bon+any+nou=2011

Això és un cop d'estat

Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa ja són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.

La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl·lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat.

Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat.

Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.

I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit.

El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

Vicent Partal
director@vilaweb.cat

HI HA 500 LLEIS QUE IMPOSEN EL CASTELLÀ ALS PAÏSOS CATALANS

El mateix dia que s'ha filtrat a El Mundo que la immersió lingüística en català a l'escola podria veure's amenaçada a causa d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol, Crònica.cat vol recordar que 500 lleis obliguen l'ús de la llengua castellana als territoris de parla catalana.

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest any tres informes complementaris que comparen el reconeixement legal que té el català a l’Estat espanyol amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d’altres països plurilingües.

La conclusió és que la legislació de l'Estat espanyol, de manera excepcional, fa un tracte discriminatori vers el català, i que la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants. Els informes, per exemple, destaquen el tracte impositiu desmesurat que aplica el Govern espanyol, amb almenys 500 lleis que imposen la llengua castellana al nostre territori.

500 disposicions impositives del castellà a casa nostra. 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol a desembre del 2009.

Aquest informe exposa 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol a desembre del 2009. Per descomptat, la majoria inclouen sancions lingüístiques. Entre aquests 500 exemples hi ha disposicions de tot tipus.

Informa: CRONICA.CAT

21 de desembre, solstici d'hivern

En aquesta jornada i degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarga; comença l'estació de l'hivern. Per aquest motiu el refrany diu: 

El sol, a l'hivern emmandrat, 
es lleva tard i s'acotxa aviat 

Arriba el Solstici d’hivern i fem festa grossa per donar la benvinguda a l'hivern, que porta el Nadal a sota el braç.

La majoria de cultures en el solstici d'hivern seguien un ritual on convidaven a la natura a entrar a casa. Ja els romans entraven palmes, els nòrdics avets, aquí tenim la tradició del boix i el grèvol i el tió de fusta que se salva de ser llenya per convertir-se en la joia dels més petits.

Bon moment per a que els més grans reflexionin sobre el futur. Enguany convida molt aquesta introspecció, la primavera ens portarà un nou cicle electoral. Destriem bé els tions que salvem.

Fàbrega plega com a president de l'Entesa de Progrés

El fins ara president de l’Entesa pel Progrés Municipal (EPM), alcalde de Sant Pere de Torelló, i delegat del govern a la Catalunya Central en funcions, Jordi Fàbrega, ha fet efectiva aquest dissabte la seva renúncia al càrrec durant la reunió mensual de la comissió permanent de la formació que s'ha celebrat a Puig‐reig (El Berguedà).

Segons un comunicat de l'organització, la decisió ja l’havia anunciada dies enrere per carta als grups municipals, coincidint amb l’aparició d’un article seu a les portes de les eleccions al Parlament en què reivindicava el paper d’ERC com a referent de l’independentisme. Arran d’això, alguns grups territorials de l’EPM ja li havien demanat la dimissió per considerar‐ho un "gest deslleial cap a la federació que l’EPM manté amb ICV".

Durant la trobada de l'EPM  s'ha agraït de manera "unànime" els 12 anys que Fàbrega ha estat al capdavant de l’EPM. Segons el comunicat oficial "el president sortint ha volgut deixar clar que cal que l’Entesa continuï i ho faci de la mà d’ICV, “que en el fons és d’on va sortir la idea i on hem tingut el suport organitzatiu i polític durant tot aquest temps”.

Pel que fa al seu futur polític, Fàbrega ha insistit que no té cap decisió presa i que obre un període de reflexió, i que continuarà com a alcalde de l’EPM a Sant Pere de Torelló.

L’EPM convocarà una assemblea extraordinària per al proper 22 de gener per escollir la nova presidència de l’organització, que en la permanent d’avui ha deixat "clara la voluntat de continuar treballant per un compromís, des de les esquerres, pel municipalisme".

Font: NacióDigital