Toca, primer, païr els resultats. No són bons. Perdre un escó de dos, tenint en compte la gran feina, la bona campanya i l'excel·lent candidatura presentada fa mal. Molt de mal. Especialment perquè el segon escó ha quedat a uns poquíssims centenars de vots. Tanmateix, cal pensar per què ha passat. Personalment no crec que hi hagi tant una dimensió de vot de càstig com de vot útil. Legítim, per descomptat, però que posa de manifest un cop més la gran injustícia política i democràtica que suposa l'actual llei electoral. Finalment toca actuar. Malgrat que els resultats són, globalment, dolents, si els analitzem a fons, avaluant especialment els llocs on s'han mantingut percentatges (aguantant per tant el vot útil) o fins i tot on s'ha pujat en percentatges i vots, constatem que la línia iniciada, i extraordinàriament encarnada per en Joan Herrera, és bona. Segueixo, per tant, confiant en què hi ha espai i voluntat ciutadana en favor de bastir una esquerra verda nacional. Toca, això sí, parlar de la forma que aquesta haurà de tenir. Ningú ha dit mai que sigui fàcil. Em limito a constatar que és necessària.
Font: Bloc del Raül Romeva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada