Què presenta la UCE d'enguany?
Aquest any la UCE es centra en la commemoració del binomi història del centenari del poeta Màrius Torres i l’historiador Jaume Vicens. Els cursos, com cada edició, són multidisciplinars. Debats, taules rodones, jornades, tallers, actes, commemoracions, espectacles… De tot una mica.
Quin és el sentit de la Universitat Catalana d'Estiu?
S'ha d'ajudar d'una manera decisiva per fer de la UCE el nostre moment d'alta cultura universitària. És quelcom que els nostres territoris necessiten per sentir-se ells mateixos d'una manera constant. Com qui va al metge a fer-se una revisió, un punt de trobada on repassar els temes que ens afecten. Sigui la independència, la llei del cinema, l'eix mediterrani, etc.
La majoria de patrocinadors són públics. No seria bo per la universitat tenir suports provinents de l’empresa privada?
És evident que amb el seu suport es podria fer el mateix trajecte a una marxa superior. Amb més seguretat, essencialment. Aquest any el pressupost ha baixat en uns 70.000 euros per la reducció de les ajudes públiques provinents. Reducció comprensible pels moments que passem i pel canvi de cicle polític ja que s'apropen eleccions.
Una UCE marcada per la crisi per tant...
No n'escapem, com la majoria de la societat. En aquests moments, però, que són difícils, tenim la oportunitat des de l’escola de gaudir d’una cultura des d’on orientar-nos. Aquesta ha de ser la nostra lliçó, un esforç de tot el país.
Que les empreses no donin suport a la UCE demostra el pànic d'aquest col•lectiu al fet nacional?
Sí, és possible. Els temps o la intensitat de l'afirmació nacional no tenen per què ser en tots els casos iguals. Tot i així si aquesta por va ser comprensible en determinats moments ara ja no té cap raó de ser.
La UCE debatrà fets com la sentència de l’Estatut o l’auge de l’independentisme?
Abans de la manifestació del 10-J i de la sentència contra l’Estatut ja havíem programat una taula rodona sobre el futur de les consultes amb Patrícia Gabancho, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Carles Mora i Eugeni Giralt. També analitzarem les respostes dels partits polítics després de la sentència de l’Estatut. Tractarem, com ho hem fet sempre, l’actualitat política del país.
El 1968 quan la UCE va començar l’independentisme era residual. Avui és majoritari dins el catalanisme. A què ho atribueix?
És evident que si les possibilitats d’una via d’encaix, d’entesa, es malbaraten, la possibilitat més radical creix. De tota manera no ha de ser la desesperació o l’enuig el que ens mogui. Nosaltres som una nació mil•lenària que s’ha d'afirmar en la joia.
Podria ser l'independentisme retrocedeixi si Espanya canvia d'estratègia?
Ens hem de deixar d’elucubracions. De si el català està emprenyat, ha deixat d’estar-ho, si se li ha passat una mica o ho torna a estar del tot. Cal entendre que hi ha una corrent de fons d’afirmació nacional que no ha de ser consentida sinó estimada i realitzada. En aquest sentit crec la manifestació del 10-J s’ha de pensar molt. Quan passen coses com aquestes s’ha d’escoltar la gent. No es pot menysvalorar com un moment de mal humor.
Si s’ha d’escoltar els manifestants com valora les declaracions que Alícia Sánchez Camacho va fer sobre la marxa?
Això de la Catalunya real és una de les coses contra les quals hem de ser més durs. Es tracta de dividir la comunitat de vida catalana mitjançant estratègies lerrouxistes, però no se'n sortiran. Camacho, hauria d'entendre que aquest joc tensionador potser ja és hora d'acabar-lo.
Li cal un revulsiu a la UCE?
No, crec que ens calen mitjans i estabilitat. El revulsiu ja el tenim i és el centre transfronterer Pau Casals, que és a punt d'entrar en funcionament i permetrà estendre durant tot l'any la tasca de la UCE. Necessitem, en definitiva, el suport de les institucions, les empreses, del conjunt del país i la confiança que l'afirmació nacional, cultural, és bona pel conjunt dels Països Catalans.
1 comentari:
I tant que és un concepte perillós parlar de la Cataluny real!!! Parlar de la realitat dins una secta com el separatisme és sempre un crim molt greu, especialment quan viviu d´això...Amb els nostres diners, és clar!
Publica un comentari a l'entrada