Arxiu del blog

dilluns, 26 d’abril del 2010

Voten el nacionalistes, però no tots els independentistes.


Al marge de l'anàlisi de resultats municipi a municipi, on la dedicació dels voluntaris ha estat molt diversa, hi ha un factor que no recullen els analistes periodístics. Aquesta és l'autèntica pedra de toc del que està passant des del 13S, el 13D, el 28F i el recent 25A. Al nacionalisme li passa una mica com amb el Barça, si comença a perdre ens ve l'autoflagel·lació. Recordem que aquestes consultes no són vinculants, si aquestes consultes anéssin de debò, aquest factor ocult eclosionaria amb força diàfana. Aquest factor no és altre que la composició diversa de la nostra nació. Assumir aquesta diversitat ens farà lliures. Ara podem parlar de que una cinquena part de la població ha participat en les consultes sobre la independència, però tots tenim clar que només els nacionalistes hi han participat. És a dir els partidàris de les opcions polítiques nacionalistes i els seus votants són els qui més s'han mobilitzat. L'intercanvi de mirades, i la picada d'ullets entre CiU i ERC és el que es veu a primer cop d'ull. Però tot aquest esforç no servirà de res si ens quedem aquí. Seria com fixar-nos en el dit quan assenyalem la Lluna. La diversa composició sociològica de la nostra nació té molt a veure amb l'orígent del ciutadà català actual. La gent ha vingut a casa nostra perseguint un nou estat de benestar. Volent tocar la riquesa del nostre poble, a nivell econòmic, cultural, educatiu, esportiu, laboral i molts més. La gent que viu avui a casa nostra vol aquestes coses. Les vol no com a un ideal, no. Les vol perquè són les coses que gaudiem els catalans fins fa poc. La opresió que està exercint l'Estat espanyol sobre el nostre país, fa que totes aquestes coses que teníem, i que es veien des de fóra, cada vegada siguin menors. A hores d'ara ja no liderem l'economia d'Espanya, quan havíem estat un dels quatre motors d'Europa. Ja no tenim una escola eficient, quan havíem estat els capdavanters al món en renovació pedagògica. I així en cada una de les àrees que féien de Catalunya un far, pol d'atracció al món. Ara tenim una taxa d'immigrats important. Gent que ha après el català i s'ha integrat en el nostre teixit. No parlo de les recents onades, parlo de totes les onades que han fet possible la composició sociològica actual de la nostra nació. Aquesta és la nostra diversitat real. Evidentment que seria d'una miopia enorme veure només nacionalistes en aquest nostre país. Aquí és on intervé aquest factor que indicava a linici: els independentistes encara estàn per convèncer. Quant els nouvinguts vegin clar que estem perdent empenta. Quan els que ja fa desenes d'anys que viuen aquí vegin que ens estàn oprimint. Quan realment tota la Catalunya diversa vegi clar que ens volen anorrear, no ja com a nació sinò com a país. Quan tothom aquí vegi el que volen fer realment, és quan apareixeran els nous independentistes. Ara potser casualment coincideixen els nacionalistes amb els que també són independentistes. Però arribarà un dia que hi hauràn més independentistes que nacionalistes. Aquest dia arribarà, i ho farà aviat. Només cal que la pressió exercida sobre Catalunya no cessi. L'Estatut és potser l'última baula que ens manté units amb Espanya com un contracte. Pel que sembla seràn els espanyols els qui volen denunciar aquest contracte que ens manté units. Nosaltres els catalans, amb tota la nostra diversitat podem deixar el lloguer que representa l'Estatut i podem exercir l'opció de compra que podríem dibuixar amb una Constitució catalana. Per a fer aquest pas només cal que es despertin els independentistes adormits, tots aquells que creuen que Espanya els salvarà. No, Espanya no els salvarà si viuen aquí. Quan tots els qui viuen i treballen a casa nostra vegin que units podem aconseguir-ho, els independentistes serem majoria. En aquell moment ja no serem una cinquena part de la població, ni serem irrellevants.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Pensa que, al contrari del que passa en unes eleccions "normals", no hi ha hagut cap acció institucional i els mitjans de comunicació en general no han ajudat gens a informar de la convocatòria (més aviat el contrari) . Si amb una sabata i una espardenya s'ha assolit això que ens pot semblar tan escàs, que hauria passat amb una campanya estàndar?
Salut.:-)

Anònim ha dit...

Independentment del percentatge final de participació, moltissims ciutadans anònims han donat una nova llicó als professionals de la política.
Ja voldrien totes les formacions polítiques obtindre els resultats que avui el sobiranisme ha tret, com també en les darreres onades de consultes.
Amb escassos mitjans i moltes ganes el futur nacional de Catalunya s'obre pas. Felicitats a tots els que ho fan possible.

Anònim ha dit...

Com pot ser que el President del país no es sumi a una iniciativa ciutadana feta per aquells a qui en teoria ha de representar? Això és una mostra de menyspreu que denota, un cop més, el seu poc tarannà democràtic.
Actituds semblants han mostrat altres dirigents socialistes, com l'alcalde de Lleida i el Conseller Nadal. Aquest últim ha arribat a dir que "com que no són vinculants, no són res".
Collons, si és el seu propi partit el que ens impedeix fer-ne una d'oficial! Com es pot ser tan cínic, fals i pocavergonya?

Anònim ha dit...

En vez de preocuparse de los problemas reales del pais, (paro descomunal, corrupción, inseguridad ciudadana, crisis moral y social, estos aprendices de politicos, que lo único que buscan es colocarse en la Generalitat i pierden el tiempo con butifarrendums y charlotadas, y total para conseguir un misero 17,35% de participción, Penoso y patético.

Anònim ha dit...

1500 persones és molta gent! i això amb uns mitjans minsos i no vinculant!!!
El que s'ha de fer ara es mantenir el contacte entre els voluntaris i diferents organitzacions i anar involucrant més gent de mica en mica (associacions veïns esportives culturals, empreses, particulars...)sense la pressió d'una data i anar informant i formant.

Continueu la feina i amb un parell d'anys serien 4 0 5 mill vots.

Francesc Mercadé ha dit...

Un amic em comenta pel Facebook que: "aquest mapa fou creat el 1854, i 150 anys després de perdre les llibertats encara no havien sigut capaços d'absorbir-nos. 150 anys més i encara no ens han anorreat.
Siguem optimistes, si us plau, en quin altre lloc s'ha vist a centenars de voluntaris de "temps" i "butxaca" que estan fen posible aquestes consultes? Anem fent camí, amb perseverància, rigor i seny. Tenint en compte a tothom, TOTS hem de posar el nostre particular granet de sorra, transversalment hi arribarem! Uns convençuts i els altres persuadits davant les evidències."

Anònim ha dit...

Senyor Mercadé, de quines llibertats parla? Les "llibertats" de 1714, és a dir, privilegis per als nobles i quatre gats de les classes afins? Aquest és el nostre referent?

Quant a aquest mapa que s'ha fet tant popular en determinats cercles, no és més que un esboç fruit de la imaginació d'un ministre que es va treure de la màniga aquests noms tan ridículs. I això que vol dir? Absolutament res. L'onze de setembre de 1714, el Consell dels Comuns va promulgar un pregó on es deia que a Barcelona es defensava "la llibertat de tot lo Principal y de toda Espanya" i que tots havien de lluitar "á fi de derramar gloriosament seva sang y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya". Jutgi vostè mateix el que cregui convenient.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola

http://www.benplantat.cat/devolucio/09.html

Voler fer interpretacions de la nomenclatura i de la realitat històrica tot projectant cap al passat conceptes actuals no és una bona idea ni és cap forma de servir als interessos reals de la gent d'avui dia.

Francesc Mercadé ha dit...

A l'últim anònim: Com pot veure per les acotacions amb cometes, cito un comentari d'un amic en el Facebook.
De totes formes li agraeixo els comentaris il·lustrats que fa, tot i no coincidir en res del que diu Vostè.

Anònim ha dit...

Al de "Si amb una sabata i una espardenya s'ha assolit això que ens pot semblar tan escàs, que hauria passat amb una campanya estàndar?":

Vols dir un referendum de debò , vinculant? Aleshores penseu que, a l'igual que ha passat ara, quan els del SÍ heu tingut la vostra festa, i esteu encantats d'haver-vos conegut, els del NO tindríem la nostra …. Però falta per veure si a última hora, davant un referèndum de debò i no de la Srta. Pepys, molts dels que han anat a votar pel sí no s'ho pensarien millor. Una cosa és signar un manifest, o agitar una bandera i parlar d'opressió borbònica i de nacions alliberades, etc. (a qui no li agrada la literatura?) i una altra molt diferent és que la gent sàpiga que ja no es tracta d'un joc. Crec que hi ha molts que a l'hora de la veritat no tindran ganes d'aventura. Ara, si us ho heu passat bé, doncs moltes felicitats!

La Gaianada del Baix Gaià ha dit...

Bones Ciscu, si no et sap greu et deixo un poc d'spam. ;)

El 14 de Març organitzem la segona festa per l'autogestió amb DJ's!

Més informació al nostre bloc!

http://lagaianadadelbaixgaia.blogspot.com

Salut i independència!

Francesc Mercadé ha dit...

"HAGO UN LLAMAMIENTO A TODOS LOS DEMÓCRATAS PARA QUE NO VAYAN A VOTAR" (María Teresa Fernández de la Vega)

–je je :-)