L'AVE a Perafort, un error.

Aquest matí he agafat el tren Regional de les 7.11h. a Torredembarra, per a anar a treballar a Barcelona com cada dia. Ja fa onze anys que hi treballo. Som centenars de persones que agafem aquest tren entre Reus, Tarragona i especialment Torredembarra. Quan hem pujat i com quasi sempre, el tren anava ja ple. Hem hagut de fer el trajecte, de més d'una hora de durada, drets. Alguns de nosaltres portàvem El Periódico d'avui, i hem comentat la portada. S'hi llegia: "L'estació de Tarragona, a punt per rebre l'AVE". L'esclat de riallades ha estat majúscul, tant els que viatjàven asseguts com els que anàvem drets hem estat d'acord: L'AVE no passará per Tarragona. Tarragona no és Perafort. A l'àrea metropolitana de Tarragona-Reus-Valls, ens fan molta gràcia aquestes "notícies". Perafort és lluny i no podrem agafar l'AVE per anar a treballar a Barcelona. Pels únics que servirà aquesta parada, serà pels futurs estadans barcelonins de la urbanització que s'hi construeix al costat. Nosaltres el que voldriem és que el servei de Rodalies arribés a Reus, i potser així, amb més freqüència de trens, no aniríem a treballar com si fóssim porcs.

Sempre hi ha una altra forma de veure-ho

Realment és així. Ens trobem sovint amb fets o decisions preses, moltes vegades precipitadament, que poden tenir sempre una altra òptica. No ho dic per res en concret, tot i que tinc al cap una sèrie de temes que responen a aquest patró. Des del tema de la vianantització del Carrer Nou (Antoni Roig), fins al tant remogut Muntanyans II. Estem atrinxerats en les nostres posicions, algunes més explicades que altres, i moltes vegades no donem el braç a tòrcer. Posar-se en la posició del nostre interlocutor, fins i tot pot ser un exercici recomanable. No per veure com està el panorama per aquell costat, sinò per veure fins i tot les pròpies fisures, o fins i tot per a constatar la pròpia feblesa. En el cas del Carrer Nou ens ha permés veure la manca de diàleg de l'Equip de govern municipal amb els veïns, però també constatar la sordera interna de l'Equip de govern. També per veure que les contribucions especial no són abusives, sinò més aviat toves. El possible diàleg hagués permés la possibilitat d'acord, donada la suficiència d'arguments per ambdues parts.