sr. Jiménez parlava en un Plenari Municipal de la necessitat de salvar l'honorabilitat de les decisions dels Regidors de l'Ajuntament de Torredembarra, amb diners si cal. Vostès Srs. d'ERC, reconeixen que hi ha hagut errors, no? I pensen que no s'han de corregir? Mirin parlant la gent s'entén, i sense parlar la gent es converteix en morosa.
Estem aprop de la solució a un problema que ha fet perdre molt temps a tothom, perquè li girem l'esquena a solucions, encara que siguin parcials?

Comissió de Medi Ambient i Habitatge - VIII legislatura / Tercer període / Dimecres, 10 d’octubre de 2007 TRANSCRIPCIÓ EN BRUT

Aquesta transcripció està pendent de verificació i correcció. Pot contenir, doncs, errades de fidelitat i incorreccions lingüístiques i no es pot considerar com una publicació oficial

Comissió de Medi Ambient i Habitatge - VIII legislatura / Tercer període / Dimecres, 10 d’octubre de 2007

Comissió de Medi Ambient i Habitatge

Presidència
de la I. Sra. Dolors Clavell i Nadal

Sessió núm. 7
SESSIÓ NÚM. 7
La sessió s'obre a . Presideix la Sra. Clavell i Nadal, acompanyada de la vicepresidenta, Sra. Rovirola i Coromí, i del secretari, Sr. Pujol Badà. Assisteix la
Mesa el lletrat Sr. Pau i Vall.
Hi són presents les diputades i els diputats Sra. Borràs i Solé, Sr. Casadesús i Barceló, Sr. Espadaler i Parcerisas, Sra. Laïlla i Jou, Sr. López i Pla, Sr. Sala i Roca i Sr. Sancho i Serena, pel G. P. de Convergència i Unió; Sra. Camps Torrens, Sr. Carnes i Ayats, Sr. Labandera Ganachipi, Sra. López Ortega i Sr. Terrades i Santacreu, pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi; Sr. Aragonès i Garcia, Sra. Cid i Pañella, Sr. Vigo i Sallent i Sra. Vilagrà i Pons, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya; Sra. Olano i García i Sr. Rodríguez i Serra, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Sr. Pi i Noya, pel G. P. d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i Sr. Rivera Díaz, pel G. Mixt.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
,,,
7. Proposta de resolució sobre la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II, de Torredembarra (Tarragonès) (tram. 250-00236/08). Grup
Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb 1 altre(s) diputat(s) del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades. (Text presentat: BOPC, 78, 23; esmenes: BOPC, 115, 59).
,,,

Proposta de resolució sobre la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II, de Torredembarra (Tarragonès)
El punt 7 de l’ordre del dia es refereix a la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II, de Torredembarra, proposada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, que té l’oportunitat de defensar-la.
El Sr. Espadaler i Parcerisas
Molt bé, moltíssimes gràcies, senyora presidenta. En tot cas, dir que aquesta és una proposta de resolució que creiem realment molt seriosa per al territori al qual afecta, que us volem presentar amb molta consciència en la línia que aquí, doncs, també el Grup Parlamentari de Convergència i Unió –com ha dit algú abans– hem vingut a canviar les coses i no a deixar-les com estan.
És evident, i vostès..., els grups especialment que donen suport al Govern en les darreres legislatures en les que han governat, doncs, han estat manifestant la degradació que pateix el litoral del Mediterrani, i a la comarca del Tarragonès, el municipi de Tarragona –de ben segur tots vostès, doncs, ho coneixen prou bé– hi ha una zona coneguda com la de Muntanyans II, que és un conjunt de 15 hectàrees adjunt a l’espai d’interès natural de la platja de Torredembarra i Creixell.
És un espai amenaçat per un pla parcial que s’està començant, fins i tot, doncs, a construir i a fer-hi los obres, doncs, en aquests mateixos moments, i que suposa la construcció en aquest espai, insisteixo, adjacent al peny de la platja de Torredembarra i Creixell, una construcció i urbanització d'un total de 550 habitatges.
Diferents institucions de la comarca del Tarragonès s'han manifestat reiteradament a favor de preservar aquesta zona coneguda; una zona que, a més a més..., coneguda com a Muntanyans II; una zona que, a més a més, no pot patir aquesta transformació urbanística projectada, una zona que no pot ser concebuda com un espai aïllat, requereix continuïtat biològica i, per tant, també en la proposta de resolució nosaltres manifestem aquesta necessitat de valorar la inclusió d’aquest espai dins del Pla territorial sectorial de connectors biològics, en tota una sèrie de terrenys, en tota una sèrie de sectors, com és el ja anomenat Espai d'interès natural de la platja de Torredembarra i Creixell, de la reserva natural de la fauna salvatge de la desembocadura del riu Gaià, i de l'Espai d'interès natural de la punta de Móra, Tamarit, i de la reserva marina Grapissar - Masia Blanca.
Per tant, sent conscients que és absolutament necessari per a la seva protecció vincular tots aquests terrenys, tots aquests diferents espais al de Muntanyans II, nosaltres insistim en la seva protecció de caràcter immediat. A més a més, la zona de Muntanyans II és una zona afectada amb un alt risc d’inundació, està afectada pel Pla Inuncat i, hi insisteixo, diferents ajuntaments –no tan sols el de Torredembarra, sinó altres institucions com pot ser el Consell Comarcal del Tarragonès–han manifestat la seva preocupació davant la possibilitat que aquesta aplicació del Pla parcial a la platja de Muntanyans afecti negativament a tot l’espai protegit.
És per això, doncs, que presentem aquesta proposta de resolució, que té tres punts.
El primer d’ells és el d’iniciar els tràmits per tal que els terrenys afectats en el Pla parcial Muntanyans II de Torredembarra siguin inclosos en l’Espai d’interès natural de la platja de Torredembarra i Creixell, que ja he esmentat, adjunt als terrenys. Com a punt número dos, el fet de valorar la inclusió d'aquest indret en el Pla territorial sectorial de connectors biològics, que s'està redactant en aquest moment. I tres, i com a punt realment molt important, realment molt important, que és el de dotar les administracions públiques competents dels mecanismes legals, normatius i pressupostaris destinats a configurar aquest pla de protecció, preservació i prevenció, mesures que s'activarien de manera immediata amb la finalitat –insisteixo– d'evitar que qualsevol eventualitat, com és la de la construcció i urbanització de l'àrea, pugui afectar aquest espai i amb l'objectiu de facilitar qualsevol acord entre les parts, en aquest cas, realment ja afectades.
La presidenta Moltes gràcies. Ara, en nom de la majoria parlamentària, intervindrà el senyor Daniel Pi.
El Sr. Pi i Noya
Moltes gràcies, senyora presidenta. Jo penso que d’entrada és convenient que tinguem clar com s'han anat succeint els fets que ens han portat a la situació actual, perquè des de l'any 2003 fins a l'actualitat s'han anat prenent un seguit de resolucions de tipus administratiu que han configurat la qüestió de Muntanyans tal i com és en aquest moment. És a dir, s'ha aprovat provisionalment el Pla general, s'ha aprovat definitivament el Pla general, s'ha aprovat el Pla parcial de Muntanyans II i, perdonin, jo els hi haig de recordar que en totes aquestes aprovacions Convergència i Unió sempre hi ha votat a favor; fins i tot ha votat a favor d'un recurs contra la resolució del departament de Política Territorial que limitava en part l'edificabilitatcontradictori que qui ha contribuït a crear el problema, ara ens demani que la solució l’aporti la Generalitat. Si Convergència i Unió volia que Muntanyans II fos zona d'espai d'interès natural, ho tenia relativament senzill: que no hagués contribuït a fer-lo urbanitzable.
Clar, amb aquests antecedents, sembla poc coherent que ara es demani que vingui la Generalitat, posi diners damunt de la taula i ho arregli. Escolti, hi han molt pocs –per no dir cap– antecedents d'adquisicions de sòl urbanitzable per tal de passar-ho a un espai natural i la Generalitat de Catalunya no té partida pressupostària per fer això.
Però és que aquí, a més a més, hi ha una qüestió que és més de fons. Escolti, si compartim amb els ens locals l'objectiu de protegir aquest espai, perquè no fem que l’ens local –en aquest cas, l'Ajuntament de Torredembarra– participi activament –com pot fer-ho– en la preservació d'aquest espai.
I aquest és el motiu pel qual nosaltres els hi hem presentat tres esmenes. Tres esmenes que van claríssimament en la línia de protecció de Muntanyans. La primera:
el departament de Medi Ambient i Habitatge està disposat a incloure la zona d’espais lliures dins de l’EIN; no estem parlant de poca cosa, estem parlant de 95.000,053 metres quadrats sobre un total de 168.000, el 56 per cent, aquest pot entrar directament.
Segona proposta: estudiem les zones perimetrals a l’actual zona urbanitzable, veiem si realment hi han espais de possible incorporació, de necessària incorporació, de convenient incorporació en l'EIN. I si convé, utilitzem les mesures cautelars que convinguin pe tal de poder fer aquest estudi amb la deguda cautela.
I la tercera: #animem# les propostes de compensació urbanística que puguin donar solució en aquest problema sense haver d’anar a parar a una adquisició o haver d’anar a parar a una expropiació, sense haver de caure en el risc que el cost d’aquesta expropiació finalment sigui determinat per un jurat d’aquí a tres anys amb el conseqüent dany per l'erari públic. Però, escolti, si això és el que hem fet tota la vida.
Si així és com es va poder salvar el Gor de Creixell o així és com es va poder salvar la Platja llarga de Vilanova, no anant a cop de talonari, sinó involucrant totes les entitats –i aquí l’Ajuntament hi té una responsabilitat molt clara, una possibilitat de treball molt clara– i buscant aquelles compensacions urbanístiques que permeten resoldre aquest aspecte.
Evidentment, es poden fer més coses i s’estan fent. En aquests moments es continuen fent gestions davant de la Dirección General de Costas, que és qui té capacitat per fer adquisicions, per veure si la fa; avui per avui, sense resposta.
Nosaltres els hi demanem, si és que hi ha voluntat de protegir Muntanyans, que ens acceptin aquestes esmenes. Però també els hi diem una cosa: si avui no hi ha possibilitat d'aprovar aquestes esmenes, els partits que donen suport al Govern han entrat les esmenes en forma de proposta de resolució i, tan aviat com sigui, les podrem plantejar per tal de poder ser debatudes en aquesta comissió.
Moltes gràcies.
La presidenta
Gràcies. Ara hauria de fer públic el seu criteri entorn a aquesta proposta el Grup Popular.
El Sr. Rodríguez i Serra
Gràcies, senyora presidenta. Jo no sé què deu entendre el senyor Pi per «cop de talonari», però ha posat uns exemples i jo li tenia pensat també posar-li un dels exemples que vostè ha citat, no? Home, ha citat vostè el cas de la Platja llarga de Vilanova i la Geltrú, i jo no sé si és anar a cop de talonari que l'Institut Català del Sòl gastés més de 6 milions d'euros comprant terrenys agrícola –per cert, de protecció recomanada pel mateix Govern de la Generalitat–, comprometent-se amb els propietaris que hi hauria una requalificació d'agrícola a residencial per tal de poder preservar el sector de Platja llarga. No sé ben bé si això és anar a cop de talonari o no, però sí que em sembla que, precisament, jo crec que aquest és un d'aquells casos que no haurien de citar com a exemplar, perquè d'exemplar no n'ha tingut absolutament res.
Dit això, el nostre grup donarà suport a la proposta que ha presentat Convergència i Unió, tal qual ha estat presentada.
La presidenta
Molt bé. Per fixar posició, el representant del Grup Mixt.
El Sr. Rivera Díaz
Sí, senyora presidenta. El nostre grup s’abstindrà davant d'aquesta proposta de Convergència i Unió.
Gràcies.
La presidenta
Finalment, el grup de Convergència i Unió té l’oportunitat de fixar posició respecte a les esmenes que se li han proposat.
El Sr. Espadaler i Parcerisas
Moltes gràcies, senyora presidenta. En tot cas, el grup de Convergència i Unió no acceptarà les esmenes proposades pels grups parlamentaris que donen suport al Govern. I, en aquest sentit, dir que considero prou interessants també totes les reflexions que han fet arribar a tots els grups parlamentaris el Consell Municipal de Sostenibilitat de Torredembarra –consell, per cert, presidit per un destacat membre d'Esquerra Republicana de Catalunya– en les quals aquest Consell de Sostenibilitat de Torredembarra és el primer que demana en nom de totes les entitats i tots els partits polítics que en formen part, que no s'acceptin les esmenes proposades en aquest cas, o entrades en aquesta proposta de resolució.
Escolti, miri, Convergència i Unió assumeix quan ens equivoquem i quan no ens equivoquem, però si tenim i estem a temps de rectificar, doncs, de la mateixa manera que ho han fet Esquerra i els Verds, no?, també. Vull dir, per tant, no veig cap tipus d'inconvenient que vostès avui poguessin donar un pas endavant i que –per què no?-, vostè diu que no hi ha antecedents, però cal recordar Castell-Platja d’Aro o cal recordar Pinya de Rosa, en què, doncs, s'han comprat i s'han adquirit –i el representant del Grup Popular ha parlat de la Platja llarga de Vilanova i la Geltrú, ha parlat d'aquests recursos que van sortir i han sortit de la Generalitat de Catalunya per evitar, doncs, aquesta destrucció del litoral de les nostres comarques, en aquest cas, a la comarca del Tarragonès, al municipi de Torredembarra.
Per tant, Convergència i Unió no acceptarà o es mostrarà contrària a les esmenes plantejades pels grups que donen suport al Govern.
La presidenta
D’acord.
Doncs, passem a la votació de la proposta de resolució.
Vots a favor?
Vots en contra?
Abstencions?
Doncs, queda rebutjada per 6 vots a favor, 12 vots en contra i 1 abstenció.

Pretenent el tot o el res, pot obtenir-se fàcilment el res.

La plataforma Salvem els Muntanyans, a través de CiU, va rebutjar ahir la següent proposta de la majoria parlamentaria: "El Parlament insta al Govern de la Generalitat a: 1.Iniciar els tràmits que corresponen per tal que els terrenys situats en els espais lliures corresponents al Pla Parcial Munyanyans II siguin inclosos en l'Espai d'Interés Natural "Platja de Torredembarra i Creixell". 2. Considerar la conveniencia de la inclusió en aquest PEIN de les superfícies adjacents als espais lliures assenyalats anteriorment que es consideri necessari i imprescindible incorporar a l'àmbit a protegir, per mantenir-ne la coherència, establint les oportunes mesures cautelars de protecció. i 3.Impulsar els acords entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Torredembarra, i la resta d'implicats que permetin si s'escau l'assoliment d'aquests objectius." signat: Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi. Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya. I Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa.
Votar a favor de la resolució tal i com estava redactada era trepitjar una pell de plàtan posada per CiU al Govern. Amb la resolució a la mà en quinze dies CiU podria exigir al Govern que es gratés la butxaca per pagar una malifeta impulsada per la mateixa CiU, a nivell municipal una jugada rodona. CiU com a motor de la urbanització, ha volgut aparèixer com a "salvadora" de l'espai. CiU rebutjant les esmenes no atura el procés d'urbanització. Serà la majoria parlamentaria de PSC, ERC i ICV, qui acabi donant forma a allò que la Plataforma Salvem els Muntanyans pretenia que liderés CiU. Si CiU hagués acceptat les esmenes tot seria diferent, ja tindriem alguna cosa conseguida, però no patiu queden més opcions. Les esmenes ara entraran en forma de moció a la comissió per tornar a ser votades.
L'ABG que és l'única organització política que s'ha oposat a un acte reglat rebutjant l'aprovació de Muntanyans II, no és la responsable que ara s'edifiqui. Ho he dit ara, ho he dit en el passat i ho seguiré dient en el futur, l'ABG s'oposa a Muntanyans II, i a Nova Torredembarra. Les urbanitzacions estan projectades damunt de zones humides. Totes dues urbanitzacions impulsades pel PSC, ERC i CiU quan formàven un tripartit, i fins i tot abans. Hi va haver un moment que el 70% de tot aquest espai era Municipal. Aquell era el moment de protegir-lo, pregunta a CiU que tenia l'alcaldia, o a ERC que tenia Urbanisme i Medi Ambient o al PSC que tenia Hisenda. Desapareix l'informe de Madrid, es privatitza tota la zona i quan es vol aprovar definitivament apareix l'ABG, i vota en contra.
Mirin es dirà el que vulguin de l'ABG, però nosaltres només podem certificar el vol erràtic de tothom en aquest tema, i mantenim i mantindrem la nostra posició inamovible. Aviat les esmenes ahir rebutjades seran aprovades, i podrem iniciar per fi el procés de protecció de Muntanyans II. No descartem la possibilitat, tal com comentàvem ahir al vespre amb el company Carles Rico de la Plataforma Salvem el Muntanyans, que l'ABG proposi entre les inversions del Pla de Mandat 2007-2011, reservar un milió d'euros, dels aproximadament trenta-cinc d'aquest pla, per tal de fer front als futurs acords de protecció de Muntanyans II.

El Punt, d'avui -> > El Parlament rebutja la moció de CiU sobre Muntanyans II

El PSC, ERC i ICV presenten una proposta en què protegeixen les zones lliures

Finalment es van complir les previsions i la comissió de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va rebutjar ahir la proposta de resolució presentada per CiU en què es reclamava la inclusió dels terrenys del pla parcial Muntanyans II de Torredembarra a l'espai d'interès natural (EIN) annex. El text tan sols va rebre el suport del PP i va tenir el vot en contra dels tres partits al govern (PSC, ERC i ICV), que ja han presentat una moció alternativa que es debatrà en les pròximes setmanes.

El diputat de CiU Carles Sala va defensar la proposta, en què també es demanava la inclusió dels terrenys ara urbanitzables al pla territorial de connectors biològics. «No podem concebre l'EIN Platja de Torredembarra de manera aïllada, i diferents institucions han mostrat la seva preocupació perquè la urbanització l'afecti», va dir.

El representant d'ICV, Daniel Pi, va respondre a les paraules de CiU acusant la formació de «contradictòria», ja que va votar a favor de l'aprovació del pla parcial. «No pot ser que qui ha creat el problema demani ara a la Generalitat que el solucioni», va afirmar. Pi també va argumentar el vot en contra del govern per la falta de «partida econòmica» per fer realitat la petició. Els ecosocialistes, juntament amb ERC i el PSC, van defensar les tres esmenes introduïdes al text, que CiU va optar per rebutjar. El grup mixt (format per Ciutadans) es va abstenir.

El resultat del debat d'ahir obre la porta ara a la nova proposta de resolució presentada pel tripartit, que segurament s'aprovarà en la mateixa comissió d'aquí a poques setmanes. La moció es basa en les tres esmenes rebutjades ahir i reclama el pas dels espais lliures del pla (un 56% del total) a l'EIN, operació que ja tindria el vistiplau de Medi Ambient. A més, es planteja l'estudi de la protecció d'altres àrees d'interès, un procés que podria comportar l'aturada temporal de les obres al pla. Finalment, la nova moció aposta per «impulsar» la implicació de l'Ajuntament a l'hora d'aconseguir una compensació urbanística que freni el projecte.

En l'àmbit local, el portaveu de CiU a Torredembarra, Daniel Masagué, va criticar que la proposta del tripartit «deixarà Muntanyans II tal com està ara» i va defensar el dret del seu partit a «rectificar», en resposta a les acusacions d'incoherència de Pi. «Potser la Generalitat reaccionarà quan s'elaborin els informes sobre la condició de zona humida dels terrenys», va recordar.

Pel que fa a l'Alternativa Baix Gaià (la marca d'ICV a Torredembarra), el regidor Lluís Suñé va lamentar que CiU rebutgés les esmenes i va recordar que «és molt fàcil demanar solucions a entitats externes, quan qui s'hi ha d'implicar és l'Ajuntament i, en concret, el PSC».

Per la seva banda, la Plataforma Salvem els Muntanyans, que, juntament amb el Consell de Sostenibilitat, havia donat suport a la proposta de CiU, va criticar el vot contrari d'ERC i ICV. La plataforma, a més, presentarà els pròxims dies una denúncia a la Comissió Europea, tal com els va recomanar un estudi de la URV sobre la falta d'un informe d'impacte ambiental.

AZAHARA PALOMARES. Torredembarra

DANIEL MASAGUÉ
regidor de ciu a torredembarra
«El poble no vol que s'urbanitzi, i l'opció del govern de protegir les zones verdes es podria haver fet sempre»

LLUÍS SUÑÉ
regidor d'abg a torredembarra
«La moció de CiU era de difícil compliment, i qui s'ha de bellugar és l'Ajuntament. Que no acusin ara ICV»

Diari de Tarragona, avui -> Muntanyans II es urbanizable

Las 10 hectáreas de zona verde del plan parcial se añadirán al Espacio de Interés Natural Platja dels Muntanyans, pero el resto de superficie sigue siendo una zona residencial y hotelera.

Fue un debate intenso pero con final previsible, por la unidad de votos de los tres partidos del Govern (PSC, ERC e ICV). La Comissió de Medi Ambient del Parlament rechazó ayer por la tarde una propuesta de CiU que tenía como finalidad paralizar el plan parcial Muntanyans II y recuperarlo totalmente como conector biológico para el Espacio de Interés Natural (EIN) Platja dels Muntanyans, que empieza justo después de la vía y hasta la misma orilla de la playa.

CiU contó con el apoyo del PP y la abstención del Grupo Mixto, formado por Ciutadans, pero sus votos no sirvieron de nada ante la mayoría absoluta del tripartito del Govern. Su portavoz, Daniel Pi, de ICV, lamentó que los nacionalistas no aceptaran las enmiendas entradas por el Govern y que sólo permitían que la zona verde pública de este plan parcial fuera protegida. El resto era urbanizable como hasta ahora y no se paralizaba nada.

Con la negativa de CiU de aceptar los matices que proponía el tripartito -defendido por el diputado tarraconense Carles Sala-, el Govern propuso tras la votación que sus enmiendas se conviertan en una nueva propuesta que se debatirá y aprobará en dos o tres semanas en la misma Comissió de Medi Ambient del Parlament, según explicó Pi.

De esta forma, la solución propuesta para el plan parcial Muntanyans II pasará por mantener los más de 42.700 m 2 de suelo urbanizable privado (al que se debe sumar la vialidad y los equipamientos) y absorber las casi 10 hectáreas de zona verde pública para que formen parte del conector biológico del EIN Platja dels Muntanyans. Una solución que acepta el promotor, la firma granadina Vegas de Guadaira, el Ayuntamiento torrense y la Generalitat.

Precisamente, el alcalde de Torredembarra, Manel Jiménez, reconocía ayer que «el resultado de la votación, fuese cual fuese, era positivo siempre para el municipio. Si ganaba CiU, era la Generalitat quien debía hacer frente a las compensaciones privadas para recalificar el terreno. Si ganaban las enmiendas de la Generalitat, el actual EIN se ampliaba con 10 hectáreas más».

El portavoz de ERC, Gerard Ciuró, apuntó, al igual que Daniel Pi, que «CiU declaró urbanizables los terrenos y se aprobó el plan parcial Muntanyans II durante su mandato. Parece contradictorio que quien ha contribuido a crear el problema ahora pida a la Generalitat que aporte la solución a golpe de talonario».

por jordi cabré |

Contestación

Daniel Masagué, portavoz de CiU y concejal torrense, apuntó que «no estoy triste por la votación, porque era previsible». Respondió a las críticas de Pi y Ciuró alegando que «CiU muestra una sensibilidad que antes no tenía y está cambiando porque debe adaptarse. En cambio, los que alardean de estilo diferente parecen inamovibles cuando tienen el poder».

Otra de las entidades decepcionadas con el resultado de la votación de ayer fue la plataforma Salvem Els Muntanyans, quien pedía antes de la Comissió de Medi Ambient que el voto de ERC e ICV fuera favorable junto a los de CiU y PP. Sin embargo, la sugerencia no existió y la plataforma social mostró su más profunda tristeza por la oportunidad perdida.

A la Comissió de Medi Ambient del Parlament CiU acaba de rebutjar les esmenes de protecció de Muntanyans II.

Amb sis vots a favor, una abstenció i DOTZE vots en contra, la proposta de resolució presentada per CiU sobre la protecció dels terrenys afectats pel Pla parcial Muntanyans II de Torredembarra ha estat rebutjada, a la Comissió de Medi Ambient del Parlament. A més CiU no ha acceptat les esmenes presentades per la majoria parlamentaria, que portaven a la protecció directa de més del 56% de l'espai, i l'estudi de terrenys addicionals que poguessin afegir-se. Daniel Pi s'ha compromés a portar com a Moció les seves esmenes per a que les torni a veure aquesta Comissió, i poder-les aprovar. Amb aquestes esmenes es perseguix protegir el màxim possible de l'espai. Adjunto les tres esmenes.
Primera conclusió: CiU com a motor de la urbanització, ha volgut aparèixer com a "salvadora" de l'espai. CiU rebutjant les esmenes no atura el procés d'urbanització. Serà la majoria parlamentaria de PSC, ERC i ICV, qui acabi donant forma a allò que la Plataforma Salvem els Muntanyans pretenia que liderés CiU. Si CiU hagués acceptat les esmenes tot seria diferent, ja tindriem alguna cosa conseguida, però no patiu queden més opcions. Escara no està tot perdut!

El Parlament debatrà demà si finalment s'edifica a Muntanyans

He vist que en el bloc de confidències Torredembarra Confidèncial, en una recent entrada sobre el meu company a l'ABG, Lluís Suñé, em citen a mi pel meu renom. Totes les entrades són fetes com a anònims, per tant no dóno crèdit a ningú que s'escudi en l'anonimat. També he verificat que la majoria són còpies d'altres comentaris en altres blocs. Només dues coses, la primera, que no hem arribat encara a una majoria d'edat en temes polítics, tal i com pot llegir-se en aquells comentaris. Comprenc la ironia, i si m'apureu la crítica. Però no entenc ni la mala llet, ni els insults. Nosaltres ens hem decidit a fer política amb honestedat i donant la cara. Si hi han discrepàncies les discutirem, cap problema. Nosaltres pensem que darrera una discrepància, hi ha un punt de vista, i per tan un forma de pensar. La única guerra en la que ens veuran implicats és la de les idees. I l'altra cosa que vull aclarir d'una vegada i per totes és que el meu company Lluís Suñé i jo, compartim la mateixa lluita en el cas Muntanyans II, i no tant sols en aquest tema. Nosaltres com és a bastament conegut ens devem a l'Assemblea de l'Alternativa Baix Gaià, i és lògic que aportem dades o idees heterogenies en aquesta assemblea, però el que sí puc afirmar amb la rotunditat més contundent, és que quan prenem una decisió en assemblea aquella és la nostra decisió, pel damunt de la que teníem abans de la reunió. No actuar així ens portaria a la fàcil i ràpida fracció. Des d'aquí i per últim felicitar la molt bon moment que viu l'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra, que és un exemple de creixement, unitat i de salut política.

La notícia que reprodueixo més amunt és de l'Aquí d'avui, i he de dir que al meu entendre reflecteix bastant bé la realitat del cas Muntanyans II, per tant felicitats Raquel S., i per extensió al Cap d'Edició de l'Aquí, l'amic Jordi Salvat.

Refer o desfer Espanya

Per imperiosa necessitat econòmica, a mitjans del segle XIX els catalans vàrem fer Espanya. La industrialització catalana del segle XIX constitueix un cas excepcional a Europa, en ser l’única revolució industrial feta sense carbó com a font d’energia. La revolució industrial, que va mecanitzar la producció tèxtil generant espectaculars increments de la productivitat, va començar a Anglaterra al segle XVIII i es va generalitzar a les regions europees que disposaven de carbó. A la península Ibèrica, però, de carbó només se’n trobava al Cantàbric i d’un tipus, l’antracita, no tan bo ni apte per al seu ús industrial, a més de ser força més car d’extreure.
Catalunya és un país molt muntanyós, pobre en aigua, terra fèrtil i en recursos naturals i minerals. Tot i aquestes adverses condicions, però, el sector tèxtil català va saber industrialitzar-se explotant l’aigua, aprofitant l’energia que els salts d’aigua generaven per a moure les màquines de les fàbriques: la importació del mineral de carbó d’Astúries o d’Anglaterra feia del tot inviable la producció a uns costos raonables. Així, els rius catalans van ser poblats ràpidament per una gran quantitat de colònies industrials, fins al punt que els rius Ter i Llobregat eren l’any 1900 dos dels rius més explotats del món.
Ara bé, el tèxtil català generat a partir de l’energia hidràulica no era competitiu a Europa, fet que va tenir unes implicacions molt importants a nivell econòmic i polític: els industrials catalans necessitaven assegurar-se un mercat protegit i el van anar a buscar i a crear a Madrid. És en aquest context que cal interpretar el naixement del mercat econòmic unificat i del marc polític unitari espanyol, que van arribar pràcticament sense canvis fins al 1975.
Aquesta necessitat d'aïllar-se del món va trobar un aliat molt important a Castella, el sector agrari castellà. Aquest sector, que produïa blat en explotacions en règim de latifundi i de secà amb una baixa productivitat, no podia competir amb les importacions de blat francès o rus de regadiu i també necessitava protecció. No és del tot cert, doncs, quan s’explica que al segle XIX els catalans eren proteccionistes mentre que a Madrid estaven pel lliure comerç. Així, de la confluència d’interessos entre el tèxtil català i el blat castellà va néixer el mercat econòmic espanyol unificat i protegit, pràcticament tancat al comerç exterior fins a l’entrada al mercat comú europeu de 1986. En aquest context, l’any 1868 el ministre català Laureà Figuerola unificà monetàriament Espanya amb la “pesseta” (peça petita) catalana, eliminant les diverses monedes existents, i suprimí les darreres duanes interiors que limitaven el lliure comerç de mercaderies dins d’Espanya.
Espanya, doncs, ha estat per als catalans una primera etapa en el procés de globalització de la nostra economia. Hi ha una frase de Francesc Cambó al Congrés de Diputats el 1916 que resumeix aquests cent anys i escaig d’història econòmica d’Espanya: “Vostès tenen blat, nosaltres tenim teixits, per què no hauríem de col·laborar?”. I així també s’entén que l’abat Escarré digués irat en la seva famosa entrevista al diari LeMonde, sentint-se profundament estafat en relació a aquest procés de construcció comuna: “ Som espanyols, no castellans!”. Si Castella, però, avui monopolitza la idea d’Espanya i n’exclou les altres cultures, el suposat pacte fundacional implícit entre iguals es trenca.
Per imperiosa necessitat econòmica, els catalans avui hem de canviar el marc institucional que ens uneix amb Espanya. Franco trencà el pacte implícit abans esmentat que era fet a la italiana: Barcelona, com Milà, n’era la capital econòmica, financera i empresarial, i Madrid, com Roma,la capital política i administrativa. Des de 1975 Madrid ja no complementa Barcelona sinó que hi competeix directament, en haver-li arrabassat totes les funcions que Barcelona exercia. Curiosament, aquest procés s’ha accelerat més entre 1993 i 2007 que no pas entre 1978 i 1992, com evidencia clarament el darrer volum sobre l’estoc de capital per territoris a Espanya de la Fundación BBVA (2007). D’altra banda, avui l’economia catalana ven cada cop més als mercats internacionals i cada cop menys al mercat espanyol, com demostra també la darrera taula input-output de Catalunya; de fet, avui els principals sectors industrials catalans ja exporten més a la resta del món que a la resta de l’Estat.
En aquest nou context hauríem de valorar quin és el valor afegit per als catalans de seguir formant part de l’actual Espanya: les infraestructures són fetes i gestionades per a poder ser més competitius o bé estan supeditades als interessos del gran Madrid? Les empreses catalanes estan en igualtat de condicions per a créixer i competir?A Gas Natural, per exemple, després del rebuig a la seves dues opes a Madrid, li haurien fet el mateix a Algèria si fos una empresa francesa? Què han fet els alts funcionaris i la tan costosa diplomàcia de l’Estat espanyol per a defensar els seus interessos? És avui Espanya aquell mercat ple d’oportunitats que havia estat sempre? Si el nou Estatut no es desplega amb generositat, no és clar el valor afegit que suposa Espanya avui per als catalans. Per això crec que el debat polític a Catalunya seguirà girant en els propers anys, i possiblement amb més intensitat encara, entre els que volen refer Espanya i els que volen desfer-la.
Ramon Tremosa, professor d'Economia a la Universitat de Barcelona
Refer o desfer Espanya (Publicat al diari Avui, el 05.10.2007)

Els onze batlles del nord del Tarragonès intentaran pactar una posició conjunta respecte del pla territorial del Camp

Els alcaldes del Baix Gaià, a favor d'avançar cap a una mancomunitat

Un any i mig després que es posés en marxa la marca turística conjunta del Baix Gaià, i coincidint amb els primers mesos del nou mandat municipal, la voluntat de sumar esforços entre els nuclis del Baix Gaià torna a ser notícia. El proper dia 16 d'octubre tots els alcaldes de la regió situada al nord del Tarragonès es reuniran al Consell Comarcal per tal de poder adoptar una posició comuna respecte del pla territorial del Camp de Tarragona. La convocatòria serà també la base perquè els batlles d'onze municipis més Tarragona (que hi participa en representació de l'ara barri de Tamarit) comencin a analitzar quin camí s'ha de seguir a l'hora d'avançar cap a alguna figura d'unió o mancomunitat. De moment, la majoria de representants municipals veu amb bons ulls la suma.

Amb onze municipis, més l'antic poble i ara barri tarragoní de Tamarit i Ferran, el Baix Gaià s'ha convertit en una àrea de contrastos. Històricament la regió ha estat una zona fronterera entre Tarragona i el Penedès. Internament, hi conviuen, a banda de sigles polítiques oposades, quatre municipis de costa (de caràcter turístic i marcats per l'expansió urbanística) amb municipis de l'interior també sotmesos a un important creixement demogràfic però amb preocupacions i realitats radicalment diferents.

Un còctel, però, que no va impedir que el 2006 es fes un petit pas endavant cap a una mancomunitat. Es tracta de la unió de les regidories de Turisme de vuit dels municipis de la regió, que va permetre la creació d'una marca turística pròpia.

PERDRE LA POR
Jordi Suñé, un dels redactors del document de l'Alternativa Baix Gaia (ABG) sobre la creació d'una mancomunitat de serveis a la regió, defensa que la unió dels regidors de Turisme ha ajudat a «superar la por que generava l'etiqueta de Baix Gaià». Com explica l'alcalde de la Nou de Gaià, Jordi Cañellas, «va començar amb una ambició limitada, amb prudència, però ha funcionat molt bé».

La resposta dels batlles que hi van participar ho demostra. «Ha estat una experiència perfecta», diu Manuel Jiménez, alcalde de Torredembarra. Pel batlle de Salomó, Anton Virgili, «ha aconseguit equilibrar la costa amb l'interior, i potenciar-lo», i des del Catllar, l'alcalde Josep Maria Gavaldà destaca: «Ja és prou important que ens poséssim d'acord».

APROFUNDIR EN LA UNIÓ
Però, cap on s'han de dirigir ara els esforços del Baix Gaià? La marca turística, que ha aconseguit certa notorietat amb la ruta dels castells, prepara ara nou material. Algunes veus, però, reclamen aprofitar aquesta experiència per avançar més enllà.

A Altafulla, l'alcalde Francesc Farré anima a seguir l'exemple turístic que «ha permès unir diferències» i estudiar la unió de la subcomarca en altres àmbits. Ell, com ja va fer abans el document elaborat per l'ABG (i que es va presentar a la Nou de Gaià i Bonastre, al Baix Penedès), aposta perquè els ajuntaments sumin per planificar conjuntament transport, comunicació o fins i tot temes de medi ambient. Altres, però, no ho veuen tan clar. «Molts serveis ja els mancomunen a través del Consell Comarcal, no té sentit duplicar», indica l'alcaldessa de Renau, Rosa Parès. L'alcalde de Roda de Berà, Pedro Figueiredo, adverteix d'un altre risc: «Si ho fem, ha de ser operatiu de veritat, i no un altre Consorci del Camp».

En general, però, el concepte de suma genera bones vibracions. «Tot el que sigui aprofitar recursos, ho veig bé com a principi», afirma el batlle de Creixell, Teodor Fuster.

L'alcalde de Vespella, Daniel Cid, recorda que «la unió de pobles en un radi d'acció petit permetrà abaratir costos», tot i que veu barreres en la gran varietat del Baix Gaià. «L'entesa entre veïns és bàsica», conclou des de la Riera el batlle Jaume Casas.

REUNIÓ EL DIA 16
De moment, el pla territorial i la recuperació del riu Gaià seran temes de consens obligat entre els batlles del Baix Gaià. La resta dependrà de les voluntats de futur dels nuclis, uns ànims que de moment avancen pas a pas.

Segons la documentació recopilada per l'Alternativa Baix Gaià a la publicació Baix Gaià és comarca, la regió situada entre Tarragona i el Baix Penedès no va rebre aquesta denominació fins als anys vuitanta enmig d'un moviment social de recuperació de la història i les tradicions de la regió. Tot i això, la primera petició de creació d'una comarca a l'àrea avui coneguda com a Baix Gaià es remunta fins a la Segona República espanyola. Així, l'any 1931 l'alcalde de Torredembarra, Josep Rius, va proposar en una carta la creació d'un ens comarcal al territori, proposta que va rebre el suport de Vespella.

Avui, que forma part del Tarragonès, el Baix Gaià manté el seu caràcter frontera amb la seva pertinença al partit judicial del Vendrell i no de Tarragona.

a ELPUNT, d'ahir

Des de l'Auca, mon amour...

Dissabte sis d'octubre, data emblemàtica a l'història de Catalunya, a Torredembarra aquest 2007 ha tancat l'AUCA. Local emblem`tic que no li cal presentació, només una recerca amb el Google del tipus AUCA seguit de TORREDEMBARRA, n'hi ha prou per tenir una bibliografia històrica ja, del local. M'ho vaig passar bé aquest dissabte. tot i que era l'últim dia, l'ambient no era de pessimisme ni molt menys, es respirava un gran ambient d'alegria i de gresca, com si tot fos normal. La paret reflectia les fotos històriques de les activitats a la casa. El projector no va parar en tot el dia. En el séu parlament de comiat l'inefable Lluís Suñé, cambrer de l'Auca, va fer caure la llagrimeta a més d'una i d'un. El jordi va presentar el seu nou llibre "El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre". El podeu demanar, no els vam vendre tots. parla del local des dels seus orígens als anys 30 fins al moment actual. Monografia imprescindible per tenir una visió més completa de la Torredembarra contemporània. El local ara era de caire progressista, i tal, però en els seus orígens era el cau conservador del poble, bé no us avanço res. Si mireu el meu FOTOBLOC, a Flikr, podeu veur una retrospectiva de la festa, feta amb la càmera i el ull de l'Anna: http://www.flickr.com/photos/fmercade