Polític controvertit, ara no tinc paraules per a dibuixar el seu record. Potser degut a que m'era una persona prou coneguda i estimada. Per a deixar-ne constància de la seva petjada política, avui prefereixo agafar en préstec les paraules que va fer servir el Jordi Solé el setembre del 2009: “A l’Ajuntament va parlar, més amb el cor que amb el cap, en Celestí Salort. Aquest home, incomprès, odiat, estimat i que ha mantingut una relació estranya d’amor i d’odi entre la població i el personatge públic. Ens va parlar dels seus temps, que també son els nostres, i ens va emocionar a tots. Va dir coses importants, molt importants, però el millor va ser que va voler deixar enrere els mals moments, les lluites polítiques fraticídes per donar importància a aquelles petites coses que fan que un alcalde comprengui el sentit de ser-ho. Ens va dir “el millor de tot era quan podíem ajudar a la gent a solventar els seus problemes, dels carrers asfaltats ja ni m'enrecordo”. En Celestí Salort ens va voler dir: “apreneu de l’experiència, res es bo i res es dolent, tot es bo i tot es dolent”. I quanta raó té Sr. Salort!.”
Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada