Els Mossos d'Esquadra no han volgut saber res de les explicacions de la majoria dels periodistes, que han estat agredits a cop de porra i increpats amb frases de l'estil,"te he dicho que salgas de aquí, coño" o "no te quiero ver por aquí, pírate o te doy"(ambdues en castellà).
Aquests dies estan en crisi, Maragall, Huguet i Saura. És a dir PSC, ERC i ICV. El Govern de la Generalitat de Catalunya és en crisi, fins i tot jo ho veig. No crec que pleguin ni dimiteixin, tot i que és el que hauríen de fer. Convocar ara eleccions anticipades seria una decisió ètica. Però, en ténen d'ètica?.
Jo no dic que CiU i PP ho puguin fer millor, jo només dic que el Tripartit no ho pot fer pitjor, o potser no?. Potser sí que es pot fer pitjor...
5 comentaris:
Encara rai que ho ha fet el Tripartit: estant benavinguts com tots els triumvirats -i les troikes- aprofitaran per a barallar-se i marcar paquet de pragmàtics d' ordre o de llunàtics antisistema.
Vejam què faran quan els treballadors sense feina els organitzin rebomboris del pa.
En definitiva, avui l'Iceta, en Zaragoza and company deuen d'estar de farra.
Han cremat definitivament en Saura i l'Huguet - dos consellers, i cap dels dos és sociata!
Us ho podeu creure? Tot plegat fa un majúscul ferum pre-electoral.
Els sociates ja engeguen la maquinaria antopofàgica dels companys de viatge. Ja hi som.
Salut i independència,
Acabo d'anotar al Bloc del Guillem ( http://guillembargallo.blogspot.com ) la següent resposta: Si vols dir que el Conseller Joan Saura d'ICV és el responsable, hi estic d'acord!, per l'actuació desmesurada dels Mossos d'Esquadra. Si també vols dir que El Conseller Josep Huguet d'ERC és el responsable, hi estic d'acord!, per no fer la suficient pedagogia sobre el Pla Bolònia. Si a més vols dir que El Conseller Ernest Maragall del PSC és el responsable, hi estic d'acord!, pel seu comportament erràtic, autoritàri i antidemocràtic a Educació. En resum si vols dir que diversos Consellers de la Generalitat de Catalunya amb José Montilla al capdavant són els responsable, hi estic d'acord!, per portar Catalunya on no havia arribat des de l'època de Josep Tarradellas. Comptant que en aquella època la policía ja no actuava així, la Universitat era una esperança de futur i l'aleshores Escola Catalana era un mirall per al Món.
Collons que pleguin!, si-us-plau, que peguin!.
Ja sé que no faran res, però jo proposo que es convoquin eleccions catalanes alhora de les eleccions europees. I si sortís una majoria de diputats d'obediència catalana que es constitueixin en legislatura constitucional i proclamin un nou Estat lliure dins la Unió Europea.
Doncs no sé perquè. Què es pensaven que la policia de Catalunya eren catalanoparlants?, esteu molt equivocats, la majoria són castellanoparlants, fills i nets dels immigrants espanyols dels anys 60 i 70.
Tots els diferents governs de la Generalitat des de CiU i els diferents tripartits, no han fet complir les lleis i normatives sobre la llengua catalana. Una cosa es passar unes oposicions a funcionari de qualsevol administració catalana i, un altre es saber entendre el significat de viure en català i defensar la manera de veure el món des dels Països Catalans.
Gràcies a la prudència i a no intervenir, de tots els governs, de tots els colors per una suposada intenció de no ferir susceptibilitats en relació a la llengua, fent la vista grossa i deixant passar situacions de burla i escarni per part dels col·lectius d'espanyols amb la voluntat de no integrar-se ni respectar la identitat catalana, volen guanyar-los amb subvencions i privilegis, per tal de captar-los per uns quants vots. Aquí teniu el resultat. Mossos apallissant amb castellà.
A dia d’avui no tinc criteri sobre el pla de Bolonya. Desconec si els que es manifesten de manera contundent estan carregats de raons o si la majoria està d’acord amb les reformes i el seu silenci els fa invisibles.
No puc evitar veure amb una certa simpatia als que protesten, això em passa des de jove, però a la vegada, cosses de l’edat, em poso en el lloc dels que volen fer classe i no poden ja que un grup més o menys nombrós ho impedeix.
Les imatges vistes les darreres hores crec que no poden acontentar a cap de les parts implicades en el conflicte. De manera molt especial la societat catalana les hauria de rebre com una tragèdia pròpia. La universitat hauria de ser un exemple de diàleg i reflexió. De reivindicació també, però en democràcia les reclamacions tenen prou camins per no perdre les formes o coartar les llibertats dels altres.
La situació de la policia catalana és singularment dramàtica per qualsevol persona que cregui en aquest país. Venim d’uns temps en que els catalans veiem a la policia com a un instrument d’opressió. La meva generació va córrer davant els grisos, els verds i els marrons. Tenir una policia moderna i catalana era una de les grans reivindicacions de la nació ja que per construir un país calia una policia pròpia i allunyada d’aquells personatges tan foscos.
En el moment culminant del procés de desplegament dels Mossos, per aritmètica de pactes de govern, apareix la figura del conseller Saura. Un conseller que provocava els somriures de totes les forces polítiques. Tothom pensava que el càrrec tombaria la figura, ningú va pensar que fos en Saura qui tirés per terra la institució. Posar un inepte al capdavant d’una conselleria tan crucial per crear un imaginari de país ha fet trontollar un projecte de trenta anys.
Hi ha qui m'ha fet veure que el que cal no és demanar dimissions, hi estic d'acord. Ara és l'hora de demanar responsabilitats.
Però deixeu-me dir que el model que tenim no és bó. No és bó que els dirigents dels partits polítics dirigeixin els governs.
Com tampoc és bó que no hi hagi limitació en la quantitat de mandats.
Els dirigents de partits hauríen de deixar de ser-ho a l'entrar a administrar governs.
I en fer-ho només ho podríen fer en dues legislatures.
Posem-hi ordre al desori.
Publica un comentari a l'entrada