A l’entorn de la independència.

Moltes vegades hem escoltat algú parlar a l’entorn del concepte de la independència nacional amb expressions com: “demanarem la independència”, o “quan ens donin la independència”. Conceptes erronis de base. Malgrat això són a bastament emprats tant per polítics, com partits del ram. A la independència nacional, s´hi arriba per la via de la proclamació. És a dir, desprès d’una negociació o trencament, una nova nació presenta les seves credencials al concert de nacions del Món. De resultes del seu reconeixement internacional se’n desprendrà la seva legalitat.
En aquest procés hi ha un punt que marca la seva diferència, i aquest és la fixació geogràfica en clau del territori que ocupa. Quan es va proclamar la segona República Espanyola després d’unes eleccions municipals, el territori que s’estava marcant era tot l’estat espanyol. Tot el que n’hagués pogut sortir era més o menys federal, com així va ser. Per a marcar un territori diferenciat cal fer-hi un esdeveniment en exclusiva i amb caràcter vinculant. Una consulta o un referèndum podria marcar el territori, però no donaria uns portaveus vàlids. Unes eleccions, municipals o catalanes podríen donar aquest element afegit.
Sempre, és clar, que anessin acompanyades d’una majoria social i d’una voluntat insubornable de proclamar-ne la secessió del territori. L’expressió adequada doncs seria: “ens hem de donar la independència” o “hauríem de proclamar la independència”.

Esborrany d'article per al Mònic.