Aquest modest espai autoeditat es va iniciar el 2006, i és el blog degà de la Blogósfera torrenca. Adreça electrònica: francescmercade@josoc.cat
Arxiu del blog
-
►
2012
(8)
- ► de novembre (1)
-
►
2011
(58)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (2)
-
►
2010
(135)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (11)
-
►
2009
(85)
- ► de desembre (16)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (10)
-
►
2008
(261)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (21)
-
▼
2007
(300)
-
▼
de desembre
(25)
- Bon Any 2008!
- Sense títol
- Perquè CiU no pot liderar ara un govern alternatiu...
- El solstici d'hivern, Nadal i el caga-tió: què en ...
- Bones Festes de Nadal, i Bon Any 2008
- Aquest divendres, a les 8 del vespre, i a la Sala ...
- Història nadalenca de comarques:
- Cafè...
- Sobre el mot «pissarra»
- MANIFEST DELS TRES REIS MAGS:
- Me gustan los catalanes porque...
- Romeva celebra l’aprovació de la Carta de Drets Fo...
- El proper divendres 21 de desembre, conferència: "...
- L'Ajuntament ja ha demanat a l'empresa que pari le...
- LA PLATAFORMA SALVEM ELS MUNTANYANS DENUNCIA EL PL...
- EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA ADME...
- Esmenes presentades a la Proposta de resolució del...
- Que n'és de difícil, ser normal...
- PODER DE LA POESIA
- Com fer sabó cassolà, com alternativa al servei mu...
- Torredembarra, curs 2007-2008: 2.777 alumnes matri...
- Les platges de la Torre són les primeres de Tarrag...
- CiU posa la clau econòmica per salvar Muntanyans II:
- El pacte de l'autobús és possible?
- Catalunya clama multitudinàriament la gestió de le...
- ► de novembre (31)
- ► de setembre (23)
-
▼
de desembre
(25)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
dimarts, 25 de desembre del 2007
Perquè CiU no pot liderar ara un govern alternatiu?, és a dir, què hauria de fer CiU per a preparar el terreny a un govern alternatiu.
L'oposició a Torredembarra avui és majoritària, aquesta majoria podria reorientar l'acció del govern. Per a fer-ho caldria en primer lloc una estratègia de convergència en direcció a la priorització de la pertinença a l'oposició. Avui dia l'oposició actua de forma divergent. Un exemple anecdòtic, en l'últim plenari municipal l'Alternativa ha donat suport a un dels temes sobre l'establiment del nou Teatre, en la mateixa votació l'Agrupació ha votat abstenció i CiU ha votat en contra, és a dir pura divergència. Per a ser convergents caldria trobar aquells element que ens portessin a un model de mínim comú denominador d'oposició. La primera oportunitat, posem per cas, seria l'aprovació dels pressupostos municipals. L'portunitat seria propera i podria ser molt clara i pedagògica. Si seguim amb la divergència podriem caure en el parany d'acabar votant a favor del govern, simplement abstenint-nos. Això ens allunyaria d'afirmar-nos com a oposició. Simplement votant no als pressupostos ens ratifiquem com a oposició. Quan tinguessimm una certa competència en aquest camp de l'acció d'oposició, podriem parlar de pertinença activa a l'oposició. Acabem de descriure el que anomenariem primer pas.
Només en el cas de superar amb èxit reiterat el primer pas, podriem pensar en el segon pas. Però només en el cas de reiterar-nos suficientment i contrastada en l'acció d'oposició, i en haver practicat la política convergent en temàtiques de mínim comú denominador passariem al segon pas. Aquest consistiria en prendre iniciatives legislatives que coincidíssin amb aquest principi del mínim comú denominador. En aquest nivell ja ens hauriem plantejat quin model de ciutat volem, i quin futur tenim pensat per Torredembarra, i amb l'experiència d'haver donat el segon pas diverses vegades, estariem en disposició de fer allò que avui és una utopia: seure per parlar de possibles pactes de futur. Aquest tercer pas estaria obert a totes les forces polítiques locals. Tindria la força constituent d'uns comicis o una moció de censura.
Aquí és on començaria el tercer pas real. El pacte de l'autobús (ABG, CiU i ERC), seria un exemple de tercer pas. Quan es fa el tercer pas, s'ha de fer amb voluntat de duració, que els acords que es prenguin serveixin fins i tot per a més d'una legislatura municipal, altrament no es podrien abordar ni plans de mandat estables, ni tindriem capacitat d'elaborar programes d'actuació municipal de forma conjunta. Ho he dit en més d'una ocasió, avui encara estem verds per a fer el tercer pas. Però personalment no hi veig problema per començar a donar els primers passos. En la legislatura passada el govern de coalició constituït el 2003, va donar el tercer pas sense fer ni el primer ni el segon pas amb els qui van ser aleshores socis. Sorgit d'una moció de censura, un altre govern de coacició va donar tercer pas el 2005, també sense fer els primers passos junts i el 2007 va pagar les conseqüències. L'amic Masagué ara proposa donar el tercer pas. Personalment penso que CiU no pot liderar ara un govern alternatiu. Cal fer prèviament molts primers i segons passos.
No auguro cap èxit amb aquest mètode, però almenys és un mètode que serveix per veure que cal donar uns passos cada cop més importants. Nosaltres ara estaríem pel primer pas.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Bon dia,
a Altafulla governen ABG+CIU+ERC, després de l'espantada de l'amic Fonxo.
perquè no a Torredembarra?. Ja sabem que els projectes de país i societat són diferents, però la política municipal és una altra cosa.
Salutacions.
Amic Cesc, de la mateixa manera que Altafulla no és Torredembarra, el ABG+CIU+ERC no és igual a Altafulla que a Torredembarra. Per fer les coses bé al 2003 érem a l'oposició com vosaltres, però el 2005 vàrem donar un pas que calia donar, però aquest 2007 ens ha allunyat molt d'aquell pas. No hi ha una clau universal per resoldre aquestes problemàtiques. Més aviat des de l'ABG creiem que hi ha un mètode. Et convido a llegir tot el meu article, i no només el titular...
Bé, rellegint el texte suposo que tens raó. A Altafulla ja fa temps que CIU+ABG fan camins més o menys junts, però en tot cas moltes vegades més per sintonia personal (abans i ara) que per sintonia política (aquesta s'ha produit després).
Et recomano la tàctica del cafè (o les cerveses o el que volgueu prendre conjuntament).
Un, que ha viscut molts anys al nord (d'Espanya), et recomana aquesta tàctica com a solucionadora de problemes.
Amic Cesc, molt agraït per la teva atenció en llegir-me. Ara que ho has fet en l'article en qüestió, veig pel teu comentari que no has llegit habitualment el meu bloc. No pateixis, no cal que ho facis, però si hi dones un petit cop d'ull a articles passats, et trobaràs amb cafès, amb tassa i tot. La tècnica és coneguda a Torredembarra, personalment prenc aigua, però el parlar que és el que interessa, va bé. Gràcies.
Com tu deies, no llegeixo habitualment el teu blog (encara que si de tant en tant) ni conec, més que de lluny, la política torrenca, però no està de més saber que va passant pel voltant.
Gràcies per la teva atenció.
Francesc.
Publica un comentari a l'entrada