Arxiu del blog

divendres, 2 de febrer de 2007

L'apagada luminica, i una imatge gratuita.


El Lluís i jo ahir al vespre aprop de les vuit del vestre ens vàrem acostar a l'Ajuntament, i li proposàrem a l'Enric, que en aquell moment hi era, d'apagar cinc minuts les llums de la Casa de la Vila. Ens va confessar que ja feia una estona que esperava que algú vingués a proposa-li-ho. Amb aquestes a menys cinc de les vuit, les tancàrem. De testimònis del fet podem actuar a més del Lluís i l'Enric, jo mateix i la Susanna que va treure el cap pel segón pis. A les vuit fou restituit el fluid visual. A casa també havien apagat els llums. Vam veure a TV3 el gràfic de la caiguda de tensió entre les 19,55 i les 20,00h. d'ahir. Illustro aquest comentàri amb el despropòsit lumínic que ens va regalar CiU, al final del seu regnat. Probablement el séu actual alcaldable hauria assistit amb la mateixa indiferència a la seva inauguració, com a una manifestació en contra, si n'hi hagués hagut alguna.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El motiu d’aquest apunt informatiu és, per una banda, el de la mobilització civil que per avui a les 19.55 proposa una apagada dels punts de consum elèctric de l’àmbit domèstic, fins a les 20.00. Per una altra, el de la poca reacció que ha suscitat aquesta proposta en la comunitat de la UPC. Creiem que, tot i semblar una proposta innocent, sembla feta des del desconeixement (o no)del funcionament del sistema elèctric. Sense titllar-nos ni molt menys d’experts partim de tres premisses:

(a) L’energia elèctrica no es pot emmagatzemar: tot allò que es produeix s’ha de consumir.

(b) Les màquines que generen l’electricitat que consumim no són precisament dinamos de bicicleta, en les que quan hom deixa de pedalejar, la llum deixa de lluir: les centrals tèrmiques de consum nuclear o fòssil tenen en procés de posta en marxa i aturada no instantani.

(c) La corba de consum elèctric d’una nació no deixa de ser una previsió basada en valors històrics de posta en marxa i aturada de punts de consum elèctric, a la qual s’han d’adaptar les centrals generadores anteriorment esmentades amb un cert temps de decalatge.

Donades aquestes consideracions, i tot i que el consum elèctric de l’àmbit domèstic no suposa més que el 15% del total nacional, una disminució de la demanda no programada (com la que es vol fer avui) podria suposar una situació de cert risc per un motiu prou senzill: la corba de consum electric de la nació DEIXARIA de ser una previsió basada en valors històrics de posta en marxa i aturada de punts de consum elèctric a la qual NO ES PODRIEN adaptar PROU RAPIDAMENT les centrals generadores anteriorment esmentades (doncs tampoc podríem emmagatzemar aquest sobrant elèctric). El resultat final podria ser una caiguda del sistema i una apagada generalitzada de dimensions notables.

Segurament la mobilització d’avui no arribarà ni tan sols a ser detectada pel sistema de gestió de la xarxa però creiem que és la nostra obligació exposar el fet que es desconeixen la capacitat de reacció del sistema elèctric davant de fenòmens com aquest i el llindar a partir del qual aquesta situació de risc es podria donar efectivament.

En qualsevol cas, creiem que el nivell d’expertesa existent en aquesta casa hauria de permetre obrir, almenys és el nostre desig, un debat que creiem seria summament ric i interessant, tan a nivell tècnic com social, que permetés tractar problemàtiques d’àmbit global com la que aquí es presenta així com les relacionades amb el poder implícit que la societat civil, tan usuària de la tecnologia, podria arribar a tenir amb un coneixement adequate d'allò que té entre mans. Si tan sols algú de vosaltres volgués donar la seva opinió, ja hauria valgut la pena escriure aquest correu.


Martí Rosas i Casals
Lab. Termoenergètica, EUETIT
Dept. Màquines i Motors Tèrmics, UPC

Ricard Horta Bernús
Dept. d'Enginyeria Elèctrica
Escola Univ. d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)