Galeuscat?

Galeuscat: amb aquest nom defineixen Convergència i Unió, Partit Nacionalista Basc i Bloc Nacionalista Gallec la seva aliança política, que esdevé fins i tot coalició electoral en el cas de les eleccions al Parlament Europeu. La mateixa denominació ja reflecteix la idea, tan vinculada al pujolisme, d'identificar uns partits amb unes nacions: l'acord polític CiU-PNB-BNG no és un pacte entre Catalunya, Euskadi i Galícia sinó una simple coalició o pacte entre tres forces polítiques per interessos electorals.

CiU, coneixedora de la simpatia que en amplis sectors de Catalunya desperten el PNB i BNG, utilitza amb freqüència la presència de dirigents d'aquests partits en actes públics o mítings electorals. La coalició ha quedat però en evidència , amb la votació de la moció presentada al Congrés pel diputat Joan Herrera d'ICV, en relació amb el caos de Renfe i la petició de dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. El PNB i BNG hi varen votar en contra, i es van sumar al PSOE (i als diputats del PSC), per salvar la ministra de la reprovació.

Tots els mitjans de comunicació han posat de manifest que el sentit del vot del PNB i el BNG ha estat definit no per la qüestió que s'estava discutint sinó per l'augment en determinades inversions que aquests grups exigien en els pressupostos generals de l'Estat i la concessió d'una reunió amb el president Rodríguez Zapatero demanada pel BNG. L'actitud d'aquests grups ha estat greu: primer, per la manca de solidaritat envers els ciutadans i ciutadanes de Catalunya afectats pels problemes de rodalies i regionals de Renfe ja que la moció incloïa mesures per reparar els perjudicis soferts; però, en segon lloc, pel fet de no donar suport a la petició de dimissió de la ministra, demanada pel Parlament de Catalunya. Podríem recordar les apel•lacions del lehendakari Ibarretxe a respectar la voluntat del Parlament basc quan el Congrés de Diputats discutia la reforma del seu Estatut. Uns quants milions d'euros en inversió han estat suficients per no aplicar ara allò que el PNB reivindica pel seu Parlament i les seves votacions.

Aquests fets posen en qüestió la publicitada aliança de CiU amb el PNB i BNG. De què serveix Galeuscat si no pot assegurar la solidaritat amb les posicions de Convergència i Unió? Continuaran essent aclamats els líders del PNB i BNG als mítings de CiU? Els convidaran a la campanya de les properes eleccions generals?Els dirigents de CiU havien anunciat que «farien els deures» per assegurar els vots del PNB i BNG. Han fracassat. I el fet que els diputats i diputades del PSC no s'atrevissin a trencar la disciplina de vot del Grup Socialista al Congrés, en contra del que molts votants socialistes haurien preferit, no és excusa per justificar la relliscada dels aliats de CiU. I és inevitable la sensació que, davant la petició de dimissió de la ineficaç i prepotent ministra Álvarez, CiU va votar que sí amb una mà, mentre amb l'altra votava que no.

Article publicat a: El Punt, el dia 14/12/2007, per: Jaume Bosch