Carretera del Tro

La porta es tanca de cop

el vestit de Mary oneja

com una visió ella balla pel porxo

mentre s'escolta a la ràdio

Roy Orbison cantant als solitaris

hey, aquest sóc jo i només et vull a tu

no tornis a enviar-me a casa

no puc enfrontar-me a la meva solitud de nou

no corris per dins

amor, ja saps pel que he vingut

però tens por i penses

que potser ja no siguem tan joves

demostra una mica de fe, hi ha màgia en la nit

no ets una bellesa, però, estàs bé

Oh, i és suficient per a mi

Puedes amagar-te sota les mantes

i estudiar el teu dolor

fer cruïlles dels teus amants

llençar roses a la pluja

perdre l'estiu resant en va

perquè un salvador s'aixequi d'aquests carrers

bo, jo no sóc cap heroi

això es comprèn

l'única redempció que puc oferir-te, noia

és sota d'aquest brut capó. Amb la possibilitat

de fer-ho bé d'alguna manera

Hey, quina altra cosa podem fer ara

més que baixar la finestreta

i deixar que el vent despentini el teu cabell

la nit està oberta a tot

aquests dos carrils ens portaran a algun lloc

tenim una última oportunitat de fer-ho real

de canviar aquestes ales per unes rodes

així que puja

ens espera el cel sota els camins

Oh, oh vinga, agafa la meva mà. Estem conduint

aquesta nit per arribar a la terra promesa

Oh oh Carretera del Tro, oh Carretera

del Tro, oh Carretera del Tro

allà estesa com un assassí al sol

ja sé que és tard però hi podem arribar si correm

Oh Carretera del Tro, Seu i agafat fort

Carretera del Tro

Bé, tinc aquesta guitarra

i he après com fer-la parlar

i el meu cotxe és allà darrera

si estàs preparada per donar aquest llarg passeig

des del teu porxo fins el meu seient davanter

la porta està oberta, però el viatge no és gratuït

i sé que et sents sola

per les paraules que no he dit

però aquesta nit serem lliures

es trencaran totes les promeses

hi han fantasmes en els ulls

dels nois que vas rebutjar

hi apareixen en aquesta polsosa carretera de platja

en els esquelets de Chrevolets cremats

criden el teu nom a la nit al carrer

la teva toga de graduació

rau feta parracs als seus peus

i en la solitud calmosa d'abans de l'alba

sents rugir els seus motors

però quan arribes al porxo ja se n'han anat

amb el vent, així que puja Mary

és una ciutat de perdedors

i jo me'n vaig d'aquí per triomfar

Thunder Road – Bruce Springsteen

Aproximació als resultats evolutius de les europees a Torredembarra. (1)

Intentaré fer una anàlisi tardana i superficial dels resultats de les europees a Torredembarra. D'entrada cal advertir que unes eleccions europees no poden comparar-se mai amb unes municipals. No sé perquè hom s'entesta a fer aquesta mena d'extrapolacions. Com a molt podem interpretar unes certes intencions de vot. En canvi una cosa molt saludable de fer és comparar unes europees amb europees, anant més endarrera en l'indagació i no quadar-se només en immediata anterior com s'ha vist en general tant a la premsa com en els blocs.

En el present cas de Torredembarra podem fer una comparativa de les cinc eleccions europees anteriors, les corresponents als anys 2004, 1999, 1994, 1989 i 1987. En el meu somer cop d'ull tindré en compte a nivell metodològic només el nombre de vots de candidatures que obtenen més vots. I per a ser fidels amb les dades indicaré els partits que he exclòs (per no poder comparar en eleccions següents) de la gràfica de l'any 1987: PDP amb 149 vots, i CDS amb 123 vots.

Amb aquest model de gràfica d'àrees veurem clarament la consistència de l'evolució del vot a partits en aquest lapse de 22 anys.

Constatem d'una banda una certa evolucio acompassada general, primer una devallada el 1989, probablement derivada del còmput a dos anys enlloc dels actuals cinc anys entre legislatures europees. Destaca un cim de CiU el 1999 amb una caiguda el 2004, repuntant a l'alça enguany. Manteniment del PP al marge de la seva punta de 1999.

També podem comprovar com PSC i ERC registren descens en els seus resultats d'enguany que inverteixen la seva tendència a l'alça entre 1989 i 2004. Entretant ICV conserva els seus pocs però fidels electors.

Fins aquí aquesta primera aproximació als resultats a Torredembarra.

Font: MIR

Endavant Raül!, enhorabona!. Aurrera!.

Des de Torredembarra, et desitgem una bona nova legislatura europea amic Raül Romeva. Felicitats!. Alhora que t'arriba aquesta cordial i breu salutació et voldria recordar que la teva veu al Parlament Europeu hauria de fonamentar-se en les orelles i els ulls que la nostra organització política té al territori. Aquests primers cinc anys al Parlament hi has desenvolupat una tasca immensa, però el treball ara de fet comença de nou. Força!. Endavant, Raül!. També celebrem que sigui en el grup parlamentari europeu GREENS/EFA on seguiràs treballant, i on ara tindràs per company de grup a l'Oriol Junqueras.

Finalment, i en un altre ordre de coses, voldria tenir unes paraules d'encoratjament per a un grup de joves de Torredembarra que tot i no haver obtingut el seu grup representació parlamentària, el seu esforç en favor d'Iniciativa Internacionalista ha resultat ser la primera força extraparlamentària. Enhorabona!, joves, el vostre primer acte com a electors i fer-ho en favor de la democràcia, votant. Ens n'hem de felicitar tots!.

Cop a l'èuscar

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) ha suspès cautelarment el contingut dels articles dels decrets d'Educació Infantil i Batxillerat que estableixen l'euskera com a principal llengua vehicular a l'ensenyament a Euskadi. Els dos decrets van ser aprovats a la fi de la passada legislatura per l'anterior govern basc, quan el Departament d'Educació estava en mans d'EA. Les dues normes van ser impugnades per la Plataforma per la Llibertat d'Elecció Lingüística. És la primera decisió judicial que es pren en aquest àmbit des de l'arribada al poder dels socialistes amb el suport del PP.

La sala contenciosa administrativa del TSJPB ha estimat parcialment el recurs de la Plataforma per la Llibertat d'Elecció Lingüística i ha accedit a la part en què se sol·licitava suspendre de forma cautelar, abans de pronunciar-se sobre el fons del recurs, els continguts dels decrets que estableixen l'euskera com a llengua preeminent a l'ensenyament.

La resolució judicial recorda que el nucli central de l'argumentació del recurs "se sosté en l'al·legació que el precepte vulnera el dret dels pares i tutors dels menors, o, en el seu cas, de l'alumne, a l'elecció de les dues llengües oficials en què han de rebre l'ensenyament els seus fills, amb l'única restricció de l'obligatorietat de l'ensenyament de la llengua oficial que no hagi estat triada".

Així mateix, el TSJPB indica que els recurrents argumenten que "una immersió lingüística en el cicle inicial atemptaria al principi de respecte del lliure desenvolupament de la personalitat que duu a l'exigència de la llengua materna", per la qual cosa "de no suspendre's el precepte s'estaria habilitant i legitimant els poders públics per conculcar un dret fonamental".

També es diu que l'administració no s'oposa a la suspensió cautelar del contingut de l'article que estableix que "l'euskera serà la principal llengua vehicular en l'àmbit escolar". Per aquest motiu, la sala estima que "procedeix accedir a la suspensió interessada, en aquest aspecte, sense necessitat de major argumentació, davant la conformitat de l'administració".

Font: e-Notícies i EuropaPress

El Partit Verd Europeu demana el vot de tots els ecologistes per Raül Romeva

En un acte aquest matí (ahir) a Tortosa, l’eurodiputat i vicepresident del grup dels Verds al Parlament Europeu, Pierre Jonckheer, ha avalat el candidat ecosocialista Raül Romeva

El cap de llista d’ICV-EUiA, Raül Romeva, ha rebut avui l’aval del Partit Verd Europeu que a través de l’eurodiputat i vicepresident del grup dels Verds al Parlament Europeu, Pierre Jonckheer, ha demanat el vot dels ecologistes a Catalunya i Espanya per la candidatura d’ICV-EUiA. Jonckheer, que ha qualificat Romeva de “gran eurodiputat”, ha demanat el vot ecologista perquè en la pròxima legislatura el grup Verd europeu sigui “més fort” i així poder liderar un “New Green Deal” que “doni resposta a la crisi econòmica”.

En un acte que s’ha celebrat a Tortosa, amb el rerefons del riu Ebre i del lema “Lo riu és vida, no al transvasament”, Romeva ha recordat que en aquest mateix lloc fa cinc anys ICV-EUiA va obrir la campanya de les europees i ha celebrat que les mobilitzacions aturessin el transvasment de l’Ebre. No obstant, ha advertit que CiU i PP encara defensen les tesis dels transvasaments i en aquest sentit ha presentat ICV-EUiA com el partit que atura la “depredació i el trinxament del territori”.

Romeva ha respost així les declaracions que va fer ahir el líder d’Unió, Duran Lleida, que ha qualificat ICV d’”ecologistes integristes”: “Duran Lleida no té visió de futur, opta pel model del passat de transvasaments i trinxament del territori, però el futur de l’economia passa per l’ecologia”, li ha replicat.

El candidat ecosocialista, que s’ha reunit a Tortosa amb la Confraria dels Pescadors, ha alertat de l’amenaça del l’escalfament global sobre el Delta de l’Ebre i ha recordat que la sobrepesca i l’excés de les activitats pesqueres supossarà que la desaparició el 2049 del 80% de les espècies pesqueres comercials.

“Cal un canvi de mentalitat perquè la defensa de l’ecologia és la millor manera de defensar un país i la seva economia”, ha dit Romeva, que ha afegit que la presència al Parlament Europeu d’ICV-EUiA és “una garantia per continuar lluitant per la preservació del medi ambient”.

Herrera demana el PSC que ensenyi “totes les cares de la dreta”
D’altra banda, el secretari general d’ICV, Joan Herrera, que ha acompanyat Romeva i Jonckheer en la visita aquest matí a Tortosa, ha demanat el vot ecologista per a la seva formació i ha advertit que els ecologistes “no votin per la còpia, sinó per l’original” i en aquest sentit ha criticat el doble llenguatge del president Zapatero “que ara parla d’economia verda quan els fets el desmenteixen”.

Així mateix, Herrera ha comentat la campanya per internet que ha llançat la seva formació en què s’han canviat les cares dels personatges que apareixen en el cartell electoral del PSC i ha demanat a la candidata Maria Badia que aquest divendres, en el tancament de campanya, “per honestedat tregui totes les cares de la dreta, no només les del passat, sinó les del present” entre les quals Sarkozy i Durao Barroso. “Volem que el PSC posi totes les cares, inclosa la de Durao Barroso, el protagonista de l’onada de dreta a la UE en els darrers anys, ja que han anunciat que el votaran per a la reelecció”.

També Pierre Jonckheer ha coincidit en la crítica a la reeleció de Durao Barroso: “Els Verds Europeus considerem inacceptable que el futur president sigui de nou Barroso, no perquè no sigui educat, sinó perquè representa la política de liberalitzacions i desregulacions que ens ha dut a la crisi econòmica”.

Font: bloc del Raül Romeva

Romeva reivindica ICV-EUiA com “l’únic vot útil” i demana “un acte de rebel.lia” el 7-J

En un míting a Manresa, el cap de llista ecosocialista, Raül Romeva, demana no “sucumbir a la falsa paròdia del bipartidisme”

El cap de llista d’ICV-EUiA, Raül Romeva, ha animat els ciutadans que vagin a votar aquest diumenge a les eleccions europees i ha reivindicat que el vot a la coalició ecosocialista és “l’únic vot útil” per continuar “canviant coses que si en aquesta passada legislatura no haguéssim estat nosaltres al Parlament Europeu no s’haguessin produït”.

En aquest sentit, ha recordat la denúncia dels vols de la CIA, el debat sobre igualtat home-dona, l’esmena a la directiva de privatització de serveis i la derrota de la directiva de les 65 hores com algunes de les iniciatives en què el paper d’ICV ha estat influent en les decisions finals: “Avui vull demanar-vos un acte de rebel.lia i que entenguem que el 7 de juny cal anar a votar, amb valentia, amb orgull sobretot, amb ganes demostrant que no només ens creiem Europa en general, sinó perquè canviem coses”.

“Ens creim el paper d’altaveus i el veritable vot útil som nosaltres el 7 de juny i no tinc cap rubor a dir que ICV és l’únic vot útil”, ha assegurat Romeva, que ha afegit que “ja està bé de sucumbir a la falsa paròdia del bipartidisme”. El candidat ecosocialista ha demanat de “trencar aquest bipartidisme d’aparador que pretenen fer PP i PSOE, que incentiva l’abstencionisme”.

Votar amb el cor, no a contracor
En un míting celebrat aquest vepre al teatre Kursaal de Manresa, Romeva també ha reclamat el “vot radical” per canviar amb polítiques d’esquerres la crisi de dretes i ha demanat que “tothom vagi a votar aquest diumenge no pas pel mal menor, sinó pel bé comú”.

El candidat ecosocialista ha advertit de votar la candidata del PSC-PSOE, Maria Badia, a qui ha acusat de tenir un discurs diferent als fets del seu partit tant a Catalunya com a Europa i ha recordat la postura contrària del seu partit a la prohibició dels transgènics i en relació amb el tancament de les centrals nuclears.

“Avui no hi ha més vot útil per aconseguir una reforma fiscal perquè paguin els que més tenen, per defensar els drets i llibertats, el tancament nuclears, els drets dels joves i una nova política energètica si nosaltres no estem presents a Europa”, ha alertat Romeva.

Romeva ha demanat als electors que votin diumenge “amb el cor, no contracor” i ha reivindicat les propostes que està fent en aquesta campanya ICV-EUiA que “són propostes que es poder acabar fent realitat” com s’ha demostrat en els darrers cinc anys.

PP i PSOE, 80% de votacions conjuntes
En l’acte, que ha presentat Núria Sensat, regidora d’ICV a l’Ajuntament de Manresa, ha intervingut Eusebi Alonso, president d’ICV a l’Anoia, que ha assegurat que aquesta crisi és la “crisi de la gran mentida” perquè s’ha viscut per sobre de les possibilitats i ha estat especialment crític amb el sector bancari.

També ha intervingut la diputada ecosocialista al Parlament, Laura Massana, que ha assegurat que PSOE segueix el princip marxista, dels germans Marx, “aquí té els meus principis, si no li agrada els puc canviar” i ha recordat que els socialistes han votat amb el PP el 80% de les lleis aprovades pel Parlament Europeu.

Font: Bloc del Raül Romeva

“A Europa, el prisma nacional lògicament compta molt”

Raül Romeva, candidat ecosocialista, em cita a les deu de la nit al Harlem, el club de jazz del carrer Comtessa de Sobradiel, prop de la plaça George Orwell, dita també del Tripi. “M’agrada el jazz”, em diu Romeva, amb un somriure franc, “tot i que no en sóc cap entès. En realitat, l’he descobert a través de Joan Herrera, que no només és un gran amic meu, sinó també el padrí de la meva filla”. La família que fa campanya unida es manté unida. Evoquem un moment la famosa trompeta d’Herrera i pregunto a Romeva pels seus gustos jazzístics: “Sóc classicot. M’agraden Nina Simone, Chet Baker, Ella Fitzgerald... També Diana Krall, esclar! I d’aquí, La Locomotora Negra, que jo sóc de poble”, apunta misteriosament. A l’escenari del Harlem ens trobem amb una actuació de la banda de Joe Driscoll, un guitarrista britànic de fusió, d’allò més cool. Aconsello al lector amable que acudeixi a escoltar-lo, si en té ocasió.

Raül Romeva i la seva dona, a més, van viure a prop del Harlem, al mateix barri. “Ara, però, tenim dues criatures, vivim a Mira-sol i sortim poc”, i m’aclareix que avui s’ha quedat fins tard per atendre aquesta entrevista, però que preferiria ser a casa amb la família. Per correspondre a la deferència, li recordo que pot presumir de ser un dels eurodiputats més pencaires de la passada legislatura, segons les dades del mateix Parlament Europeu. Ell exerceix de modest: “Bé, jo estic sol, a Brussel·les, de manera que he de treballar en tot. La veritat és que, si ets mínimament actiu, surts a les estadístiques, tant se val si estàs en un gran grup o en un de petit. El més important és creure en la teva feina, i fer servir tots els instruments a l’abast. Si vols aconseguir coses, has de currar-te-les”, sentencia.

Vuit idiomes

A més del català i el castellà, Romeva domina l’anglès, el francès i l’italià, i té nocions d’alemany, portuguès i serbocroat. Pot anar tranquil per Europa i per allà on vulgui, doncs. A més, després de cinc anys a Brussel·les, també pot acreditar veterania. “Sí, el Parlament Europeu requereix un aprenentatge”, reflexiona. “Has de tenir sempre present que els resultats de la teva feina depenen, d’una banda, de la correlació de forces, i, de l’altra, de la credibilitat que et guanyis. El més difícil és introduir els temes que a tu t’interessen dins l’agenda, i, després, defensar-los i fer-los creïbles per als altres grups”.

És partidari de fer política a partir de dos eixos: el que confronta dreta i esquerra, i l’eix nacional. “S’han de saber combinar”, apunta. “Ara bé, a Europa, el prisma nacional lògicament compta molt”. Es mostra confiat en la possibilitat de treballar conjuntament amb els altres eurodiputats catalans en temes d’interès comú, amb l’excepció, és clar, de Vidal-Quadras en el tema de la llengua. “En aquesta qüestió no hi podem comptar, però segurament n’hi ha d’altres, relatives a àmbits competencials, en què ens podrem posar d’acord”. Gens sectari, no té cap inconvenient a mencionar les principals virtuts que veu en els seus rivals de campanya. Sense anar més lluny, qualifica Vidal-Quadras de “molt treballador i intel·ligent. A més, s’agraeix el seu sentit de l’humor, que sens dubte és fruit de l’experiència”. De Maria Badia, en ressalta “un gran sentit de la responsabilitat de partit, i ho dic en el millor sentit de l’expressió. Coincideixo amb ella en moltes coses”.

D’Oriol Junqueras, li agrada “la seva erudició històrica. Sempre aprens coses, amb ell, com amb el Bernat Joan”. I Ramon Tremosa “és el que conec menys. En destacaria la seva mentalitat acadèmica, tot i que s’haurà d’esforçar per transformar-la en una mentalitat política”.

Última legislatura

Anuncia que no s’hi estarà més de deu anys, a Brussel·les, i, una vegada conclosa la seva etapa allà, voldria ser valorat com algú que va anar-hi a treballar. “A treballar en defensa de la pau i el desarmament, i de les llibertats dels homes i les dones”. Després, admet que li agradaria reprendre la vida acadèmica i l’escriptura: en el fons, de vocació és poeta. Per un moment me’l imagino fent bolos amb el Joan Herrera: Romeva, recitant versos; i el padrí de la seva filla, acompanyant-lo a la trompeta. La rumorologia, però, els reserva, a l’un i l’altre, un destí molt diferent, en què conformarien la futura cúpula dirigent d’ICV. Ja es veurà. De moment, Raül Romeva té un record per a Antoni Gutiérrez Díaz: “El Guti em va passar el relleu, i em va ajudar molt a orientar-me dins el Parlament Europeu. És una persona molt recordada als passadissos de Brussel·les: es va guanyar l’honor de formar part de la història de Catalunya i d’Europa”.

Això m’ho diu mentre es pren un rom amb coca-cola, la seva beguda de les nits (de dia, si beu res, prefereix el vi) juntament amb el mojito. Li dic que, en begudes, té uns gustos molt cubans, però, a diferència d’Oriol Junqueras, refusa que el rom tingui cap contingut ideològic. “No, no”, em replica. “Només són begudes que m’agraden, sobretot ara, que ve l’estiu. No tenen cap més connotació, per aquí no m’enganxaràs”. I el candidat riu, obertament.

Font: AVUI

Ideologies.

Enviar parlamentaris a defensar interessos locals egoistes no és gaire fascinant, però il·lusionar-se col·lectivament en la construcció d'un compartit futur equitatiu i sostenible ja seria diferent.

"És una persona d'idees", explicava la meva àvia. Volia dir que ajustava la seva conducta a una ideologia determinada. Se la mirava amb respecte i prevenció. Respecte, per la generositat que demostrava; prevenció, pels problemes que acabava causant, perquè sovint perdia la feina o anava a la presó. La gent d'idees eren d'esquerres, és clar. Els benpensants no tenien idees, sinó enteniment. La ideologia era una cosa subvertidora que incomodava l'ordre establert, que era de dretes per ben sabuda voluntat divina.

Però, per contraposició a socialistes, comunistes i llibertaris, també acabaren arribant les idees de dretes. Va ser el cas del feixisme. Hitler i Mussolini tenien idees. Perseguien un somni. Lamentable, al meu entendre, però un somni. José Antonio, també. El cas de Franco ja és més complicat. Aprofitant que Hitler i Mussolini van militaritzar el feixisme, Franco fa feixistitzar el militarisme. Franco no era feixista, sinó franquista, que és una altra cosa. En tot cas, la política europea del segle XX va ser una lluita d'ideologies.

En canvi, els actuals partits de dretes o d'esquerres a vegades són com Movistar i Vodafone. Es barallen pel mercat, però donen serveis semblants. Els seus objectius ideològics resten confinats en la lletra menuda dels seus estatuts. Es diria que només aspiren a gestionar millor que l'altre la mateixa societat del benestar. Són garants dels egoismes personals. No plantegen models de millora ètica, sinó variants dels mateixos espais de seguretat embafadora. Més que del progrés de la telefonia, viuen pendents de la cartera de clients. Els truques i et surt un contestador: "si vol això, marqui u; si vol allò altre, marqui dos..."

Europa
Costa construir Europa en aquestes condicions. Em sembla que la Unió Europea és la darrera gran idea del segle XX. No la reclamava ningú. Al contrari: es va fer en contra de molts. Això és característic de les ideologies. Són projectes que contrarien la tendència. Pensar en una Europa unida tot just acabada la Segona Guerra Mundial era un idea més que atrevida. La tingueren Schuman, Adenauer, Monnet i De Gasperi. Ens ha dut a l'encara molt imperfecta, però beneïda, situació actual.

Sense Unió Europea, duríem a la butxaca estampetes irrellevants, en lloc de la moneda més forta del món. El sistema financer mundial seria encara més inestable. Tenim fronteres virtuals on fa quatre dies hi havia telons d'acer o línies Maginot. Hem subscrit un compromís compartit contra el canvi climàtic com cap altra zona econòmica o política del món. Avançar en el perfeccionament d'aquesta "idea" europea no és cap banalitat, doncs.

Fukuyama anuncià fa disset anys que no veia ideologies motrius al seu voltant i proclamà el final de la història. Fou una conclusió pueril a partir d'una observació encertada. És com negar l'existència d'Europa veient el poc interès que desperten les pròximes eleccions. Potser sí que declinen els partits convencionals, però les idees només estan endormiscades. Enviar parlamentaris a defensar interessos locals egoistes no és gaire fascinant, és clar; il·lusionar-se col·lectivament en la construcció d'un compartit futur equitatiu i sostenible ja seria diferent. No ho demana ningú. Justament per això necessitem aquesta mena de propostes Ens calen parlamentaris d'idees.

Article d'opinió escrit per Ramon Folch

Font: Sostenible

Romeva reclama una Europa laica on “hi càpiga tothom”

El candidat ecosocialista a les eleccions europees ha condemnat la defensa que ha fet Mayor Oreja de les declaracions del Cardenal Cañizares, que ha qualificat com una “criminalització de la llibertat”

El candidat ecosocialista a les eleccions europees, Raül Romeva, ha emfatitzat avui la necessitat de crear una Europa laica on “tothom hi tingui el seu lloc”. “No és un problema de fe religiosa el que determina la pertinença a Europa”, ha declarat el candidat ecosocialista, al mateix temps que ha afegit que “si bé en l’àmbit privat es respecta la llibertat d’opció religiosa, en l’àmbit públic s’ha de garantir un espai laic”. En referència a les declaracions de Mayor Oreja, en les quals avala les paraules del Cardenal Cañizares, Romeva ha destacat “que els abusos a menors són intolerables i indefensables” i ha qualificat la postura de Mayor Oreja de “criminalització de les llibertats”

En el marc d’una roda de premsa a Vilafranca del Penedès, el candidat ecosocialista als propers comicis europeus ha declarat que les declaracions del Papa sobre l’ús del preservatiu són “inadmissibles” i ha recordat que Europa “ha de combatre amb fermesa tots els fonamentalismes”. Així mateix, Romeva ha destacat que la seva formació va demanar una reprovació de les seves paraules al Parlament Europeu. En aquest sentit, Romeva ha manifestat que des de la seva formació “no volem que retornin idees antigues i antipedagògiques, com la separació de nens i nenes a les escoles ni volem que la investigació científica es vegi coartada per la religió”.

En relació a la postura de la seva formació envers els fonamentalismes religiosos a Europa, el candidat ecosocialista ha recalcat que “els poder públics no poden formar part de la segregació per raons religioses”, i ha afegit que els diners públics “no poden alimentar aquesta institució”. “La Unió Europea no és un projecte d’arrels exclusivament cristianes”, ha declarat Romeva, que ha afegit que “la construcció europea s’ha fet a partir d’un ampli mosaic cultural”. Per aquesta raó, ha continuar Romeva, “cal reprovar les reivindicacions religioses obsessives d’alguns partits perquè si alguna cosa li dóna valor a la Unió Europea és la multiculturalitat”.

Font: ICV