Escoltava fa pocs dies un dels últims programes del “Vadó” Cañellas a Ona La Torre, d’”Un temps , d’un país”, on s’entrevistava a Miquel Àngel Lecha, que va ser alcalde de Torredembarra. Al final de la locució i a tall de comiat el senyor Lecha deia, amb bon criteri, que sempre va acceptar la crítica constructiva. Encomiable, un exemple a seguir. De fet, tot i les dificultats que va tenir, el seu va ser un dels últims governs amb ampli consens i on es van tirar endavant grans projectes.
No m’agrada ser crític, però a vegades cal ser-ho. Del meu últim escrit he rebut moltes crítiques, però també he de dir que les més efusives felicitacions, curiosament m’han vingut de part de gent que creia afins als postulats de l’alcalde. Torredembarra sempre em sorprendrà!.
Anem amb les crítiques. Acabem de fer una obra cabdal en urbanisme comercial: la vianantització del carrer Antoni Roig. Resultat: tancament d’establiments. Clau: no s’ha fet la preceptiva campanya de dinamització comercial de la zona. Podem pagar un sou al regidor de promoció econòmica, però no podem fer promocions econòmiques. Ja dic jo que no anem bé.
També podríem fer un mercat municipal damunt la plaça que ha quedat en el pàrquing Filadors. Un mercat municipal que ja va ser demanat pels pressupostos participatius. Un mercat municipal que podria fer-se de forma precària com el de la plaça del mercat de Tarragona. Un mercat municipal que és obligatori en municipis de més de 5.000 habitants. Podem pagar el sou al regidor d’urbanisme, però no podem fer actuacions d’urbanisme comercial. Ni fent crítica constructiva ens escoltaran, però el sentit comú i el consens tornaran un dia o altra. L’economia de Torredembarra ho necessita!.
Esborrany per al Mònic de mitjan octubre del 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un espai obert a tothom.