Dissabte, 17 de gener. CONCENTRACIÓ A TORREDEMBARRA, a les 6 de la tarda: Encesa d’espelmes a la Plaça del Castell, tot seguit, a 1/4 de 7 de la tarda a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Conferència: Orígen i situació actual del conflicte palestí, a càrrec de Mayoub Saleh.
Convoca: Plataforma Baix Gaià - Pau a Palestina.
3 comentaris:
Ja fa divuit o dinou dies de la ofensiva militar d’Israel a la Franja de Gaza, i mentre Hamas resisteix amb dificultat l’assalt del Tsahal, aquí a casa nostra estem vivint un allau de despropòsits que se’m fa molt difícil d’acceptar.
La racionalitat d’un debat apassionat es perd en el fanatisme d’alguns plantejaments, que han adquirit en els darrers dies formes d’una violència feixista alarmant. El debat israelo-palestí té tots els elements dels grans conflictes i dels grans debats, però no sembla que aquesta Catalunya estigui preparada per segons quins temes.
Més enllà del que això suposa – avui ho deixava clar Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia –, l’actitud d’alguns col•lectius que creuen haver nascut per tenir raó és miserable. Llegint el diari aquest matí me’n assabento que la Pilar Rahola ha estat amenaçada i, investigant una mica, que no és la única: Viçenc Villatoro i Joan Culla també. Amb esgarrifança observo la fotografia de la manifestació de l’altre dia, un espectacle injustificable: un noi encaputxat alçant una pistola (tan és si és de veritat o de mentida) al costat d’un noi que fa el mateix amb el Corà.
Diuen que repartien papers amb el nom de la Pilar Rahola i la seva imatge, i que hi havia pancartes en un to que va fer saltar la Pilar al programa d’Els Matins de TV3.
Igualment lamentable fou la presència del conseller Joan Saura i de destacats membres dels partits catalans, en una manifestació així. Jo entenc que hi hagi gent que vulgui mostrar el seu desacord amb Israel i també que ho faci amb convenciment i amb passió. Però la política demana dels seus representants posicions que estiguin per damunt de l’apassionament d’alguns grups de l’esquerra i del món islàmic de Catalunya. A mi m’agradaria saber què estaven fent, exactament, allà, a la manifestació, en Joan Ridao, en Tardà, l’Herrera, i el mateix Saura. Ens han demostrat un cop més que no tenen mentalitat de govern. Tenen tot el dret d’estar en contra de l’ofensiva militar israeliana, però no tenen dret a despreciar el Govern d’Israel.
La política internacional requereix d’una vehiculació intel•ligent de les posicions dels representants polítics, i m’és igual que de moment no tinguem diplomàcia oficial.
El ridícul no fa distincions.
Tots ells han demostrat un desconeixement del conflicte d’Orient Mitjà inacceptable.
Com els membres del PSOE que van anar a la manifestació de Madrid. Així va la diplomàcia espanyola. El conflicte entre Israel i Palestina és prou complex com per no substituir el matís per fotografies simplistes. Una manifestació contra Israel no és una manifestació per la pau.
A l’Orient Mitjà, la democràcia i la llibertat tenen un sol patrimoni: Israel. La resta, tal i com l’exposen, és literatura infantil. No els he vist mai sortir al carrer contra Hezbollah, contra l’Iran i el règim de l’Aiatol•la Khomeini, contra el règim de Bashar el Assad, contra Hamas, contra el terrorisme islàmic. Sí els he vist, en canvi, convidant Leila Khaled a Barcelona en nom del Consell de la Joventut de Barcelona. Sí els he vist, en canvi, justificar el terrorisme parlant d’assentaments israelians i comparant la democràcia israeliana a la Sudàfrica del apartheid. Sí els he vist, en canvi, demanar la supressió dels acords amb Israel en nom de l’aïllament internacional.
Què esteu justificant? A què esteu intentant donar sentit? L’actitud feixista de les amenaces i els atacs a sinagogues, no la volem aquí. Hem lluitat molt per construir una societat oberta i plural. No vam fer la Il•lustració per atacar sinagogues, sinó per acceptar mesquites. Aquells que no només són comprensius amb el terrorisme islàmic, sinó que no poden acceptar el pensament diferent d’articulistes i opinadors, ni aquells que professen religions diferents, que marxin de Catalunya.
En aquest país no justifiquem el terrorisme. En aquest país no volem veure Leila Khaled. En aquest país no alcem el Corà. En aquest país no fem apologia de les pistoles. En aquest país hem vist el feixisme durant massa temps. S’ha acabat entendre segons què.
Joshef
Jo entenc els teus arguments, però aquí no suportem les guerres, cap guerra. Si fos una guerra de Palestina conta Israel també la condemnariem. Cal aturar la guerra. Volem la pau a Palestina, i per descomptat també a la resta del món. Sense cap subterfugi.
Salut!
BON COMENTARI, SISCU.....
Publica un comentari a l'entrada