Aquest dissabte hem anat plegats a la la manifestació de Barcelona per a demanar que Catalunya tingui la decisió en matèria d'infraestructures. A l'autobus hi érem a més dels amfitrions d'ERC, gent de CiU i de l'Alternativa. Per aquestes coses ens podem posar d'acord, encara que uns estiguin al govern i uns altres a l'oposició. Encara que uns diguin que són d'esquerres i altres de dretes. Encara que uns siguin més iguals i altres més diferents. Hi ha un punt en comú en aquestes tres forces. No cal desvetllar-lo, però és evident. Aquesta noteta que publico només serveix com a punt del llibre que s'ha d'escriure, i penso que aquestes tres forces són el pal de paller d'un possible guió per a aquesta història. El llibre encara és en blanc, bàsicament perque les forces estan verdes. No que siguin verdes, que tambè. Caldrà esmerçar esforços, no gaires, per tal de fer girar centrípetament aquest pal. Només així serà possible un potser desitjable pacte de l'autobús.
5 comentaris:
Com sigue igualet que el pacte del tren a MadriZ,estem arreglats.
Que podríem anar per feina? és una modesta proposició formulada, fins i tot, en forma interrogativa, però que em sembla essencial.
A Torredembarra no se la millora fent pactes per veure qui la te mes grossa.
Torredembarra necessita una alternativa engrescadora i la necessita ja.
Tres anys més de grisor socialista i no ens reconeixerem ni nosaltres mateixos.
Ara ens cal política i cal que els polítics os hi poseu de debo, ara cal que os adoneu de la importància d'anar plegats, de la força que feu tots junts.
En la clau de les primeres passes cap a l'èxit és la unitat .
De la capacitat que tingueu per treure'n conclusions positives en sorgirà la veritable oportunitat per guanyar el futur.
Amb el cap fred, amb constància i amb generositat de tots els qui hi esteu implicats.
Ens cal, doncs, una política nova, que posi els objectius davant de tot, que posi els interessos personals, els que siguin, al servei dels interessos de la Torre; prou intel·ligent per enfrontar-se amb possibilitats d'èxit amb una maquinària del PSOE, que lluitarà per ensorrar-vos, per dividir-vos.
Ara tenim esperança; ens cal política.
Primer de tot cal centrar les coses, jo no crec en la mal anomenada "classe política", no hi crec ni hi he cregut mai. Crec en la ciutadania compromesa políticament. Els polítics són els ciutadans, i el compromís. Una ciutadania no compromesa fa difícil, o molt difícil gobernar la cosa pública. Les opcions polítiques de ciutadans, estructurades en opcions polítiques han de voler posar-se d'acord per poder arribar a acords. El problema arrenca quan hi han opcions molt votades, que no responen a cap interés ciutadà. La gent que vota al PSOE local no sap què està votant perque és majoritàriament gent nouvinguda. Gent que creu que a Torredembarra els "socialistes" són com a tot arreu "els bons de la pel·lícula", i així no podem fer res. Cal que urgentment la ciutadania compromesa, revisi la seva "miopia". Si no ho fa, o pitjor, les opcions són les que són, ja podem donar la pistoletada de sortida a una nova Torredembarra "manhattanitzada".
Publica un comentari a l'entrada