Montilla creu que les consultes sobre la independència són una frivolitat i titlla els promotors d'irresponsables

El president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a menystenir les consultes sobre la independència que continuen estenent-se pel país. Montilla s'ha mostrat contrari a 'aventures' com les consultes que troba una 'frivolitat' i, a més, ha criticat les persones que les organitzen acusant-les de tenir 'una actitud irresponsable'. Pocs dies abans de la primera consulta a Arenys de Munt, Montilla va assegurar que només serviria per 'donar arguments a la caverna de la dreta'. Per contra, el president ha reiterat la seva aposta pel desplegament de l'Estatut i per 'articular una cultura federal'.

En una conferència al Cercle d'Economia Montilla ha explicat que el seu projecte de relacions amb l'estat espanyol passa pel desplegament de l'Estatut, sense renunciar 'als beneficis que ens aporta com a país'. Montilla s'ha mostrat contrari a 'aventures' com les consultes independentistes i ha dit que hi troba una 'actitud irresponsable i una frivolitat'. Montilla ha recordat que Catalunya ha invertit 'molt de temps i molts esforços a dotar-nos d'un nou Estatut' i 'els pactes s'han de complir' i no convertir-se en 'paper mullat'. 'Ni hem de permetre que Espanya incompleixi el contracte, ni hem de caure en la temptació de fer-ho nosaltres', ha assegurat, ja que 'no seria seriós com a país'.

Montilla ha reivindicat que Catalunya, com les altres comunitats, 'és Estat', i ha apostat per 'articular una cultura federal'. Per això, creu que cal 'fer entendre a l'Estat que el vell problema dels catalans no és un problema dels catalans, que és Espanya qui té el problema i que si el volem arreglar tots, perquè el compartim, hem de posar-nos a treballar tots plegats'. 'Pel camí del menysteniment no anirem enlloc, ja estem veient on porta, a una progressiva desafecció i a un progressiu major distanciament', ha avisat.

Font: www.directe.cat

Joan Herrera aconsegueix que el Govern estudiï "molt seriosament" ampliar els criteris d'inembargabilitat de les hipoteques

El portaveu ecosocialista al Congrés formula una pregunta a Elena Salgado per arrancar-li el compromís que el Govern tindrà una actitud més exigent amb els bancs

El portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, ha aconseguit avui que el Govern es comprometi a estudiar, "molt seriosament", l'ampliació dels criteris d'inembargabilitat per tal de protegir les famílies amb rendes més baixes. El compromís arriba després de la pregunta que ha dirigit aquest matí a a la Vicepresidenta Segona i Ministra d'Economia, Elena Salgado, i després que ahir Herrera es reunís amb la Comissió del Govern que impulsa els acords de Zurbano.

"Actualment -ha explicat el també secretari general d'ICV- els bancs poden embargar-ho tot a una família tret del salari mínim interprofessional; nosaltres proposem que s'ampliï el percentatge fins a dos vegades i mitja el salari mínim interprofessional amb l'objectiu que les persones que tenen una hipoteca i no poden fer-hi front no es vegin abocades a l'exclusió social i a la pobresa".

Herrera ha recordat que el Congrés dels Diputats va aprovar, el 19 de maig de 2009, una Resolució en el decurs del darrer Debat sobre l'Estat de la Nació, a proposta d'ICV, en la qual s'instava al Govern a, entre d'altres coses, ampliar els criteris d'inembargabilitat, modificant la legislació civil i hipotecària per elevar el llistó d'ingressos inembargables en cas d'execució hipotecària, concretament, quan la persona embargada convisqui amb d'altres persones amb les quals estigui unit per matrimoni, unió estable de parella o parentesc en primer grau. Tampoc serà embargable l'import que, excedint el Salari Mínim Interprofessional (SMI), no superi la meitat del nou SMI per a cada membre del nucli familiar que no disposi d'ingressos propis regulars, salari ni pensió.

Així, per al líder d'ICV "ha arribat l'hora que el Govern tingui una actitud exigent davant les entitats financeres per evitar l'asfíxia econòmica que estan patint moltes persones en una situació econòmica difícil". "Una situació de crisi com la que vivim requereix sacrificis per part de tots, també de les entitats financeres que continuen tenint importants beneficis any rere any", ha subratllat.

Finalment, durant la seva intervenció, Joan Herrera ha recordat a la vicepresidenta Salgado, que el Govern ja ha posat límits als ingressos mentre que des d'ICV proposen una fiscalitat progressiva, incrementar els impostos a les grans fortunes o una fiscalitat ecològica; el Govern ha posat límit a les despeses, mentre que des d'ICV tenen un pla més ambiciós per retallar les despeses. "El que demanem al Govern és que no posi un tercer límit i que tingui sensibilitat social, compleixi amb els seus compromisos i busqui mesures per sortir de la crisi des d'una perspectiva d'esquerres que protegeixi els col·lectius més desafavorits", ha conclòs.

S'adjunta el text íntegre de la Resolució Número 25 del darrer Debate del Estado de la Nación amb els compromisos assumits pel PSOE i que Joan Herrera reclama que es compleixi.

Congreso 26 de mayo de 2009.-Serie D. Núm. 208

Resolución núm. 25

Política de vivienda.

El Congreso de los Diputados, con el objeto de sentar las bases para la normalización del sector inmobiliario en España y acabar con el stock de viviendas existente actualmente, garantizar el acceso a la vivienda, frenar la especulación, el incremento de los precios y contribuir al cambio de modelo productivo, insta al Gobierno a:

1. Suprimir, en la línea descrita por el Presidente del Gobierno, con pleno respeto a los derechos adquiridos, la deducción por adquisición de vivienda habitual prevista en la Ley del IRPF. De dicha supresión quedarán exentas las rentas más bajas. Para llevar a cabo la reforma legislativa correspondiente buscaremos el máximo consenso político.

2. Establecer una política fiscal que incluya incentivos fiscales al arrendamiento con el fin de promover la vivienda en alquiler.

3. Impulsar políticas de rehabilitación que proporcionen viviendas más habitables, más eficientes energéticamente y más accesibles, a la vez que se mejoran los espacios urbanos y se continúan con las ayudas a la rehabilitación de vivienda en los centros históricos de las ciudades declaradas Patrimonio de la Humanidad.

4. Promover, a través de experiencias innovadoras, la modernización del sector de la construcción y la sostenibilidad de las edificaciones, con especial referencia a aquellas soluciones que incorporen medidas que inciden en la lucha contra el cambio climático.

5. Seguir impulsando la producción de viviendas de precio asequible, y facilitar el cumplimiento del derecho constitucional a una vivienda digna y adecuada.

6. Proceder a la elaboración de un Plan de Rehabilitación Ecológica de Edificios 2009-2012 en coordinación, promoción y financiación con el Ministerio de Vivienda, el de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino y el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, contando con la participación de las Comunidades Autónomas y las administraciones locales.

7. Ampliar los criterios de inembargabilidad, modificando la legislación civil e hipotecaria para elevar el listón de ingresos inembargables en caso de ejecución hipotecaria, concretamente, cuando la persona embargada conviva con otras personas con las cuales esté unido por matrimonio, unión estable de pareja o parentesco en primer grado. Tampoco será embargable el importe que, excediendo el Salario Mínimo Interprofesional (SMI), no supere la mitad del nuevo SMI para cada miembro del núcleo familiar que no disponga de ingresos propios regulares, salario ni pensión.

8. El ahorro fiscal fruto de la supresión de la deducción por adquisición de la vivienda habitual prevista en la Ley del IRPF se destinará a políticas de inversión pública directa en materia de suelo y vivienda, y a la constitución de patrimonios públicos de vivienda en régimen de alquiler.

9. El Gobierno dedicará los recursos económicos equivalentes al ahorro fiscal derivado de la supresión de los incentivos fiscales a la vivienda a la constitución de un fondo para promover la creación de patrimonio público de vivienda con destino al alquiler.

Torredembarra va endavant malgrat la poca disposició al consens.

El municipi de Torredembarra no és un exemple a seguir pel que fa al consens necessàri entre govern i oposició. Les suposades bones intencions dels socialistes i d'Esquerra en no secundar el canvi d'ubicació de l'Escola Mirades, van en realitat a sumar esforços per a impedir que solucions justes i consensuades arribin a bon port. El govern actual en minoria està fent tot allò que es pot entendre per arribar al consens i solucions de l'herència dels grans problemes a resoldre. El cas de l'Escola Mirades arrenca a partir de trobar una solució a la possible eliminació de la zona verda ja ajardinada de Malla XIII. La futura Escola Mirades hi anava a sobre. A l'analitzar possibles solucions es va veure que on creix la població escolar realment no és a la zona de llevant, sinò més aviat al centre. Una reubicació d'aquesta nova escola en terrenys més cèntrics, sempre que no s'endarrerís l'adjudicació de l'escola per part de la Generalitat de Catalunya, seria un pas endavant per Torredembarra. Doncs enlloc de tendir al consens i estudiar el tema es prefereix per part d'alguns partits de l'oposició ser més conservadors i no fer pinya amb el govern municipal. Això ens porta a reflexionar sobre el perquè del constant frè de Torredembarra enfront d'altres ciutats de la seva magnitud. Veiem que quasi totes les problemàtiques obertes a Torredembarra, quasi tots els fronts són herències d'aquests partits conservadors en l'aspecte municipalista del terme. Tothom comenta que el govern actual a Torredembarra és de dretes, i no serè jo qui contradigui aquesta afirmació, però benvingut aquest govern de dretes si resòl les enormes errades dels governs anteriors. Hi han temes com el del poliesportiu que s'hauràn de resoldre, i evidentment es van generar en el govern presidit pels socialistes. Com el del Teatre, com el de la Sala Polivalent. Com el del carrer Nou, i com tantíssims més. No vol dir tota aquesta perorata que jo m'estigui tornant conservador o de dretes, no. Vol dir que crec amb els governs que són mínimament dialogants, i no crec en la gent que no mira generosament pel poble. Si tenim problemes a Torredembarra, i no en tenim pocs, val la pena de apropar-se a la mesa de negociació (amb esperit constructiu) i donar l'opinió i el suport per a trobar solucions. Hem de tendir a trobar el mínim comú denominador de tots els grups polítics. Dissortadament sempre hi ha qui busca el màxim comú divisor. Tots, tots els problemes de Torredembarra es resoldràn un dia o altra per la via del conses, i no de la majoria. L'atzucac que potser tenim és que encara que la trànsfuga deixi l'escó, i els socialistes tornin a ser cinc i tornin a ser majoria, potser tot i així no tindràn resolta l'assignatura de consens i les coses les hauran de seguir resolent els que ara hi són, i si Torredembarra se'n dóna compte, potser seguirà sent així després de les municipals...

L’independentisme escurça distàncies, segons La Vanguardia, i guanya, segons Laporta

L’independentisme escurça distàncies respecte dels contraris a l’Estat català si es fes un referèndum d’independència, segons una enquesta de La Vanguardia. L’enquesta revela que un 36% dels consultats votaria a favor de la independència i un 44% en contra. La darrera enquesta del mateix diari reflectia una distància d’11 punts que ara queda reduïda a només vuit. Extrapolades dels dades al referèndum, és a dir, obviant els qui no es pronuncien o no votarien, el percentatge de favorables a la independència en un referèndum serien el 45% dels votants.
En canvi, en una enquesta feta entre 1.550 persones i encarregada per Joan Laporta, els partidaris de la independència ja serien majoria. Segons aquest sondeig, el 47,3% votarien a favor de la independència i el 45,3% ho farien en contra. Per territoris, més de la meitat dels lleidatans (59,6%), dels gironins (59%) i dels tarragonins (54,8%) expressen la seva preferència per un Estat propi. A Barcelona el percentatge se situa en el 44,1%.

Una cinquantena de persones s'han manifestat pel centre de Torredembarra per demanar un skatepark més gran

L'skatepark (espai adaptat a la pràctica del monopatí) que actualment existeix a Torredembarra s'ha quedat petit per acollir a tots aficionats d'aquest esport i per això, és cada vegada més comú veure als joves skaters (patinadors) patinant per zones com la de Cal Llovet. Els veïns, però, estan cansats de què els joves practiquin l'esport davant de les seves llars ja que fan soroll i provoquen algunes destrosses en el mobiliari urbà, sobretot a les rajoles i els bancs. Avui, tant patinadors com veïns afectats s'han unit per reclamar de forma conjunta un nou skatepark que solucioni, per una banda, la falta d'espai per practicar aquest esport i per l'altra, les molèsties del veïnat.
A Torredembarra existeix una gran afició a l'skate, o el que antigament es denominava com a 'monopatí'. Fins i tot, en aquest municipi del Baix Gaià els joves disposen d'un skatepark, una zona adaptada on els aficionats a aquest esport el poden practicar sense causar cap molèstia. L'afició, però, s'ha estès i cada cop són més els joves que patinen i per tant, busquen espais més amplis on poder-ho fer; un dels més importants, la zona de Cal Llovet. El problema és que les queixes dels veïns d'aquesta zona són constants. Rajoles trencades, bancs en mal estat o un intens soroll són algunes de les denúncies que han exposat els veïns. Sovint la Policia és alertada i aleshores, el jovent ha d'abandonar el lloc veient-se obligats a anar a un altre espai o simplement, a resignar-se i no patinar. Segons els veïns, s'han arribat a viure alguns enfrontament entre els patinadors i la policia o amb els mateixos veïns.
Amb la intenció de trobar una solució al problema, alguns dels pares dels joves patinadors es van posar en contacte amb l'Alternativa Baix Gaià (ABG) -partit de l'oposició al consistori torrenc-, per què pressionés a l'equip de govern i l'instés a posar remei al problema. Lluís Suñé, regidor d'ABG, ha explicat a delCamp.cat que "amb la quantitat de patinadors que existeixen, no es pot pretendre que ho facin en un espai d'uns 100 metres quadrats -mida de l'actual skatepark-, sinó que com a mínim hauria de contemplar 600 metres quadrats". Suñé lamenta que els canvis de govern pels quals ha passat Torredembarra en els últims anys, "hagin provocat que aquest projecte sempre quedi al calaix". Per això, ABG ha organitzat aquesta manifestació per "intentar col·locar aquest reclam dels joves com una prioritat". Cal recordar que el passat mes de setembre, part del col·lectiu de patinadors ja va recollir 300 firmes per reivindicar unes millores en les instal·lacions, però tot i les bones paraules del consistori, de moment no s'ha mogut peça.
Una cinquantena de persones s'han concentrat al Pla Mossèn Joaquim Boronat, entre les quals s'hi han vist molts patinadors, però també altres persones interessades en què aquest skatepark es construeixi. Per exemple, alguns veïns de la zona de Cal Llovet s'han sumat a primera línia de la manifestació ja que tal com explica Trini Almohaia, "els veïns estem igual d'interessats que ells en què es construeixi aquest equipament". Entre els manifestants també s'hi han sumat alguns dels pares dels patinadors.
La manifestació ha transcorregut pacíficament fins davant de l'ajuntament, on s'han fet públiques les seves reivindicacions, han expressat el seu malestar amb l'actual situació i han demanat celeritat alhora de buscar una solució.
L'Ajuntament es compromet a construir un nou skatepark
En declaracions a aquest mitjà, Daniel Masagué (CiU), alcalde del municipi, s'ha compromès a construir un nou skatepark més ampli que l'actual, darrere del pavelló municipal. Masagué ha afirmat que "hi ha el finançament, hi ha el terreny, però de moment no hi ha hagut el temps material per redactar el projecte".

Font: DelCamp.cat