H0L4! C0M 35745?

4QU357 M15547G3 53RV31X P3R 4 PR0V4R QU3 L4 N057R4 M3N7 35 F4N74571C4 1 P07 F3R C0535 M3R4V3LL0535! 1MPR35510N4N7S!

4L C0M3NÇ4M3N7 P0753R 37 C0574, P3R0 4R4 L4 73V4 M3N7 LL3G31X 4U70M471C4M3N7, 53N53 N1 74N 50L5 P3N54R-H1!

N0M35 UN5 QU4N75 P0D3N LL3G1R 41X0.

3NG4NX4-H0 4L 73U MUR 51 H0 P075 LL3G1R

51 H45 4RR1B47 4C1, 4PR0FI73 P3R D3517J4R-73

B0N35 F35T35 1 M1LL0R 4NY 9!

UN4 4BR4Ç4D4,

FR4NC3SC M3RC4D3

Ni estat ni benestar

La setmana passada es va aprovar el projecte de llei dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012. La presentació d'aquests pressupostos es va fer sota l'eslògan "Menys retallades i més ingressos". Les taxes seran el principal instrument per augmentar la recaptació de diner a través de la pujada del transport públic, la matrícula universitària, el preu de la benzina, el cànon de l'aigua, el tiquet moderador dels medicaments i la taxa turística. En un altre nivell, la setmana vinent finalitzarà el termini fixat pel govern de l'Estat als agents socials perquè arribin a un acord sobre la reforma laboral. Alguns dels punts que més discussió estan generant són la creació d'un contracte únic, la implementació de les anomenades minifeines i el major protagonisme dels convenis d'empresa en lloc dels col·lectius.

Dins el sac de la crisi econòmica, moltes d'aquestes actuacions es presenten, taxativament, com l'única opció possible. Es defensen, des d'una dubtosa expressió de sensibilitat social, com un mal menor per garantir l'estat del benestar. Però els més que possibles efectes perversos d'aquestes actuacions plantegen un dubte: fins a quin punt les solucions estructurals a una crisi conjuntural garanteixen el dèbil model de benestar del nostre context?

L'estat del benestar es consolida després de la Segona Guerra Mundial com un pacte social entre el capital i el treball per garantir un mínim de drets socials a la ciutadania. El consens social fixa que l'estat ha de garantir com a recursos bàsics per al benestar de la població l'accés a l'educació, a la salut i al sistema de pensions. Són els tan anomenats tres pilars de l'estat del benestar: als dos primers s'hi accedeix de manera universal a través del padró, mentre que al tercer s'hi accedeix a través de la cotització que facilita l'ocupació regularitzada. El pacte fundador de l'estat del benestar també preveu la protecció del sistema democràtic. Es reconeix el paper legítim dels agents socials en els processos de presa de decisions com a garanties de cohesió social. Entre altres aspectes, s'articula la negociació col·lectiva com el principal vehicle de regulació de les relacions laborals.

La proposta de pressupostos de la Generalitat entra en contradicció amb els principis fundadors que atorga la paraula benestar a l'estat. En primer lloc, en justificar la pujada del preu del transport públic o les taxes universitàries tot apel·lant a l'aportació econòmica que l'Estat ja fa a aquests serveis: la ciutadania, a través dels impostos, i no l'estat, és qui finança aquests serveis. Per aquesta raó la paraula repagament és més adequada que la paraula copagament. És legítim exigir responsabilitat al ciutadà com a usuari dels serveis públics, però cal no oblidar que l'estat gestiona i no regala aquests serveis a la ciutadania. En segon lloc, es proposen introduir pràctiques de repagament en la xarxa pública sanitària sota l'argument que és una pràctica consolidada en altres àmbits com el transport o les taxes universitàries. És pervers comparar peres amb pomes. L'accés a la salut i no el transport és el que fa més de mig segle es va consensuar com un recurs bàsic per garantir un mínim de benestar a la població. Quan es parla de línies vermelles cal entendre que les peres són intocables.

El debat sobre la reforma laboral entra en contradicció amb els principis fundadors que atribueixen la responsabilitat del benestar a l'estat. Prioritzar la importància del conveni d'empresa per sobre del conveni de sector, provincial o estatal suposa desprotegir el treballador davant l'empresari. Negociar les condicions laborals entre els sindicats que formen part d'un sector i la patronal no és el mateix que sis treballadors d'una empresa negociïn directament amb el gerent o director. Mentre que el primer escenari actua com a garantia de la negociació col·lectiva, el segon obre la porta a la individualització de les relacions laborals a través dels departament de recursos humans. La regulació de les pagues extres és un dret social dels treballadors que corre el risc de convertir-se en una moneda de canvi per a l'empresari en funció dels seus interessos. Quan des de la Cecot es defensa el conveni d'empresa per ajustar el pagament de la paga extraordinària segons la liquidat de l'empresa, prima l'interès de l'empresari per sobre del dret del treballador.

Les solucions estructurals a la crisi conjuntural encobreixen un canvi de model en què l'estat i el benestar perden protagonisme a costa del mercat i la desigualtat. En matèria d'educació es potencia l'escola concertada amb l'empobriment de l'escola pública i s'aposta per un model universitari més elitista. En l'àmbit sanitari, la disminució dels recursos afecta les condicions d'accés de la ciutadania tot promocionant, indirectament, les 24 hores d'atenció que garanteixen les mútues mèdiques privades. De moment, les pensions es mantenen, però les condicions laborals dels treballadors per poder-hi accedir els fan vulnerables. La crisi econòmica és l'excusa perfecta per canviar els principis fundadors de l'estat del benestar. Si continuen els canvis estructurals, quan acabi la crisi, que un dia acabarà, no hi haurà ni estat ni benestar.

SARA MORENO a l'ARA

Devaluant la vida

Com no poden devaluar la moneda han decidit devaluar-nos les vides. El que estem vivint aquests dies és un dels episodis més lamentables que hem viscut en democràcia. De tots és sabut que l’origen de la crisi no està en les finances públiques. I que ara el principal repte és canviar un full de ruta –l’europeu- que s’està demostrant un fracàs. Però la proposta de Merkozy és el darrer intent per fer d’aquest escenari una oportunitat per imposar els seus dogmes. Ajust del dèficit, encara que sigui a costa de devaluar més la precària economia europea, amb reforma dels tractats inclosa, fent que una política, la seva, sigui d’obligat compliment, i obviant que Alemanya i França han incomplert aquests objectius en moltes més ocasions que Espanya. El problema no és baixar el tipus dels diners, pels bancs, sinó la manca de govern econòmic, ni política fiscal, ni pressupostària després de tenir una moneda única. Avui, el problema no és la inflació, principal preocupació del Banc Central Europeu (BCE), sinó l’especulació contra el deute sobirà. I mentre tenim una escena preocupant i una altra lamentable. La preocupant és l’actitud del futur President espanyol, que ho fia tot a un ajust dolorós i a la reforma laboral que permetrà, ja que no hi ha govern econòmic, ni pot devaluar la moneda, devalua la vida de la gent. I l’escena lamentable és la del president Zapatero que s’apunta a la proposta Merkozy, fent que l’únic futur possible sigui el d’un ajust dolorosíssim.
Ahir, un lúcid article de Juan Fernando López Aguilar (ELPAIS) descrivia quin és el moment que viu Europa. En l’article parlava que el vot progressista ha vingut a “nihilitzar-se”, deixant-se endur pel pànic, la indignació o l’espant. Té raó. Però quan la socialdemocràcia avala les polítiques de la dreta, i ningú aixeca la veu, sigui amb la reforma de la constitució o amb les darreres expressions del Govern Zapatero, els socialistes contribueixen calamitosament en la construcció d’aquest escenari descrit pel mateix Lopez Aguilar. Aquests dies hi ha qui es pregunta sobre el futur dels partits socialistes, del PSC i del PSOE, i més enllà dels nominalismes, de quins han de ser els nous lideratges, potser és hora que algú aixequi la veu i comenci a dir que el problema de fons està en l’aval a una sortida de la crisi que no ens du enlloc.

Article publicat per Joan Herrera en el seu bloc.

L'Ajuntament de Torredembarra atura durant tres mesos la recaptació de les multes d'un radar mòbil al municipi

Torredembarra (ACN).- L'Ajuntament de Torredembarra ha anunciat aquest dimecres que queda aturat durant tres mesos tot el procés de recaptació de les més de 4.000 multes d'un radar mòbil al municipi durant l'estiu. L'alcalde Daniel Massagué ha explicat que aquest dimarts ha signat un decret on demanava al departament de Base del consistori aturar tot aquest procés. Massagué ha dit que tècnicament les sancions estan ben posades però que en tot cas, s'obrirà un procés per estudiar què ha passat. El batlle ha dit també que cal diferenciar els aspectes tècnics dels polítics i fer didàctica viària. Segons el batlle, la decisió s'ha pres sabent el context econòmic actual i les conseqüències que tindria no aturar el procés.

Font: Directe!CAT

Excursió pel patrimoni de pedra seca.

És dissabte pel matí i fa sol. Són dos quarts de deu i puntualment la gent s’aplega a les portes del Castell. Ens hem trobat per participar en una excursió per seguir l’itinerari de pedra seca que ha preparat la comissió de medi rural del consell municipal de sostenibilitat. Anem per l’avinguda de Sant Jordi i fins al final del carrer del Gladiol on agafem un caminet que ens portarà fins al pluviòmetre. Aquí s’inicia el Camí dels Caus. Al poc arribem a la finca de ca l’Aurèlia. On podem observar diverses obres en pedra seca ben conservades: trones, marges, desaigüe i escala. Seguim pel Camí dels Caus, camí en bon ús i bon estat, on podem observar alguns elements de hidràulica a les parets en pedra seca. Tot seguit arribem a la barraca número dos. Es tracta d’una barraca de pedra seca adossada al marge, on podem observar l’actual procés de reconstrucció del sostre. Una mica més endavant a les Roques Planes, arribem a una altra barraca de pedra. Es tracta de la barraca número quatre, amb les seves parets i marge ja totalment reconstruïts. Continuem pel camí rural ja asfaltat que forma part d’un itinerari de bicicletes i passeig on hi ha trams ben treballats, però la conservació dels marges està poc cuidada.
Travessem per sota la N-340 i l’AP-7 i girem a l’esquerra fins trobar la barraca número nou que està en procés de neteja, desbrossament i reparació. Es tracta d’una barraca en bon estat de conservació i situada en un entorn immediat molt bonic. Barraca d’un sol espai i adossada al marge. Seguim fins a trobar el GR-92, camí rural on ja s’hi han realitzat sis intervencions de restauració. Hi observarem diversos elements d’hidràulica. Finalment arribem a la barraca número vuit, totalment restaurada. Barraca adossada de doble habitacle. Cal destacar de l’exterior la captació d’aigües cap a l’aljub interior, el banc, la menjadora, cisterna, armari, banc i llar de foc.
La cinquantena de persones que hi vam participar vam gaudir d’una bona aproximació al nostre patrimoni de pedra seca.

Esborrany per al Diari de La Torre de desembre'11

Un nou camí de fruites a Torredembarra.

Els resultats a Torredembarra, de l'Entesa pel Progrés de Catalunya (pel que fa al Senat), ens haurien de fer reflexionar. El PSC i ICV més ERC, han iniciat un camí a Torredembarra que va precisament en aquesta mateixa tendència. Tenim més coses en comú que diferències. Si sumem peres amb pomes pel que fa al Congrés aquests tres partits a Torredembarra sumen 2.507 vots, és a dir més que CiU (1.950 vots), i més que el PP (1.595 vots). No serveix de res fer aquests números, ja ho dic jo, però són bonics.
No sóc il·lús i només m'estic permetent una mena de licència literaria. De totes formes permeteu-me que sigui l'enarborat d'aquesta idea, no penso renunciar a seguir posant d'acord a gent propera. Tenim un camí llarg però molt il·lusionant, camí amb grans reptes i també desencisos. Espero que finalment en un molt proper futur sigui possible dibuixar un petit nucli de minims comuns denominadors.
La majoria que avui escenifiquem a Torredembarra en els resultats pel Senat, crec que poden seguir alimentant la possibilitat d'entesa estratègica de l'esquerra torrenca. No parlo de fer volar coloms, parlo d'un camí ja iniciat. Vindran més trobades i vindran més documents i comunicats conjunts. Treballar units pot arribar a fer-nos sumar. I seria molt interessant que peres, pomes i taronges es posin d'acord més enllà d'una simple macedònia.

Lluites i protestes

Les lluites poden acabar sent beneficioses per a la societat. Només cal recordar lluites polítiques recents com la lluita per aconseguir la gratuïtat de l’autopista. O la lluita contra el tren de velocitat alta. La lluita per allunyar l’AVE del nostre territori, tant trinxat. Fins i tot la lluita contra la urbanització Muntanyans II. Lluites que tot i anar contra una legalitat vigent, acaben revertint en positiu. Lluitar políticament per a pressionar al govern municipal per que faci bé les coses, informant i senyalitzant correctament seria lloable. Fins i tot seria exemple d’una bona lluita política el treballar colze a colze per aconseguir una bona vialitat ben senyalitzada, i per que es fessin campanyes d’informació vial.
Personalment prefereixo recomanar la via de la mediació i l’arbitratge. I per descomptat que s’utilitzin sempre les vies del diàleg i la participació. La participació ciutadana a l’Ajuntament de Torredembarra té un instrument encara poc utilitzat, però extraòrdinariament útil: El Consell Municipal de Sostenibilitat. Aquest organisme consultiu municipal, que enguany celebra els seus deu anys de vida, pot debatre i proposar mapes de vialitat i senyalització del trànsit, i fins i tot suggerir que s’engeguin campanyes de sensibilització. Acostar-se al nostre Consell de participació és un senyal de lluita políticament correcte. Només cal demanar torn de paraula.


Publicat al Mònic de novembre 2011

L'Alba: esperit renaixentista en verd.

La candidata ecosocialista per Tarragona, Alba Benedicto, és del tipus de persones que no tenen temps perquè no paren de fer coses. En ella el compromís humanista conviu amb el gust per les arts: totes és clar.

Foto: L'Alba domina l'art de preparar un bon cafè: els serveix a centenars quan ajuda al seu pare al bar de la Societat Obrera de Tivissa. 

Alba Benedicto camina al ritme de Love of Lesbian. Almenys és la música que sona en la seva Mp3 quan acudeix a la cita amb el Diari.  El pop indie és un dels seus estils favorits. «Però sóc molt eclèctica, escolto de tot. M'agrada tot tipus de música. Des de Los Planetas fins Rafaella Carrá i Rocío Dúrcal ». Vaja, això sí que és tenir una mentalitat oberta, penso, i és que de la xerrada distesa amb la candidata ecosocialista per Tarragona va a desprendre sobretot això: obertura i curiositat per tot.

Especialment per la creació artística, però no des de la mera aproximació intel·lectual, sinó des del punt de vista pràctic, real, orgànic.

Alba, que té 28 anys però aparenta menys -això l'hi diu tothom i ella confia en mantenir aquest do genètic amb el pas dels anys-, sembla pensar: si, m'agrada la literatura, ja que escric, si m'agrada la pintura, pinto, si, m'agrada la música, interpreto... encara que l'activitat política com a cap de llista d'ICV-EUiA condicioni ara la seva agenda.
Lletres i nombres. Alba viu entre Tivissa, Tarragona i Barcelona. Amb l'urbs Tarraco té una relació estreta. Aquí es va instal·lar el 2001 en un pis compartit quan va començar a la URV la carrera de Psicologia. Li queda per aprovar únicament l'assignatura de matemàtiques. «Estadística és el més dur de rosegar, una autèntica creu per als que vénen de Lletres», diu. A causa del tràfec que porta aquesta dona, ara la cursa a través de la UOC.
Mig en broma, mig seriosament, apunta que «per dedicar-me a la política crec que les nocions de psicologia em van molt bé», si bé precisa que «mai m'ha atret aquesta disciplina des del punt de vista clínic, sinó que sempre em he decantat per la psicologia dels grups, de les organitzacions, o aplicada al treball ». Va fer el pràcticum - «amb un excel·lent, però això no cal que ho posis, eh?», Diu-a la Assoc, l'oficina d'assessorament per al'ocupació de CCOO, sindicat al qual està afiliada.
De peixatera a guia turística
Alba ha treballat «des de l'edat que era legal que treballés», sentencia amb un punt d'orgull. Ha fet de peixatera tres anys en un supermercat de Móra la Nova, de enquestadora, de cambrera, de guia turística... «Per pagar-me els estudis, perquè la meva família és de classe treballadora». I hi ha en aquesta afirmació alguna cosa més que un altre punt d'orgull.
Amb dues germanes més petites, Alba és en Tivissa «la xiqueta del Manyo, perquè el meu pare és de Terol. Vi amb 16 anys amb els seus pares i un germà».
Per això «a casa és habitual utilitzar paraules o frases fetes en castellà, i en castellà em dirigeixo al meu avi patern, que ara viu a Amposta».
A Barcelona té a la seva parella, que és músic, i les tasques de partit, encara que va entrar en política des de l'àmbit local, «gairebé sense adonar-me'n». Va ser a Tivissa el 2003, de la mà de Joan Pere Vernet, el seu «pare polític». Tivissa és per Alba «mitja vida». A la Societat Obrera, la Societat que l'Alba va arribar a presidir-, ha viscut moments commovedors.
«Sobretot en companyia dels meus quatre senyores grans preferides, que m'expliquen 'batalletes' de la guerra. He rigut i plorat tant amb les seves històries! Els seus pares van ser afusellats simplement per ser membres de la junta de la Societat! », Exclama contagiant la seva indignació.
«Cal tenir en molt present que gaudim avui d'uns drets pels quals algú un dia va lluitar i va pagar fins i tot amb la vida», reflexiona.
Alba està a Facebook, a Twitter, i maneja una Blackberry. Ara llegeix, de Santiago Vilanova, La bomba atòmica de Franco. Quina combinació per a una ecologista d'esquerres que viu a 25 km d'Ascó ia 12 de Vandellòs.
- ¿I el llibre de Joan Herrera, se l'ha llegit?
-Sí, és clar. Ai, ai ... Com és el títol? A veure si ara quedaré malament! Ecologia... Ecologia i... Economia i ecologia, això. Economia i ecologia. Està molt bé, molt bé, el llibre de Joan Herrera.

Font: Diari de Tarragona

Aquest dimecres acte públic d'ICV a Torredembarra

Benvolguts amics,

Aquest dimecres 9 de novembre Iniciativa per Catalunya, organitza un acte públic a Torredembarra. Finalment qui podrà venir seran el Toni Puig, candidat número tres per Tarragona. La Teresa Fortuny, candidata número 4 per Tarragona. I l’Arga Sentís, regidora d’ICV-EUiA a Tarragona. La presentació de l’acte la faré jo mateix, Francesc Mercadé, com a adherit a ICV de Torredembarra.

L’acte tindrà lloc aquest dimecres com hem dit, a partir de les 19,30 a la Sala Polivalent de Cal Maiam, al carrer de Santa Rosalia, 38 de Torredembarra.

Us hi espero

Francesc Mercadé
ICV Torredembarra
... i a sobre hem de callar?

'..I a sobre hem de callar?', la campanya electoral s'engega a Torredembarra

Ja hem començat a posar els primers cartells. L’acte del primer cartell ha estat a la plaça de Mn. Joaquim Boronat. Hi han participat ICV, ERC, PSC, CiU i PP. Ha estat un moment simpàtic, les fotos del grup les veureu publicades tant al Mònic com al Diari de la Torre, que han cobert l’esdeveniment.
Benvolguts amics, el proper dimecres 9 de novembre a les 7 de la tarda i a la  Sala Polivalent de Cal Maiam, Iniciativa per Catalunya Verds farà un acte electoral a Torredembarra. Aquest acte estarà presentat per Francesc Mercadé, adherit a ICV del Camp de Tarragona. En aquest acte hi intervindran l’Alba Benedicto, cap de llista per  ICV-EUiA a TGN, el Toni Puig, candidat n. 3 d’ICV-EUiA i la Teresa Fortuny, candidata n. 4 d’ICV-EUiA. Us agrairé la vostra assistència.

Vidal-Quadras exigeix derogar el matrimoni gai i l'avortament en els primers 100 dies de Govern

   L'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras ha avisat aquest dimecres el líder del seu partit, Mariano Rajoy, que durant els seus primers cent dies de govern després de guanyar les eleccions del 20N haurà de prendre una sèrie de mesures, entre les quals hi ha, la "derogació" de la llei de l'avortament i del matrimoni homosexual, perquè, no fer-ho provocaria una "decepció enorme" entre els seus votants i posaria en risc la "unitat del centre-dreta".

   Vidal-Quadras ha llançat aquesta advertència a través d'un article que ha publicat en la seva pàgina personal d'internet recollit per Europa Press, i en què subratlla que els que es disposen a donar suport al PP a les urnes esperen que el nou Govern es doni pressa a corregir "els abusos que han suportat des del 2004", quan José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a La Moncloa.
   Segons la seva opinió, els votants del PP esperen que el nou Executiu utilitzi els primers tres mesos per suprimir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC), derogar les lleis de l'avortament i del matrimoni homosexual, eliminar l'Impost de Patrimoni, fer complir les sentències del Suprem sobre llibertat d'elecció de llengua en l'educació, promoure la il·legalització de Bildu i posar en marxa una reforma del mercat laboral que acabi amb la prepotència dels sindicats, descentralitzi els convenis i agiliti l'entrada i la sortida en la feina.
   I ja anticipa que si el Govern de Mariano Rajoy no fa aquestes coses en aquest termini "la decepció serà enorme i proporcional a les expectatives generades durant tan llarg període de sofriment".

Font: EUROPAPRESS

Els regidors de Cultura del Baix Gaià s'uneixen

Els regidors de Cultura dels municipis de la subcomarca del Baix Gaià (la meitat nord de la comarca del Tarragonès) han decidit unir forces per intentar aconseguir un estalvi a l'hora de planificar activitats culturals, i lluitar d'aquesta manera contra els efectes de la crisi econòmica en aquest àmbit. La regidoria de Cultura de Torredembarra ha promogut la creació d'una taula de treball, que es va reunir per primera vegada dijous passat i que inicialment està formada per representants de sis municipis més (Altafulla, la Pobla de Montornès, Creixell, Roda de Berà, el Catllar i la Riera de Gaià).

Un dels primers objectius que s'han marcat els municipis és unir esforços per abaratir costos en l'organització d'actes festius i culturals, que són els que han quedat més afectats per les reduccions pressupostàries. Així, els ajuntaments plantegen la possibilitat de contractar de manera conjunta les orquestres que actuen en les festes locals, entre altres coses.

Els municipis del Baix Gaià ja tenen obertes diverses vies de col·laboració i formen part d'una mancomunitat dedicada a la promoció turística.

Font: ELPUNTAVUI

La junta de la Llar de Jubilats de Torredembarra té set dies per abandonar el local

Després d'haver complert, de sobres, el termini d'un mes que l'Ajuntament va atorgar a la junta per cessar les seves funcions, ahir els seus membres van ser advertits d'abandonar el local en el termini màxim d'una setmana
Els membres de la junta de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Torredembarra hauran d'abandonar el local del carrer Tarragona número 2 d'aquí a set dies. Així se'ls va informar el dimarts a través d'un comunicat, després d'haver esgotat el termini d'un mes que l'Ajuntament els va atorgar per deixar les seves funcions i assumir-les internament. Tot i això la presidenta de l'associació, Anna Maria Pijoan es va negar en rotund a anar-se'n perquè «primer, no volem que s'hi quedi l'Ajuntament». Pijoan va assegurar que el local «és nostre» perquè «disposem d'una concessió que finalitza d'aquí a tres anys». Aquesta concessió «ens va ser atorgada fa 25 anys. Llavors l'Ajuntament ens va deixar el local perquè ells no podien fer-se'n càrrec». Tanmateix, la presidenta va deixar una opció oberta: «Només ens anirem voluntàriament si ens ofereixen un local alternatiu».
Anul·lació per decret
La gestió de la Llar de Jubilats es va anul·lar per decret el passat 2 de març. El document d'Alcaldia traspassava la gestió del local a l'Ajuntament de Torredembarra. En aquest moment l'alcalde de Torredembarra, Daniel Massagué (CiU) va prendre la decisió perquè considerava que la junta de l'Associació de Jubilats i Pensionistes era «il·legal», ja que havia rebut queixes per part dels usuaris de la Llar d'haver estat coaccionats per part dels membres de l'organisme.
Amb tot, Anna Maria Pijoan continua mantenint la presidència de l'associació, càrrec que li vencerà el pròxim dia 9 d'abril. Abans d'aquesta data, al febrer, la intenció que per ara hi ha sobre la taula és la de celebrar una assemblea ordinària «per veure si hi ha algú interessat en rellevar en el meu càrrec».

Font: Diari de Tarragona

L’equip de govern de Torredembarra proposa la congelació de les principals ordenances fiscals per al 2012

L’equip de govern de l’Ajuntament de Torredembarra ha elaborat una proposta de modificació de les ordenances fiscals per al 2012 que contempla la congelació de les que afecten majoritàriament a la ciutadania per evitar augmentar la pressió fiscal en un moment d’important crisi econòmica, tal com ha explicat el regidor d’Hisenda, Santiago Ardèvol. D’aquesta manera, s’ha descartat aplicar l’increment de l’IPC (que en el cas de la província de Tarragona ha estat de 3,5% el mes d’agost). A més, s’han pres mesures per afavorir l’activitat empresarial i comercial del municipi. La proposta de modificació de les ordenances fiscals es debatrà en el ple extraordinari que tindrà lloc aquest dilluns, 24 d’octubre, a les 14 h. Principals ordenances fiscals que afecten la ciutadania i que no es modifiquen Impost sobre béns immobles (IBI). Plusvalua. Clavegueram. Escombraries (l’única modificació és de tipus procedimental, no econòmic). Grua. Vehicles de tracció mecànica. Aigua. Principals ordenances fiscals que afecten l’activitat empresarial i comercial Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO): Es proposa una rebaixa del tipus de gravamen del 25% per tal de facilitar la realització de construccions, instal·lacions i obres. Llicències autotaxis: Es congela. IAE: Es congela. Utilització privativa o aprofitament especial del domini públic: Es racionalitza el preu per ocupació de taules i cadires segons les hores. Si l’ocupació és de 24 hores al dia el preu s’incrementa un 30% i per a un màxim de 18 hores es disminueix un 20%. També es proposa una quantitat fixa per temporada de 500 euros per a les guinguetes de la platja per motivar els possibles sol·licitants i que no es vegin desincentivats per les taxes actuals (al voltant dels 3.000 €). Llicències, comunicacions, activitats Per afavorir l’obertura de nous comerços es racionalitza la quota. A tall d’exemple, d’aquesta manera, un local de 450 m2 que al 2011 tenia un cost mitjà d’uns 4.200 €, al 2012 el tindrà de 1.200 €. No es rebaixa per a les grans superfícies comercials. Altres Taxa expedició de documents: El cost de la targeta de zona blava passa de 5 a 10 euros amb l’únic objectiu d’ajustar el preu al cost real que té l’Ajuntament. Cementiri: Es modifiquen els preus de les concessions dels nínxols. Cal tenir en compte que la primera fila dels nous nínxols construïts té una capacitat per a 2 difunts. Proposta de preus per al 2012. 1a fila 3.100 € (ara 1.943), 2a fila 1.540 € (ara 1.245), 3a fila 1.280 € (ara 1.036) i 4a fila 670 € (ara 870). Font: ONA LA TORRE

Projecte "Platges intel·ligents" a Torredembarra

Torredembarra aplicarà tot un seguit de mesures de sostenibilitat econòmica a les seves platges amb l'objectiu de generar recursos que es puguin revertir per finançar els serveis que permeten que el litoral torrenc hagi assolit uns nivells molt elevats de sostenibilitat ambiental. Es tracta de la prova pilot  "platges intel·ligents" que ha presentat aquest matí el regidor de Platges i Medi Ambient, Pere Font, amb el suport de la directora general de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marta Subirà.

El concepte platja intel·ligent pretén descriure aquella que es gestiona de manera sostenible tant des d'un punt de vista ambiental com econòmic. Ja fa anys que a les platges de Torredembarra (Canyadell, la Paella, Barri Marítim i els Muntanyans) es duen a terme tot un seguit d'accions de caire ambiental que han permès obtenir les màximes qualificacions. Cal recordar que les quatre platges compten amb les certificacions EMAS i ISO 14001 i que les de la Paella i Barri Marítim també tenen la distinció de la bandera blava i, fa pocs dies, han rebut el premi de la bandera Ecoplayas. A més, la Regidoria de Platges i Medi Ambient ja treballa en l'obtenció d'altres certificacions com el segell "Q" de qualitat turística.

El regidor de Platges i Medi Ambient, Pere Font, ha explicat que la platja és el gran motor econòmic de la població i que el seu manteniment i els serveis que s'hi ofereixen tenen un cost aproximat per a l'Ajuntament d'1.000.000 d'euros a l'any. Amb el pla pilot que es vol posar en marxa per a la nova temporada es volen assolir recursos que es destinin directament a finançar aquest manteniment i serveis i que també ajudin a conscienciar la població sobre el consum racional dels recursos.

Les mesures que s'han inclòs en aquesta prova pilot són:

-Incloure com una millora en el nou contracte de neteja viària i que, per tant, no comporti cap cost addicional a la ciutadania la neteja manual de la sorra de la platja. Caldria una neteja a mans al mes durant el període d'hivern a totes les platges i ampliar-ho a una quinzenal a la zona dunar protegida de Muntanyans en tot el període estival. Impuls de la creació d'un cos de voluntariat per a augmentar les neteges de la zona protegida de Muntanyans.

-S'inclouria el manteniment dels lavabos químics en la contracta de les guinguetes de les platges, disminuint, d'aquesta manera els costos del seu manteniment per part de l'Ajuntament.  Es pot destinar part del cànon d'ocupació del domini públic de diverses activitats a sufragar part de les despeses de la platja que no generen ingressos.

-Recollida selectiva de la brossa generada a les papereres de la platja avaluant les quantitats de brossa per fracció recollida i eliminant el rebuig.

Les despeses que genera aquesta acció es podrien considerar com una millora del nou contracte de neteja viària i no comportarien cap cost addicional a la ciutadania.

Els ingressos generats anualment per les fraccions recollides selectivament es destinarien a sufragar part de les despeses de la platja que no generen ingressos com l'abalisament i el seu manteniment, per posar un exemple.

S'adequarien el nombre de papereres a les fraccions més recollides: rebuig i envasos d'acord amb l'estudi realitzat aquest estiu de 2011, per tal d'augmentar la recuperació de la fracció d'envasos, la més nombrosa i ben reciclada.

-Destinar els diners corresponents a l'estalvi d'aigua aconseguit i la recaptació pel sistema de pagament a les dutxes i rentapeus en el manteniment de les instal·lacions, costejar els costos del control de la legionel·la i, a més, per la pròpia amortització de la instal·lació del sistema de pagament. En aquest sentit, s'està treballant en quines tarifes es podrien aplicar i que podrien trobar-se sobre els 10 cèntims, ja que el principal objectiu d'aquesta mesura no és tant el que s'ingressi com fomentar el consum racional.

-Creació d'un aparcament intel·ligent a les immediacions de l'Espai Natural de Muntanyans, amb instal·lació de plaques solars que contribueixin a abaratir els costos del consum elèctric de les platges (il·luminació passeig, consum elèctric dels emissaris submarins, instal·lació de càmeres de videovigilància per evitar el vandalisme a les zones naturals, etc.).

Pel que fa a la implantació del projecte, el regidor Pere Font  ha explicat que es durà a terme a través de fases i que s'iniciarà per les platges considerades urbanes: la Paella i el Barri Marítim. També ha comentat que per posar en marxa aquestes mesures primer s'haurà d'efectuar una inversió aproximada de 90.000 €.

Per la seva part, la directora general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, ha qualificat aquest projecte com a molt pioner i extraordinàriament bo i que, de ben segur, servirà d'exemple per a d'altres poblacions. La iniciativa compta amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya.

Font: Ajuntament de Torredembarra

Els Muntanyans de Torredembarra es queden secs aquesta tardor

Els Muntanyans, l'única zona humida que queda a la costa Daurada entre els deltes del Llobregat i l'Ebre s'asseca. La manca de pluja ha deixat sense aigua els estanys i aiguamolls de l'enclavament, del qual tres quilòmetres, situats entre Torredembarra i Creixell (Tarragonès), estan catalogats com a Espai d'Interès Natural. Només una petita part d'una llacuna, en què es concentren les aus, conserva encara una mica d'aigua.

No és estrany que part de la zona s'assequi a l'estiu, però sí que és extraordinària aquesta situació a l'octubre. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, els mesos entre març i setembre han estat molt secs. "S'han acumulat només 111,7 mil · límetres de pluja, menys de la meitat de la mitjana del període, i entre agost i octubre és quan la sequera s'ha accentuat, de manera que el subsòl no s'ha pogut recuperar", explica Aleix Serra , del Servei Meteorològic. Serra remarca que tampoc ha caigut una gota en els primers 16 dies d'octubre. "Al juny encara hi havia aigua als Muntanyans: Tot s'ha endarrerit aquest any, el sistema no entén de mesos, sinó de clima", diu Elisenda Forés, tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra.

La manca de precipitacions perjudica la fauna i, especialment, a les milers d'aus que busquen llocs de descans durant el seu viatge migratori cap a Àfrica. "Els Muntanyans forma part de la ruta migratòria més gran d'Europa. Des d'agost fins al novembre transiten ocells amb les seves cries. Per a ells les seves llacunes són com estacions de servei de l’autopista, però les zones humides a Catalunya estan desapareixent. Per això a vegades la gent ens porta aus esgotades que han perdut la seva massa muscular i estan a punt de morir ", explica Ramon Ferré, tècnic de l'associació Gepec-EdC.

A la zona habiten 240 espècies d'aus, com la gamba vermella vulgar, que és una de les que més depèn dels estanys. Per la seva banda, l'aigua dels de les zones humides no només arriba amb la pluja, sinó també pel mar, mitjançant els canals que es formen entre les dunes de la platja.

Sobre les espècies marines, les anguiles i el fartet són les més preuades que solen poblar la zona d'aiguamolls, però aquest any encara no s'han desplaçat fins als aiguamolls perquè no hi ha hagut temporals d'estiu, que són els que originen l'entrada d'aigua salada a les llacunes.

Font: ELPAIS
foto: Josep-Lluís Sellart

L'alcalde Celestí Salort ha deixat Torredembarra

Celestí Salort i Gaspà ens ha deixat. Va ser alcalde de Torredembarra des del 1979 fins al 1987 amb CiU, i del 1987 fins al 1991 amb el GIT, quan un pacte de tots els altres partits va portar-lo a l'oposició, tot i ser la llista més votada.

Polític controvertit, ara no tinc paraules per a dibuixar el seu record. Potser degut a que m'era una persona prou coneguda i estimada. Per a deixar-ne constància de la seva petjada política, avui prefereixo agafar en préstec les paraules que va fer servir el Jordi Solé el setembre del 2009: “A l’Ajuntament va parlar, més amb el cor que amb el cap, en Celestí Salort. Aquest home, incomprès, odiat, estimat i que ha mantingut una relació estranya d’amor i d’odi entre la població i el personatge públic. Ens va parlar dels seus temps, que també son els nostres, i ens va emocionar a tots. Va dir coses importants, molt importants, però el millor va ser que va voler deixar enrere els mals moments, les lluites polítiques fraticídes per donar importància a aquelles petites coses que fan que un alcalde comprengui el sentit de ser-ho. Ens va dir “el millor de tot era quan podíem ajudar a la gent a solventar els seus problemes, dels carrers asfaltats ja ni m'enrecordo”. En Celestí Salort ens va voler dir: “apreneu de l’experiència, res es bo i res es dolent, tot es bo i tot es dolent”. I quanta raó té Sr. Salort!.”

Descansi en pau.

CRITICA CONSTRUCTIVA

Escoltava fa pocs dies un dels últims programes del “Vadó” Cañellas a Ona La Torre, d’”Un temps , d’un país”, on s’entrevistava a Miquel Àngel Lecha, que va ser alcalde de Torredembarra. Al final de la locució i a tall de comiat el senyor Lecha deia, amb bon criteri, que sempre va acceptar la crítica constructiva. Encomiable, un exemple a seguir. De fet, tot i les dificultats que va tenir, el seu va ser un dels últims governs amb ampli consens i on es van tirar endavant grans projectes.
No m’agrada ser crític, però a vegades cal ser-ho. Del meu últim escrit he rebut moltes crítiques, però també he de dir que les més efusives felicitacions, curiosament m’han vingut de part de gent que creia afins als postulats de l’alcalde. Torredembarra sempre em sorprendrà!.
Anem amb les crítiques. Acabem de fer una obra cabdal en urbanisme comercial: la vianantització del carrer Antoni Roig. Resultat: tancament d’establiments. Clau: no s’ha fet la preceptiva campanya de dinamització comercial de la zona. Podem pagar un sou al regidor de promoció econòmica, però no podem fer promocions econòmiques. Ja dic jo que no anem bé.
També podríem fer un mercat municipal damunt la plaça que ha quedat en el pàrquing Filadors. Un mercat municipal que ja va ser demanat pels pressupostos participatius. Un mercat municipal que podria fer-se de forma precària com el de la plaça del mercat de Tarragona. Un mercat municipal que és obligatori en municipis de més de 5.000 habitants. Podem pagar el sou al regidor d’urbanisme, però no podem fer actuacions d’urbanisme comercial. Ni fent crítica constructiva ens escoltaran, però el sentit comú i el consens tornaran un dia o altra. L’economia de Torredembarra ho necessita!.

Esborrany per al Mònic de mitjan octubre del 2011.

Steve Jobs parla sobre la mort el 2005 a Stanford

"...Ningú vol morir. Fins i tot aquells que volen anar al cel no volen morir per anar-hi. I amb tot, la mort és el destí que tots compartim. Ningú ha escapat d'ella. I així ha de ser, perquè la mort és probablement el millor invent de la vida. És l'agent de canvi de la vida. Elimina el vell per fer lloc al nou. Ara el nou sou vosaltres, però algun dia, no gaire lluny d'avui, us anireu fent vells i també desapareixereu. Sento ser tan dramàtic, però és la veritat.

El vostre temps és limitat, així que no el perdeu vivint la vida d'altres. No quedeu atrapats en el dogma, que és viure amb els resultats del pensament d'altres. No deixeu que el soroll de les opinions dels altres ofeguin la vostra pròpia veu I el més important, tingueu el valor de seguir el vostre cor i la vostra intuïció. D'alguna manera ells ja saben el què de veritat vols ser. Tota la resta és secundari..."

Font: Discurs d'Steve Jobs a Stanford el 2005.

Torredembarra: Resultat del sorteig del VIII Concurs-7

Celebrat el sorteig de col·locació a plaça i ordre de actuació, el resultat ha sigut el següent: 1-Sortejats els 3 caps de serie (segons posició de Rànquing), l’ordre es:

Num.-1 Castellers del Poble Sec, grup “A”
Num.-2 Nois de la Torre grup “B”
Num.-3 Castellers d’Esplugues grup “C”

Aquests encapçalen els 3 grups anomenats A, B i C.

La resta de colles segons sorteig, la posicio als grups es la següent:

Grup “A”:
-Castellers del Poble Sec, n1
-Castellers de Cerdanyola, n4
-Minyons de l’Arboç, n7
-Castellers de la Sagrada Familia, n10
-Colla Jove Xiquets de Vilafranca, n13

Grup “B”:
-Nois de la Torre, n2
-Castellers de l’Hospitalet, n5
-Castellers d’Altafulla, n8
-Castellers de Badalona, n11

Grup “C”:
-Castellers d’Esplugues, n3
-Salats de Suria, n6
-Torraires de Montblanc, n9
-Colla Jove de Barcelona, n12

El numero indicat al final de cada colla determina l’ordre d’entrada a plaça amb un pilar caminat fins la tribuna del jurat.

La posició dins la plaça es pot veure en la fotografia adjunta.

Font: Nois de la Torre 

RESULTATS del 8è Concurs Vila de Torredembarra: WebCASTELLER

Per fí, 125 dies després de l'últim, l'alcalde de Torredembarra torna a convocar un plenari municipal ordinari!

Hipocresia política

He estat llegint i escoltant els textos i proclames fets aquest Onze de setembre per la màxima autoritat municipal de Torredembarra. En tots els casos s’hi destil·la una defensa patriòtica de la nació i la llengua catalana. Fins i tot el discurs llegit la tarda de diumenge acaba amb un “visca Catalunya lliure!”.
No tinc res a a dir des del punt de vista ideològic, tothom és lliure d’expressar les seves opinions on i com li semblin més oportunes. Però hi ha un punt on les coses no quadren, i sembla com si tot allò expressat perdés sinceritat.
Per a poder compartir aquesta sensació vull recordar aquelles pel·licules americanes de judicis, on porten al testimoni clau fins a la contradicció o l’equívoc i fan palesa l’evidència davant del jurat que el testimoni menteix, i la mentida la fan extensiva a totes les seves declaracions i el testimoni perd l’honor de dir la veritat.
Aquesta és la sensació que he tingut en escoltar en Daniel Masagué. La força de les seves paraules, no va acompanyada amb la sinceritat de les seves decisions.
Com es pot defensar de paraula un desig de nació lliure, i alhora estar associat en el govern municipal amb el Partido Popular?, que qüestiona fins i tot l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Com es pot parlar de defensa de l’ensenyament del català, i tenir confiada la Regidoria d’Ensenyament al PP?.
En temes com aquests al nostre alcalde li passa com al testimoni dels judicis americans, si menteix sobre temes nacionals, podem creure’l en les altres coses que diu, com ara que anem bé en economia municipal?. Crec que tinc dubtes raonables per no creure’l.

(Esborrany d'article meu per al Mònic d'aquest mes.)

Iniciativa es planteja canviar d'aliats a Madrid

Una de les novetats de l'oferta electoral per a les pròximes generals és l'aparició d'Equo, el partit que lidera l'exdirector de Greenpeace Juan López de Uralde. La seva irrupció ha remogut el flanc de l'anomenada esquerra alternativa, la que, a diferència de PSOE, no aspira a atraure també el vot del centre. La seva clara aposta per l'ecologisme i una imatge, d'entrada, menys dogmàtica que la d'Izquierda Unida (IU), ha provocat que l'espai que a Catalunya ocupa Iniciativa, a València representa la coalició Compromís i a les Balears, Iniciativa Verds, s'activi de cara a explorar possibles noves aliances per al 20-N.

El coordinador d'IU, Cayo Lara, malgrat les seves reticències inicials, ha acabat transigint a la petició que entre altres li va fer el seu antecessor en el càrrec i diputat al Congrés, Gaspar Llamazares, perquè obrís una ronda de contactes amb les diferents forces que conviuen en un espai hiperfragmentat, com el defineixen fonts de la negociació. L'objectiu és unir esforços (i vots) de cara a les generals. De totes maneres, a aquestes altures, no està gens clar que Izquierda Unida acabi sent el paraigua electoral d'aquesta amalgama de partits.

Font: ELPERIÓDICO

Dimarts de la propera setmana hi ha convocada una nova sessió extraordinària del plenàri municipal de Torredembarra.

A l'ordre del dia només hi ha un punt: l'adjudicació de la gestió del servei d'abastament d'aigua potable i clavegueram a Sorea

Dimarts de la propera setmana hi ha convocada una sessió extraordinària del ple de la corporació a les vuit del vespre. A l'ordre del dia només hi ha previst un sol punt: el dictamen proposant l'adjudicació, d'acord amb la sentència d'apel·lació 377/2011, del contracte de la "gestió del servei municipal d'abastament d'aigua potable i clavegueram de Torredembarra" a l'empresa Sorea, Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, S.A., mitjançant gestió indirecta amb la modalitat de concessió.


Font: Ona La Torre

Avui es commemora el Dia Mundial de l'Orgasme, a Torredembarra també?

El Dia Mundial de l'Orgasme se celebra cada 8 d'agost des de fa uns quants anys. La celebració no consisteix en cap gran acte institucional ni en cap festa multitudinària. Simplement, les entitats promotores es limiten a demanar que avui tothom tingui un orgasme pel cap baix, de la mena que sigui. D'aquesta manera, expliquen a la web, s'aconsegueix de concentrar en un dia una gran massa de plaer a tot el globus.
L'origen de la commemoració s'ha de cercar en Arimateio Dantas, un regidor del poble brasiler d'Esperantina, que l'any 2001 va tenir la idea de proposar a la municipalitat que declarés el 8 d'agost dia de l'orgasme. Dantas va explicar aleshores que volia compensar la seva dona pel deute sexual acumulat durant anys i que, de pas, volia fer prendre consciència a tota la societat de la necessitat de fomentar el plaer i de la manca d'atenció que tant homes com dones dediquem al nostre cos i al de la nostra parella. La seva proposta va ser acceptada el 2005. D'aleshores ençà una colla d'entitats de tot el món s'han adherit a la iniciativa i promouen l'obtenció del màxim nombre d'orgasmes a tot el món el 8 d'agost.
Però resulta que hi ha una altra data, la del 22 de desembre, del Dia Internacional de l'Orgasme. Per això algunes entitats reivindiquen per al 8 d'agost, particularment, l'orgasme femení, que consideren, encara avui, menystingut, reprimit, poc valorat i oblidat.

Font: VILAWEB

Moció de CiU, CUP, ERC, ICV i SI, a l’Ajuntament de Vic. A Torredembarra, seria possible?

Moció de CiU, CUP, ERC, ICV i SI. L’Ajuntament de Vic ha aprovat una moció a través de la qual s’acorda penjar la senyera estelada en un lloc destacat i preferent de la façana d’aquest ajuntament perquè onegi cada 10 i 11 de setembre, vigília i Diada Nacional de Catalunya. En la moció es recorda que la ciutat de Vic va expressar la seva voluntat d’emancipació en la consulta popular del 13 de desembre de 2009 i ha esdevingut un dels municipis referents independentistes per excel·lència. El Ple vol reivindicar aquesta realitat fent onejar la senyera estelada al balcó del consistori perquè aquest símbol nacional tingui el reconeixement que es mereix. Segons el regidor Joan López Carol ‘es tracta de fer un homenatge a una història i a una història de que de venir’ i que d’aquesta manera es demostra que Vic ‘vol ser l’avantguarda del futur estat català’. López ha recordat que la darrera vegada que es va penjar l’estelada del balcó de l’Ajuntament de Vic va ser durant la visita del president Macià, concretament el dia 30 de juny de 1931. Laia Jurado de la CUP ha afirmat que ‘poble a poble anem cap a la independència’ i Xavier Tornafoch que ‘es tracta d’un tema simbòlic per que té una certa transcendència’. Iban Lapeira, de SI ha exposat que ‘Vic és un referent dins el món independentista’. Per cloure el debat, l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha afirmat que ‘el país ha evolucionat cap a un sentiment més independentista i va prosperant’ i que l’única opció que ens queda ‘és tenir un estat sobirà i que tinguem les nostres pròpies Lleis’.

Font: VILAWEB

Un informe secret del centre d'espionatge espanyol (CNI) esbombat pel diari EL PAIS

En diversos mitjans s'ha difós la notícia a EL PAIS, en els mitjans digitals Directe punt cat i a Reus digital, fins i tot a Ona La Torre se n'han fet ressó. La informació no és ni actual ni positiva, de fet una persona que fa un comentari al Directe.cat ho clava: fan proselitisme com tothom. Reprodueixo aquest comentàri íntegre, signat per INDIGNADA, ja que és més fresc que la notícia en si:

"Es nota que arriba l'estiu i cal omplir de notícies com sigui els mitjans informatius. Aquesta notícia no diu res de nou, aquesta gent, pels quals no tinc cap mena de simpatia, fan el mateix que qualsevol altra religió, secta o ideologia política: proselitisme per tal d'estendre's, ampliar influència i captar nous adeptes. O és que la religió catòlica, els evangelistes, els jueus, etc no fan el mateix???. A banda de que quan diuen coses com "L'Europa d'avui segueix considerant a la raça blanca superior a les de color" no diuen cap mentida sinó una veritat prou evident veient la deriva xenòfoba i racista de l'Europa actual. Algú dirà, que aquesta gent fomenta la violència, el terrorisme, el totalitarisme, el fanatisme, ... molt bé, d'acord, però que fa l'extrema dreta i les organitzacions feixistes europees sinó fomentar l'odi i la violència contra determinats grups i persones amb idees o religions concretes. Tots hem pogut veure la salvatjada de l'integrista cristià i militant feixista de Noruega. Aquest fet només és l'expressió més salvatge d'un degoteig continuat d'agressions, atacs i assassinats que ve cometent l'extrema dreta des de fa anys per tota Europa, sense que els governs i les policies hagin actuat amb contundència per controlar aquesta gent. I que dir de l'integrisme jueu, que estén la seva xarxa d'influències per tot el planeta, controla bancs i influeix sobre governs, i té els palestins sotmesos a un vergonyós apartheid. Ells també fomenten la violència i i el fanatisme, o és que l'integrisme i el fonamentalisme jueu no té les mateixes característiques que qualsevol altra integrisme religiós? I que dir de les corrents integristes cristianes, siguin catòliques, evangelistes, protestants, ets, és que no ataquen les llibertats? és que no fan proselitisme? és que no fomenten el rebuig cap els que són "diferents", vull dir, els que tenen orientacions sexuals, idees polítiques o pràctiques quotidianes que no els agraden. Que cal controlar i combatre l'integrisme musulmà? d'acord, igual que cal combatre la resta d'integrismes i fanatismes. Però no ens esguincem les vestidures perquè facin el que fa qualsevol altra religió o corrent religiosa. El Vaticà fa el mateix, estendre les seves influències, que no són poques ni petites, per tot el planeta, marcar i condicionar governs, viure rodejats de riqueses en un món ple de pobresa i injustícies, aneu a l'Àfrica subsahariana i veureu com funciona el proselitisme catòlic...Direu que no fomenten la violència, que els temps de la Inquisició ja queden lluny, però la jerarquia catòlica ha donat suport a dictadures feixistes a diferents països de Llatinoamèrica (la de Pinochet entre altres), al feixisme espanyol de Franco, al nazisme alemany dels anys 30, a dictadures de tot el planeta... I els que van mantenir l'apartheid a Sudàfrica quina religió practicaven...? I que va fer l'imperialisme espanyol a Llatinoamèrica que era? I que ha fet i fa el colonialisme europeu per tot el planeta sinó robar les riqueses, fomentar les guerres i corrompre i finançar governs autoritaris i dictatorials? També fa proselitisme qualsevol gran potència: la Xina, Rúsia, els EEUU, ... Que fan els militars nordamericans a l'Afganistan, a l'Iraq, etc, defensar els drets humans o defensar els interessos dels EEUU? Quants civils innocents han mort en les intervencions de l'exèrcit dels EEUU? No fomenten també el fanatisme i la violència? Wikileaks ens ho ha documentat extensament. Podria seguir parlant, però em sembla que qui tingui un mínim d'intel·ligència entendrà el que vull dir amb aquestes línies..."

L'aigua del pantà del Catllar comença a baixar cap al tram final del Gaià

Repsol ha començat a alliberar aigua de l’embassament del Catllar al riu Gaià.

D’aquesta manera ha complert el conveni subscrit tot just fa un any amb l’Agència Catalana de l’Aigua per retornar el cabal natural al tram final del riu.

Tot just fa uns dies, l’empresa petrolera havia comunicat que fins a la tardor no es donarien les condicions per començar a desembassar el pantà, perquè ara hi havia poca aigua. Finalment, però, s’ha considerat que el cabal, tot i ser escàs, era suficient per tal de començar a alliberar aigua.

Així doncs, aquest dilluns al matí Repsol ha obert les vàlvules del pantà. De moment, s’estan alliberant 15 litres per segon. És una quantitat petita que no es podrà incrementar mentre no pugi la cota d’aigua del pantà. Si la cota baixa s’hauran de tancar de nou les aixetes.

El cap de relacions externes, Josep Bertran, explica que fins que no arribin les pluges de la tardor no es normalitzarà la situació.

Els efectes del desembassament encara tardaran en notar-se al Gaià. Abans que l’aigua aflori a la superfície s’han d’omplir els aqüífers naturals que hi ha al subsòl.

El retorn del cabal natural al tram final del riu ha estat llargament reivindicat pels grups ecologistes. I és que des de 1975 no hi baixa aigua. Aquesta es reté al pantà del Catllar que subministra les instal•lacions de Repsol al polígon nord.

Font: Tarragona Ràdio

Per ara, no anem bé.

El passat dos de juliol, l’alcalde de Torredembarra era entrevistat pel Diari de Tarragona i entre altres coses deia que: “l’economia de Torredembarra està sanejada”. Cap problema diríem aquí si no sabéssim que el deute local està pels vint-i-cinc milions d’euros aproximadament, més els interessos. He mirat a www.diccionari.cat el significat del mot “sanejar” i llegeixo: “Dur a terme operacions reals o comptables encaminades a obtenir-ne grans beneficis, sia a curt o a llarg termini...”, i en part ho he entès sabent que el sou de l’alcalde està sobre els cinquanta-mil euros anuals. Potser el que hauria de fer l’alcalde, ara que acumula dos sous públics (també és diputat provincial), es renunciar a un d’aquests dos sous com indica la llei. Però que renunciï al sou d’alcalde, que podria ajudar-nos a eixugar millor el deute local.
Mireu, en un altre ordre de coses els nous regidors de l’oposició són vàlids per a portar el Quadre de Santa Rosalia, per ser membres del Patronat Municipal de Cultura o del Patronat Municipal de Turisme, i fins i tot poden casar, però segons l’alcalde no valen per a ser membres de Port Torredembarra, S.A., empresa en la que l’Ajuntament de Torredembarra hi té dos consellers. La representació en empreses, organismes, patronats i altres, hauria de respondre a la mateixa proporcionalitat del Plenari municipal, que és la que han decidit les urnes, i si l’alcalde decideix retirar la confiança en un representant municipal i el vol substituir, no hi veig cap problema sempre que si és de l’oposició en reposi un altre de l’oposició.
Finalment aquest dijous s’ha aprovat el pressupost municipal pel 2011, a set dotzens de la seva execució. Vint-i-cinc milions d’euros. Tard i amb presses, majoritàriament l’oposició hi ha votat en contra per les formes. Malgrat tot sóc dels pocs que creu en el missatge que el govern ha deixat entendre: pels pressupostos de 2012 esmenaran la plana.

Esborrany per al Mònic d'agost de 2011

L’Ajuntament de Torredembarra capdavantera en l’aplicació de criteris sostenibles al mobiliari urbà

La gestió sostenible de Torredembarra és un fet gràcies a l’implicació del seu equip humà i al compliment dels compromisos adquirits amb el programa "Agenda 21" al qual està adherit.
Els àmbits estructurats del programa fan referència a la millora de la qualitat ambiental urbana, conservació i millora d'espais rurals i naturals, diversificació de l'economia local amb activitats sostenibles, informació i educació ambiental, cohesió social i gestió sostenible als sectors ambientals clau: energia, aigua i residus.
Amb aquesta idea ha optat per la instal·lació de mobiliari urbà sostenible en les recents obres d'acondicionament del centre de la Vila.
L’empresa proveïdora ha estat Grisverd, l'empresa terraltina resultant de 4 generacions de treballadors del ferro. Tota la producció de Grisverd es realitza a les instal·lacions ubicades a Gandesa, sense subcontractacions, prioritzant proveïdors locals i fomentant les xarxes econòmiques de proximitat.
Tot i ser una línea productiva jove, Grisverd sobre pas i es posiciona fermament en aquest sector amb un producte d'alta qualitat i amb reconeixements tant importants com el 1er Premi Ebreambient a la sostenibilitat 2011 i Producte seleccionat als prestigiosos Premis Delta Adifad.
El mobiliari instal·lat és concebut sota criteris d'ecodisseny i ecoinnovació en els processos productius. Segons l’ACV realitzat es demostra un estalvi dimpacte ambiental del 45% respecte daltres productes convencionals. Els materials més utlitzats són l'acer corten que no necesita cap tipus d'acabat (lacat, zincat, galvanitzat...) ni manteniment. Als bancs es substitueix la fusta per material recuperat (amb garantia de procedència nacional i distintiu de garantia de qualitat ambiental), eliminant les despeses de manteniment durant tota la seva vida útil.




Font: Ribera online