Seguretat: noves polítiques. Per: Jaume Bosch

Article publicat a: El Punt, el dia 09/05/2007.

Les polítiques públiques de seguretat no són ni han de ser patrimoni de la dreta. No pot ser que Sarkozy o Le Pen apareguin davant els francesos com a més creïbles que les esquerres a l’hora de proposar una política de seguretat. Les esquerres han de construir el seu propi model de seguretat demostrant que en aquest àmbit també és possible ser més eficaços que les forces conservadores, construint unes propostes destinades a implicar la societat i a defensar els drets de la ciutadania enlloc de limitar-los.
A Catalunya, la polèmica sobre la seguretat ha anat associada els darrers anys a un procés específic i complex: el desplegament d’un nou cos de policia, els Mossos d’Esquadra, substituint a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Aquest desplegament en el territori havia de ser necessàriament llarg: el retret al govern de Jordi Pujol no es basa en els anys emprats per realitzar-lo sinó el temps perdut sense iniciar-lo als anys vuitanta i començament dels noranta, perquè segons el president de la Generalitat “no tocava”. Ara som gairebé al final: el proper mes de novembre els Mossos arribaran a tot el Baix Llobregat i al Garraf, i l’Alt i el Baix Penedès; l’any 2008, culminarà el procés al Camp de Tarragona i Reus, i les Terres de l’Ebre. Per això ha estat important que el Parlament de Catalunya, el passat 29 de març, hagi ratificat el calendari previst, amb els vots de CiU, PSC, ERC i Iniciativa. S’han frenat així les pressions de PP i Ciutadans que volien aturar un desplegament dels Mossos que en el fons no haguessin volgut que s’iniciés mai. Però també s’ha evitat que el calendari de desplegament esdevingués una arma partidista a les eleccions locals, ja que CiU plantejava en algunes localitats un avançament que el mateix grup parlamentari convergent sabia impossible tècnicament.
Tanmateix, el Departament d’Interior, encapçalat per Joan Saura, és a punt de tirar endavant tres iniciatives que han rebut el suport unànime de tots els grups parlamentaris en la darrera sessió del Parlament de Catalunya, el dia 3 de maig.
La primera és la creació del Consell de Seguretat de Catalunya. Aquest serà el marc de participació de la societat civil en l’àmbit de la seguretat i estarà integrat per sindicats, organitzacions empresarials, Ajuntaments, col•legis professionals, associacions de veïns i altres organismes i entitats ciutadanes. Es trenca així una visió força equivocada: que la participació, que és vista amb normalitat en matèries com la cultura o l’educació, no s’hauria de donar en un àmbit tan “especial” com el de la seguretat. Aquesta percepció ha fet que durant més de vint anys els governs de CiU no acordessin crear aquest organisme. L’abril de 2003 s’aprovà, en el marc de la Llei del Sistema de Seguretat, la seva possible creació però ni al darrer període convergent ni durant els tres anys de govern presidit per Maragall es posà en marxa. El conseller Joan Saura ho ha considerat prioritari i el decret que n’aprova el Reglament ja és en marxa.
Un altre projecte que aviat serà realitat és el Comitè d’Ètica de la Policia, que vetllarà per l’actuació dels Mossos d’Esquadra i de les Policies Locals. Les resolucions de l’Assemblea General de les Nacions Unides i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa recomanen regular l’actuació de les policies en el marc de l’ètica i del respecte als drets de la ciutadania. La Recomanació europea de l’any 2001 sobre el Codi Europeu d’Ètica de la Policia estableix la creació d’organismes de control amb presència de persones alienes al món de la policia. Aquest Comitè vetllarà per les queixes rebudes i elaborarà un Codi d’Ètica Policial que marqui les formes d’actuar dels membres de la Policia Autonòmica i Local. No és tan sols una garantia per a la ciutadania, ho és també pels propis professionals, l’immensa majoria dels quals volen actuar de forma correcta i rebutgen les actuacions desproporcionades o violentes.
I el tercer projecte avalat pel Parlament és el Programa Contra la Violència de Gènere. Aquesta xacra de la societat inclou els delictes autènticament silenciosos: els que de vegades resten amagats en l’intimidat de la família o la despreocupació d’alguns veïns. La lluita contra la violència de gènere exigeix un esforç global de tot el govern i afecta a molts departaments. Però dins el Departament d’Interior, i en concret dins el Cos de Mossos d’Esquadra, era necessari un programa específic, que en el marc de la definició de la violència contra les dones aprovada per les Nacions Unides a Beijing l’any 1995, articulés mesures formatives, preventives i protocols d’actuació de la Policia de Catalunya per fer front a aquest greu problema.
La dreta s’omple la boca del concepte de seguretat i considera que val la pena sacrificar drets a canvi de més seguretat. Alhora utilitza un concepte restringit de la seguretat: tan sols cal recordar les increïbles declaracions de l’expresident espanyol José Maria Aznar menyspreant les mesures relatives al control de la velocitat i a l’ús de alcohol abans de conduir. Els partidaris de restringir els drets dels immigrants o de ser tolerants amb la restricció de drets als detinguts, reivindiquen drets tan curiosos i perillosos com el de conduir tan ràpid com vulguin i el de beure l’alcohol que vulguin abans de conduir.
Davant la hipocresia de la dreta, a Catalunya estem demostrant que és possible aplicar una política de seguretat seriosa i eficaç, de la que molta gent progressista se’n pot sentit legítimament orgullosa.