La cultura, és en castellà a Catalunya

La llengua espanyola predomina en el consum cultural del nostre país, en alguns casos pel desequilibri d'oferta. El català només domina en exposicions i espectacles. Els catalans que tenen el català com a llengua habitual consumeixen més cultura, segons l'estudi

El castellà és la llengua dominant en el consum cultural de Catalunya. En alguns casos, l'escassa oferta en català n'és la causa, com en el cinema –la nova llei ho intentarà pal·liar– o els videojocs. El 92% de la gent que va al cinema veu pel·lícules en castellà, i només el 4% ho fan en català, mentre que en videojocs el consum en llengua catalana no supera el 2%. La diferència també és notable en la lectura: el 71% dels lectors consumeix llibres en castellà, mentre que el 24% ho fan en català, tot i que en aquest cas sí que hi ha una bona oferta. L'excepció és en espectacles, on el català té una presència més equilibrada i ajustada a la realitat social (47% en català, 46% en castellà), sobretot gràcies al teatre, i en exposicions (61% en català, 27% en castellà).

Són dades de l'estudi La dieta cultural dels catalans, realitzat a partir del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, amb entrevistes a 30.000 persones majors de 14 anys entre el maig de 2007 i l'abril de 2010.

En l'apartat de consum cultural segons la llengua, les dades constaten el dèficit del català en alguns sectors. Es dóna la circumstància, a més, que en àmbits com la música, els videojocs i els concerts el català ocupa la tercera posició, superat per altres llengües que no són el castellà.

D'altra banda, les persones que tenen el català com a llengua habitual (2,4 milions, el 37,8% de la població), consumeixen més cultura que els que usen el castellà (3,7 milions, el 58,6%), dinàmica que es dóna en tots els apartats excepte la música i els videojocs. Així, per exemple, el 40% dels catalanoparlants visiten exposicions (enfront del 25% dels castellanoparlants); el 34% van a veure espectacles (davant del 20%), i el 66% llegeixen llibres (enfront del 53%). Les dades s'igualen (amb índexs lleugerament superiors dels que tenen el castellà com a llengua habitual) pel que fa al consum de música, cinema o videojocs.

Bilingüisme parcial

L'estudi mostra també una altra tendència, i és que els catalanoparlants solen fer un consum cultural bilingüe, mentre que els castellanoparlants el fan monolingüe, només en castellà. Així, els ciutadans que usen habitualment el català llegeixen el 30% dels llibres en el seu idioma i el 35% en castellà, mentre que en el cas dels castellanoparlants, llegeixen un 47% en espanyol i només un 4% en català.

El videojoc creix més

En la panoràmica general, els resultats dels darrers dos anys mostren un augment del consum en tots els sectors culturals (vegeu gràfic). La música és el més generalitzat: n'escolta el 88,3% de la població catalana, i la meitat ho fan cada dia. L'afició als videojocs es computa com la menys seguida (un 21,8% de la ciutadania) però, en canvi, és la que creix més (un 21,3% en els últims dos anys), seguida de les visites a exposicions (+8,4%) i els concerts (+7,2%). Els videojocs preferits (28%) són els d'esports, sobretot de futbol.

Una de les consideracions que l'estudi apunta és que, en general, les persones laboralment actives consumeixen més cultura que no pas els aturats. A més, els consums culturals augmenten proporcionalment amb el nivell d'estudis, la classe social i el poder adquisitiu. A més formació i més nivell econòmic, més consum de cultura. El treball La dieta cultural dels catalans es pot consultar a la web www.fundacc.org

Exclusió social

Una de les dades més rellevants és que 303.000 catalans no van mai al cinema, ni llegeixen, ni escolten música, etc. És el 4,7% de la població, i no fa cap tipus de consum cultural. Els responsables de l'estudi indiquen que aquest segment es troba en risc d'exclusió social i respon al perfil de dona més gran de 65 anys, castellanoparlant, sense estudis o amb estudis primaris, amb pocs recursos i procedent d'altres punts de l'Estat.

Música per internet

Gairebé nou de cada deu catalans escolten música: és el consum cultural més estès. Tot i que la majoria utilitzen la ràdio (49,2%), ja hi ha un 16,6% que l'escolten a través d'internet.

Més “superlectors”

L'enquesta considera lector qui llegeix un llibre a l'any. El 57,6% de la població, doncs, és lectora, cosa que implica que la resta, el 42,4%, no n'ha llegit cap. El consum es polaritza: disminueixen els lectors d'un o dos llibres a l'any però augmenten els que en llegeixen cinc o més, que els autors de l'estudi anomenen “superlectors”, i suposen el 23,2%. En el còmput global per comarques, la més lectora és el Garraf.

Font: Avui 31-07-2010 Pàgina 27

A TOTS ELS ADHERITS I ADHERIDES, AMICS I AMIGUES D’ICV

El Parlament dona llum verd a l’entrada en vigor de la nova legislació amb els vots dels tres socis de Govern

El president del grup parlamentari d'ICV i diputat ecosocialista en el Parlament de Catalunya, Jaume Bosch, ha justificat avui el vot a favor de la llei de vegueries per part del seu grup. "El meu grup votarà afirmativament la llei de vegueries per deixar constància de la nostra voluntat ferma de fer possible l'organització de Catalunya en vegueries tal com preveu l'Estatut", ha dit Bosch en la part inicial de la seva intervenció en el debat d'aprovació de la nova legislació alhora que també ha volgut deixar clar que el que ha fet avui el Parlament "és poc més que expressar la voluntat d'organitzar el país en vegueries" tal com preveu l'Estatut.

Bosch ha indicat que el seu grup parlamentari "té un compromís de govern en aquesta legislatura amb Esquerra Republicana i amb el PSC que implica la proposta de crear set vegueries". "Nosaltres complirem aquest compromís en aquesta legislatura i en la votació d'aquesta llei", ha dit Bosch alhora que ha deixat clar que la seva formació "està molt oberta a mirar que passa en el futur i estem disposats a escolat, estem disposats a aprendre i a deixar-nos convèncer", en relació a la creació de la vegueria del Penedès. "La realitat és que demà ningú tindrà vegueria", ha dit Bosch als membres que volen impulsar la creació de la vegueria del Penedès.

Respecte a la creació d'una vegueria exclusiva per la Vall d'Aran que la llei no soluciona i on ICV sempre havia defensat un tracte especial per la Vall d'Aran, Bosch ha anunciat que ICV "proposarà que els representant de l'Aran a la vegueria siguin designats pel Consell Generau i mantinguin una relació quasi federal amb la vegueria, compatible amb la necessària planificació territorial i de serveis en tot l'Alt Pirineu" en la tramitació de la Llei Especial d'Aran.

D'aquesta manera i en la totalitat de la seva intervenció, Bosch ha volgut deixar clar que el seu grup parlamentari i la seva formació política "vol les vegueries ja que no són una divisió anacrònica basada en somnis del passat sinó una necessitat del present i el futur per aconseguir un autèntic equilibri territorial, que superi la que va ser, en el seu moment, una divisió artificial en províncies. Però sobre tot les volem perquè Catalunya, a través d'aquest Parlament, exerceixi el dret a organitzar-se d'acord amb la seva voluntat.

El diputat ecosocialista ha recordat que "l'única fórmula de sistema electoral que permet adoptar la vegueria com a àmbit electoral i que permet ampliar el seu nombre sense alterar la proporcionalitat del vot és la que va presentar el meu grup a la ponència de la frustrada llei electoral".

Bosch ha recordat la necessitat de negociació amb el Govern de l'Estat per la creació de les vegueries i en aquest sentit ha emplaçat, de la mateixa manera que ho va fer en el debat de totalitat, a començar a negociar amb el Govern espanyol per la creació d'aquesta divisió i així poder tenir més de 4 vegueries. 

Font: ICV

El Parlament aprova la nova organització territorial

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui amb els vots a favor del PSC, ERC i ICV-EUiA, i els vots en contra de CiU, PP i el Grup Mixt, la nova estructura territorial de Catalunya que suposarà la divisió del territori en set vegueries que substituiran les quatre províncies actuals.


L'aplicació completa de la llei no serà immediata perquè cal dur a terme una modificació de les lleis orgàniques, que només poden fer les Corts. En una primera fase es crearan quatre vegueries: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, que reemplaçaran les actuals províncies; i després de les modificacions necessàries a les Corts, aquestes vegueries se subdividiran per crear-ne tres més: Catalunya Central, Terres de l'Ebre i Alt Pirineu i Aran.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha afirmat que l'aprovació de la llei és un "fita històrica" per a l'autogovern de Catalunya, i encara que ha considerat necessària la cooperació amb l'Estat per aplicar-la, ha manifestat que representa "un acte de sobirania i la confrontació del model territorial del catalanisme polític amb el model centralitzador de les províncies".

Font: EUROPAPRESS

¿Y ahora qué?

Los miembros del Tribunal Constitucional han actuado con una asombrosa irresponsabilidad. Han preferido dictar sentencia a pesar de haber perdido toda legitimidad, a pesar de los mandatos caducados, de las recusaciones y de la extrema politización del Tribunal. Y lo han hecho a escasos meses de las elecciones catalanas y coincidiendo con una gravísima crisis económica. La sentencia no sólo no resuelve ningún problema sino que abre una nueva etapa caracterizada por el conflicto y la inestabilidad. 

 

Tanto el PSOE como el PP han coincido, tras darse a conocer la sentencia, en querer pasar página, en dar por cerrada la carpeta del Estatut. Objetivo cumplido, se ha cerrado el proceso de descentralización, llegó a decir Zapatero. Pues no, más de un millón de voces dejaron claro en la manifestación del 10 de julio que la sociedad catalana no acepta la sentencia, que no se resigna a un Estatut mutilado.

El menaje del Tribunal es claro: Catalunya, tal cómo la sienten la mayoría de sus ciudadanos, y su autogobierno, tal como fue aprobado, no caben en la Constitución. Si la mayoría de la sociedad catalana se siente fuera de la Constitución el sistema político español vivirá una situación de inestabilidad permanente.

Muchos ciudadanos y ciudadanas se preguntan: ¿y ahora qué?, ¿cuál es la salida? En mi opinión sólo hay una salida: restituir el Estatut, el pacto entre Catalunya y el Estado en todos sus términos. Se trata de recuperar buena parte de los contenidos del Estatut mediante reformas legislativas y acuerdos políticos de diferente tipo para garantizar las competencias de la Generalitat. Para ello es necesario un pacto por el autogobierno, el mínimo común denominador de las fuerzas catalanistas, para ser negociado con el Gobierno del Estado. Pero que no se equivoque Zapatero, las buenas palabras sin contenidos ni calendario no sirven. Es necesario un plan de actuación concreto y una ley global que reúna los diversos contenidos del Estatut que se puedan recuperar por esta vía.

Pero hay otras cuestiones que sólo pueden resolverse mediante una reforma de la Constitución -después de una interpretación tan restrictiva de la misma-, cómo el reconocimiento de la diversidad nacional del Estado, la igualdad de derechos y deberes de los hablantes de las cuatro leguas oficiales, la descentralización efectiva de la justicia, una distribución competencial que garantice realmente las competencias autonómicas o la participación de las CCAA en las decisiones y organismos del Estado a través de un Senado que sea una verdadera cámara de representación territorial.

La sentencia pone fin a los intentos de realizar una lectura federalizante de la Constitución. La única forma de acomodar la diversidad nacional de España y de garantizar más autogobierno para las comunidades autónomas y mejor gobierno compartido del conjunto del Estado es mediante una reforma de la Constitución en un sentido federal y plurinacional.

Las invocaciones a la España plural no pueden esconder la evidencia de una sentencia que pretende establecer una idea de España que deja fuera a una parte de los ciudadanos que aprobaron la Constitución. Se acabó hablar retóricamente de federalismo cómo hacen los socialistas catalanes, ahora es necesario plantear seriamente la reforma de la Constitución, el pacto federal como única vía para recuperar el pacto constitucional que la sentencia ha roto. Es necesario articular un movimiento en Catalunya y en toda España a favor de la vía federal. Catalunya lideró la construcción del Estado de las autonomías durante la Transición y ahora debe liderar la construcción del Estado federal.

Pero hay que plantear seriamente que sucede si se agotan todas las posibilidades, sino no hay respuesta a las demandas de Catalunya por parte del Estado, si se consolida una autonomía de baja intensidad. En este caso y si una mayoría clara de la sociedad catalana respalda esta opción, las instituciones catalanas legítimamente deberán lidera el proceso para ejercer el derecho democrático a decidir el futuro de Catalunya. Deberán impulsar un gran debate nacional, siempre con el objetivo de mantener la cohesión social, para ejercer el derecho de la autodeterminación.

Después de más de treinta años de democracia y de Estado de las autonomías ha llegado el momento de afrontar seriamente el debate federal.

Joan Herrera

Secretari General d'ICV i diputat del "Congreso de Diputados". 

Autor/a: Joan Herrera Torres
Càrrec de l'autor dins d'ICV: secretari general d'ICV
Mitjans on s'ha publicat l'article: Publico (20/07/2010)

 

Kosovo independence not illegal, says UN court

Kosovo's declaration of independence from Serbia in 2008 did not break international law, top UN judges have ruled in a non-binding decision.

The International Court of Justice rejected Serbian claims that the move had violated its territorial integrity.

Kosovo officials said all doubt about its status had now been removed, but Serbia's president insisted Belgrade would never recognise the secession.

The US and many EU countries support independence; Russia is opposed.

Addressing the court in The Hague, ICJ president Hisashi Owada said international law contained "no applicable prohibition" of Kosovo's declaration of independence.

"Accordingly, [the court] concludes that the declaration of independence on 17 February 2008 did not violate general international law," he said.

Ten of the ICJ's judges supported the opinion; four opposed it.

The US welcomed the ruling and urged European nations to unite behind it.

Kosovo President Fatmir Sejdiu called for wider international recognition for his state.

"The decision finally removes all doubts that countries which still do not recognise the republic of Kosovo could have," he said.

He also urged Serbian President Boris Tadic to change his attitude towards Kosovo.

But Mr Tadic told reporters: "Serbia will never recognise the unilaterally proclaimed independence of Kosovo."

The BBC's Mark Lowen in Belgrade says it is unlikely that Serbia will soften its approach, but there will be increasing pressure from the international community for Serbia to drop its aim of fresh talks on Kosovo's status.

Earlier, Nato commanders said the 10,000-strong peacekeeping force in Kosovo was ready to deal with any violence sparked by the ruling.

Serbian troops were driven out of Kosovo in 1999 after a Nato bombing campaign aimed at halting the violent repression of the province's ethnic Albanians, who constituted 90% of its two million population.

Kosovo was then administered by the UN until February 2008, when its parliament voted to declare independence.

Damaging dispute
 
So far, 69 of the UN's 192 member countries have recognised Kosovo as independent - they include the US, UK, neighbouring Albania and Croatia.

Those opposed include Russia, China and Bosnia. EU nations with separatist movements of their own - including Spain and Greece - have also not recognised Kosovo.

At the start of the deliberations last December, Serbia's representatives argued that declaration of independence both challenged its sovereignty and undermined international law.

Kosovo's representatives warned that any attempt to reverse its independence might spark further conflict.

Although non-binding, the court's ruling is likely to provide a framework for diplomats to try to establish a working relationship between Serbia and Kosovo.

The dispute remains an obstacle to Serbia's hopes of joining the EU, and has hindered Kosovo's ability to attract foreign investment. Parts of northern Kosovo also remain tensely divided between ethnic Albanians and Serbs, and clashes occasionally erupt.

What is your reaction to the ruling? What implications will it have for other independence movements? Send us your comments using the form below.

Font: BBC

Jordi Sales i Coderch: “Conceptes com el de la Catalunya real només persegueixen dividir el país”

El SingularDigital entrevista a Jordi Sales i Coderch, president de la Universitat Catalana d'Estiu i Titular del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la UB. Sales encara amb optimisme el futur de la UCE i assegura que l'independentisme és un moviment madur i consolidat que, en cap cas, respón a pulsions motivades exclusivament per fets com la sentència contra l'Estatut.

 Què presenta la UCE d'enguany?
Aquest any la UCE es centra en la commemoració del binomi història del centenari del poeta Màrius Torres i l’historiador Jaume Vicens. Els cursos, com cada edició, són multidisciplinars. Debats, taules rodones, jornades, tallers, actes, commemoracions, espectacles… De tot una mica.

Quin és el sentit de la Universitat Catalana d'Estiu?
S'ha d'ajudar d'una manera decisiva per fer de la UCE el nostre moment d'alta cultura universitària. És quelcom que els nostres territoris necessiten per sentir-se ells mateixos d'una manera constant. Com qui va al metge a fer-se una revisió, un punt de trobada on repassar els temes que ens afecten. Sigui la independència, la llei del cinema, l'eix mediterrani, etc.

La majoria de patrocinadors són públics. No seria bo per la universitat tenir suports provinents de l’empresa privada?
És evident que amb el seu suport es podria fer el mateix trajecte a una marxa superior. Amb més seguretat, essencialment. Aquest any el pressupost ha baixat en uns 70.000 euros per la reducció de les ajudes públiques provinents. Reducció comprensible pels moments que passem i pel canvi de cicle polític ja que s'apropen eleccions.

Una UCE marcada per la crisi per tant...
No n'escapem, com la majoria de la societat. En aquests moments, però, que són difícils, tenim la oportunitat des de l’escola de gaudir d’una cultura des d’on orientar-nos. Aquesta ha de ser la nostra lliçó, un esforç de tot el país.

Que les empreses no donin suport a la UCE demostra el pànic d'aquest col•lectiu al fet nacional?
Sí, és possible. Els temps o la intensitat de l'afirmació nacional no tenen per què ser en tots els casos iguals. Tot i així si aquesta por va ser comprensible en determinats moments ara ja no té cap raó de ser.

La UCE debatrà fets com la sentència de l’Estatut o l’auge de l’independentisme?
Abans de la manifestació del 10-J i de la sentència contra l’Estatut ja havíem programat una taula rodona sobre el futur de les consultes amb Patrícia Gabancho, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Carles Mora i Eugeni Giralt. També analitzarem les respostes dels partits polítics després de la sentència de l’Estatut. Tractarem, com ho hem fet sempre, l’actualitat política del país.

El 1968 quan la UCE va començar l’independentisme era residual. Avui és majoritari dins el catalanisme. A què ho atribueix?
És evident que si les possibilitats d’una via d’encaix, d’entesa, es malbaraten, la possibilitat més radical creix. De tota manera no ha de ser la desesperació o l’enuig el que ens mogui. Nosaltres som una nació mil•lenària que s’ha d'afirmar en la joia.

Podria ser l'independentisme retrocedeixi si Espanya canvia d'estratègia?
Ens hem de deixar d’elucubracions. De si el català està emprenyat, ha deixat d’estar-ho, si se li ha passat una mica o ho torna a estar del tot. Cal entendre que hi ha una corrent de fons d’afirmació nacional que no ha de ser consentida sinó estimada i realitzada. En aquest sentit crec la manifestació del 10-J s’ha de pensar molt. Quan passen coses com aquestes s’ha d’escoltar la gent. No es pot menysvalorar com un moment de mal humor.

Si s’ha d’escoltar els manifestants com valora les declaracions que Alícia Sánchez Camacho va fer sobre la marxa?
Això de la Catalunya real és una de les coses contra les quals hem de ser més durs. Es tracta de dividir la comunitat de vida catalana mitjançant estratègies lerrouxistes, però no se'n sortiran. Camacho, hauria d'entendre que aquest joc tensionador potser ja és hora d'acabar-lo.

Li cal un revulsiu a la UCE?
No, crec que ens calen mitjans i estabilitat. El revulsiu ja el tenim i és el centre transfronterer Pau Casals, que és a punt d'entrar en funcionament i permetrà estendre durant tot l'any la tasca de la UCE. Necessitem, en definitiva, el suport de les institucions, les empreses, del conjunt del país i la confiança que l'afirmació nacional, cultural, és bona pel conjunt dels Països Catalans.

Decidim.cat i Entesa pel Progrés Municipal no se sumen a Solidaritat Catalana

Asseguren que el posicionament del seu portaveu Jordi Fàbrega és a títol estrictament personal

El suport de l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, a la gran coalició independentista ha de ser entès a títol individual, sense vincular-lo a les entitats de les quals és portaveu. Mitjançant dos comunicats enviats amb poc minuts de diferència, tant l'Entesa pel Progrés Municipal -de la qual Fàbrega és president- com Decidim.cat -on és portaveu- s'han desmarcat de la crida formulada per Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena, i han assegurat que no donen suport a 'Solidaritat catalana per la independència'.

Des de Decidim.cat recorden que són 'una organització plural i transversal on s’hi reflecteixen totes les forces catalanistes del país amb representació als ajuntaments de Catalunya, en aquest sentit l’organització té quatre portaveus col·legiats, i l’opinió d’un d’ells per si sol, no representa l’entitat'.

 Pel que fa a l'Entesa de Progrés Municipal, a través d'una carta enviada per la secretaria d'organització, Assumpta Falgueras Marsal, s'han encarregat de 'desmentir' les informacions publicades en alguns mitjans segons les quals donen suport a la crida de Laporta. A més ha recordat que l'EPM està federada a ICV i, per tant, no donen suport a altres candidatures.

Font: DIRECTE

El congrés espanyol rebutja totes les resolucions en resposta a la sentència

Els partits catalans trenquen la fràgil unitat de la resolució del parlament · Montilla es reuneix amb Zapatero avui al matí

El ple del congrés no va aprovar ahir cap de les quatre resolucions que PSOE, CiU, ERC i ICV van proposar sobre la sentència estatutària del TC. La negativa dels socialistes catalans a incloure al seu text la resolució unitària (pdf) del Parlament de Catalunya va incitar CiU i ERC a votar contra la seva resolució, i ICV a abstenir-se. Finalment la resolució dels socialistes va ser desestimada per 174 vots contraris, 169 de favorables i quatre abstencions. Sense el vot dels socialistes, tampoc les altres tres resolucions de CiU, ERC i ICV no van prosperar. Aquests tres partits van acusar els socialistes catalans de voler aprovar una resolució 'transparent' i de no respectar la voluntat del parlament i de la manifestació.

La resolució d'ICV, que tenia el suport d'IU, fou rebutjada per 320 vots contra, 26 a favor i una abstenció, igual que la dels republicans: 317 vots contraris, 15 de favorables i 15 abstencions. La de CiU: 321 vots contraris i de 26 favorables.

De la fràgil unitat als retrets

El portaveu adjunt de CiU, Pere Macías, va lamentar que el PSC hagués votat 'tres vegades contra la proposta que havien votat els seus companys al parlament', prova de 'la incapacitat del PSC de tenir una veu diferent de la del PSOE'. Per això no va poder votar en favor de les manifestacions de Montilla recollides en la resolució de CiU, ni fou 'capaç de convèncer els socis de govern tripartit'

Ara, el portaveu dels socialistes catalans a Madrid, Dani Fernández, va retrucar que CiU havia fet tots els possibles perquè no sortís la resolució socialista. Segons ell, la federació havia fet 'tacticisme de curta volada, amb què s'ha perdut una oportunitat d'aprovar la resolució que millor responia a la voluntat del poble de Catalunya'. CiU, segons Fernández, 'no solament s'ha abstingut, sinó que ha votat de la mà del PP i ha fet campanya perquè els altres partits també hi votessin contra'.
El diputat d'ERC, Joan Tardà va lamentar que els partits no haguessin estat capaços d'aprovar l'acord del parlament a les corts espanyoles. Dels socialistes, en va dir que es feien un mal favor a ells mateixos perquè corroboraven que una Espanya diferent no era possible. 'No en dubtin, Catalunya ha emprès una transició cívica i democràtica cap a la independència i el pròxim crit serà visca Catalunya lliure', va acabar dient.

Pel portaveu d'ICV, Joan Herrera, el govern espanyol no ha sabut escoltar ni el missatge de la manifestació ni el que va aprovar el Parlament de Catalunya. Segons Herrera, que tot i l'abstenció va criticar durament l'executiu de Zapatero, els socialistes no s'han adonat que la sentència del TC canvia els fonaments de la relació entre Catalunya i Espanya, i els va recordar: 'No n'hi ha prou amb declaracions ni resolucions transparents; calen compromisos concrets.'

Montilla es reuneix amb Rodríguez Zapatero

Finalment avui al matí es fa la reunió que el president José Montilla i el president espanyol Rodríguez Zapatero van acordar quan s'hagué fet pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut. Montilla i Zapatero es veuran per primera vegada després de la manifestació del 10-J. El govern català, per boca del vice-president Carod-Rovira, va expressar ahir el seu escepticisme sobre aquesta reunió, en plena tensió entre Catalunya i Espanya per la sentència contra l'estatut que el govern espanyol no considera un greuge.

Font: VILAWEB

British MPs for Catalan Independence

High Noon in Big Ben at the UK Houses of Parliament. Below: Massive street protests and massive independent votes for independence.

Nine members of Parliament in London have tabled an Early Day Motion in support of a referendum of independence for Catalonia. The occupation of Catalonia in 1714 by French and Spanish absolutists was made possible by the betrayal of the English Parliament, at the time, of their allies in Catalonia in return for the right to sell slaves in the Spanish Empire among other baubles (Search How England betrayed the Catalans): “That this House notes that more than one million people attended the 10 July 2010 protest in Barcelona in favour of proper powers for Catalonia; welcomes the continuing debate over the constitution of Catalonia; believes Catalonia to be a nation; recognises that independently organised votes on independence have shown a majority in favour; expresses concern that the democratic will of the people of Catalonia as shown in the 2006 referendum on the Statute of Autonomy should be over-ruled by the judiciary of Madrid in its ruling of June 2010; expresses further concern that future constitutional developments in Catalonia which take place with the support of the government and people of Catalonia may face judicial review by organisations which are not neutral or independent in this matter; and calls for the 2006 statute to be carried out in the form which was supported at the ballot box and that the residents of Catalonia should be allowed the right to determine democratically their own future.” Signed by Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, MPs.

(Catalan Statute of Autonomy, Early Day Motion, Parliament UK, 14 July 2010)

Convocatòria sessió ordinària del Ple Municipal, dia 22 de juliol de 2010

Spagna campione del mondo… grazie alla Catalogna!

La Spagna è campione del mondo di calcio. Per la prima volta nella propria storia, le furie rosse vincono la massima competizione calcistica planetaria e bissano il successo agli Europei di due anni fa. Ma la vittoria è davvero spagnola? Ben cinque undicesimi degli uomini titolari di Del Bosque sono catalani, giocatori della Selecció. Puyol (nella foto), Busquets, Piqué, Capdevila, Xavi sono titolari inamovibili nelle furie rosse, ma anche nella nazionale del Principat. Sei undicesimi se consideriamo anche Raül Albiol che, come valenciano, rientra nei Paesi Catalani e, perciò, nella Selecció. 
 

In panchina, ma non meno importanti, troviamo il portiere dell’Fc Barcelona Valdés e, soprattutto, Cesc Fàbregas.

Una squadra catalana al servizio della federazione spagnola. Una nazione catalana al servizio di uno Stato oppressivo come quello spagnolo. Sabato quasi due milioni di catalani sono scesi in piazza a difesa dello Statuto della Generalitat, bocciato fascisticamente dal governo iberico perché considerava nazione il popolo catalano e la llengua catalana prima lingua e il castigliano seconda, e chiedendo a gran voce l’indipendenza di questa terra oppressa da quasi tre secoli. Nessuno scontro, nessun ferito, nessun coro offensivo contro la Spagna, ma grida per la libertà di Catalunya. Nessuna bandiera spagnola bruciata.

Ieri notte, invece, 75mila tra spagnoli, turisti e catalani si sono ritrovati nelle varie piazze di Barcellona, chi a tifare per la Spagna, chi a ‘gufare’ contro le furie rosse. In 20mila hanno festeggiato la vittoria iberica, devastando il centro di Barcellona e procurando 74 feriti, di cui 22 in condizioni serie. 21 persone sono state arrestate. Bandiere catalane bruciate al grido ‘Puta Cataluña’. Questa è la grande differenza di civiltà tra i catalani e gli oppressori spagnoli.

Ma tornando al calcio, la scena più bella, a parte il bacio di Casillas alla fidanzata giornalista, è quella di Puyol con la senyera, la bandiera catalana, che canta Catalunya, Catalunya! mentre gli altri cantano per la Spagna e Xavi che segue il suo (nostro) capitano nel giro d’onore con la Coppa del Mondo abbracciata dalla senyera. La Spagna ha vinto grazie alla Catalogna. Quella di ieri è l’ennesima dimostrazione che senza la Catalogna la Spagna non sarebbe nulla. Nello sport, come nell’industria, nell’economia, in tutto. Senza Catalogna, la Spagna sarebbe un Paese in via di sviluppo.

Ma calcisticamente parlando, il ct della Selecció Johan Cruyff si starà già fregando le mani: tra le proprie dita ha un tesoro inequivocabile. E nel frattempo sul sito http://www.seleccions.cat/ è possibile partecipare alla petizione per richiedere alla Fifa di far partecipare la Catalogna alle qualificazioni mondiali in vista di Brasile 2014. Nosaltres som una nació, nosaltres decidim!

 Font: ILTOSCANO

Anem cara el cap de setmana, i val la pena llegir com la premsa europea va millor armada, més forta i té el cap millor moblat que la peninsular. (nota de l'autor del blog)

Un fracàs de cimera

Joan Puigcercós (ERC) , Artur Mas (CiU), el president José Montilla, Miquel Iceta (PSC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) en la reunió d'ahir al Palau de la Generalitat. Foto: JUANMA RAMOS.

La cimera d'ahir dels partits catalans per intentar donar una resposta al Tribunal Constitucional (TC) va ser un rotund fracàs. No es va arribar a cap acord i la complicada unitat penja d'un fil a l'espera del que pugui passar en el ple monogràfic sobre l'Estatut que es farà avui al Parlament. Tripartit i CiU s'acusen de tacticisme electoral i d'entorpir un possible acord, que sembla poc probable que es pugui traslladar a Madrid.

La reunió, que va presidir José Montilla, va durar poc més d'una hora després que el líder de CiU, Artur Mas, l'abandonés. El president de la federació va argumentar que marxava per deixar sol el tripartit perquè pactessin una resolució conjunta i es va comprometre a donar-hi suport, sense posar cap condició a canvi. Mas, com ja havia anunciat, no va presentar cap text i es va limitar a defensar que estaria bé que en la resolució aparegués l'“esperit” de la marxa del 10-J. Fonts del tripartit van assegurar, però, que Mas no es va estar de recriminar l'atac que, segons ell, rep CiU en la comissió del cas del Palau.

El PSC, ERC i ICV, quan van veure que el líder de la federació donava un cop de porta, també van tancar la cimera, perquè consideren que la resolució s'ha de redactar entre les quatre formacions i no només les del govern. El tripartit manté que l'actitud de CiU és tramposa perquè no es vol mullar en res, mentre que la federació reitera que ofereix un xec en blanc per tal que no hi hagi picabaralles, com la de la setmana passada amb la capçalera de la manifestació. Sigui per una cosa o per l'altra, la cimera es va tancar sense cap pacte.

Cada grup, excepte CiU, va arribar amb la seva proposta, però no van arribar ni a posar-les sobre la taula en veure que Mas se n'anava. L'entesa dins del tripartit també es preveu molt difícil, sobretot perquè ERC aposta per fer un pas endavant cap al sobiranisme. El PSC, per contra, sosté que la iniciativa ha d'incloure el rebuig a la sentència, el compromís al desenvolupament de l'Estatut, la reivindicació de l'esperit de la Constitució i la defensa dels elements del catalanisme com la llengua, la cultura, els drets històrics i un finançament just. Les demandes d'ICV són semblants i mantenen que s'ha de posar molt d'èmfasi en la manifestació.

Les negociacions continuaran avui en el ple al Parlament, però alguns partits es mostren pessimistes. Es pot donar la circumstància, si no hi ha unitat, que cada grup presenti la seva resolució i, a última hora, les transaccionin per incorporar elements conjunts o per fer votacions punt per punt, una fórmula que aniria bé a tothom.

A les dues del migdia també s'acaba el termini per presentar propostes al debat del Congrés. És complicat que es pugui entrar un text consensuat sobre l'Estatut. Montilla, fins i tot, s'oposa a traslladar el possible acord a Madrid. Si no n'hi ha, CiU, ERC i ICV presentaran les seves iniciatives.

Un 53% dels catalans, per la independència

Un 53% dels catalans desitjarien que Catalunya tingués més autogovern o que fos un estat independent. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen del baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de gener a març que es va fer públic ahir. En aquest mateix sentit, un 30,8% creu que els territoris han contribuït a fer créixer el sentiment independentista. Un 38,5 % dels enquestats qualifiquen la situació política de dolenta, i un 29,2%, de molt dolenta.

Font: ELPUNT

L'error d'un regidor d'ABG permet al govern aprovar el pressupost

El vot equivocat de Lluís Suñé va impedir que es bloquegés el debat dels comptes

L'oposició va abandonar el ple perquè no es va repetir la votació

L'Ajuntament de Torredembarra va aprovar ahir el pressupost municipal per a aquest any de manera atípica. A banda de fer el tràmit amb un retard considerable, el vistiplau del ple a la proposta del govern (que està en minoria) va ser possible gràcies a un error a l'hora de votar d'un regidor de l'oposició, el portaveu d'ABG, Lluís Suñé. La resta d'edils de l'oposició, que van demanar que es repetís la votació en què s'havia produït l'equivocació, van abandonar el ple en protesta i van acusar l'alcalde, Daniel Masagué, d'haver fet un “atemptat greu a la democràcia”.

Els regidors de l'oposició (PSC, ERC, ABG i la no adscrita Laura Pradeda) havien previst bloquejar el debat del pressupost impedint que es ratifiqués la urgència amb què havia estat convocat el ple corresponent. Això hauria impedit que el punt s'arribés a votar. De fet, l'absència d'una regidora d'ABG impedia rebutjar aritmèticament el pressupost si aquest s'arribava a votar, ja que el vot de qualitat de l'alcalde l'hauria fet prosperar, un mecanisme que no es pot fer servir a l'hora d'aprovar la urgència, que sí que requereix majoria absoluta.

Negociació ‘in extremis'

En vista de la possibilitat d'aquest bloqueig, Massagué va pressionar tant Suñé com altres edils perquè canviessin el seu vot minuts abans del ple, que va començar amb mitja hora de retard com a conseqüència d'aquests contactes. Tot i que Suñé va anunciar poc abans de començar la sessió que s'abstindria (fet que impedia que el debat se celebrés), davant la sorpresa de tots hi va acabar votant a favor per un error a l'hora d'interpretar l'enunciat del punt, segons va detallar després. Tot i la seva petició, l'alcalde va rebutjar, després d'un recés, repetir la votació. Suñé, que ja havia abandonat l'ajuntament, va ser seguit en protesta per tota l'oposició. Tan sols el portaveu del PSC, Enric Grangel, va continuar a la sala per exposar els arguments de l'oposició en contra del pressupost, tot i que va marxar abans que es votés.

Mentre que l'oposició va acusar Masagué de tenir un “estil barroer de governar” i li van recordar que sí que s'han repetit votacions a altres òrgans de l'Ajuntament, l'alcalde va recriminar als grups el seu intent de bloquejar el debat. “Sembla que estiguin disgustats perquè hem aconseguit tancar el 2009 en positiu tot i el context de crisi”, va recordar, a més de criticar que l'oposició no hagués presentat propostes alternatives durant els mesos en què s'ha treballat en el nou pressupost.

Masagué, que va ser acusat de “mal alcalde” pel retard en l'aprovació dels comptes, va defensar que s'havia produït pel canvi d'interventor al consistori. A més, va defensar que la pròrroga del pressupost de l'any anterior ajuda a “estalviar”.

LA XIFRA: 25,6 milions és el pressupost de l'Ajuntament per a aquest any, un 3,3% més alt que el del 2009. 10,4% és l'augment de la partida de personal, molt criticada per l'oposició, que s'adapta a l'augment d'alguns serveis.

Números de “continuïtat”

El govern (CiU, L'Agrupació, PP i GIT) va assegurar que el pressupost són uns comptes de “continuïtat”. La principal inversió serà la construcció d'una nova piscina coberta.

Es manté la previsió d'ingressos per impostos de la construcció respecte del 2009, tot i que llavors la recaptació va ser negativa. L'oposició va criticar que la xifra prevista superi els 600.000 euros, quan fins ara sols s'han recaptat 60.000 euros.

L'oposició havia reclamat reduir la partida de personal, que augmenta gairebé un milió i se situa en 9,2 milions. El PP, des del govern, va demanar ahir que això es plantegi de cara al 2011. L'executiu ja ha hagut de renunciar a ampliar la plantilla policial.

Es preveu contractar un nou crèdit per a inversions de 4 milions. El portaveu del PSC va assegurar que l'informe d'intervenció adverteix que els comptes no estan equilibrats i que superen la ràtio legal d'endeutament.

Font: ELPUNT

(La fotografia és de l'autor del blog.)

Primera mostra d’unitat: els partits acorden tombar la IP pel referèndum

"Unitat". És la paraula que més ha pronunciat la classe política després que un milió i mig de catalans reclamessin el dret a decidir el 10-J. I, davant els descreguts, els partits s’han posat d’acord. No per buscar respostes contundents davant l’agressió del TC, sinó per vetar, precisament, el que exigien els catalans aquest dissabte. En una decisió insòlita, la Mesa del Parlament ha tombat la Iniciativa Popular (IP) per fer un referèndum nacional sobre la independència que havia aprovat el passat 8 de juny. Aleshores, CiU, ERC i ICV van votar a favor de l’admissió de la IP, mentre que PP i PSC hi van votar en contra i van demanar un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que avalués si la Iniciativa s’ajustava a l’Estatut. L’òrgan va dictaminar el passat 8 de juliol que la IP era "contraria als articles 29.6 i 122 de l'Estatut", tot i que el seu dictamen no suposava cap entrebanc perquè no era vinculant.

La decisió, però, ha servit d’excusa perquè convergents i ecosocialistes hagin reconsiderat la seva opinió, tombant així la IP, que estava a punt d’entrar en la fase de recollida de signatures. Ernest Benach, representant d’Esquerra de la Mesa, ha estat l’únic que hi ha votat a favor. S’estronca d’aquesta absurda manera una iniciativa presentada el passat 25 de maig pel jurista Alfons López Tena i els membres de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència Elisenda Laborda i Robert Brillas. No pas perquè el govern espanyol s’hi hagi negat, no pas perquè el TC s’hi hagi oposat, sinó per la pròpia autocensura d’alguns partits catalans.

Cal recordar que el president de CiU, Artur Mas, tot i mostrar-se, com a mínim, poc il·lusionat amb la IP, va afirmar que no frenarien la Iniciativa: “el que no farem és anar en contra els nostres estatuts fundacionals”, va explicar Mas. La votació d’avui és la constatació que CiU no farà cap pas endavant després del clam independentista del 10-J, sinó que, contra pronòstic, n’està fent enrere. La federació està desitjant que arribi ja el dia de les eleccions per tornar a la Generalitat i no vol prendre cap decisió valenta que pugui fer trontollar el seu avantatge.

El canvi d’ICV és també digne d’anàlisi. Que un partit que s’omple la boca de participació ciutadana voti contra una consulta al poble no deixa de ser sorprenent.


La ILP, fora per unanimitat

I si a la IP ERC s’ha quedat sola votant a favor de la seva admissió, a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que havien presentat López Tena i Uriel Bertran el passat 5 de juliol com a Pla B hi ha hagut unanimitat. Tots els representants polítics han votat en contra de la Iniciativa a favor d'una proposició de llei de convocatòria de consulta popular no referendària per copsar l'opinió sobre la independència de Catalunya. Els seus promotors havien presentat aquesta iniciativa per intentar esquivar els moviments del govern espanyol contra la Llei de consultes, a través de la qual s’havia presentat la IP.

Segons un informe dels serveis jurídics del Parlament, la ILP queda fora de l’“abast competencial” de la Generalitat i considera que el contingut és substancialment equivalent a altres ILP que la mesa tampoc ha admès a tràmit.

Davant l’espectacle, Alfons López Tena i Uriel Bertran han anunciat que abandonen els consells nacionals dels seus respectius partits, CiU i ERC, tot i que continuaran sent-ne militants.

Font: tribuna.cat

NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOC: Vergonya sento de pertànyer a Iniciativa per Catalunya. No ostento cap càrrec de partit, però si tingues aquesta responsabilitat, dimitiria del càrrec.

La gran marxa independentista de dissabte somou la política catalana

Els partits, convençuts que representa un abans i un després de la relació amb Espanya

Els ecos de la gran manifestació de dissabte se sentiran avui en les reunions que cada dilluns fan les direccions dels partits. La majoria de les forces polítiques creuen que una manifestació independentista tan gran representarà un canvi de les relacions amb l'estat. Però el govern espanyol va dir ahir que no canviava res.

Els polítics han admès que la marxa grandiosa, d’una participació impressionant, amb crits continuats d'independència, marquen un abans i un després del país. Pel president de CiU, Artur Mas, 'l'esforç fet durant trenta anys per a mirar d'encaixar dins un marc constitucional ha arribat a la fi... Ara cal treballar clarament pel dret de Catalunya de decidir el seu futur.'

Per Esquerra, en paraules del seu secretari general, Joan Ridao, és l'hora d'una 'transició pacífica i democràtica cap a la independència'. I pel vice-president del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, d'Esquerra, la necessitat d'un estat propi és 'de sentit comú' i, per tant, demana un pacte nacional de tots els partits.

Per Iniciativa, cal un front comú de tots els diputats catalans en les votacions al congrés espanyol, una petició que han fet seva ERC i CiU, que han posat els diputats del PSC a Madrid en el punt de mira, perquè no tenen 'les mans lliures'.

Ara, el PSC, tot i reconèixer el valor de la manifestació, s'ha limitat a insistir en la necessitat de refer el pacte polític amb l'estat espanyol. El conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha dit en nom del govern català que l'executiu espanyol havia de donar una resposta 'clara i contundent' a la manifestació i refer 'els ponts trencats per la sentència'.

El govern espanyol menysté la manifestació

El govern espanyol ha menystingut la manifestació i les declaracions dels partits catalans. Tot i respectar una manifestació 'important i nombrosa', no creu que sigui un punt d'inflexió en les relacions entre Catalunya i l'estat.

Segons fonts de la Moncloa, esmentades per algunes agències de notícies, és la publicació, vint-i-quatre hores abans de la manifestació, de la sentència del TC, que no 's'ha llegit amb prou calma', i el clima pre-electoral de Catalunya que han inflamat la marxa. El PSOE, doncs, s'ha estimat més d'aprofitar la manifestació per culpar el PP de la sentència; i el PP ha replicat acusant Zapatero de 'frivolitat per la situació'.

Font: VILAWEB
El video el vaig gravar jo mateix.

Un centenar de persones es manifesten a Madrid convocats per UPyD a favor de la sentència de l'Estatut

Contramanifestació a Madrid per la marxa a Catalunya contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Més d'un centenar de persones s'han concentrat davant del Tribunal Constitucional en favor de la decisió de l'alt tribunal convocades per UPyD. La líder del partit, Rosa Díez, ha acusat el president de la Generalitat, José Montilla, de provocar amb la seva actitud un desacatament a la democràcia i a la Constitució.

Rosa Díez ha llegit un manifest en què s'assegura que la marxa de Barcelona ataca la Constitució. A més, ha exigit a la Generalitat de Catalunya que acati la sentència del Tribunal Constitucional i al govern espanyol que faci complir la sentència i promogui la derogació de totes les lleis que s'han aprovat arran del desenvolupament d'aquells articles de l'Estatut declarats inconstitucionals.

Díez ha insistit que resulta "intolerable" que els propis governants elegits per defensar l'ordre constitucional siguin "qui més interès posen a convertir-lo en uns casos sense sentit". La líder d'UPyD assegura que el que ha passat ara a Catalunya és "més greu" que el "famós Pla Ibarretxe" que va ser parat pel Congrés dels Diputats, mentre que ara la manifestació contra la sentència del TC sobre l'Estatut la convoca, segons ella, el president d'una comunitat autònoma que forma part del partit que governa Espanya.

Font: VILAWEB

Espot "Somniem"

El director Lluís Danés han el·laborat l'espot "Somniem" inspirat en la cançó de Lluís Llach com a campanya de sensibilització cap a la població catalana. Hi apareixen: Enric Massip, Nando Jubany, Xavier Grasset, Marc Parrot, Jordi Porta, Juste de Nin, Magda Oranich, Xavier Torres, Albert Om, Toni Albà, Màrius Serra, Josep M. Alvarez, Clara Segura, Lluís Soler, Mercè Pons, Gerard Quintana, Pere Tàpias, Jaume Mateu (Tortell Poltrona), Bella Agossou, Saoka Kingolo, Lluís Llach, Cesck Freixas, Joan Rigol, Lloll Bertran, Joan Carles Gallego, Lluis Marco, Montserrat Carulla, Eduard Estivill, Jordi Basté, Jordi Pujol, Heribert Barrera, J. Maria Portavella (Chanclettes), Justo Molinero, Muriel Casals, Titot, Toni Soler, Ventura Pons.

Des d'Òmnium, agraïm sincerament la col·laboració de Lluís Danés i del seu equip així com de tots els que han donat la cara per poder fer-lo.

Apunteu-vos al BUS de la manifestació

Carta a los amigos y amigas de España

Estimadas amigas, estimados amigos,

Quisiera haceros partícipes de un sentimiento, aunque estoy seguro que ya estáis al corriente: en Catalunya estamos tristes, profundamente decepcionados y, claro, también indignados.

Sé que sois muchas y muchos los que nos queréis a los catalanes, que os gusta venir a Catalunya, que os sentís bien tratados aquí y que, incluso, os gusta que hablemos en catalán aunque no siempre nos entendáis. Sé que sois muchas y muchos quienes respetáis nuestro sentimiento nacional, aunque no lo compartáis.

A todos vosotros quiero deciros que la sentencia del Tribunal Constitucional supone un punto de inflexión sin precedentes y determinará un antes y un después de nuestra relación con el conjunto del Estado español. Es triste y nunca debería haber ocurrido. El Estatut fue elaborado y votado en el Parlament de Catalunya, después retocado en el Congreso de los Diputados (algo que nos dolió profundamente en Catalunya), y finalmente fue ratificado mayoritariamente en referéndum, incluso si para muchos suponía un mal menor.

El texto de 2005 definía Catalunya como una nación, el de ahora la define como una nacionalidad, por mucho que el preámbulo diga que el Parlament de Catalunya la define mayoritariamente como una nación. Pero es que ni siquiera esa fórmula, vaga, ambigua, inconcreta, parece gustar a la mayoría de los magistrados del Tribunal Constitucional. Un Tribunal, cabe recordar, que es más un ente político que jurídico. Un Tribunal que, os recuerdo también, ha quedado totalmente desacreditado por haber sucumbido a la encerrona que le tendió el PP más rancio e irresponsable que hayamos conocido nunca. Un Tribunal que ha sido incapaz de dictaminar sobre el Estatut durante cuatro años y tras cinco intentos. pero es que, además, de los doce magistrados iniciales sólo quedan diez: uno murió, y otro fue recusado por el propio PP, con el argumento de que había colaborado con el gobierno catalán. Otros cuatro tienen el mandato caducado y a tres más les caduca en noviembre.

Ahora el PP pide prudencia y moderación. Precisamente la que nunca han tenido. Como siempre, lanzan la piedra y esconden la mano.  Pero también hemos quedado muy decepcionados con el PSOE, un PSOE que ha preferido competir con el PP alimentando el sentimiento anticatalán en lugar de alimentar y promover los beneficios de construir un estado verdaderamente plurinacional.

El problema es que es ya la tercera vez que un Estatut aprobado por el pueblo de Catalunya es recortado en Madrid no respetando así la voluntad de la gente: la primera fue en 1931 (el de Núria), la segunda el del 79 y el actual ha sufrido, además, un triple recorte (el que pactan CiU y Zapatero en Madrid, el del Congreso, y ahora el que se deriva de la sentencia del TC). Qué duda cabe que todo ello pesa, y mucho.

Personalmente hace ya algún tiempo que me di de baja del barco federalista español. La sentencia del TC, pero sobre todo la actitud de los principales partidos españoles en todo este proceso me ratifican en esta decisión.

No tengo nada contra España como tal, y mucho menos contra los y las españolas que así se sientan. Faltaría más. Pero tampoco quiero tener que justificarme cada vez que me presento como catalán, o hablo en catalán, o reclamo poder hablar en catalán en el Parlamento Europeo, o...

Echo en falta amigas y amigos en el resto de España que hablen en clave de pluralidad federalista, que defiendan la unidad en la diversidad, también en España. Y ante esa ausencia algunos hemos decidido apostar por otros federalismos. En mi caso el que me lleva a defender una Europa federal donde el ente a federar sea Catalunya como tal, y no necesariamente formando parte de un Estado español que ni la quiere como ésta se siente (una nación), ni la respeta (en tanto en cuanto no respete a la voluntad expresada mayoritariamente por su Parlament y por su ciudadanía en referéndum), ni la representa (lo veo continuamente en Bruselas, donde, oportunamente, se olvidan algunas cuestiones fundamentales que tienen que ver con este modelo de Estado supuestamente descentralizado que dice ser España).

Por todo ello, amigas y amigos de España, quiero que sepáis que la situación hoy en Catalunya es de tal desazón que nos obliga a muchas y a muchos a reconducir las bases de un diálogo que, aunque debe mantenerse abierto, cómo no, será en base a una nuevas reglas del juego.

Es más, si hoy hubiera un referéndum sobre la independencia de Catalunya yo votaría sí, como ya hice durante las consultas simbólicas de hace unos meses.

Son muchas las concesiones pragmáticas que en pro de la convivencia se han hecho desde Catalunya, y por ello mismo nos duele tanto este silencio de quienes antaño se decían amigas y amigos de Catalunya.

A estas alturas ya no os pedimos que compartáis nuestro sentimiento, ni siquiera que lo comprendáis, ya sólo os pedimos que lo respetéis, y que seáis conscientes de que esta sentencia, pero sobre todo el proceso que nos ha conducido hasta ella, supone un antes y un después de la relación Catalunya-España.

Desconozco donde puede llevarnos todo ello, pero es evidente que hemos superado hace tiempo el punto de no retorno, y es evidente también que ello supone una clara crisis de Estado.

De momento nos hemos convocado el próximo día 10 de julio a una manifestación unitaria que aspiramos sea masiva. Nos agradaría mucho que, ésta vez, os uniérais a nosotras y nosotros. Os esperamos.


Afectuosamente,

Raül Romeva i Rueda

Un amigo que os quiere y os respeta, a pesar de todo, pero que os pide que entendáis que las cosas han cambiado, y mucho.

Font: bloc de l'autor

Foto: Seu del Tribunal Constitucional. Font: EFE.