Em deixeu dir alguna cosa...

Si us héu fixat bé, encara no he dit gran cosa sobre aquests afers dels Guàrdia Civils. També veureu que quan signo ho faig sempre amb el meu nom, no signo com "anònim" enlloc. Vull dir que no m'he d'amagar de res, i el que calgui ho afrontaré de cara. Això sí quan veig una injustícia m'hi poso al davant. Heu vist que he donat la paraula als joves, i he posat a l'abast, les imatges que m'arribàven. Però no perdeu de vista que sóc un polític, i ara donaré el meu punt de vista, fruit d'una meditada reflexió. Reflexió evidentment compartida, pels meus companys de partit, i també altres pares que ens trobem en aquest atzucac. D'entrada cal veure dos fets diferents que han coincidit en el temps. Un l'actitud inexplicable i reiterativa de l'agent en qüestió. Aquesta respón a una actitud malaltissa d'aquest personatge que s'entesta a buscar droga en un mateix lloc dia si i altra també. Estic d'acord amb tothom, que se'n vagi. Què vol?, què pretén?. Si tant prim mirem, no diria cap tonteria, dient que el millor conductor del món pot cometre una infracció. Doncs potser si, que potser arribi a ser possible que algún dia aquest agent acabi trobant un porret a algú que peta la xerrada davant d'un bar, especialment si l'agent hi va cinc-centes vegades a l'any. Que no té feina aquest senyor? Aquest és un dels temes. I no el poso en castellà perque no cal, Vostès ja el saben llegir bé o malament, però el saben llegir. Fixeu-vos que per tractar de solucionar aquest tema hem hagut de demanar reunir de Junta de Seguretat Local. Jo per ara recomano aturar la mani de divendres, no suspendre-la és respondre a la provocació, i fer el joc a l'agent. Nosaltres tenim uns altres mètodes, unes altres eïnes, i un altre tarannà. Punt.
Avui hem tingunt un altre cas relacionat aquesta vegada amb la Policia Local, i les multes derivades de penjar publicitat no autoritzada. Us asseguro que aquest cas és totalment diferent. Encara que no ho sembli. Parteix d'una Ordenança municipal que obliga a demanar autorització per a penjar qualsevol mena d'anunci a les pareds dels carrers. L'Ajuntament, sembla, que ha augmentat el nivell de compliment d'aquiesta norma d'obligat compliment. Si fins ara féien la vista grossa, des d'ara s'hi estàn escarrassant més. Hem vist multes que s'han ficat a tota mena d'empreses i persones, per una diversitat de fulls penjats sense la corresponent autorització. En aquest cas, volem creure, que hem estat víctimes del síndrome del conductor multat diverses vegades, una mateixa tarda per no portar el cinturó de seguretat posat, per diferents agents. No hi ha persecució, sinò reiteració en l'incompliment d'una norma. Per a aquest segón cas, recomano que si voleu penjar cartells, en demaneu la corresponent autorització. I si voleu a continuació demanem un exemplar de l'esmentada ordenança municipal, i ens la llegim bé, segur que està mal redactada, si ho està proposarem modificar-la. Punt.
Reflexionem tots ara sobre la proposta de manifestació de divendres, després d'analitzar de més aprop la temàtca a tractar. No voldria haver-me de dedicar la propera setmana tal com dèia un company, a haver de resoldre els problemes que potser tindrem divendres, anant als jutjats o als hospitals. El primer cas potser es resoldrà amb la reunió de la Junta de Seguretat local, que com sabeu, no es reuneix perque sí. El segón cas ja el dono per resolt ara. Domem temps al temps. Però penseu que sóu lliures de decidir el què volgueu, i si finalment manteniu la convocatòria de manifestació, ens veure'm obligats a estar-hi, al davant si cal. La meva proposta ja us la he donat, i en demano respecte. De la mateixa manera que respectaré, respectarem vull dir, la vostra.
Potser tenim formes diferents d'enfocar les coses, potser només ho sembla. Avui hi pensava quan parlava d'aquests temes amb el meu fill. Jo a la seva edat créia que la democràcia i la independència vindrien juntes, avui sé que són coses distintes. Però jo no em veig amb autoritat per tréure-li cap ilusió del cap al méu fill. Només voldria que ell entengués un centésima part del meu pensament, per donàr-se'n compte que jo mateix encara crec en determinades coses que jo pensava quan tenia la seva edat. He volgut mirar amb l'enfoc dels ulls d'ell, però ha vençut el jove que avui encara porto dins meu. Jo avui sé que la democràcia és possible, espero que ell pugui dir algún dia que la independència és possible.

Setmana executiva, i encoratjadora.

Els que exercim de polítics però actuem en segona fila ens toca moltes vegades ballar amb la lletja. Aquesta setmana que hauriem d'estar tots pendents de resoldre els casos de la setmana passada, hem de seguir també l'agènda. Si voleu seguir les gestions que va comprometr'es el Lluís visiteu: http://lluissunye.blogspot.com/ i obtindreu la última hora sobre el que ens preocupa. Ahir vaig estar en la reunió de la Junta del Patronat Municipal de Turisme, del que sóc membre polític, i vàrem resoldre fer un pas endavant en la participació ciutadana. Aquest Patronat disposarà ben aviat d'un Consell Consultiu obert als sectors temàtics i turístics, i a la ciutadania, per a que puguin aportar les seves idees també en aquest sector. Avui toca reunió de la Junta del Patronat Municipal de Cultura, del que sóc membre electe, on tractarem d'aportar la nostra experiència, un cop més. Però abans de sopar es reunirà la Comissió Electoral de l'ABG per tal de prendre decicisions que ens facin avançar de forma important cara les properes eleccions. Demà es reunirà la Comissió de Treball de Medi Urbà del Consell Municipal de sostenibilitat, en la qual i al marge dels temes que està previst tractar, en portaré un de sobrevingut de part de l'ABG, que també serà capital per a tenir un municipi ben ordenat. El dijous només hi ha una inauguració d'una exposició a la sal Lluís Icard, i hi assistiré de públic. I divendres tenim dos actes relativament compatibles: la manifestació de l'AJBG a les 7, a la plaça de l'escorxador, a la que arribaré tard. I a les 8 del divendres 2 de març, a la Bibloteca Municipal del carrer Muralla, 16, us esperò a projecció d'un petit documental sobre la maternitat d'Elna. Aquest acte que espero poder presentar, estarà a cura de l'historiadora Assumpta Montellà, qui va descobrir l'afer per una casualitat. Us demano a totes i tots la vostra presència en aquest senzill però emotiu acte. Qui vulgui venir després a sopar a Cala Padrina amb l'autora del llibre, que m'ho digui amb pro temps de reservar (cada ú es paga el seu, que sóm d'esquerres). I després passarem a comentar la jugada a l'Auca, i amb l'agent Paco si s'hi escau.

La Guardia Civil ha protagonitzat 2 ACTES REPRESSIUS EN 4 DIES a Torredembarra

AVUI CEDEIXO LA PARAULA A UN PORTAVEU DE L'AJBG: Com sabeu la guàrdia civil va tornar a fer acte de presència ahir a la calçotada. així doncs ja tenim dos casos com dos cabassos. Aqui teniu la infomració detallada. Per cert sóc el Pau Roig de l'AJBG, i si he de ratificar aquesta informació davant d'un jutjat ho faré.

introducció: 2 ACTES REPRESSIUS EN 4 DIES, passeu això a TOTS els contactes.

Bones. El redactat que adjunto a continuació explica l'episodi de repressió policial viscut el passat dijous 22 a la nit, i el nou episodi viscut avui en només 4 dies de diferència. El text no conté cap exageració ni distorsió de la realitat: ho podeu contrastar parlant amb qualsevol persona que hi fós present. La nostra reacció serà informar a la societat torrenca de l'actuació dels cossos policials que tenim en aquest afer i CONVOCAR UNA MANIFESTACIÓ DE REBUIG EL PROPER DIVENDRES A LES 19:00H DE LA TARDA A LA PLAÇA DEL ESCORXADOR, la qual farà una rua des d'allí fins a la plaça del castell, per després dirigir-nos cap a la policia local. Demanem a les vilatanes i vilatans del poble que s'informin sobre el que està passant i vinguin a mostrar el seu rebuig a les actituds prepotents d'ambdós cossos.

Aquí teniu la explicació dels fets amb tot tipus de detalls:

"PERSECUCIÓ POLICIAL CARREGADA D'IRREGULARITATS CONTRA L'AJBG.

(1r cas) ELS FETS OCORREGUTS EL PASSAT DIJOUS 22 DE FEBRER

Bones a tots des de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià. El passat dia 22 de Febrer vam fer un comunicat fet ràpid i corrents del que ens va succeïr a quatre joves de l'AJBG aquella mateixa nit de dijous. En aquest comunicat expliquem el que succeí amb detall, que explicat en la seva globalitat sorprén per absurd, surrealista i desproporcionat.
Dos agents de la Guàrida Civil ens han parat mentres estàvem penjant cartells pel poble, a prop del pont. Abans de començar la identificació l'agent que s'ens va dirigir ens va dir que li parléssim en castellà i que ell no estava obligat a conèixer i entendre el català. Tot seguit ens van preguntar si duiem drogues, i quant els hi vam dir que no en portàvem ens van registrar. (Òbivament buscàven vincular drogues amb política). Els hi vam preguntar quina relació hi havia entre les drogues i els cartells, fet que no van saber respondre i ens van fer treure tot el que duiem a sobre. Ens digué que li parléssim en castellà: Primera falta als nostres drets per part seva. Llavors, sentint-nos agredits psicològicament li vam demanar la identificació, i aquest agent respongué que "eso es en la películas", i ens la negà, fet que demostra la impunitat en l'actuació dels cossos policials del estat. Com sabeu, això és ilegal: qualsevol agent té la obligació d'identificar-se: segona falta als nostres drets. En aquest moment l'agent, que ja tenia els nostres DNIs veié una de les pancartes de la Marina, presa política catalana (fins llavors sols havien vist els de Muntanyans) i llavors aquest agent canvià d'actitut visiblement respecte nosaltres i es ficà al seu cotxe.
Mentre succeïa això, l'agent que ens faltava se n'anà al cotxe i ens vam quedar amb l'altre esperant que ens informés. Al principi, en cap moment ens donaren cap explicació de res, i ens feren esperar una bona estona fins que a la fi, arribà la Policia Local.
Aquests últims, arribaren dos agents més, els quals han aparcaren a l'altre costat del carrer i no ens dirigiren la paraula en cap moment sense explicar-nos que estàven fent i què estava passant. Així doncs, com que no respectàven el nostre dret de saber quin agent ens estava atenent, tornàrem a demanar al agent de la Guàrdia Civil davant de la Policia Local, que si us plau que s'identifiqués, els quals mostràven absoluta indiferència cap al que estava passant. Quant ho ferem, el Policia Local que no sabíem que feia amb uns papers es va girar i ens digué de mala manera que el número de placa del agent estava a la multa. La sorpresa vingué quant vam saber que la multa rondava vora els 600 euros. No tenint-ne prou amb això i com a resposta al fet d'haver demanat que s'identifiqués, aquest agent de la Guàrdia Civil ens agafà tots els cartells: primer ens agafà tots els cartells contra Muntanyans, que en aquell moment estàvem posant i després li va fer obrir el cotxe a una militant de l'AJBG i li requisà tots els cartells per la Marina Bernadó (presa política catalana), tots els cartells del 8 Març contra el sexisme i una pancarta per la amnistia de la Marina, sense cap mena d'explicació. Més tard vàrem saber que només et poden agafar un cartell de cada tipus dels que tinguis i que si t'els incauten t'han de fer una notificació conforme te l'han agafat, i per colmo resulta que els cartells valien entre 200 i 300 euros: tercera falta als nostres drets.: això és un robatori en tota regla.
Finalment dir que ens vàrem negar a firmar la multa perquè no reflectia la realitat dels fets, doncs en la multa figurava que vam encartellar façanes, fet totalment fals, doncs estàvem encartellant un espai públic.
El motiu de la multa fou que no teniem permís per encartellar, però havent indagat una mica, sospitem que és un permís que ningú utilitza mai, tot i que existeix el procés administratiu, i per tant entenem que s'ens ha buscat el llautó per una causa política imposant-nos una multa brutalment desmesurada.
És molt important senyalar que això no és un fet puntual, doncs en la campanya que vàrem fer contra la especulació, ja ens van identificar el dia que es va fer la botifarrada per la defensa del territori, o bé les identificiacions reiterades en llocs especialment polititzats del poble i la comarca. Es tracta d'una clara mostra de tracte discriminatori i polititzat. I no és això un fet aïllat de Torredembarra, també sovint arriben notícies de l'estil arreu del Territori, i dels quals els grans mitjans de comunciació s'en fan escassament ressó. Així doncs, entenem havent-nos comunicat amb col·lectius que viuen en llocs on els mossos ja s'han desplegat, que, tot i que el tipus de repressió és diferent, la intensitat és exactament la mateixa.
Les i els joves, estàn treballant amb agents antirepresius per tal d'afrontar aquesta sanció totalment desproporcionada i el tarannà prepotent de la Guàrdia Civil, i el col·laboracionsime total de la Policia Local a unes actituds que recorden a temps passats. Per acabar, convidem a la societat torrenca i catalana a donar suport a l'Assemblea de Joves del Baix Gaià i a no deixar-se portar per les pors que el poder utilitza per reprimir aquells qui volen expressar les seves idees lliurement.

(2n cas) ELS FETS OCORREGUTS A LA CALÇOTADA EL 25 DE FEBRER

La repressió no acaba aquí. Com molts ja sabreu, el passat diumenge 25 de Febrer és va fer a l'Auca la XIII Calçotada independentista del Baix Gaià, la qual, aquest any s'anomenà "per la Terra", ja que els fons recaptats aniràn destinats a la lluit aper evitar que es construeixi al pla parcial Muntanyans II. El cas és que, havent passat el dinar, començava el concert lúdico-festiu del cantautor Miquel del Roig, amb el qual sempre disfrutem tota la colla escoltant la música, cantant i ballant. La festa s'aigualí quant saberem que a fora de l'Auca ja tornava a estar la Guàrdia Civil.
Els militants de l'AJBG sortirem quant vam saber que estàven identificant a un membre de l'assemblea. Resulta que aquest es menor d'edat i per a registrar-lo han d'avisar als seus pares, fet que aquest no sabía, però la Guàrdia Civil procedí a fer el registre de manera il·legal. Llavors començà a sortir gent del local. Primer una senyora que li demanà al agent que s'identifiqués, i llavors aquest, que no dui placa tal i com té obligació li digué a ella que s'identifiqués. Aquesta tragué el DNI i li tornà a insitir que s'identifiqués. En aquell moment ha començat una discussió en la que l'agent ha intentat provocar els asistents per a que perdéssin els papers i tenir així un motiu en contra d'ells. Llavors la reacció popular i automàtica ha estat que tota la pilota de gent que rodejava els agents ha tret el DNI per a que aquest identifiqués a qui volgués. Aquest, ha seguit provocant i discutint amb qui podia fins que ha vist que no en treuria res de seguir molestant. Llavors, el regidor Lluís Suñé ha trucat a la Policia Local, per tal de posar una denúnica al Guàrdia Civil per assetjament al casal Popular l'Auca. L'agent ha seguit negant-se a identificar-se i que si volíem la identificació que vinguéssim a la caserna que s'havia deixat la placa. Gran profesionalitat. Quant han vist que no en treurien res de buscar brega, els agents s'han disposat a marxar, però just abans, un dels agents ha amenaçat a un militant de l'AJBG dient-li "nos veremos". Un altre militant de l'AJBG li ha preguntat que a on estàven els cartells que ens incautaren, i el Guàrdia Civil, li ha dit que els tenien la Policia Local.
Val a dir, que al marge de la mala llet amb que va la Guàrdia Civil, com a mínim, aquest cop ja entenía el català, fet que se li ha retret. Deuen haver fet un curset accelerat en quatre dies des de l'últim cop que ens vam veure. Després que marxéssin, l'AJBG ha anat a buscar els cartells a la Policia Local, els quals, segueixen sense saber-ne res. El militant de l'AJBG que havia estat amenaçat, llavors, just abans que marxés l'agent li ha dit cridant que li cauría més d'una denúnica.
Des de l'AJBG ens considerem assetjats tant per part de la Guàrdia Civil com per part de la Policia Local, els quals han buscat excuses de mal pagador per a tocar-nos la fibra, i no ho estàn aconseguint: som massa intel·ligents per caure en la provocació. Des de l'AJBG ja hem fet els tràmits legals per convocar la manifestació que tindrà lloc el proper divendres:
DEMANEM A TOTA LA SOCIETAT TORRENCA QUE VINGUI A MOSTRAR EL SEU REBUIG A LA MANIFESTACIÓ QUE CONVOQUEM PER AL PROPER DIVENDRES 2 DE MARÇ A LA PLAÇA DE L'ESCORXADOR. PROU ABÚS DE PODER!!! PROU ASSETJAMENT POLICIAL A L'AJBG!!!

Per la nostra part, estem estudiant denunciar al agent, també estudiem recórrer la denúncia de 600€ i en cas que no recuperem els cartells, que, insistim, valen entre 200€ i 300€ degut a la qualitat del paper, farem el possible per investigar la incautació irregular i denunciar-ho també.

QUE S'EN VAGIN I NO TORNIN MÉS!!!
PROU REPRESSIÓ AL JOVENT QUE LLUITA!!!
Assemblea de Joves del Baix Gaià 25-02-2007"

Continua el conflicte de convivencia provocat per l'agent Paco.

Com era d'esperar l'agent que va identificar el passat 22 de febrer els 4 joves de l'AJBG ha tornat a fer acte de presència avui 25 de febrer identificant escorcollant a alguns dels assistents a la XIII Calçotada Independentista, que celebràvem avui a l'AUCA de Torredembarra. Aquesta vegada, però, els assistents, joves, canalla, pares de família i algun avi, han protestat per la pressió de caire polític de l'agent. És per això que desenes de persones s'han tret el carnet d'identitat de la butxaca per a demanar ser identificats i registrats.
Vegeu la resta de l'article a: http://alternativabaixgaia.blogspot.com/

COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE JOVES.

"QUATRE JOVES DE L'AJBG SÓN VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ POLICIAL!!!!

Bones a tots des de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià. Aquest és un missatge urgent a reenviar a tothom. La passada nit dijous dia 22, uns agents de la Guàrida Civil ens han parat mentres estàvem penjant cartells pel poble. Abans de començar la identificació l'agent que s'ens ha dirigit ens ha dit que li parléssim en castellà i que ell no estava obligat a conèixer i entendre el català. Quant se li ha demanat la identificació ha dit que "eso en la películas", i ens l'ha negada, fet que demostra la impunitat en l'actuació dels cossos policials del estat. Tot seguit ens han preguntat si duiem drogues, i quant els hi hem dit que no en portàvem ens han registrat. (Òbivament buscàven vincular drogues amb política). Tot seguit han avisat a la Policia Local per denunciar-nos per penjar cartells. La sorpresa ha vingut quant hem sabut que la multa oscil·lava els 600 euros. Multes d'aquest estil no es veuen ni per fer pintades. No tenint-ne prou amb això, quant els hem tornat a demanar si us plau el número de placa (que en cap moment ens han donat tal i com és dret legítim del ciutadà), ens han demanat que els donéssim tots els cartells. Ens han requisat tots els cartells contra Muntanyans, ens han requisat tots els cartells per la Marina Bernadó (presa política catalana), tots els cartells del 8 Març contra el sexisme i una pancarta per la amnistia de la Marina. Això no és un fet puntual, doncs en la campanya que vàrem fer contra la especulació, ja ens van identificar el dia que es va fer la botifarrada per la defensa del territori, o bé les identificiacions reiterades en llocs especialment polititzats del poble i la comarca. Les i els joves, estàn treballant amb agents antirepresius per tal d'afrontar aquesta sanció totalment desproporcionada i el tarannà prepotent de la Guàrdia Civil, i el col·laboracionsime total de la Policia Local a unes actituds que recorden a temps passats. Per acabar, convidem a la societat torrenca i catalana a donar suport a l'Assemblea de Joves del Baix Gaià i a no deixar-se portar per les pors que el poder utilitza per reprimir aquells qui volen expressar les seves idees lliurement.PROU REPRESSIÓ AL JOVENT QUE LLUITA!

La cosa ha perdut.

El Carnaval d'altres anys, i parlem de fa 30 anys va començar amb una força que semblava imparabable, i entroncava amb la tradició carnavalera dels anys 30, on el de Torredembarra destacava com un dels millors de Catalunya.
Però que li passa a la llibertat quan li posen venes als ulls, cordills a les cames, l'emboliquen amb un llençol, i li lliguen una pedra al coll...
Primer van suprimir la Guerra de la Farina, despres el Dinar del Pijama, no van continuar amb La Figa Te Fay. Suprimint l'essència del Carnaval, és a dir la seva llibertat.
Culpables?, Els qui han ostentat el poder els últims 20 o 25 anys, que ho han volgut contolar fins a l'ofec.
Potser hi han solucions?, potser. Però s'han d'eliminar TOTES les NORMES de tot TIPUS que encotillen aquesta festa. Només deixant-la liure, es REVIFARA, tota soleta. Costaria entre 2 i tres anys després de l'amnistia de cotilles.
Però jo això ja no ho veuré mai...

A Torredembarra, ara tots son mes d'esquerres que el Govern Municipal d'Esquerres.

Es nota la proximitat de les eleccions, ja que tothom esmola coses, uns armes, altres idees... Ahir mateix vaig estar fullejant El Mònic número 90 i llegint les declaracions de Ma. Dolors Toda, líder de l'Agrupació. En l'entrevista que li fan, al final simplificava i comentava que aquest govern actual en molts casos aprofitava, o estava aprofitant, projectes de governs anteriors. I posava exemples com el Poliesportiu, la Biblioteca Municipal, etc. I té tota la raó. Però és així com es fa normalment. El món municipal és un món de projectes i promeses. I tornem-hi, una altra vegada. En aquest món municipal que estem immersos, la idea no és l'important, o si, altrament potser ja tindríem una pista de patinatge sobre gel. El que és important és que el projecte estigui ben fet, que disposi dels recursos necessaris, i, especialment, que es porti a terme. Les idees que comenta no eren fruit del govern anterior, en qual ella hi va participar, que va ser curt i caòtic. Eren fruit d'anteriors governs on el pes de les idees i projectes de govern estaven més consensuats. De fet, molts d'aquests projectes ja feia moltíssims anys que s'arrossegaven. Però la impotència, ara per et ara per ut, eren constants. Si una cosa té el govern municipal d'esquerres a Torredembarra és que porta a terme els projectes, seus o no. Per cert, el projecte del Poliesportiu es va haver de refer totalment, ja que no s'ajustava a la normativa de la Generalitat. I el projecte de la Biblioteca més aviat es podria dir que es va anar fent sobre la marxa, per la quantitat de modificacions que ha sofert. El debat sembla estar ara en el tema de les zones blaves, ara en l'illa de vianants del carrer Antoni Roig, etc. És a dir la gent realment navega. És penós, de veritat. De prop o de lluny, més temps de lluny que de prop, em dedico a això de la política municipal. Ja fa més de trenta anys. I per ara, els pitjors polítics que ha tingut aquest Ajuntament són a l'oposició. Aquest govern haurà governat només escassos tres anys, però ha estat el millor govern que ha tingut mai Torredembarra en molts anys. Els darerrers vint-i-cinc anys de governs democràtics han estat presidits per la manca d'idees i projectes i per l'incapacitat de portar-los bé a la pràctica. En aquestes properes eleccions ens juguem justament això: o continuem amb un govern d'esquerres que porta a terme els projectes, o tornem a la caverna de partits de dretes. Amb l'amic Jiménez ens separen coses, com ara la diferent forma de defensar la legalitat amb temes com Munyanyans II. Però ens uneixen valors amb més força com la de liderar un govern d'esquerres municipal eficaç.

L'apagada luminica, i una imatge gratuita.

El Lluís i jo ahir al vespre aprop de les vuit del vestre ens vàrem acostar a l'Ajuntament, i li proposàrem a l'Enric, que en aquell moment hi era, d'apagar cinc minuts les llums de la Casa de la Vila. Ens va confessar que ja feia una estona que esperava que algú vingués a proposa-li-ho. Amb aquestes a menys cinc de les vuit, les tancàrem. De testimònis del fet podem actuar a més del Lluís i l'Enric, jo mateix i la Susanna que va treure el cap pel segón pis. A les vuit fou restituit el fluid visual. A casa també havien apagat els llums. Vam veure a TV3 el gràfic de la caiguda de tensió entre les 19,55 i les 20,00h. d'ahir. Illustro aquest comentàri amb el despropòsit lumínic que ens va regalar CiU, al final del seu regnat. Probablement el séu actual alcaldable hauria assistit amb la mateixa indiferència a la seva inauguració, com a una manifestació en contra, si n'hi hagués hagut alguna.