Declaració de Sabadell d’ICV-EPM: Pobles i ciutats per l’equitat, l’ecologia i l’economia al servei de la gent

Declaració de Sabadell d’ICV-EPM: Pobles i ciutats per l’equitat, l’ecologia i l’economia al servei de la gent

Els alcaldes i les alcaldesses, els regidors i les regidores d'ICV-EPM portem anys denunciant el model de creixement neoliberal. Ara, davant la greu situació de crisi econòmica apostem per fer-hi front també des de les polítiques locals. Els càrrecs electes d'ICV i de les EPM constatem que les polítiques econòmiques neoliberals han portat a la destrucció del capital productiu del nostre país i a augmentar la vulnerabilitat dels sectors més desafavorits de la nostra societat.

Els qui han protagonitzat i dissenyat les polítiques neoliberals imperants difícilment poden aportar ara les solucions. No es tracta de repensar el capitalisme, sinó de construir un nou model econòmic que estigui al servei del benestar de les persones.

Davant la situació de crisi apostem per uns governs locals forts econòmicament i competencial per reforçar les polítiques de proximitat. Els càrrecs electes d'ICV i de les EPM ens comprometem amb la lluita per l'equitat, amb pobles i ciutats sostenibles i per una economia al servei de les persones.

La nostra màxima preocupació són les situacions que afecten els milers de treballadors i de treballadores que han perdut o estan a punt de perdre la seva feina, els ciutadans i ciutadanes que no poden fer front a la seva hipoteca o al seu lloguer i l'augment de la pobresa i les condicions dels col•lectius més vulnerables.

Avui els ens supralocals, consells comarcals i diputacions, són observadors de la realitat sociolaboral i econòmica del seu territori. Hem de fer un salt qualitatiu convertint les futures vegueries en instruments de planificació i foment de les economies locals. Hem de convertir els ajuntaments en elements actius de foment de la globalització que construeixin sistemes econòmics locals, sostenibles, interconnectats entre ells.

El món local reclamem més instruments per fer front a les desigualtats de les nostres ciutats i pobles i volem contribuir en l'impuls d'un nou model de creixement econòmic. Un nou model de creixement que no depredi ni els recursos ni el territori, al servei de les persones, que tingui en compte les potencialitats de la ciutadania i dels territoris i el seus entorns.

Per tot això:

•Demanem modificar els límits actuals a l’endeutament públic dels ajuntaments i organismes supralocals. Amb aquesta mesura d’arribar fins al 4% de l’endeutament, els governs locals podran impulsar, amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, les inversions en equipaments d’atenció directa a les necessitats bàsiques de la ciutadania, així com aquelles que millorin l’accessibilitat i la qualitat de vida de les persones: xarxa educativa 0-3 anys, equipaments residencials assistits, biblioteques ...

•Reforçarem, pressupostàriament i organitzativa, la xarxa i els serveis d’atenció a les persones més vulnerables. Apostant pel total desplegament dels serveis definits per la Llei de Serveis Socials de Catalunya i la Llei d’Atenció a les Persones amb Dependència.

•Impulsarem un nou programa específic destinat a cobrir les necessitats de les ciutadanes i dels ciutadans que més pateixen la crisi: més pressupost per a beques de menjador escolar, més ajudes socials, reduccions fiscals per a famílies amb necessitats etc., nous tipus tarifaris per al transport públic, tarifació social dels serveis municipals, priorització dels programes per a la inclusió de forma transversal en tots els àmbits municipals.

•Impulsarem les polítiques contemplades en el Pacte Nacional per l’Habitatge: construcció del parc necessari d’habitatge protegit oficial (HPO) i apostarem pels programes de rehabilitació d’habitatges.

•Exigim, des dels ajuntaments, que la crisi no sigui una excusa per eludir els compromisos governamentals en la lluita contra el canvi climàtic. Apostem per un pla de renovació de les fonts d’energia, amb l’impull’impuls de les energies alternatives com a forma de generar nous jaciments d’ocupació i d’innovació. Alhora, ens comprometem a continuar desenvolupant, igualment des dels ajuntaments, plans d’estalvi energètic, d’implantació i d’utilització de nous sistemes d’obtenció i estalvi d’energia en les instal•lacions i vies públiques, i a fomentar la difusió d’aquests sistemes entre els nostres veïns i les nostres veïnes, amb incentius fiscals municipals, com són la reducció de les taxes que millorin les polítiques de residus, l’estalvi d’energia i la implantació de polítiques sostenibles...

•Apostem per cogestionar, des de les actuals diputacions i, en el seu cas, des de les futures vegueries, un nou Fons per a la Recerca i el Desenvolupament Sostenible, que hauria de crear el govern central, finançant-lo amb un impost extraordinari sobre el sector financer. Aquest nou Fons ha de servir per impulsar a nivell local els programes d’innovació empresarial.

•Elaborarem un nou programa de polítiques actives de foment de l’ocupació i la formació a nivell local. En matèria d’ocupació hem de convertir els ajuntaments, mitjançant els seus serveis municipals d’ocupació, en administració actuant, proposant activitats i serveis complementaris que impulsin la formació, el reciclatge i l’autoocupació.

•Vetllarem per garantir les reserves de sòl equilibrades i necessàries per a l’activitat econòmica en els nostres municipis, defugint de la febre especulativa immobiliària dels darrers anys. Creació de nou sòl econòmic en els nostres pobles i les nostres ciutats de forma coordinada entre els municipis, evitant el model d’un poble, un polígon industrial.

•Apostem per una gestió financera que es guiï per l’austeritat com a valor, reduint la despesa de l’administració en aquelles accions que no tenen incidència directa en els serveis a la ciutadania.

•Aplicarem una política financera sensata en els nostres ajuntaments. No preveient ingressos que difícilment es podran s’assolir i impulsant mesures de lluita contra el frau. Treballarem amb uns pressupostos fruit de programes i objectius concrets, per tal de diferenciar entre els que són imprescindibles i els que no ho són i amb indicadors d’avaluació dels seu grau de compliment.

•Proposarem, en les ordenances fiscals, bonificacions i/o subvencions a les empreses que augmentin la contractació indefinida o desenvolupin plans d’igualtat. Establirem una “taxa zero” per aquelles persones que, un cop expulsades del mercat de treball, s’estableixin pel seu compte; així com dotarem de més i millors recursos, mitjançant programes de subvenció, als comerciants i a les treballadores i els treballadors autònoms que, al cap i a la fi, generen una bona part de l’ocupació de qualsevol municipi.

Fonts: ICV i EPM

Jordi Fàbrega serà el número 2 de la nova federació ICV-EPM, darrera de Joan Saura

L'alcalde de Sant Pere de Torelló i delegat de la Generalitat a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, serà el número 2, només per darrera de Joan Saura, en la nova federació entre ICV i EPM que es constituïrà en els propers dies.
Fins ara, l'Entesa de Progrés Municipal, que lidera Fàbrega, només mantenia una coalició electoral municipal amb Iniciativa, però a partir dels acords aprovats per l'assemblea de l'EPM s'anirà a la creació d'una federació dels dos partits, en què els càrrecs directius seran repartits equitativament.
Cadascuna de les dues forces mantindrà la seva operativitat però l'acció pública es farà sota les sigles ICV-Entesa. Al mateix temps, es mantindran les coalicions electorals amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). EPM està satisfeta perquè ICV tindria la intenció d'apostar a partir d'ara amb més claredat per un procés sobiranista al nostre país.

Font: OSONA

El sobiranisme d'ICV emergeix i crida a la mobilització en cas d'una retallada de l'Estatut

El sobiranisme guanya pes en el rellançament del projecte d'ICV. L'assemblea ecosocialista, celebrada ahir a Sabadell, va acceptar una sèrie d'esmenes per fer més visible el vessant catalanista i l'aposta pel dret a decidir de la formació. ICV reclamarà una resposta unitària i impulsarà una gran mobilització si el Tribunal Constitucional acaba retallant l'Estatut.

ICV demanarà una resposta unitària dels partits catalans i una «mobilització democràtica ciutadana» en cas que el Tribunal Constitucional retalli l'Estatut. La novena assemblea d'ICV va aprovar ahir una esmena per rebutjar una «lectura restrictiva i centralista» del text estatutari. Amb l'acceptació d'esmenes com aquesta, l'assemblea va abraçar bona part de les aspiracions del sector més sobiranista de la formació. El grup encapçalat per l'eurodiputat Raül Romeva i l'històric militant Josep Maria López-Llaví considera que les seves tesis han rebut un gran suport de la direcció per l'aprovació de la resolució Camí cap a la sobirania. Per una Unió Europea federal dels pobles i d'una esmena que especifica que Catalunya necessita «un estat propi dins un Estat espanyol federal i plurinacional».

L'assemblea també va fer una picada d'ullet al sector liderat per Salvador Milà, acceptant que «arribar a pactes amb altres forces d'esquerres no és una obligació». Així, fins i tot planteja un escenari amb l'esquerra verda a l'oposició. En aquest punt, la ponència va coincidir amb una demanda similar del corrent crític Manifest de Maig, malgrat que la majoria de les seves esmenes van ser tombades.

Font: ELPUNT

Per a què ha de servir l’Assemblea Nacional d’ICV?

Els dies 21, 22 i 23 de novembre se celebrarà a Sabadell la IX Assemblea Nacional d’ICV, en un context de plena crisi del model econòmic lliberal. Una crisi que fa evident la manca de models de governança a nivell global, ja que ni dreta ni esquerra han estat capaces d’aportar cap solució. La inèrcia del sistema s’ha desbocat sense control, posant de relleu una preocupant incertesa en la mirada cap al futur. A aquesta situació hem d’afegir-hi la crisi ambiental, energètica i alimentària i les enormes i creixents desigualtats entre el Nord i el Sud. El rei va despullat i tothom veu amb clara evidència que el món s’ha fet petit en quatre dies i que les velles receptes no són vàlides per un món globalitzat.

L’esquerra socialdemòcrata europea, que ha trobat el confort del seu model durant tota la segona meitat del segle XX en l’equilibri entre els dos pilars ara qüestionats (el liberalisme absolut del capital i el control centralitzat i no democràtic de l’economia) es troba en retrocés electoral, a la defensiva i sense receptes davant la nova situació.

Des d’una absoluta modèstia, penso que és just reconèixer que des d’ICV fa anys que s’ha construït un discurs i un projecte que va en la direcció d’establir les bases d’un nou model de desenvolupament per a un món globalitzat, entenent que l’àmbit econòmic, l’ecològic i el social estan estretament vinculats. És el que s’ha anomenat ecosocialisme.

Així doncs, amb una socialdemocràcia a la defensiva i un espai ecosocialista que encara no ha obtingut la força necessària per esdevenir referència d’alternativa, el context pel conjunt de l’esquerra és avui complicat. De fet, en un moment com l’actual, en el qual la pròpia dreta política parla de refundar el capitalisme, esdevé tristament paradoxal que hom es pregunti on és l’alternativa de model econòmic de l’esquerra.

A ningú se li escapa que aquest context marcarà la IX Assemblea Nacional d’ICV. Aquesta Assemblea no ha de ser de tràmit sinó que ha de representar un punt d’inflexió en l’estratègia de l’organització, que ens permeti convertir-nos en un punt de referència sòlid i útil als sectors populars de la Catalunya d’avui tant marcada pel context de crisi.

En la meva opinió, en aquesta nova etapa que ara s’obre, ICV ha d’abordar quatre reptes fonamentals.

ICV ha de sortir d’aquesta Assemblea amb l’ambició i el convenciment de poder arribar a ser la referència d’esquerres del nostre país. Però per això cal que ICV sigui alguna cosa més que un partit polític. ICV ha de ser capaç de crear un espai sòcio-polític que sigui marc d’una renovació ideològica permanent, que sigui alhora un espai d’acció social, cultural i d’innovació, que permeti una interconnexió fluida i també permanent amb els moviments socials de transformació del nostre país.

Iniciativa ha estat sempre una organització que ha tingut un peu al carrer i l’altre a les institucions. I ha de seguir aquest camí. En els darrers anys la nostra força com a partit de govern s’ha vist accentuada per la nostra participació en els governs d’esquerres de la Generalitat. Seguint amb aquesta filosofia, hem de tenir clar, però, que la prioritat del canvi no està només en el govern sinó també en la societat. Això vol dir que l’acció política d’ICV ha d’estar al servei de la societat i no pas de la nostra participació al govern.

Un altre dels aspectes que ha d’abordar sense complexes l’Assemblea d’ICV és l’encaix de Catalunya dintre de l’Estat espanyol. Per tothom és coneguda la nostra aposta pel federalisme però davant del procés re-centralitzador que s’ha produït en els darrers anys, i davant de la manca de voluntat de l’Estat espanyol de convertir-se en federació, em sembla inevitable el pas polític que va de l’aposta pel federalisme a l’aposta per definir una estratègia per avançar cap a un sobiranisme pacífic i solidari, en un nou context d’una Europa de les Nacions. Una Europa que volem que sigui més democràtica, més forta i més útil.

I, per últim, també és clau que ICV consolidi la seva aposta d’enfortir el món de la política local, el món de les polítiques de proximitat. Perquè les polítiques d’esquerres o són des de la proximitat, o no són. Però aquesta aposta no s’ha de quedar en el fons, sinó també en les formes. Hem d’apostar per a prestigiar la política local, per a fer-la més propera a la ciutadania i contribuir així a combatre l’abstencionisme electoral i la desafecció general de la ciutadania respecte la política. Això passa, entre d’altres coses, per encetar debats que sovint han estat considerats tabú dintre de la nostra organització. Hem de plantejar-nos seriosament la conveniència de fórmules electorals que, per exemple, apostin per les llistes obertes o per l’elecció directa dels alcaldes, com a mecanisme per a fer que la ciutadania se senti com a pròpia la política.

Tots aquests reptes s’han de plantejar obertament en una Assemblea que no ha de centrar el seu debat en els noms ja que ICV té un lideratge clar en la persona d’en Joan Saura a qui cal reconèixer la tasca feta i el seu protagonisme inqüestionable que ha portat a que, per primer cop, ICV sigui una força influent en les polítiques impulsades des del Govern de la Generalitat i en el mapa polític català.

Ara, doncs, és el moment per a què a ICV faci un nou salt endavant, impulsant el dinamisme de l’organització, aprofitant tot el seu enorme actiu personal i polític, i esdevenint l’espai inequívoc de referència de l’esquerra verda nacional.

Antoni Morral i Berenguer
Alcalde de Cerdanyola del Vallès

L'expresident de la Junta Juan Carlos Rodríguez Ibarra, fent amics.

L'Assemblea d'Extremadura porta gastats l'últim any més de 300.000 euros de diners públics en la reforma del despatx de l'expresident de la Junta Juan Carlos Rodríguez Ibarra a Mérida, segons informa el diari El Mundo. Al pis s'han instal·lat unes mesures de seguretat de la més avançada tecnologia amb portes i finestres blindades, detectors de metalls i circuits interns i externs de vigilància televisiva per evitar un eventual atac terrorista.

El despatx és una habitació de 64 metres quadrats situada en una planta baixa del barri de Nova Ciutat de Mérida, segons les dades cadastrals. L'immoble està destinat a ús residencial. La reforma ha estat dirigida per un grup d'experts en seguretat arribats especialment des de Madrid, igual que l'empresa que realitza les obres. Aquestes despeses han estat aprovades pel Parlament extremeny en els últims mesos, en l'apartat d'"adaptació i seguretat". Els integrants de la taula de la cambra han autoritzat l'operació.

L'Assemblea extremenya va aprovar el passat 22 d'octubre l'última factura, de 14.000 euros, de la reforma. Fins ara s'han gastat 300.000 euros a càrrec del pressupost de la cambra. A més del sistema contra intrusos, s'ha adquirit mobiliari i material d'oficina per als empleats que treballaran al despatx.

L'habitatge és propietat de la constructora extremenya Moleón, que la lloga al Parlament. La institució preveu la possibilitat d'adquirir l'immoble i, de fet, es va reservar aquesta opció al contracte d'arrendament. La cambra té previst pagar 600.000 euros si adquireix en propietat l'oficina, que utilitzarà Ibarra de forma vitalícia.

Rodríguez Ibarra, que actualment treballa com a professor a la Universitat d'Extremadura, es va retirar de la vida política el juny de 2007, després de les eleccions autonòmiques. A més de tenir un despatx a càrrec de l'administració extremenya, disposa d'un cotxe oficial i d'un gabinet propi dins d'aquesta oficina format per un director, un assessor, un secretari i un xofer.

Aquests privilegis s'inclouen en un estatut que va ser aprovat el 29 de març de 2007 en un ple de l'Assemblea, amb els vots del PSOE (el partit que governa) i els del PP. Només es va oposar Esquerra Unida, que llavors tenia representació parlamentària. A més, es va aprovar una llei exclusiva perquè aquest tipus d'avantatges s'apliqui no només a Ibarra, sinó als futurs expresidents d'Extremadura.

Els quatre llocs de treball del gabinet d'Ibarra són eventuals i correspon a l'expresident nomenar les seves persones de confiança, segons un altre dret que li assigna la norma. El director de l'oficina és Román Bolaños, que va ser el cap de la secretaria general del gabinet de Presidència de la Junta durant els anys de govern d'Ibarra, entre 1983 i 2007. Quan encara ostentava aquest lloc, l'any passat, Bolaños va declarar uns ingressos de 62.779,61 euros anuals, segons va publicar el Diari Oficial d'Extremadura (DOE).

Font: fa uns dies a e-notícies

Segon termini incomplert

+ La vicepresidenta De la Vega i el ministre Solbes, en una roda de premsa posterior al consell de ministres espanyol. Foto: EFE

Madrid ignora el pacte De la Vega-Saura i es compleixen els tres mesos fixats sense que hi hagi acord de finançament

Nou incompliment de Madrid. Avui expira el termini establert entre la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, i el president d'ICV, Joan Saura, perquè l'Estat i la Generalitat tanquin un acord de finançament. Sense ni tan sols una nova proposta del Ministeri d'Economia sobre la taula, i amb l'horitzó ja de finals d'any fixat pels presidents José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla, el pacte De la Vega-Saura passarà a ser avui paper mullat. Aquest és el segon termini per al finançament que incompleix l'Estat. Se suma al del 9 d'agost que marcava l'Estatut perquè els dos executius concretessin l'aplicació del model. Després de l'executiva d'ICV, Saura anunciarà avui quines mesures pren el partit per respondre a l'incompliment.

Fa avui tres mesos que la vicepresidenta espanyola i el líder dels ecosocialistes es van reunir a Vilanova. En aquella trobada, Saura va intentar arrencar a De la Vega un compromís per accelerar les negociacions del finançament, quan l'incompliment del termini estatutari del 9 d'agost encara fumejava. Va ser a canvi que ICV retirés la petició de compareixença de Zapatero al Congrés que havia presentat –comptava amb prou suports per prosperar–, i que fos el ministre d'Economia qui donés explicacions, que la vicepresidenta va fixar els tres mesos de marge que expiren avui. Sobre el calendari, ja hi figura una nova data límit. En una reunió a Madrid, Zapatero i Montilla van convenir en la necessitat que hi hagi acord a finals d'any.


QUADRAR EL «SUDOKU» 

Però no serà fàcil. Les posicions dels executius català i espanyol s'han d'acostar molt perquè el nou sistema es pugui aplicar ja el 2009, com desitja el PSC, que estalviaria als seus diputats al Congrés el tràngol d'haver de votar el desembre un pressupost de l'Estat que no inclogui el finançament. La Generalitat mateix ha reconegut que les negociacions han avançat «poc». Pedro Solbes segueix una segona sèrie de trobades amb els consellers dels territoris i presentarà aviat una nova proposta. Ara bé, Madrid ja ha avisat que el document no satisfarà Catalunya. L'Estat pretén quadrar un complicat sudoku: generalitzar un model que agradi a totes les comunitats autònomes. I no té pressa. La gestió de la crisi econòmica, esgrimida de manera reiterada pel govern espanyol com a argument per justificar que no hi hagi un increment notable dels recursos, sembla ara prioritària. 


«CINISME ESPECTACULAR» 

Per tot plegat, els partits desconfien que hi hagi un acord al desembre. Van rebre amb escepticisme la inesperada reunió de Zapatero i Montilla fa una setmana i mitja, i la confiança en què es pacti el model el proper mes i mig s'esvaeix. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, va qualificar ahir l'actuació de l'Estat d'«exercici de cinisme espectacular».
ICV farà pública avui la seva resposta a l'incompliment del pacte Saura-De la Vega, que va obrir un conflicte en el si del govern. Saura es va reunir amb la vicepresidenta sense informar Josep-Lluís Carod-Rovira, que exercia com a president de la Generalitat en funcions. Després, el govern va desautoritzar Saura i els ecosocialistes van acabar assumint l'acord com una acció individual del seu partit. L'episodi, a més, va deteriorar encara més les complicades relacions que Iniciativa manté amb els seus socis republicans a l'executiu.

DIFERÈNCIES DE MODEL

A banda de la determinació de Madrid que la població sigui la variable determinant per calcular les necessitats de despesa, com també vol Catalunya, i de l'aplicació matemàtica de la nova cistella d'impostos que estableix l'Estatut, la necessitat que la Generalitat faci una aportació «justa» a la solidaritat –com diu el conseller Antoni Castells– segueix sent un dels esculls principals. A més, per ajustar-se a la reforma, el nou sistema ha d'assegurar que aquesta aportació no alteri la posició del país en el rànquing de rendes per càpita dels territoris. I ha de limitar-se a garantir que tots els governs autònoms puguin prestar els serveis d'educació, sanitat i «altres serveis socials essencials de l'estat del benestar», una expressió ambigua que no facilita l'assoliment de l'acord. Entre altres punts clau, els execu-tius han de pactar una fórmula perquè es compleixi el principi de lleialtat institucional. L'aplicació completa del sistema, que l'Estatut preveu gradual, hauria de culminar el 2011.
ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona
Font: EL PUNT

Estudiant les terres del Gaià

Els pròxims dies (divendres i dissabte), mentre a les grans ciutats catalanes s'estén la convocatòria de Tots al carrer, la crisi que la paguin ells, i mentre a Washington «ells» –ja ens entenem– intenten «refundar el capitalisme», al monestir de Santes Creus una cinquantena de beneïts monjos del segle XXI organitzen les Primeres Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià.

I vostès poden pensar: amb el xivarri que hi ha, i aquests nois s'entretenen ara amb el Gaià? Un moment: si tenen cinc minuts –el temps que es deu necessitar per llegir aquest article– jo els ho puc explicar amb un cert coneixement de causa. Vostès, sens dubte, a més de les astracanades televisives a les quals tots estem sotmesos, deuen haver sentit parlar d'aquella sentència que diu «pensar globalment i actuar localment». Doncs això és el que fa tota aquesta gent que han decidit reunir-se a redós de la severitat monàstica dels murs de Santes Creus; gent provinent de tota la conca del riu Gaià (de Santa Coloma de Queralt fins a Altafulla); una gent agrupada a l'entorn del Centre d'Estudis del Gaià, l'associació mediambiental La Sínia, el GEPEC (que estudien i defensen els ecosistemes del Camp de Tarragona) i altres grups locals, els quals tenen, per aquestes Jornades, el suport dels consells comarcals de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i del Tarragonès, així com la col·laboració de l'Ajuntament d'Aiguamurcia i del Museu d'Història de Catalunya.

El cas és que si no existissin aquests benemèrits amics de la terra, aquesta, que ja està prou malament, encara estaria pitjor. Qui provoca aquest malestar de la terra i de la gent del poble? En un tant per cent elevadíssim, els que es reuniran aquests dies a Washington; uns caps de govern que en les actuals democràcies consentides hauran de retre comptes d'aquesta «refundació» capitalista als dipositaris dels diners, és a dir, als grans grups bancaris, industrials i milers d'inversionistes en borsa, els quals formen, tots, aquest capitalisme de casino que ara es vol «refundar».

I què té a veure tot això amb el Gaià –poden preguntar– no sense una certa dosi de perplexitat comprensible? Sóc de l'opinió que, per bé o per mal, en aquest món, a tots els nivells, tot està interconnectat i que quan una o diverses fitxes essencials cauen aquestes n'arrosseguen d'altres en la caiguda. Ara no faré arqueologia social per determinar –cosa impossible– quan les coses van començar a ser arrossegades en aquesta caiguda de la qual el món és víctima. El cert és –i no ho dic pas jo– que «la realitat s'enfonsa», tal com va dir el novel·lista Claudio Magris. I s'enfonsa per molts costats arreu de la terra, també a Catalunya i, per tant, també a la conca del riu Gaià, el qual –a tall d'exemple– des del 1975, arran del pantà que va fer construir al Catllar la refineria d'Enpetrol per derivar les seves aigües cap a la producció petroquímica, és un riu segrestat que no arriba al mar.

Aquesta agressió ambiental, humana i econòmica –que pot semblar petita en l'espai– és una com ho són tantes, aquí i arreu del planeta, que cal afegir a les fitxes essencials que cauen, arrossegant-ne d'altres, totes plegades conformant el malestar concret i global d'aquesta crítica situació mundial.

Així doncs, per tal de conèixer i recosir millor les parts ferides dels nostres territoris –a causa d'un sistema econòmic fonamentat en la idea del creixement perpetu–, els meus bons amics pacients, resistents i defensors d'aquesta prodigiosa conca fluvial, entre els altiplans de la Segarra i els arenals d'Altafulla, assajaran de posar en pràctica una nova cultura del territori i valoraran el seu ric patrimoni humà, cultural, natural i històric. Entre els reptes de futur, la participació social n'és un dels essencials, a través dels consells de conca, la xarxa per a la nova cultura de l'aigua, el pla territorial del Camp de Tarragona o el Fòrum per les Terres del Gaià. En tots aquests reptes, puc ben dir que hi deixen la pell gent com ara Josep Santesmases, Toni Bara, Héctor Hernández, Sergi Saladié, Jordi Blay, Enric Tello, Pau Batlle, Sílvia Gili, Marc Ordeix, Jaume Solé o Quim Pérez. Tots ells intenten, des de fa temps, pensant globalment, actuar de manera decidida en cadascun dels punts locals d'aquest Gaià ferit.

XAVIER GARCIA

Font. ELPUNT

Gernika, 9 de novembre: Una consulta social per la pau i la normalització

Vostè considera convenient i legítima la convocatòria de consultes populars per impulsar el procés cap a la pau i exigir un acord polític per conviure democràticament i sense exclusions?: La meva resposta ha estat, SÍ.

Podeu anar a http://www.gernika2008.org/es i votar.

A tall de confirmació, i després de registrar-vos i votar, us ho confirmen amb un email que diu:

Moltes gràcies per la teva participació. Hem rebut el teu vot de manera correcta. Et recordem que el vot és secret ja que les teves dades i el vot que has emès es guardaran separat. Si vols col · laborar en l'organització el dia 9 de novembre a Gernika, posa't en contacte amb nosaltres al 902 42 10 10 o omple el formulari http://www.gernika2008.org/es/colabora/voluntariado

ÚLTIMA HORA:

La Plataforma pel Dret a Decidir pren exemple de Lokarri per organitzar una consulta popular

Gernika.- Unes quaranta persones de la Plataforma pel Dret a Decidir i representants de Decidim.cat han participat en la jornada de consulta popular organitzada per l'associació basca Lokarri, a Gernika, amb la voluntat de reivindicar el dret a decidir, la viabilitat de les consultes populars com una eina democràtica i mobilitzar la societat en defensa de la pau i el diàleg. Els voluntaris catalans han pogut copsar i participar en la preparació i organització de l'acte per poder imitar la iniciativa de l'associació basca a Catalunya com a resposta a la previsible sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

Font: ACN // 09.11.2008 // 22.52 h

«Jo no porto aquest tema, pregunteu-ho a l'alcalde»

MARIA DOLORS TODA, Regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Torredembarra: «Jo no porto aquest tema, pregunteu-ho a l'alcalde»


.../...


L'Ajuntament de la Torre recorre contra la sentència que l'obliga a indemnitzar l'empresa de la regidora d'Urbanisme

L'Ajuntament de Torredembarra ha anunciat que presentarà recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la sentència emesa el 22 d'octubre pel jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona, que el condemna a indemnitzar amb 387.973 euros una immobiliària vinculada a l'actual regidora d'Urbanisme, Maria Dolors Toda (ADT), per les pèrdues ocasionades per l'aturada provisional de les obres d'un edifici que feia al municipi, ara ja acabat, quan ella era a l'oposició.

UNA HISTÒRIA DEL 2003
L'origen de la rocambolesca situació es remunta al 2005, quan l'Ajuntament d'aleshores, governat pel PSC, es va adonar que dos anys abans, durant l'anterior mandat (de CiU), un tècnic del Consell Comarcal del Tarragonès –que substituïa l'arquitecte municipal, qui havia estat recusat per l'equip de govern– havia donat per bona una alineació incorrecta, a partir de la qual es va redactar un projecte erroni, d'un edifici que la immobiliària Edil Marina SL, vinculada a Toda (llavors regidora a l'oposició), havia de construir a l'avinguda Lluís Companys. Com que les obres ja s'havien iniciat al març, l'Ajuntament en va haver de decretar la paralització provisional unes setmanes després, l'abril del 2005, i en un ple el 30 de juny declarava fins i tot la lesivitat de la llicència concedida durant l'anterior mandat, fet que implicava presentar un recurs contenciós administratiu contra el mateix consistori. En aquell moment, Toda, com a responsable de la immobiliària, sortiria a defensar la legalitat de l'obra i protestava contra el que considerava una «persecució política» i una «manca de diàleg» municipal per resoldre el cas. De fet, en la mateixa època l'Ajuntament acabava d'aturar per qüestions legals les obres d'un altre edifici al sector de Clarà, que construïa una segona immobiliària, Eurocasa XXI, vinculada al llavors company de grup de Toda a ADMC, Joan Carles Crespo, fet que va originar fins i tot una manifestació conjunta dels treballadors d'ambdues empreses, en considerar-se afectats «per un conflicte polític».

UN ACORD I UNA SENTÈNCIA
El cas obert amb Crespo –que en les darreres eleccions ja no es va presentar per ADMC, sinó que era el número 5 a la llista de CiU, i no va sortir elegit regidor– s'acabaria resolent per la via de negociació, però el d'Edil Marina SL seguiria el curs judicial. El novembre del 2006, el jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona desestimava el recurs de lesivitat de l'Ajuntament contra la seva pròpia concessió de llicència, en considerar que, tot i envair-se un tros de via pública, per protegir la «bona fe» dels tercers, calia que les obres es reprenguessin, fet que va passar el març del 2007.

DECISIÓ SALOMÒNICA
No satisfeta amb això, la immobiliària presentava el novembre del 2007 un recurs contra l'Ajuntament per responsabilitat patrimonial, i li sol·licitava una indemnització de gairebé tres milions d'euros per suposats danys i perjudicis. En la sentència, però, el jutge rebaixa ara la quantitat, d'acord amb la valoració d'un pèrit independent, a 775.945 euros, i a més troba que hi ha «concurrència de culpes» a l'hora d'executar el projecte, ja que al descuit inicial dels serveis tècnics s'hi afegeix «l'errònia i interessada interpretació dels plànols» per part d'Edil Marina SL. Per això només estima parcialment el recurs i dicta que s'ha de repartir la xifra a parts iguals. Toda, regidora d'Urbanisme des de l'agost –en un govern en coalició amb CiU, el PP i altres independents– es limitava a indicar ahir que la qüestió la du directament l'alcalde, Daniel Masagué (CiU), el qual, per la seva banda, va informar en una nota que l'Ajuntament apel·larà per no haver de pagar la seva part, i va voler evitar fer cap declaració.

Font: ELPUNT de dijous, 6 de novembre de 2008
Ò. PALAU. Torredembarra

Pressupostos participatius

La Regidoria de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Torredembarra ha tornat a posar en marxa el procés de participació ciutadana en matèria de pressupostos participatius per a l'any 2009 que es desenvoluparà al llarg del mes de novembre amb la recollida de propostes i culminarà a principi de desembre amb les votacions populars. Aquest procés es du a terme per tercer any consecutiu, amb la peculiaritat important que enguany ens trobem en plena crisi econòmica a nivell mundial.

En aquest sentit, el regidor de Participació Ciutadana, José Oviedo, ha destacat que cal ser el més realistes possibles davant d'aquesta situació i fer un esforç per prioritzar les necessitats de Torredembarra a les quals haurà de fer front l'Ajuntament perquè no es podrà arribar a tot allò que en un primer moment havia estat proposat per l'anterior equip de govern quan les expectatives econòmiques eren molt diferents. Per tant, a més de la consulta sobre petites i mitjanes inversions que corresponia a enguany, els ciutadans podran tornar a opinar sobre les grans inversions que es van incloure al pla de legislatura i que ara caldrà replantejar.

El calendari del procés participatiu preveu que entitats, ciutadans i membres del Consell Municipal de Sostenibilitat puguin presentar les seves propostes, màxim dues propostes per persona o entitat, el 3 al 21 de novembre mitjançant:

e-mail: pressupostos.participatius@torredembarra.cat

Telèfon: 977 640 025 (Regidoria de Participació Ciutadana).

Personalment a: Ajuntament de Torredembarra. Plaça del Castell, 8 (Regidoria de Participació Ciutadana. 2a planta).

Del 24 al 27 de novembre es valoraran les propostes i es dissenyaran les butlletes i el procés de votació popular tindrà lloc de l'1 al 5 de desembre i hi podran prendre part els majors de 18 anys. A aquest efecte, s'ubicaran urnes a punts fixes (Ajuntament, Cal Bofill, Patronat Municipal de Turisme, Patronat Municipal de Cultura i Punt d'Informació Juvenil) i uns punts mòbils (CAP, Mercadet, diferents places de la vila). Del 8 al 12 de desembre es farà el recompte dels resultats i es difondrà a la ciutadania. Paral·lelament, s'ha previst la participació dels instituts d'ensenyament secundari de la vila.

El regidor José Oviedo fa una crida a la ciutadania perquè col·labori en el procés tenint en compte la situació econòmica abans comentada, ja que la participació és molt important per a fer-se sentir i que el procés tingui una major transcendència i representativitat.

Font: Ajuntament de Torredembarra

Interior signa el conveni de coordinació i col.laboració amb l'Ajuntament de Torredembarra

El secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha signat amb l'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, el conveni de coordinació i col.laboració en matèria de Seguretat Pública i Policia entre el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i l'Ajuntament de Torredembarra. Durant l'acte, Boada ha dit que "els ciutadans de Torredembarra notaran un canvi important en l'arribada dels Mossos d'Esquadra que ja fa dies que estan fent una feina prèvia al desplegament, encaminada a actuacions preventives".
Boada també ha explicat que “Torredembarra, per la seva realitat turística, tindrà reforços d’agents cada estiu i que els seus ciutadans notaran sobretot la proximitat de la seva policia” . Boada ha insistit en que “volem que els ciutadans se sentin més segurs i vegin la policia com un servei públic que garanteix els drets i les llibertats a la ciutadania”. El secretari general també ha destacat “la importància de la col·laboració i coordinació amb la policia local que també és la Policia de Catalunya. Com més estreta sigui aquesta col·laboració, mes eficaç serà la tasca de garantir la seguretat”.
Per la seva part l’alcalde, Daniel Masagué, ha dit que “els ciutadans de Torredembarra hem posat les nostres esperances en el desplegament dels Mossos i la policia local col·laborarà amb tot l’interès”. Masagué també ha destacat que “la firma d’aquest conveni demostra la voluntat institucional de l’ajuntament de col·laborar amb el govern del nostre país en temes de seguretat”.
La voluntat del Departament d’Interior i de l'Ajuntament és estructurar les funcions que els cossos policials dependents de totes dues administracions realitzen als termes municipals en congruència amb els principis que inspiren el sistema de seguretat al conjunt del país, per tal de contribuir a la vertebració del territori i a la cohesió social.

font:Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació