Arxiu del blog

dilluns, 27 de març de 2006

El carrer Major de Torredembarra és un exemple del que ens espera sobre la gestió de l’urbanisme comercial?

El carrer Major de Torredembarra forma part d’un complex entramat urbà medieval que esdevingué part de la vila closa en bastir-se la muralla de Torredembarra el 1206. El carrer Major en conjunció amb la resta de carrers del nucli antic deEl carrer Major de Torredembarra forma part d’un complex entramat urbà medieval que esdevingué part de la vila closa en bastir-se la muralla de Torredembarra el 1206. El carrer Major en conjunció amb la resta de carrers del nucli antic de Torredembarra ha mantingut el seu traçat urbà durant vuit segles, pocs canvis ha sofert aquesta venerable via durant aquest lapse de temps. Per uns dibuixos que va deixar al seu pas per Torredembarra, el chevalier de Beaulieu, constatem que d’ençà fa més de tres segles el carrer Major manté la seva sinuosa i característica figura. Quan va ser urbanitzada la plaça del Castell, ara fa uns 30 anys, va fer-se el carrer Major, i altres del nucli antic. Els veïns encara recordem el canvi que va significar el pas d’un carrer de terra a un de ferm. Les voreres estaven desmanegades i a més mancaven moltes pedres, que la constituïen en bona part del seu traçat. El pressupost de fer el carrer va resultar altíssim, ja que comportava aprofitar les pedres originaries i completar les mancances amb material lític similar. Va ser però, una obra d’humanització absolutament necessària, es va finançar per contribució especial. És a dir en bona part el varen pagar els veïns. Tal com es fa avui dia en els carrers que es van urbanitzant. Però el carrer Major, i els carrers propers van comptar amb un ajut econòmic important per part de l’Administració degut a les seves característiques històriques. Això va fer que el cost de les obres baixés a un preu de “carrer normal”. L’adveniment d’aquesta intervenció feu possible que s’hi obrissin novament establiments comercials. Els veïns n’estan molt satisfets del “seu” carrer. I sempre que ha calgut intervenir-hi, per fer-hi passar qualsevol servei el veïnat ha posat l’ai!, al cor. Parlem de tot això perquè a finals d’any passat (2005), quan varen començar les obres de canalització del gas ciutat, la gent s’ho mirava amb un cert recel. Es varen alleujar quan anaren veient que s’anaven mantenint a lloc les seves estimades pedres del seu preuat carrer. Però les obres no enllestien i en un gener etern tot eren comentaris. Però al febrer la cosa va moure’s de debò. Primer s’alçaren les pedres que separaven les coques. Tot seguit varen desaparèixer de la vista dels veïns. A continuació es va obrir un esvoranc a tot el llarg del carrer i es va omplir de ciment colorat de groc. Però el pitjor de tot va ser l’anivellament del ferm i vorera. Tot això sense un projecte descriptiu, i sense una explicació raonable. He intitulat aquest article referint-me a la gestió de l’urbanisme comercial. Ho recordo perquè molt probablement l’excusa que se’ns doni apuntarà cap aquest punt. Moltes vegades quan s’intenta fer una crítica, especialment si va adreçada a companys o amics, t’etziben allò de que vas en contra seva, i acaba sent culpa del que critica, allò que és fruit d’una precipitada i autocràtica decisió política. Molt sovint fugim de la cosa que ens espanta, i després de molts anys de verdes i madures, hem arribat a una simple conclusió, i és que no són les activitats corruptes, sinó les activitats polítiques derivades de la poca eficàcia les que més ens espanten. Mirarem d’aportar allò que cal fer quan es vol fer una actuació real d’urbanisme comercial en un carrer o en una zona més àmplia. El primer que cal fer és un estudi de la situació prèvia que ens donarà una visió de l’activitat econòmica del carrer. A continuació una enquesta per a valorar l’acceptació de la mesura entre botiguers si n’hi ha i veïns per descomptat. Tot seguit s’enceta un diàleg participatiu i amb les conclusions s’enriqueix el projecte tècnic. Desprès calen accions de tutela i promoció de la zona. El nou espai ha de comptar amb nova o renovada il·luminació, mobiliari i noves indicacions. Especialment esperada és la retirada del trànsit rodat de forma permanent, exceptuant els casos d’urgència o accés a aparcaments privats situats en la zona de vianants. L’actuació duta a terme en el carrer Major, ara que sembla que ha quedat enllestida, ens sembla inacabada. La intervenció ha eliminat tècnicament les voreres, i els vehicles han augmentat la seva velocitat mitjana en passar-hi. Seguim el mal exemple impartit al carrer Joan Güell, ells estan pitjor ja que han perdut definitivament la filera de pedres que marcava el carrer davant la Rectoria. Siguin quins siguin els gestors d’aquestes pífies, sàpiguen que hi ha una nova sensibilitat que exigeix una més gran participació ciutadana en els projectes que ens incumbeixen, i també una decent professionalitat en la seva aplicació. Francesc Mercadé Teixidó assessor tècnic en comerç interior membre de l’Alternativa Baix Gaià