Voten el nacionalistes, però no tots els independentistes.

Al marge de l'anàlisi de resultats municipi a municipi, on la dedicació dels voluntaris ha estat molt diversa, hi ha un factor que no recullen els analistes periodístics. Aquesta és l'autèntica pedra de toc del que està passant des del 13S, el 13D, el 28F i el recent 25A. Al nacionalisme li passa una mica com amb el Barça, si comença a perdre ens ve l'autoflagel·lació. Recordem que aquestes consultes no són vinculants, si aquestes consultes anéssin de debò, aquest factor ocult eclosionaria amb força diàfana. Aquest factor no és altre que la composició diversa de la nostra nació. Assumir aquesta diversitat ens farà lliures. Ara podem parlar de que una cinquena part de la població ha participat en les consultes sobre la independència, però tots tenim clar que només els nacionalistes hi han participat. És a dir els partidàris de les opcions polítiques nacionalistes i els seus votants són els qui més s'han mobilitzat. L'intercanvi de mirades, i la picada d'ullets entre CiU i ERC és el que es veu a primer cop d'ull. Però tot aquest esforç no servirà de res si ens quedem aquí. Seria com fixar-nos en el dit quan assenyalem la Lluna. La diversa composició sociològica de la nostra nació té molt a veure amb l'orígent del ciutadà català actual. La gent ha vingut a casa nostra perseguint un nou estat de benestar. Volent tocar la riquesa del nostre poble, a nivell econòmic, cultural, educatiu, esportiu, laboral i molts més. La gent que viu avui a casa nostra vol aquestes coses. Les vol no com a un ideal, no. Les vol perquè són les coses que gaudiem els catalans fins fa poc. La opresió que està exercint l'Estat espanyol sobre el nostre país, fa que totes aquestes coses que teníem, i que es veien des de fóra, cada vegada siguin menors. A hores d'ara ja no liderem l'economia d'Espanya, quan havíem estat un dels quatre motors d'Europa. Ja no tenim una escola eficient, quan havíem estat els capdavanters al món en renovació pedagògica. I així en cada una de les àrees que féien de Catalunya un far, pol d'atracció al món. Ara tenim una taxa d'immigrats important. Gent que ha après el català i s'ha integrat en el nostre teixit. No parlo de les recents onades, parlo de totes les onades que han fet possible la composició sociològica actual de la nostra nació. Aquesta és la nostra diversitat real. Evidentment que seria d'una miopia enorme veure només nacionalistes en aquest nostre país. Aquí és on intervé aquest factor que indicava a linici: els independentistes encara estàn per convèncer. Quant els nouvinguts vegin clar que estem perdent empenta. Quan els que ja fa desenes d'anys que viuen aquí vegin que ens estàn oprimint. Quan realment tota la Catalunya diversa vegi clar que ens volen anorrear, no ja com a nació sinò com a país. Quan tothom aquí vegi el que volen fer realment, és quan apareixeran els nous independentistes. Ara potser casualment coincideixen els nacionalistes amb els que també són independentistes. Però arribarà un dia que hi hauràn més independentistes que nacionalistes. Aquest dia arribarà, i ho farà aviat. Només cal que la pressió exercida sobre Catalunya no cessi. L'Estatut és potser l'última baula que ens manté units amb Espanya com un contracte. Pel que sembla seràn els espanyols els qui volen denunciar aquest contracte que ens manté units. Nosaltres els catalans, amb tota la nostra diversitat podem deixar el lloguer que representa l'Estatut i podem exercir l'opció de compra que podríem dibuixar amb una Constitució catalana. Per a fer aquest pas només cal que es despertin els independentistes adormits, tots aquells que creuen que Espanya els salvarà. No, Espanya no els salvarà si viuen aquí. Quan tots els qui viuen i treballen a casa nostra vegin que units podem aconseguir-ho, els independentistes serem majoria. En aquell moment ja no serem una cinquena part de la població, ni serem irrellevants.