Arxiu del blog

dilluns, 30 de març de 2009

A la recerca del senderi perdut.

La situació és aquesta, tenim un problema i ens hem de posar d'acord. Hi ha una emergència tal com un incèndi per exemple i hem pujat tots a la teulada. No es tracta ara mateix de posar-nos a discutir si calia baixar, o calia pujar com hem realment fet. Tampoc es tracta de discutir sobre si cal baixar, o no cal baixar. Entre altres coses perque si es tracta d'un incèndi el foc arribarà a dalt tard o d'hora. Tampoc es tracta de saltar desesperadament al buit. Potser només es tracta de coordinar les coses. Des de fóra potser ja han vist l'incèndi. Els bombers potser ja estan al cas. Fins i tot ens poden acostar una escala de solucions. Ara només cal posar-nos d'acord i baixar. Entendre'ns i baixar. Hom creu que no estem preparats ni per això.

Què és el que faria possible que ens entenguessim. La intel·ligència d'un sol individu?, no. La perícia d'un grupet d'il·luminats?, no. L'habilitat de cridar més fort que l'altre?, no. El tenir una majoria, d'un signe o d'un altre..., no tampoc.

El que fa possible que ens entenguem és el sentit comú. La societat actua normalment amb sentit comú. Allò que comparteix la societat és la cultura, la ciència, tot allò que és un coneixement per la societat, és el que fa possible que ens entenguem.

Semprè però, hi han gupets que no segueixen aquest sentit comú, i de vegades aquests grupets no són tant petits. De vegades són municipis sencers, que de tant mal governats en decennis, han perdut el senderi. Han perdut la part comuna del sentit.

En aquests casos val la pena que aquests grups facin teràpia. Mirin el que fan els seus congéneres veïns i fins i tot, seria interessant que compartíssin experiències.

Aquest és un moment per a la reflexió, per al decreixement i per la sostenibilitat. No pot ser que el nostre pressupost municipal augmenti un 20%. I esperem a tenir uns ingressos més alts. Tothom sap que l'entorn no va per aquí. Tothom està en una altra òrbita.

El problema el tindrem quan s'hagin de fer coses de debò, i no cara a la galeria, quan volguem demanar ajuda financera, ens diran que no estem en els nostres cabals. Que on són els nostres guanys fàcils en èpoques de grans ingressos. El silènci sobre aquest tema ja hi és ara.

Tenim un problema, no ens sabem posar d'acord, parlem. Parlem-ne. Parlem de com hem de parlar i de com ens podem posar d'acord. Hem perdut trenta anys, assumim-ho i tornem a començar. Ara millor que mai.

Qui s'apunta?

1 comentari:

Anònim ha dit...

LES PREGUNTES QUE EL POBLE LI FA AL SR. CIURÓ

Fem un anàlisi del que va fer el gran govern a on en Ciuró tenia una gran responsabilitat en el gran projecte de govern :aquestes son les preguntes què des de fa uns quants anys es pregunta la gent de Torredembarra:

- Quantes places hi ha actualment en l’ aparcament de Filadors? 260 places.
- Quantes n'hi hauria de pagament en el pla que volia fer el Govern del que formava part:1000 ?, 1200?.

- Quant costa aparcar-hi actualment? Res.
- Quant haguès costat els aparcaments al CAP i al Carrer Filadors No ho sabem, però tots dos eren de pagament més les zones blaves projectades que també, segur.

- Quant li costa a l'Ajuntament mantenir aquest aparcament? Actualment res.
- Quant li Haguès costat a l’Ajuntament mantenir les zones blaves i els aparcaments projectatsl?

- Es propietat municipal aquest espai? Sí, excepte la part frontal, en la qual hi van dos edificis.
- Teníen previst, l’anterior Govern, que es construís aviat? Aquesta pregunta no necessita resposta vista la situació econòmica que van deixar.

- Cuànta ocupació haguès generat per Torredembarra els Plans de l’anterior Gover: 0 com a molt

- 2.500.000 Euros per invertir i només 0 persones? No hauria estat millor invertir en criteri i arreglar o haber fet en criteri i seny el Carrer Nou No hi havia altres necessitats? (...)

- Quines solucions tenía el seu Govern per al comerç torrenc? (...)

Aquestes són algunes preguntes que em formulen TOTS ciutadans i ciutadanes. Ja veieu que nio i han respostes, ja que els responsables com en Ciuró callen i negan qualsevol responsabilitat perquè és absolutament incomprensible la decisió que varen pendre el seu día.