'Som una nació, volem estat propi'

Joel Joan, Sergi Blàzquez, Elisenda Romeu i Pedro Morón de la Fuente intervenen durant la convocatòria de la PDD i Sobirania i Progrés per la manifestació de l'11 de Setembre sota el lema 'Som una nació, volem estat propi'

EDILS SOBIRANISTES ULTIMEN UNA CONSULTA D'AUTODETERMINACIÓ

El moviment de càrrecs electes locals Decidim.cat, format per més d'un miler de regidors i alcaldes de filiació política diversa, partidaris del reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya, promourà una campanya en favor del dret a decidir que culminarà en una consulta a la ciutadania -en una mateixa jornada- a cadascun dels municipis del Principat que s'hi adhereixin.

No es podrà dir que sigui un referèndum a l'ús -perquè no tindrà vinculació legal- però serà una consulta que vol tenir un alt contingut simbòlic i pedagògic, articulada a través de processos participatius convocats pels ajuntaments que ho aprovin per acord del seu ple. La iniciativa pretén contribuir des del món municipal a "construir el procés democràtic cap a l'autodeterminació de la nació catalana", tal com s'indica en un document estratègic de la campanya al qual ha tingut accés l'Avui.

El llançament de la campanya -que ja ha estat debatuda entre els promotors de Decidim.cat dels diferents partits que hi sintonitzen- s'acabarà d'acordar en una primera trobada d'alcaldes i regidors adherits al moviment el 8 de novembre a Barcelona. En la reunió, aquest moviment municipalista transversal es plantejarà també com s'organitza i es constituirà en associació.

Des que es va presentar el desembre passat, s'han adherit al manifest (a través del web decidim.cat) un total de 145 alcaldes i 870 regidors de totes les comarques del Principat, i alguns altres de la resta dels Països Catalans, sobretot de CiU, ERC i de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) i ICV-EUiA. Entre els adherits també hi ha tres alcaldes i dotze regidors del PSC i un regidor de la CUP, formació independentista que no s'adhereix al moviment pel fet que no es planteja a tots els Països Catalans.

Independentment de si s'aprova o no la llei de consultes populars que el govern elabora, la pretensió dels promotors de Decidim.cat és que el procés d'autodeterminació municipal s'engegui aquesta mateixa tardor-hivern, i que la consulta es faci cap a la primavera del 2010. "D'aquesta manera el procés es pot preparar amb prou temps en aquesta legislatura municipal i la consulta no interferiria en les eleccions al Parlament previstes per la tardor del 2010 ni amb les municipals del 2011", explica l'alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i president de l'EPM, Jordi Fàbrega, que n'és un dels impulsors.

Com que la consulta es planteja com un procés participatiu municipal, que es pot convocar a través d'un acord majoritari del ple, els seus promotors consideren que no han de tenir cap problema legal per dur-la a terme, ja que no necessiten l'autorització del consell de ministres del govern espanyol que cal per fer un referèndum. "Els ajuntaments tenim competències plenes per obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar-li l'opinió pel que es cregui oportú, i també per demanar-li quin futur vol per Catalunya com a poble", afirma Fàbrega.

Iniciatives com aquestes és el que ens convé. Imaginació al poder !

Informa: RADIOCATALUNYA

Arzalluz: "A aquest Estat se li diu democràtic i després és el que és"

Xabier Arzalluz creu que, després de la il·legalització d'EHAK pel Tribunal Suprem, a l'esquerra abertzale l'únic que li queda és "continuar lluitant". "Trobaran els seus camins com fins ara, amb diferents noms, amb diferents procediments. Sens dubte, amb aquesta forma de Constitució i d'Estat no és fàcil lluitar. Se li diu democràtic i després és el que és".

En declaracions a Herri Irratia-Loyola Media, Arzalluz ha recordat que en un punt del Pacte d'Ajuria Enea es va convidar Herri Batasuna a acudir-hi "com els altres" al Parlament, "perquè a les eleccions sí que hi anaven, però no ocupaven els seus escons, doncs que hi anessin com tots els altres de la batalla política: sabent que en aquest país totes les idees són perfectament discutibles i presentables, inclosa la independència d'Euskadi".

Ha estat el PSOE, ha explicat, el que ha canviat d'actitud respecte a l'esquerra abertzale, per pressió electoral del PP. "Sobretot, -ha dit- per la batalla del PP, el PSOE va anar claudicant, claudicant per por electoral i som on som, que després de 14 anys de pregar-los que vinguessin, per fi van venir i els van llançar, els van llançar amb qualsevol subterfugi legal".
Per a Arzalluz, s'estan utilitzant "dreceres" legals "perquè últimament el que estem veient és només la condemna o no condemna". " Per què algú ha de condemnar algú si no vol?, i per això no incorre en cap delicte, llevat de si el posa així la llei perquè els dóna la gana," ha manifestat.

Arzalluz ha assegurat que després de l'esquerra abertzale el Govern espanyol també podria il·legalitzar al PNB, perquè "tots aquests i d'altres són igual que ETA". "Jo era president de l'EBB i en roda de premsa, en més d'una ocasió, vaig advertir seriosament 'avui aquests, demà nosaltres'. Aquests el que no toleren de cap manera és l'autodeterminació i la independència, i arribat el cas faran amb els altres el que estan fent amb aquests i en això estem", ha advertit.

Font: TRIBUNA, reproduït de Izaronews

ICV, un vaixell que ha d'afinar el rumb

Davant la propera assemblea, els autors fan una crida a fer pinya tots aquells i aquelles que un i altre cop han reclamat que Iniciativa respongui de fet i de manera desacomplexada a allò que diu que és: una esquerra verda nacional

+ Imatge del consell nacional d'ICV, que va tenir lloc a començaments de setembre. Els autors demanen una posada al dia dels postulats de l'ecosocialisme.

Aquest estiu, els partits polítics de Catalunya, en els seus respectius congressos, han tractat de resoldre problemes interns i de posada al dia d'estratègies a les portes d'un curs polític que no s'obre pas gens planer. Queda només UDC, que és a punt de fer el seu, i ICV, que ha de celebrar la 9a assemblea el mes de novembre. Aquí, a Iniciativa, almenys fins a la crisi de l'aigua, tot semblava gairebé una bassa d'oli. Bé que hi havia hagut grinyols –més a fora que no pas a dins, cal dir-ho– arran d'actuacions repressives dels Mossos –servituds del Departament d'Interior per a una formació que havia picat l'ullet als antisistema– a ICV no s'hi enregistraven els trontolls inherents a l'assemblearisme i les propostes de la direcció eren acceptades per una amplíssima majoria al consell nacional. Però amb l'esclat de la sequera ni la visualització de la gestió dels representants del partit al govern ni les cessions en alguns punts del programa ni, sobretot, l'actuació del president del partit en l'anomenat pacte de Vilanova no han estat percebuts com a correctes ni han estat tampoc assumits com a propis per bona part d'adherents ni per la majoria dels presumibles electors i electores. Malgrat tot, a ICV no hi ha crisi. Almenys ningú no ha gosat pronunciar-ne el mot. Però si la formació no engega un redreçament clar, amb una posada al dia dels postulats de l'ecosocialisme i una renovació de la direcció, equilibrant-hi sensibilitats i substituint-ne les persones cremades en l'exercici de càrrecs; si no fa visible un desmarcament notori de les polítiques del PSC, que no és pas el soci de govern amb què ICV té més coincidències; si no fa reals la tan invocada participació –a nivell intern i en l'acció social– i aquella altra manera de fer política; si no impulsa una clarificació d'objectius i de polítiques pel que fa a la qüestió nacional, superant d'una vegada l'ambigüitat en què s'ha mogut i es mou, i, finalment, si no fa maneres per introduir aquests canvis, l'espai polític i electoral d'ICV esdevindran cada vegada més difusos i reduïts.

A més de les crítiques als mitjans, les darreres setmanes ha aparegut dintre d'ICV un corrent d'opinió crític que anuncia el propòsit de rellançar i definir valors com ara el socialisme i l'ecologisme. I des dels òrgans de direcció s'han filtrat informacions de la nova fornada de dirigents d'ICV, que reclamen el seu lloc a la direcció del partit. Això sense comptar amb la pressió de l'Entesa pel Progrés Municipal, una realitat ja apreciable dins del panorama polític municipalista, que cerca un encaix orgànic a Iniciativa –amb qui ha fet coalició estable les darreres legislatures– però que hi reivindica la incorporació dels aspectes més propis del seu missatge, entre els quals una estratègia clara i decidida pel que fa a la qüestió nacional.

Crida al sector nacional És en aquest context que fem una crida a tots aquells i aquelles que un i altre cop hem reclamat que ICV respongui de fet al que diu que és –una esquerra verda nacional (tot i que massa sovint omet això de nacional)– per tal que fem pinya en reclamar d'una vegada per totes la defensa explícita del dret a l'autodeterminació. I, tot i que en el seu exercici Iniciativa es decanti pel federalisme plurinacional, que accepti que dintre seu hi coexisteixen altres opcions, inclòs l'independentisme. Aquestes van ser, a grans trets, les conclusions del fòrum sobre el model d'estat del gener passat (en el curs del procés d'elaboració del programa electoral de les eleccions generals) unes conclusions que s'han fet notar massa poc en les campanyes i en l'actuació diària de l'organització.

En aquella jornada, en paraules de Jaume Bosch, vicepresident del partit, a l'ús devaluat del terme federalisme que fa el PSC Iniciativa hi oposa la formulació d'un estat propi dins d'un estat plurinacional. I, tot reblant que l'Estatut no esgota el nostre horitzó d'autogovern, Bosch acabava valorant les relacions polítiques amb els altres territoris de parla catalana; els Països Catalans. Cal recordar que aquestes formulacions ja eren patrimoni d'Iniciativa per Catalunya des de fa uns quants anys, en el moment mateix de l'aprovació de la seva declaració política de principis que, gràcies als esforços i la tenacitat de l'històric Francesc Vicens, entre d'altres, deixava ben clar el dret inalienable i imprescriptible a l'autodeterminació. Sovint, però, és com si l'assumpció explícita d'aquest dret –això és, de l'exercici de la sobirania– a ICV li faci nosa o vergonya. Cal trencar definitivament amb aquesta dinàmica.

És cert que quant als objectius, vista la realitat política de l'Espanya actual, el federalisme plurinacional sembla tenir-ho tan verd com l'independentisme... Ho il·lustrava, arran d'un comentari sorneguer de Joan Armet, en el curs d'aquell fòrum, la sortida de Miquel Caminal, teòric convençut del federalisme: «Per convicció, sóc federalista; per inevitabilitat, puc ser independentista.» Ara per ara, però, a ICV fins i tot alguns no federalistes en tindríem prou amb l'assoliment, d'una vegada per totes, de l'exigència del dret a decidir i dels postulats del federalisme plurinacional. Que no estiguem sols a l'hora de reclamar-ho.

JORDI ALTARRIBA I BOS I JOSEP MARIA LÓPEZ I LLAVÍ, al PUNT d'avui.

Hipoteca ESPANYA

- Hola bon dia. Miri, venia perquè he vist que aquest mes m'han cobrat, erròniament, 180 €.
- Ah no! No és pas un error. És la comissió per la seva hipoteca ESPANYA.
- Però si jo no l'he demanada!!!
- No, no cal demanar-la. Li assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta CATALUNYA.
- Automàticament? Però, i quins avantatges tindré doncs?
- Ui molts! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podrà, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta EXTREMADURA o peatges d'autopista als propietaris d'un compte CASTELLA.
- Però si jo no en tinc d'ordinador!!! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!! I per a mi què hi haurà?
- Per a mi, per a mi... Au! No sigui egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 180 € al mes!
- Que no em ve de... però... i doncs... així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
- Però això són més de 700 € al mes!!! És una vergonya!!!
- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer-hi. Les condicions són així!
- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyor...
- Solbes, Pedro Solbes. Bon dia.

Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.

De cara..., de cara al poble!

No dubto que les sensibilitats a tenir en compte en el si del nou govern municipal han de ser enormes. No dubto que l'ingent tasca que s'ha de portar a terme s'emporta tot el temps polític. No dubto que s'han de fer malabarismes per a que les coses del Palau Municipal tinguin un aspecte de normalitat. Però tot i justificable per la qualitat de novells de la majoria de membres del nou executiu municipal, hi han formes que no poden amagar-se. La precipitació no és una excusa vàlida. Ara mateix no vull fer una lectura crítica dels fets del passat Onze de setembre a Torredembarra. Més aviat la vull fer constructiva. Es nota que ahir em van estirar les orelles pel meu escrit, no?. Al marge de tot aquest afer, vull reconèixer la valentia política del discurs del Senyor alcalde Daniel Masagué. Crec que en aquests moments val la pena treure'n lliçons, enlloc de posar-nos pedres al fetge. En futures notes procuraré contrastar més i millor les meves fonts d'informació, com em recomana Vostè. Recordeu una vegada més que tot el meu discurs és sempre a títol personal. Però ja vistos aquests punts, permeteu-me, tot i que no sóc jo, personatge insignificant, qui ha de donar cap consell, tinc un criteri format sobre un tema i voldria simplement compartir-lo: Les decisions al màxim nivell municipal s'han de prendre amb sensibilitat, no tant sols vers els socis de govern, també cap a la resta de membres del Consistori inclosa la oposició. Reconec que els mecanismes municipals són lents, però cal recordar que existeix entre vosaltres el telèfon mòbil. És a dir tot el que es vulgui es pot humanitzar. El que està clar és que si es vol arribar a un punt, tot és molt més fàcil, però si no s'hi vol arribar, difícilment s'hi arribarà. Cal fer notar que hi han coses molt importants a debatre aquesta tardor, una sensibilitat excloent pot ser no recomanable. No cal recordar que el govern no és homogeni, com tampoc ho és l'oposició. Cal actuar com dèia aquell, de cara..., de cara al poble!

Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel Dret a Decidir

Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.

Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.

El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.

Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.

És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:

-Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva.

-El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania.

I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per

1. articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.

2. contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.

3. realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

4. fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.

5. ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.

6. emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

Font: Decidim!

El web municipal de Torredembarra està bastant desatès.

No és tant difícil, i no justifica la desatenció el fet que els canvis es produissin fa poc temps. En poc més d'un mes que portem de nou equip de govern hi hauria d'haver hagut temps d'actualitzar les dades. Només cal entrar a l'apartat "L'Ajuntament on-line", per veure que la cosa no va. Entrar a Òrgans de govern" és un poema. Pel que fa a Juntes de Govern Local portem un endarreriment natable, la més recent és l'acta de la sessió ordinària de 3 de juliol de 2008. Quan a Plenaris Municipals la última acta publicada és de la sessió extraordinària de 27 de juny de 2008. Per no parlar de l'absolut desgavell en l'organigrama del Consistori, on hi ha llocs que ja figura el nou alcalde, però en la majoria de referències encara hi consta l'equip anterior. El web municipal, si n'hi ha, ha de complir els efectes de tauler d'anuncis municipal. Si es volen fer canvis i s'hi està treballant, amb penjar un "en construcció", n'hi ha prou, cas contrari i a ulls de la societat denota manca de rigor. Esperem que una vegada passat el proper Plenari es vegi una millora en aquest sentit.

Font: WEB MUNICIPAL

D'esquena a tot..., d'esquena al poble!

La dualitat dels actes de l'Onze de setembre a Torredembarra, va tenir un punt fosc que caldrà aclarir.
Parlem de l'acte organitzat per l'oposició a la Torre de la Vila, és a dir l'Ofrena reivindicativa. Pel que sembla es tracta d'un acte organitzat a corre-cuita el dia abans, ja explicat a bastament. El fet que caldrà aclarir és fins a quin punt va ser un acte clandestí, o prohibit. Pel que sembla la clau per a accedir al pati de la Torre de la Vila es va anar a buscar, com sempre es fa en aquest acte, a la Policia Local. Hi va anar una regidora de l'oposició. L'hi van donar. El cas és que segons sembla amb l'acte ja celebrant-se, un agent de la Policia Local va voler recuperar la clau, ja que tenia una ordre de no entregar-la. La ordre que segons sembla va arribar via telefònica de part del Senyor alcalde Daniel Masagué, va arribar quan ja estava la clau entregada.
L'acte es va fer normalment, pels pels. Fins a quin punt es pot negar la clau d'accés a un espai on l'oposició organitza un acte?.
La única raó és que l'acte es va voler coartar, o prohibir.
El nou Equip de govern va més de pressa del que us pensàveu, no?.
Cal fer aquesta pregunta en el proper Plenari Municipal, no?.
Això, si aquesta informació és certa, que no veig motiu per a que gent bastant diferent amb la qui he parlat menteixin.

El cop del Constitucional a Ibarretxe inquieta a Catalunya

CDC, ERC i ICV estan indignats per la restricció al dret a decidir i a l'autodeterminació signada per l'alt tribunal un Onze de Setembre VITÒRIA El lehendakari vol recórrer al Tribunal de Drets Humans


A la foto de REUTERS, el lehendakari Juan José Ibarretxe i els membres del seu govern ahir a Vitòria

Aquest Onze de Setembre, mentre a Catalunya es commemorava la defensa -i la pèrdua- de les institucions d'autogovern fa 294 anys, un alt tribunal espanyol reunit a Madrid tancava la via a tota consulta d'autodeterminació amb l'argument que el poble espanyol és el titular exclusiu de la sobirania nacional.

L'article 2.4 del nou Estatut diu que "els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya". Ha sigut recorregut pel Defensor del Poble. L'article 122 regula la convocatòria de "consultes populars" per part de la Generalitat. És l'article que ha de permetre fer la llei que ha de fer possible al seu torn el dret a decidir que pregonen CDC, ERC i ICV. Però la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei del Parlament basc per fer una consulta popular no vinculant als ciutadans bascos sobre l'obertura d'un procés de pau i "normalització política" a Euskadi, estableix precedent. I la sentència diu que, d'acord amb la Constitució, és el "poble espanyol el titular de la sobirania" i, si no es canvia la Constitució, "les decisions polítiques d'especial transcendència per a tots els ciutadans espanyols" no es poden consultar, ni tan sols de manera no vinculant, a una part.

Per això ahir els tres partits que més han defensat el dret a decidir, CDC, ERC i ICV, van lamentar la sentència del TC, més enllà que experts jurídics considerin que la llei d'Ibarretxe "no s'aguanta per enlloc" i que l'Estatut sí que inclou les consultes com a competència de la Generalitat. Per part de CDC, Felip Puig va lamentar la "lectura restrictiva" en l'aprofundiment dels mecanismes democràtics de consulta ciutadana a cadascuna de les nacions. També Joan Herrera, per part d'ICV, va advertir de la "visió restrictiva de la Constitució" que ha fet el TC, i va demanar més normalitat des de l'Estat perquè les comunitats puguin fer consultes "no vinculants". I Joan Ridao, per ERC, lamenta que es posin barreres a la democràcia i al dret a decidir dels bascos. Mentrestant, UDC, el PSC i el PP demanen respecte per la sentència.

Sigui com sigui, el lehendakari no es rendeix, segons informa des de Vitòria Eduard Mas. "Acatem, però no ens resignem". Així comença la breu declaració que ahir va llegir Juan José Ibarretxe a l'escenari de les gran ocasions: el Palau d'Ajuria Enea. Obeirà la decisió judicial, però no pensa renunciar "al dret que tenen els bascos a decidir". Per això Ibarretxe, recolzat pels seus consellers, va reiterar que se sumarà a la denúncia contra l'Estat que el tripartit (PNB, EA i EB) i Aralar presentaran davant del Tribunal d'Estrasburg per haver impedit la consulta i haver vulnerat així "el conveni europeu de drets humans i llibertats fonamentals". Ibarretxe i la resta de l'executiu, a títol personal, s'adheriran a la demanda dels partits el dia 23. La iniciativa no té validesa jurídica, però sí política, a les portes d'unes eleccions. Una altra opció -insinuada pel lehendakari, però no confirmada pels partits, que dilluns han d'aprovar les mesures- és recórrer la decisió davant del Tribunal de Drets Humans. Però les fonts consultades diuen que abans de recórrer a Europa, el lehendakari hauria d'esgotar les instàncies jurídiques estatals.

Font: AVUI