És un fet que vivim en una societat del segle XXI i que, per tant, les dinàmiques socials han de dirigir-se a donar-li valor i importància al ciutadà honest i compromès amb la societat en la qual resideix i disposat a col·laborar per fer de la mateixa un lloc millor per viure-hi, sense que importi el seu origen o nacionalitat. És per això que estem tots compromesos en la correcta gestió del procés d’immigració, per tal que les conseqüències redundin positivament a Catalunya i tinguem una nació més gran i millor del que ja ho és.
Dins d’aquesta perspectiva hem d’acabar amb els falsos tòpics que acompanyen aquest procés.
ELS IMMIGRANTS ENS PRENEN LA FEINA. A Espanya i a Catalunya, les tasques als mercats laborals són complementàries entre autòctons i estrangers. Així mateix, no és un secret per a ningú l’amplísima demanda laboral en sectors com l’hoteleria, la construcció, les tasques domèstiques i les agrícoles, que són els sectors amb més presència d’immigrants. Sectors que s’han revitalitzat i dinamitzat gràcies a la seva presència. És una realitat que l’arribada d’immigrants a la nostra economia ha estat molt positiva.
ELS IMMIGRANTS S’ENDUEN ELS AJUTS. Les xifres oficials desmenteixen completament aquesta afirmació. Per exemple, en el cas de l’habitatge: l’any 2004, a Catalunya els immigrants (nous ciutadans) van accedir només al 7’66 % dels habitatges protegits. En el cas del PIRMI (Programa Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció), només el 17 % dels beneficiaris són estrangers en situació de pobresa o marginació social. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, només un 3 % dels immigrants censats han utilitzat algun tipus de servei social.
ELS NEGOCIS DELS ESTRANGERS NO PAGUEN IMPOSTOS. Aquesta afirmació és incompatible amb la realitat, ja que els costos dels permisos municipals d’obertura, de control d’instal·lacions, de reformes i d’altes en la Seguretat Social els paguen els mateixos empresaris estrangers. La dinàmica del cobrament d’impostos per beneficis és única, sense tenir en compte l’origen o nacionalitat de l’empresari.
ELS IMMIGRANTS NO TENEN ESTUDIS. És cert que el procés d’immigració en els darrers anys ha generat un percentatge alt de nous ciutadans que no tots posseeixen estudis superiors, però també és cert que la formació tècnica i professional dels immigrants és alta. Per exemple, el 68 % dels universitaris estrangers de tercer cicle procedeixen d’Amèrica llatina. A Catalunya, els estudis sobre les deu col·lectivitats més nombroses mostren l’heterogeneïtat del nivell educatiu: Argentina té un 38% d’estudis superiors; Perú, 29’2%; Colòmbia, 29’1%; Filipines, 16’2%; República Dominicana, 9’6%; Marroc, 6’4%; Paquistan, 5’2%; i Equador, 4’7 %.
ELS IMMIGRANTS NO S'INTEGREN. Res més allunyat de la realitat. En l'actualitat el Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat es troba desbordat per la demanda del col·lectiu d'immigrants que desitgen aprendre la llengua catalana. Referent al sector econòmic tots els que es troben treballant cotitzen regularment a la Seguretat social i són dinamitzadors nats de l'economia. Dels qui assisteixen a programes de formació laboral a Barcelona Activa, el 22% són immigrants. La participació en els diferents sectors de la societat s'ha incrementat molt positivament i tots els agents socials hem de vetllar que aquesta participació continuï incrementant-se i es vegi plasmada en la nostra societat.
Per tant, la immigració és un problema només en l'imaginari d'alguns sectors polítics i socials que s'han quedat ancorats el segle passat. La immigració, lluny de ser un problema, és només el reflex del nostre món en el segle XXI, un món on els seus habitants deixen de ser uns d'estranys per convertir-se en col·laboradors, tots, amb un objectiu comú: construir cada dia un lloc millor per viure-hi.
3 comentaris:
Este año no vendrán los Reyes Magos:
Melchor: Muerto por asfixia al ser deportado en avión comercial, amordazado con cinta de embalar paquetes, con una gasa introducida en la boca y con una camisa de fuerza en aplicación del nuevo Protocolo de Seguridad elaborado por el gobierno español del PsoE.
Gaspar: Fue torturado durante casi cinco meses por el estado español en un hangar (antigua fábrica de pescado abandonada) en el puerto de Nuadibú ( Mauritania) al que fue llevado junto a los 23 trabajadores dignos que viajaban en el Marine I que se negaron a firmar la "repatriación voluntaria" y otros 346 trabajadores de distintas nacionalidades, forzados por el gobierno español del PsoE. Posteriormente fue recluido en el CIE (Centro de Internamiento de Extranjeros) de la misma ciudad mauritana, construido por militares españoles. Por último, fue trasladado al CETI (Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes) de Melilla, allí sufrió una agresión, por parte de algún miembro del personal de este centro, que le costó perder un ojo; a los pocos días misteriosamente desapareció , como ha pasado más de una vez con otros, sin que se investigue nada. Por cierto, parte del personal de este CETI de Melilla y algunos de sus familiares se han enriquecido sorprendentemente en estos últimos años .
Baltasar: Fugado el pasado 25 de Octubre junto a otros 35 inmigrantes. Recientemente ha sido condenado a dos años de prisión por un malnacido juez almeriense por recoger a su hermano y otros tres compatriotas, que habían llegado de forma irregular a la costa de Almería (entrar de forma irregular es una falta administrativa, no un delito). Según la sentencia, a la que tuvo acceso Europa Press, el juez lo consideró, aún sin tener antecedentes penales, culpable de un delito contra los derechos de los trabajadores extranjeros. Qué casualidad, esto de lo que le acusan, es precisamente el delito que ha cometido este descarado juez cumpliendo su indigno deber de aplicar una ley racista y no igulitaria para todas/os como es la inhumana "Ley de Extranjeria", contraria claramente a los Derechos Humanos . Suponemos que el juez no tiene hermanos, porque si los tuviera haría todo lo posible para salvarlos del mar o de las fuerzas represoras de un estado con gobernantes, y algunos jueces, con evidentes actitudes fascistas.
Tampoco vendrán sus pajes:
Radu, Adala y Ali (rumano, senegalés y marroquí), menores no acompañados repatriados sin garantías y que durante su estancia en centros españoles han sufrido malos tratos y alguno de ellos abusos sexuales por parte de los que dicen protegerlos, suponemos que por esto tienen tanta prisa para largarlos.
Todo esto te relato está basado en la realidad (en este caso vuelve a superar a la ficción), siendo verídico y comprobable con tan solo preguntar a los afectados que aún están vivos o a los compañeros de estos. Pedimos que en este país, mayoritariamente de hipócritas, se tome de una vez algo en serio y que la Fiscalía General del Estado cumpla su misión investigando de oficio la muerte y desaparición de los "Reyes Magos" (trabajadores migrantes sin voz sometidos por el propio estado español y que para nosotros son verdaderos héroes).
Salvador Sostres. Article a l'AVUI
La quota magribina
El diputat magribí que tenen de quota els sociates ha dit que el vídeo electoral de Duran i Lleida és racista. Li recomano al senyor diputat una mica més d'humilitat, primer perquè prové d'un país on el racisme i el tracte humiliant a la dona són el pa de cada dia, i després perquè, en general, els magribins que arriben a Catalunya són els primers racistes que no aprenen el català i es comporten d'una manera que en moltes ocasions acaba tenint conseqüències penals. Vull dir que potser si no hi hagués tants magribins delinqüents els vídeos de Duran parlarien d'altres afers. Potser si fossin una mica més amables amb nosaltres, nosaltres seríem encara més amables amb ells, i mira que ja ho som molt. No crec que per definició un magribí sigui un delinqüent però sí que no és ningú per dir-li racista a un dirigent de la primera força política de la nació. Encara hi ha classes, i trajectòries. Una cosa és que els socialistes tinguin un magribí de quota per fer-se els cosmopolites, i l'altra és que s'instal·li a Catalunya la quota magribina de no poder denunciar els inconvenients d'aquesta immigració. És com la propaganda de dir-nos cínics perquè ens queixem d'ells però després els volem per a les feines més baixes, tal com els espanyols diuen que Catalunya va aixecar-la la mà d'obra andalusa. Les feines més baixes? Però què volen fer, tan justets com ens arriben? D'advocats sense saber escriure? De metges sense saber llegir? Encara serà culpa nostra que hagin de fer de paletes! El diputat de quota més aviat hauria de donar-nos les gràcies per l'enorme esforç d'acollida que sempre hem fet els catalans i deixar que les lliçons les donem els que respectem els drets humans i cada dia alimentem i eduquem més magribins que han hagut de fugir d'aquell niu de misèria política i moral que és el Marroc i els seus governants.
Salvador Sostres.
Per reflexionar,oi¡¡
Acusar de conducta xenòfoba a bombo i platerets el vídeo de CiU ha sigut l’última perla de les ments brillants del PSC.
Ens a quedat clar a tots que els socialistes catalans no volen la integració dels immigrants sinó que els catalans ens integrem a la seva cultura.
Ja se sap que a l’ase tossut tan es dir-li arri com só i als socialistes ja se’ls pot dir missa dues vegades que senten ploure.
En el vídeo es fa referència a un diari que denúncia el fet que un pare magrebí no deixi fer gimnàstica a la seva filla.
El PSC diu que això és xenofòbia, jo dic que és una denúncia d’una conducta autoritària i masclista contra les dones i que els socialistes com sempre, han pixat fora de test o potser deu ser que hi deuen estar d’acord en el masclisme sobre les dones?.
Crec que a la nostra societat és donen molts casos d’abús d’homes sobre les dones i s’ha de lluitar perquè això no succeeixi.
No es pot donar la raó als qui fan aquests actes d’abús de gènere i que per desgràcia des de que hi ha governs socialistes es toleren de forma equivocada excusant-se en que són cultures diferents. I un be negre amb potes rosses, podem trobar varis casos com aquest sobretot en immigrants d’origen àrab i que ningú no els hi fa entendre que en aquest país no es tolera la diferència de gèneres. En el cas concret del vídeo s’ha d’entendre que si la gimnàstica és una assignatura obligatòria, l’alumna sigui de l’origen que sigui ha de fer-la i no ser víctima d’un greuge causat pels seus progenitors i defensat per un govern que no hi veu mes enllà del seu nas.
I que no facin demagògia amb la xenofòbia que d’això res de res. Senyors del PSC per concloure els diré que a on no hi ha sang no es fan botifarres.
Publica un comentari a l'entrada