Arxiu del blog

dijous, 7 de juny de 2007

Seguretat: noves polítiques. Per: Jaume Bosch


Article publicat a: El Punt, el dia 09/05/2007.

Les polítiques públiques de seguretat no són ni han de ser patrimoni de la dreta. No pot ser que Sarkozy o Le Pen apareguin davant els francesos com a més creïbles que les esquerres a l’hora de proposar una política de seguretat. Les esquerres han de construir el seu propi model de seguretat demostrant que en aquest àmbit també és possible ser més eficaços que les forces conservadores, construint unes propostes destinades a implicar la societat i a defensar els drets de la ciutadania enlloc de limitar-los.
A Catalunya, la polèmica sobre la seguretat ha anat associada els darrers anys a un procés específic i complex: el desplegament d’un nou cos de policia, els Mossos d’Esquadra, substituint a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Aquest desplegament en el territori havia de ser necessàriament llarg: el retret al govern de Jordi Pujol no es basa en els anys emprats per realitzar-lo sinó el temps perdut sense iniciar-lo als anys vuitanta i començament dels noranta, perquè segons el president de la Generalitat “no tocava”. Ara som gairebé al final: el proper mes de novembre els Mossos arribaran a tot el Baix Llobregat i al Garraf, i l’Alt i el Baix Penedès; l’any 2008, culminarà el procés al Camp de Tarragona i Reus, i les Terres de l’Ebre. Per això ha estat important que el Parlament de Catalunya, el passat 29 de març, hagi ratificat el calendari previst, amb els vots de CiU, PSC, ERC i Iniciativa. S’han frenat així les pressions de PP i Ciutadans que volien aturar un desplegament dels Mossos que en el fons no haguessin volgut que s’iniciés mai. Però també s’ha evitat que el calendari de desplegament esdevingués una arma partidista a les eleccions locals, ja que CiU plantejava en algunes localitats un avançament que el mateix grup parlamentari convergent sabia impossible tècnicament.
Tanmateix, el Departament d’Interior, encapçalat per Joan Saura, és a punt de tirar endavant tres iniciatives que han rebut el suport unànime de tots els grups parlamentaris en la darrera sessió del Parlament de Catalunya, el dia 3 de maig.
La primera és la creació del Consell de Seguretat de Catalunya. Aquest serà el marc de participació de la societat civil en l’àmbit de la seguretat i estarà integrat per sindicats, organitzacions empresarials, Ajuntaments, col•legis professionals, associacions de veïns i altres organismes i entitats ciutadanes. Es trenca així una visió força equivocada: que la participació, que és vista amb normalitat en matèries com la cultura o l’educació, no s’hauria de donar en un àmbit tan “especial” com el de la seguretat. Aquesta percepció ha fet que durant més de vint anys els governs de CiU no acordessin crear aquest organisme. L’abril de 2003 s’aprovà, en el marc de la Llei del Sistema de Seguretat, la seva possible creació però ni al darrer període convergent ni durant els tres anys de govern presidit per Maragall es posà en marxa. El conseller Joan Saura ho ha considerat prioritari i el decret que n’aprova el Reglament ja és en marxa.
Un altre projecte que aviat serà realitat és el Comitè d’Ètica de la Policia, que vetllarà per l’actuació dels Mossos d’Esquadra i de les Policies Locals. Les resolucions de l’Assemblea General de les Nacions Unides i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa recomanen regular l’actuació de les policies en el marc de l’ètica i del respecte als drets de la ciutadania. La Recomanació europea de l’any 2001 sobre el Codi Europeu d’Ètica de la Policia estableix la creació d’organismes de control amb presència de persones alienes al món de la policia. Aquest Comitè vetllarà per les queixes rebudes i elaborarà un Codi d’Ètica Policial que marqui les formes d’actuar dels membres de la Policia Autonòmica i Local. No és tan sols una garantia per a la ciutadania, ho és també pels propis professionals, l’immensa majoria dels quals volen actuar de forma correcta i rebutgen les actuacions desproporcionades o violentes.
I el tercer projecte avalat pel Parlament és el Programa Contra la Violència de Gènere. Aquesta xacra de la societat inclou els delictes autènticament silenciosos: els que de vegades resten amagats en l’intimidat de la família o la despreocupació d’alguns veïns. La lluita contra la violència de gènere exigeix un esforç global de tot el govern i afecta a molts departaments. Però dins el Departament d’Interior, i en concret dins el Cos de Mossos d’Esquadra, era necessari un programa específic, que en el marc de la definició de la violència contra les dones aprovada per les Nacions Unides a Beijing l’any 1995, articulés mesures formatives, preventives i protocols d’actuació de la Policia de Catalunya per fer front a aquest greu problema.
La dreta s’omple la boca del concepte de seguretat i considera que val la pena sacrificar drets a canvi de més seguretat. Alhora utilitza un concepte restringit de la seguretat: tan sols cal recordar les increïbles declaracions de l’expresident espanyol José Maria Aznar menyspreant les mesures relatives al control de la velocitat i a l’ús de alcohol abans de conduir. Els partidaris de restringir els drets dels immigrants o de ser tolerants amb la restricció de drets als detinguts, reivindiquen drets tan curiosos i perillosos com el de conduir tan ràpid com vulguin i el de beure l’alcohol que vulguin abans de conduir.
Davant la hipocresia de la dreta, a Catalunya estem demostrant que és possible aplicar una política de seguretat seriosa i eficaç, de la que molta gent progressista se’n pot sentit legítimament orgullosa.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Iniciativa per Catalunya Verds,
REPRESSORS PER SISTEMA

Benvolgut company, benvolguda companya,
En el marc de la coordinació nacional de col•lectius antirepressius, hem decidit impulsar aquesta crida especial a la mobilització, que com sabeu consisteix en denunciar, davant mateix de les seus del partit ICV, el paper continuista que està exercint al capdavant de la direcció política del sistema
repressiu que es controla des del Departament d’Interior.
Reformulat el govern del Tripartit, ara auto-batejat com el govern d’entesa, ICV va assumir el control i gestió d’aquest Departament des de finals del mes de novembre del passat any.
En el present dossier, hem pretès mostrar, exemplificat en diferents casos, agrupats en distintes temàtiques, la realitat de la tasca d’ICV dirigint les tasques d’Interior en la regió del Principat en aquest període desembre’06-fins ara. Com podreu comprovar per tant, lluny d’haver suposat un canvi, lluny d’haver impulsat mesures encaminades a fer desaparèixer l’acció del sistema repressiu polític, les entitats que treballen per transformar la societat, des de la base, des de la participació real i popular, des de la construcció alternativa a les dinàmiques imposades per l’economia de del mal anomenat “lliure mercat”, accions i propostes que sovint ICV ha intentat rendibilitzar electoralment,
ens trobem amb la dura realitat de l’enfrontament, de l’assetjament, de la criminalització, de la
violència policial... del control polític i social d’opcions legítimes, i fins i tot necessàries, per a donar
solucions a problemàtiques que els partits tradicionals, com ICV no només resolen sinó que emparen
i defensen.
El perquè de la mobilització: 10 de maig, davant les seus d’ICV.
Els diferents Consellers d’Interior dels governs convergents es van destacar per alinear-se
fermament al costat de les ordres que venien de Madrid. Estàvem acostumades a sentir com
justificaven públicament mesures repressives encaminades per exemple, a empresonar insubmissos,
independentistes, okupes... Amb l’entrada del PSC al govern, sabíem que res havia de canviar. La
Consellera Tura ja havia donat mostres del seu tarannà contra l’independentisme de Mollet del
Vallès, on dirigia la policia local sent-ne l’alcaldessa. Per contra, Iniciativa per Catalunya Verds, des de l’oposició estant, havia mostrat públicament mostres de solidaritat amb diferents moviments polítics i socials quan patien repressió. Fins-i-tot, a vegades en privat, a vegades de viva veu, Iniciativa havia criticat la legislació antiterrorista, les tortures (malgrat que per a ells només eren extra-limitacions puntuals d’agents policials). Ens picàvem l’esquena, comprensius i compassius amb nosaltres, quan els parlàvem dels fitxers polítics i el modus operandi de la Bridada d’Informació de la Policia Nacional i de la Secció d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Picaven l’ullet al moviment okupa, als immigrants en lluita, als pagesos, als acomiadats, als que sobrevivim a la precarietat laboral... etc.
Actualment, IC-V ocupa la Conselleria d’Interior i els Mossos de Saura no han fet res sinó continuar aplicant la política de l’assetjament constant a la persona militant: empresonament en base a un ridícul informe policial amb aplicació de la llei antiterrorista contra la militant anarquista Núria
Pòrtulas, identificacions sense dret a Cornellà, coaccions contra manifestants a Barcelona, imposició
de sancions en base a fitxers polítics a Lleida, càrregues policials amb ferits a Sabadell, difamacions amb notes de premsa... i desallotjaments a dojo (La Makabra, Can Punxes, Els Tòxics...). Res ha canviat.
Davant d’aquesta situació, i sent conscients que aquests partits polítics només es preocupen de
debò quan els vots perillen, hem cregut oportú aprofitar l’ocasió de les eleccions per a denunciar-los.

El dossier sencer el podeu trobar a la web d'alerta solidària

http://www.alertasolidaria.org/index.php?option=com_docman&task=cat_view&gid=25&Itemid=42

Joan Llorens Roma ha dit...

Núria torna a casa!!

Després de la segona declaració de la Núria davant del jutge(4/6/7), (la primera declaració va durar 5 minuts) aquest ha decidit deixar-la en LLIBERTAT, sota fiança de 15.000€.

Finalment deixen tornar la Núria a casa. Han estat 4 mesos molt durs, d'indignació, d'impotència, de reflexió, de queixes, de reivindicació, de solidaritat, d'explicacions, de suport incondicional, d'assemblees, concentracions, manifestacions... i ara, que ha arribat el moment en que s'ha fet justícia, l'alegria és immesurable.

S'ha convocat una roda de premsa aquest migdia a 2/4 d'1 a l'Estació d'Olot a Girona.

Anònim ha dit...

No és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat

No és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat. No ho està. L’únic que ha fet l’Audiència Nacional espanyola ha estat una operació de maquillatge destinada a treure’s la pressió social del damunt i, de passada, fer un favor a Joan Saura i a Joan Boada, conseller i director general d’Interior, respectivament, que temps enrere es declaraven enemics aferrissats de la Llei antiterrorista, per ser contrària als Drets Humans, i que ara l’apliquen fins i tot vulnerant la presumpció d’innocència de les persones. Aquest és el cas de Núria Pòrtulas, una noia contra la qual Saura i Boada han estat incapaços d’aportar la més mínima prova que permeti retenir-la a la presó després d’haver-la presentat com una perillosíssima fabricant de bombes. Estem parlant, per tant, d’una farsa que es fa encara més palesa en la flagrant contradicció entre l’informe del fiscal, que explicita que “no hi ha perill de fugida”, i el fet que no se li permeti sortir de l’Estat tot obligant-la a presentar-se cada dia al jutjat de Girona. Cosa que significa que ni tan sols no podrà fer una casolana ascensió al cim del Pedraforca, ja que el marge de temps no li ho permetria.

El pla dels dèspotes, és clar, és que un dia, davant la manca de proves, el cas sigui arxivat en silenci i que la gent oblidi els noms de Saura i Boada com a responsables de l’empresonament i de l’escarni d’una persona innocent. Però s’equivoquen. El que han fet és tan greu que els serà impossible eludir-ne les conseqüències mediàtiques. On són les bombes, senyors Saura i Boada? On són les proves que havien de tancar vint anys Núria Pòrtulas a la presó? Què hipòcrites i que covards. Quines nàusees que em produeix el fet de saber que hi ha gent així al govern del meu país. Estem parlant de dues persones que pertanyen a ICV, un partit que fa proclames sobre els Drets Humans cada deu minuts i que, alhora, no té escrúpols a aplicar una llei que fins no fa gaire deien que els vulnerava. Qui ens ho havia de dir: la immaculada ICV al servei del vell Tribunal de Orden Público franquista rebatejat com Audiència Nacional... Deu ser que no hi ha principi prou sòlid que resisteixi el seu afany de poder.

Víctor Alexandre