Em deixeu dir alguna cosa...

Si us héu fixat bé, encara no he dit gran cosa sobre aquests afers dels Guàrdia Civils. També veureu que quan signo ho faig sempre amb el meu nom, no signo com "anònim" enlloc. Vull dir que no m'he d'amagar de res, i el que calgui ho afrontaré de cara. Això sí quan veig una injustícia m'hi poso al davant. Heu vist que he donat la paraula als joves, i he posat a l'abast, les imatges que m'arribàven. Però no perdeu de vista que sóc un polític, i ara donaré el meu punt de vista, fruit d'una meditada reflexió. Reflexió evidentment compartida, pels meus companys de partit, i també altres pares que ens trobem en aquest atzucac. D'entrada cal veure dos fets diferents que han coincidit en el temps. Un l'actitud inexplicable i reiterativa de l'agent en qüestió. Aquesta respón a una actitud malaltissa d'aquest personatge que s'entesta a buscar droga en un mateix lloc dia si i altra també. Estic d'acord amb tothom, que se'n vagi. Què vol?, què pretén?. Si tant prim mirem, no diria cap tonteria, dient que el millor conductor del món pot cometre una infracció. Doncs potser si, que potser arribi a ser possible que algún dia aquest agent acabi trobant un porret a algú que peta la xerrada davant d'un bar, especialment si l'agent hi va cinc-centes vegades a l'any. Que no té feina aquest senyor? Aquest és un dels temes. I no el poso en castellà perque no cal, Vostès ja el saben llegir bé o malament, però el saben llegir. Fixeu-vos que per tractar de solucionar aquest tema hem hagut de demanar reunir de Junta de Seguretat Local. Jo per ara recomano aturar la mani de divendres, no suspendre-la és respondre a la provocació, i fer el joc a l'agent. Nosaltres tenim uns altres mètodes, unes altres eïnes, i un altre tarannà. Punt.
Avui hem tingunt un altre cas relacionat aquesta vegada amb la Policia Local, i les multes derivades de penjar publicitat no autoritzada. Us asseguro que aquest cas és totalment diferent. Encara que no ho sembli. Parteix d'una Ordenança municipal que obliga a demanar autorització per a penjar qualsevol mena d'anunci a les pareds dels carrers. L'Ajuntament, sembla, que ha augmentat el nivell de compliment d'aquiesta norma d'obligat compliment. Si fins ara féien la vista grossa, des d'ara s'hi estàn escarrassant més. Hem vist multes que s'han ficat a tota mena d'empreses i persones, per una diversitat de fulls penjats sense la corresponent autorització. En aquest cas, volem creure, que hem estat víctimes del síndrome del conductor multat diverses vegades, una mateixa tarda per no portar el cinturó de seguretat posat, per diferents agents. No hi ha persecució, sinò reiteració en l'incompliment d'una norma. Per a aquest segón cas, recomano que si voleu penjar cartells, en demaneu la corresponent autorització. I si voleu a continuació demanem un exemplar de l'esmentada ordenança municipal, i ens la llegim bé, segur que està mal redactada, si ho està proposarem modificar-la. Punt.
Reflexionem tots ara sobre la proposta de manifestació de divendres, després d'analitzar de més aprop la temàtca a tractar. No voldria haver-me de dedicar la propera setmana tal com dèia un company, a haver de resoldre els problemes que potser tindrem divendres, anant als jutjats o als hospitals. El primer cas potser es resoldrà amb la reunió de la Junta de Seguretat local, que com sabeu, no es reuneix perque sí. El segón cas ja el dono per resolt ara. Domem temps al temps. Però penseu que sóu lliures de decidir el què volgueu, i si finalment manteniu la convocatòria de manifestació, ens veure'm obligats a estar-hi, al davant si cal. La meva proposta ja us la he donat, i en demano respecte. De la mateixa manera que respectaré, respectarem vull dir, la vostra.
Potser tenim formes diferents d'enfocar les coses, potser només ho sembla. Avui hi pensava quan parlava d'aquests temes amb el meu fill. Jo a la seva edat créia que la democràcia i la independència vindrien juntes, avui sé que són coses distintes. Però jo no em veig amb autoritat per tréure-li cap ilusió del cap al méu fill. Només voldria que ell entengués un centésima part del meu pensament, per donàr-se'n compte que jo mateix encara crec en determinades coses que jo pensava quan tenia la seva edat. He volgut mirar amb l'enfoc dels ulls d'ell, però ha vençut el jove que avui encara porto dins meu. Jo avui sé que la democràcia és possible, espero que ell pugui dir algún dia que la independència és possible.