El desastrós Combat de Torredembarra del 1713

El 16 de juliol de 1713, al matí, el General Nebot arriba a El Catllar amb el tot de les seves tropes; poc després, dóna ordres d'avançar sobre Altafulla a un destacament de 200 homes dels de peu seguits per 100 de cavalleria. Un cop ocupada la població d'El Catllar, el destacament és informat que un contingent de tropes borbòniques format per 700 cavalls i 380 granders ha sortit de Tarragona a les ordres de Diego González.

Informat de l'avenç de les tropes borbòniques, el General Nebot amb el tot de les seves tropes passa a Altafulla i després sitúa favorablement les seves tropes dalt d'un turó en un camp d'oliveres. El destacament borbònic ocupa Torredembarra, lloc favorable a la defensa, raó per la qual el General Nebot resol no passar a l'atac per tal de no exposar les seves tropes.

En veure que no es passarà a l'atac, els Capitans de Voluntaris aragonesos Nassarre i Espiagua s'adrecen al General Nebot i l'informen de la impaciència i de les ganes que tenen les seves tropes aragoneses d'atacar els castellans; el General Nebot els explica totes les contrarietats de presentar batalla davant d'un contingent de fins a 700 cavalls borbònics. El Capità de voluntaris aragonesos Nassarre replica que són majors en nombre i qualitat, que la ocasió és favorable i que si no passen a atacar els castellans en aquesta ocasió: "es mejor hacerse frailes".

Finalment, el General Nebot concedeix passar a l'atac, més per complaure els combatius voluntaris aragonesos que per jutjar favorable la ocasió.

A la vanguardia es situen els voluntaris aragonesos dividits ens 3 petits batallons; rera seu, els fusellers dels Coronel Falcó i el Coronel Ferrer. De la cavalleria, es destinen 3 esquadrons dalt d'un turó per guardar la carretera de Tarragona a la part de la costa, i altres 2 esquadrons a la part de l'interior dalt d'un altre turó.

Mentre les tropes catalanes es posicionen en ordre de batalla, els 380 grananders borbònics ocupen uns horts als afores de Torredembarra. En veure'ls, els voluntaris aragonesos i els fusellers catalans comencen a avançar sobre els horts; quan es troben a la distància de tir, comencen a obrir foc i a abatre els granaders borbònics.

Però quan els combat comença a escalfar-se, el Capità de cavalleria Ambrosi Roquer del Regiment de cavalleria número 1 "Rafael Nebot",  probablement en veure els 700 cavalls borbònics, crida al contingent de cavalleria de l'esquerra que arriben reforços borbònics i els ordena que es retirin del camp de batalla; acte seguit, el Tinent de cavalleria aragonès Osorio crida les mateixes ordres als esquadrons de cavalleria de la dreta; tota d'un plegat, la cavalleria del regiment del General Nebot i la cavalleria dels Voluntaris a cavall aragonesos abandona ràpidament el camp de batalla i deixa desemparats, enmig del combat, als fusellers catalans i als voluntaris aragonesos de peu.

El General borbònic Diego Gonzàlez, en veure que la cavalleria desemparava a la infanteria, ordena ràpidament a les seves tropes de llançar-se a discreció sobre els fusellers catalans i els voluntaris aragonesos.

El resultat fou escruixidor: 400 presoners i uns 80 morts per part de les tropes de l'Exèrcit de Catalunya. Aquells que aconseguiren escapar del camp de batalla foren perseguits durant mitja hora per les tropes borbòniques de cavalleria mentre es dispersaven en desordre.

Font: 11setembre1714.org

Video de la Batalla de Torredembarra del 2009

El col·lectiu Ronda denuncia PxC per fer propaganda electoral racista

El Col·lectiu Ronda ha denunciat davant la fiscalia de Mataró a la Plataforma x Catalunya pel contingut “feixista, racista i xenòfob” de la propaganda electoral que la formació va repartir a les bústies dels ciutadans de Mataró durant la passada campanya. El col·lectiu d’advocats ha actuat en nom de l’Associació Jama KAfo per denunciar el discurs “feixista i profundament xenòfob” del partit liderat per Josep Anglada, de qui el Col·lectiu Ronda recorda que “reiteradament ha fomentat l’odi entre les persones i s’ha esforçat a fracturar la societat amb u seva intolerable recerca de caps de turc a qui poder responsabilitzar de tots els mals del país”. La denúncia pretén acabar amb la impunitat que fins ara ha acompanyat l’actuació de Plataforma per Catalunya “i els seus ferotges atacs contra la dignitat i els drets bàsics de les persones”. Es tracta, segons els advocats, d’una “actuació intolerable que no busca cap altre objectiu que el foment de les actituds racistes i l’obtenció de rèdits electorals pel camí de la demagògia i la mentida”.

Un xec fals
Al costat d’un tríptic de la formació, PxC adjuntava la reproducció d’un xec nominal per un valor de 4000 Euros a nom de Mohamed Alcabir Amir. A l’espai reservat pel segell de l’entitat bancària, una senyera amb el nom ‘Pacte Nacional per a la Immigració’ i sota, les sigles de les formacions polítiques que van subscriure l’esmentat pacte. Segons expliquen des del Col·lectiu Ronda, juntament amb el fals xec “hi trobem una llarga sèrie de tergiversacions i missatges obertament racistes i xenòfobs com ara ‘no hi ha lloc per a cap més, ni cívic ni incívic, ni legal ni il·legal’ i proclames de l’estil ‘primer els de casa’, a banda de tota mena de propostes discriminatòries que atempten contra la dignitat de les persones que integren el col·lectiu d’immigrants”.

Font: CAPGRÓS

Eleccions als consells comarcals

Els consells comarcals són els òrgans de govern i d’administració de les comarques. Són òrgans d’elecció indirecta, ja que la seva composició es concreta a partir dels resultats de les eleccions municipals, que tindran lloc el dia 22 de maig de 2011.

D’acord amb l’habilitació continguda a la disposició final del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya, el Govern de la Generalitat de Catalunya convoca les eleccions als consells comarcals i assigna el nombre de membres a elegir a cadascun dels consells.

El nombre de membres del consell comarcal es determina en funció dels residents de la comarca, d’acord amb l’escala següent:

• Fins a 50.000 residents: 19 membres
• De 50.001 a 100.000: 25 membres
• De 100.001 a 500.000: 33 membres
• De 500.001 en endavant: 39 membres

Un cop constituïts tots els ajuntaments de la comarca, la junta electoral provincial ha de procedir a l’elecció dels membres dels consells comarcals corresponents a la seva circumscripció.

La junta electoral provincial corresponent ha d’assignar a cada un dels partits, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions d’electors que hagin obtingut el 3% o més dels vots en la comarca en les eleccions municipals, el nombre de llocs que els corresponen, d’acord amb les regles següents:
a) Es calcula el percentatge de regidors que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total de regidors de tots els ajuntaments de la comarca.

b) Es calcula el percentatge de vots que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total dels vots emesos a la comarca.

c) Es multipliquen els percentatges de la lletra a) per 1/3 i els de la lletra b), per 2/3, i se sumen els resultats.

d) S’ordenen en columna els partits, les coalicions, les federacions i les agrupacions, de més gran a més petit, d’acord amb el percentatge compost definit per la lletra c).

e) Es divideix el percentatge compost de cada formació política per un, dos, tres o més, fins al nombre igual al de llocs corresponents al consell comarcal seguint la metodologia de la llei d’Hondt.

f) Els llocs s’atribueixen a les llistes a les quals corresponen els quocients majors i es procedeix a l’atribució per ordre decreixent.

Un cop feta l’assignació dels llocs, els representants dels partits polítics, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions que han obtingut llocs en el consell comarcal han de designar les persones que han de ser proclamades membres del consell comarcal (consellers i conselleres comarcals), les quals han de tenir la condició de regidor/a d’un municipi de la comarca.

Font: GENCAT

Tanco per vacances el meu bloc, fins el proper 23 de maig.

Em conec, i prefereixo tancar el meu bloc per vacances, fins al proper 23 de maig de 2011. No crec que cap aportació meva faci millorar o pitjorar cap resultat. No em veig posseidor d’aquest poder sobrenatural. Però com que podría ser que se m’atribuís per acció o inacció aquesta possibilitat, he decidit deixar inactiu el meu bloc per aquest curt periòde.

Tinc uns quants títols nous de novel·la negra nòrdica per llegir i aprofitaré aquests dies per a llegir-los. Us recomano que feu coses semblants, ja que tot el que hem de sentir aquests dies ja ho hauriem haver hagut de sentir a hores d’ara.

La única cosa que faré serà passar pel TWITTER de tant en tant i mirar o piular en la etiqueta #torredembarra2011 si em ve de gust.

Us recordo que el 22 de maig hi han eleccions municipals, us animo a participar i a votar, encara que sigui en blanc.

Debats a tenir en compte a Torredembarra

6/5/2011
20:00 - Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra
TAULA DE DEBAT I
 
Eleccions municipals a Torredembarra 
Primer debat amb els caps de llista de les diferents formacions polítiques que es presenten a Torredembarra



13/5/2011
20:00 - Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra
TAULA DE DEBAT II 

Eleccions municipals a Torredembarra 
Segon Debat amb els caps de llista de les diferents formacions polítiques que es presenten a Torredembarra



Col·labora Ona la Torre

Font: Centre d'Estudis "Sinibald de Mas" - Torredembarra

Mohammad Iqbal: 'Bin Laden és un invent de la mateixa CIA'

El representant de la comunitat paquistanesa de Barcelona valora la mort de Bin Laden

Segons les informacions d'Obama, Bin Laden és mort. Tant de bo. Però no en tenim imatges. Això genera dubtes. No han deixat que hi entrés la premsa fins dotze hores després de l'operació. I hi ha moltes contradiccions en el relat de l'operació. Per exemple, Obama diu que no hi ha hagut cap altra baixa, però tenim evidències que un helicòpter ha estat abatut per una arma de foc, no sabem si per l'exèrcit o per les forces de seguretat de Bin Laden. Per tant, segurament hi ha hagut baixes.

A més, tant el govern com l'exèrcit del Paquistan han mantingut un gran silenci sobre els fets. I les cadenes de televisió privades del Paquistan només han fet que publicar informacions errònies, com el fotomuntatge. És a dir, els americans diuen que ha estat una operació conjunta, o almenys amb la col·laboració del Paquistan, i en canvi l'exèrcit i el govern del Paquistan no diuen quasi res.

Per tant, tenim dubtes de les informacions que ens arriben. Respecte a la possibilitat que l'exèrcit paquistanès el protegís? No tenim prou informació per respondre aquesta pregunta. El que sí que sabem és que els Estats Units tenen la millor tecnologia del món per trobar una persona i que han tardat deu anys. També sabem que al Paquistan hi ha atemptats cada dia i que tant el governador com el ministre de la regió on presumptament vivia Bin Laden han estat assassinats aquests darrers mesos. El Paquistan té un problema molt greu de seguretat i hi ha una gran incertesa i, fins i tot, confusió sobre la capacitat de l'autoritat paquistanesa per fer front a grups rebels.

Finalment, en aquesta qüestió no hi ha gens de transparència sobre la feina, els interessos i els contactes entre la CIA i l'agència secreta del Paquistan. Entre ambdues agències hi ha una gran crisi de confiança. I això no és bo. Gens bo. Això sí, molts dirigents d'al-Qaida han estat detinguts per les forces de seguretat del Paquistan, per tant, és difícil de creure que l'exèrcit, almenys com a institució, protegís Bin Laden.

No podem oblidar, en aquest context, que Bin Laden va ser un col·laborador d'alt nivell, fins i tot va arribar a ser el número dos, de la CIA a l'Afganistan. Per tant, hi ha molts contactes. Bin Laden és un invent de la mateixa CIA. Va ser entrenat pels nord-americans. No ho oblidem.

I Al-Qaida, sense Bin Laden, pot continuar igual, perquè ja fa anys que ell no manava. El problema real és que els paquistanesos paguem un preu massa alt pel joc brut de les agències secretes internacionals. Milions i milions de dòlars gastats per capturar i assassinar Bin Laden. I el Paquistan és cada dia més pobre i més insegur. Ens demanen ajuda i recursos, amb 25.000 víctimes civils en l'última dècada per aquesta guerra contra el terror i, a canvi, rebem més pobresa i violència. Hem de col·laborar en aquesta guerra només per perdre-hi. I això, en alguns casos, acaba alimentant al-Qaida i acaba generant-ne membres. Ningú no es preocupa de la vida de les persones que viuen cada dia al país. No hi ha feina i cada vegada hi ha menys esperança. Els americans haurien de ser justos i pensar en això. La pregunta, aleshores, és: a qui li interessa la guerra? A qui li interessa que hi hagi inestabilitat a l'Àsia central? No tinc una resposta clara.

Mohammad Iqbal, secretari general de la l'associació paquistanesa de Barcelona, Camí de la Pau
(Opinió recollida telefònicament per la redacció de VILAWEB)

Jo també soc de Bildu

Tots els partits demòcrates haurien de retirar-se de la cursa electoral del 22M. Aquest estat espanyol no disposa d'una democràcia de tall europeu. De fet, la justícia espanyola és un dels tres poders de l'estat que encara no ha fet la transició a la democràcia. Jo també soc independentista, és a dir "abertzale", i com Bildu jo també condemno la violència. Per lògica jo també soc de Bildu.
Aquest país nostre ha de fer tots els passos necessàris per abandonar l'estat espanyol. Euskal Herria també, i la Unió Europea hauria de tutelar aquesta transició a nous estats lliures dins la Unió Europea. Les eleccions municipals del 22 de maig han estat convocades per l'estat espanyol. Desobeim-lo, abandonem la cursa i fem  tot allò que sigui necessàri per anar cap un procés d'alliberament nacional.
Només cal recordar que el 14 d'abril de 1931 el que s'estava celebrant eren eleccions municipals, que van acabant proclamant la República.
Perquè no es podría tornar a fer enguany, el cas de la il·legalització de Bildu és un possible detonant, la gent ja n'està tipa. Si volen seguir així, que ho facin sols aquests espanyols. Que ens deixin en pau.