Volia iniciar la meva nova col·laboració al nou Mònic dels 10 anys amb un article allunyat de la política local, però no he pogut resistir-me a la temptació. Fa pocs dies vaig estar molt content en llegir al Twitter que en Saül Gordillo deixava Torredembarra fóra del seu particular mapa de “pactes curiosos” dels #nousajuntaments. Per fí a Torredembarra serem normals, vaig pensar. Tinc ganes de que vinguin coses positives. Però això només va ser un moment fugisser. La realitat del mandat s’imposa dia a dia amb les seves pròpies decisions, veiem la primera: en el moment de constituïr la Corporació Local i enlloc d’evidenciar el nou pacte, els regidors del nou govern voten erròniament no donant suport al nou alcalde. La segona, és en un posterior plenari municipal de repartiment del cartipàs municipal, on anuncien plenaris municipals cada dos mesos, però sense saber que el ROM (Reglament Orgànc Municipal), els obliga a fer-los cada mes. La tercera, en el mateix plenari reparteixen dedicacions exclusives, però sense dir per a quins regidors són. Finalment la quarta decisió errònia, és del matex Alcalde qui en un moment clau no dóna la paraula al Secretari municipal en l’exercicici del seu càrrec. El nou mandat ha començat, i sembla que han entès que si, que volen manar. Hom sempre vol atorgar cent dies als nous manaires locals per allò de deixar-los situar. Però a la ciutat de Torredembarra els que manen ara són els mateixos que han estat manant els últims tres anys. Vol dir això que potser podem saltar-nos el tràmit de l’espera, i em disculparan la trabucada. Espero que millorin les formes i que finalment tot sigui per a un fí de bé. A veure si em deixen parlar-ne en positiu més endavant. Que de ganes en tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada