MANIFEST PER UNES POLÍTIQUES SOBIRANISTES A ICV

Una vintena d’adherits i adherides d’ICV reclama defugir l’ambigüitat en la qüestió nacional i assumir posicions decididament sobiranistes

En el curs dels treballs preparatoris de la 9a Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, un grup d’adherits i adherides preocupats per la deriva de la formació en alguns aspectes i en particular pel tractament accessori que atorga a la qüestió nacional, volem fer arribar a la direcció del partit i a l’opinió pública el següent:

-Considerem que, tot i que en els seus documents fundacionals ja quedava clar -ho reproduïm de la Declaració Política de Principis- el dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, així com el model de federalisme asimètric que propugnava, durant massa temps Iniciativa (ara ICV) ha passat de puntetes pels seus posicionaments sobre la qüestió nacional.

-És així com ICV, l’organització política de l’esquerra verda nacional, un partit nacional català -autodeterminat com a tal en separar-se de Izquierda Unida- i que reclama l’exercici de la sobirania popular per decidir el futur de Catalunya, no ha estat ni és comptat a l’arc polític del nacionalisme català. I és així com l’ha deixat políticament a mans del catalanisme conservador o de corrents independentistes, alguns dels quals sense continguts socials o força ingenus, que han contribuït a generar expectatives que més d’hora que tard, en veure’s frustrades, podrien produir des d’un nou desencís fins al rebrot d’actituds extremes. És per això també que les polítiques d’ICV cal que se situïn enllà tant dels reduccionismes autonomistes com dels independentistes.

-El mes de gener passat, en el Fòrum celebrat a l’entorn del Model d’Estat, ICV es ratificava en el reconeixement i la defensa del dret a decidir -el dret a l’autodeterminació sense limitacions, que en això consisteix l’exercici real de la sobirania- i s’adheria a la Plataforma pel Dret a Decidir, amb representants presents a l’acte. En paraules de Jaume Bosch, vicepresident d’ICV, pronunciades en aquella jornada,“a l’ús devaluat del terme federalisme que fa el PSC, Iniciativa hi oposa la formulació d’un estat propi dins d’un estat plurinacional”. El cert és però tampoc de llavors fins ara aquestes afirmacions no s’han fet notar gaire en les polítiques, les campanyes i les preses de posició del partit.

-Ara, en vistes a la celebració el mes de novembre de la 9a Assemblea, la comissió redactora de la proposta del document d’Estratègia Política hi ha inclòs el punt 3.4, El nostre horitzó nacional, amb vuit subapartats que contemplen des d’un full de ruta a curt termini a la reivindicació d’un finançament just; de la defensa de la llengua catalana fins a la del dret a l’autodeterminació i a l’opció per un estat federal plurinacional, que defineix i detalla, passant per la necessària reforma de la Constitució espanyola de 1978 i pel manteniment de relacions preferents amb els altres territoris de parla catalana.

-Tot i reconèixer en aquestes formulacions força més concreció que l’habitual, els que subscrivim el present Manifest, a més d’expressar la voluntat de presentar algunes propostes de modificació en aquests punts als documents de l’Assemblea, pensem que de poc serviria la correcció dels plantejaments teòrics i estratègics sense un canvi ostensible de la política i de la imatge nacionals d’Iniciativa. Cal doncs reclamar, i en la mesura del possible garantir, que la nova direcció que surti elegida d’aquesta assemblea assumeixi explícitament i de fet la reivindicació nacional en l’horitzó de l’autodeterminació, expressió de la sobirania, i la situï en un lloc capdavanter a la política d’ICV. És en aquest sentit també que, per tal de fer sentir la veu de tots els companys i companyes de provada sensibilitat en aquest sentit, en reclamem la participació més activa als òrgans d’enquadrament corresponents.

-I per tal de treballar continuadament en l’elaboració i l’aprofundiment de les polítiques del partit en la qüestió nacional, i de participar activament a les entitats i moviments de signe des de catalanista a sobiranista, propugnem la creació des d’ara mateix al si de l’organització del partit d’una comissió de treball o àmbit de dedicació específica, amb possibilitat de ser representada als òrgans de direcció.

-Finalment, volem deixar palès i que quedi conseqüentment reflectit, que a ICV hi participen i hi han de poder conviure i sentir-se còmodes els adherits i adherides que es reclamen del federalisme, amb altres que optarien per la confederació o per la independència. En qualsevol cas, som conscients de la inviabilitat a l’Espanya actual de cap d’aquestes opcions, que passarien necessariament per la reforma en un sentit positiu de la Constitució i per l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya: una i altra ara per ara impensables. En qualsevol cas, cal avançar en aquesta direcció sense concessions, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amples sectors d’opinió -inclosos els que es diuen d’esquerres- hereus d’un unitarisme secular i potenciats ara per uns mitjans de comunicació de masses àmpliament oposats als drets i llibertats de Catalunya. I això caldrà fer-ho des del Govern i les institucions -o quan calgui des de l’oposició- i també des de la imprescindible participació i la mobilització de les organitzacions de la societat civil, en què ICV cal que faci sentir la seva veu.

Els que subscrivim aquest comunicat som conscients dels reptes actuals d’ICV i de les mancances que li cal superar, enllà de la qüestió nacional, i que passen entre altres per aconseguir: la intercomunicació contínua entre les bases del partit i els seus representants als governs (del de la Generalitat als municipals), la cura dels posicionaments i declaracions dels nostres càrrecs públics, la necessària revisió i posada al dia dels postulats de l’ecosocialisme, la visibilització clara que les nostres posicions polítiques són diferents de les del PSC, el reforçament dels mecanismes del partit, la participació i la necessària coordinació amb els moviments socials, la feminització... I encara aquella altra manera de fer política de què vam fer bandera i que no hauria de quedar reduïda a actes puntuals o gestuals, com les primàries. Pensem però que en aquests punts altres col·lectius o l’organització mateixa del partit ja hi estan a sobre. I, en la mesura de les nostres possibilitats, ens proposem participar-hi també en el debat a través dels organismes territorials o sectorials a què pertanyem.

Barcelona, a 3 d’octubre del 2008

Primera relació de signants:

Entre els primers adherits i adherides presents a la reunió de l’1 d’octubre a la seu d’ICV del barri de Gràcia en què es van debatre aquests punts i els que, no havent-hi pogut assistir, n’han fet seves les conclusions i en subscriuen el Manifest, a més dels convocants Jordi Altarriba i Josep Maria López Llaví, hi ha: Jordi Morral, alcalde de Cerdanyola del Vallès, Pep Altayó, responsable de l’àmbit Cultura d’ICV, Enric de Vilalta, que ho és de Política Lingüística, els escriptors Jordi Coca i Miquel-Lluís Muntané, tanmateix responsable de Cultura d’ICV de Barcelona, Cristina Badosa, catedràtica de Literatura Catalana de la Universitat de Perpinyà, Xavier Gabarrell, professor de la UAB, Borja Aragay i Margarida Barjau, professors, Joan Isard, històric dirigent veïnal, Francesc Mercadé (Torredembarra, Tarragonès), Neus Canelles, moviments de solidaritat amb el poble saharià, Francesca Gironès (Vallès Oriental) i Carles Bort (Gràcia, Barcelona).