PEDAGOGIA DEL VOT ÚTIL QUE ESDEVÉ INÚTIL

Feminicidis: entre la impunitat i la responsabilitat

Míting electoral de Raül Romeva a Torredembarra el proper dijous 06/03/2008 a les 20:00:00 al Bar del Casal Municipal del carrer Capella.

Aunque el asesinato de mujeres es un problema global, hay zonas en el mundo que se han convertido, tanto por la magnitud como por la complejidad del fenómeno, en casos paradigmáticos. Dichos lugares son también, muy a su pesar, espejos en los que podemos ver reflejados muchos de los males que afectan a las sociedades donde imperan patrones fundamentados en una cultura patriarcal. Éste es el caso, por ejemplo, de México y de los países de la región centroamericana. Es precisamente en México donde (segueix...)

empieza a tomar cuerpo el concepto del feminicidio, y aunque dicho concepto se encuentra en plena evolución (hay quien defiende el uso del término femicidio, para oponerlo al de homicidio), lo relevante del mismo es que pone de manifiesto la existencia de uno de los fenómenos más preocupantes de nuestros días: el asesinato de mujeres por el simple hecho de ser mujeres.

A lo largo de los últimos dos años el Parlamento Europeo ha llevado a cabo un intenso trabajo sobre el tema que se concretó el 11 de octubre cuando se adoptó el Informe sobre las muertes de mujeres (feminicidio) en México y América Central, y sobre el rol de la UE en la lucha contra el fenómeno. Con la adopción de este informe, la Eurocámara se sitúa en línea con otras instituciones que ya se han manifestado al respecto (Consejo de Europa y Naciones Unidas, además de diversos parlamentos y gobiernos de todo el mundo). El informe, por su contenido, supone avanzar de forma considerable tanto en la definición del problema como en la asunción de responsabilidades por parte de varios actores en la lucha por erradicarlo.

Uno de los principios que emanan del informe tiene que ver con el hecho de reconocer como punto de partida de todo análisis la multiplicidad de causas y tipologías existentes en este tipo de crímenes. Cierto es, por ejemplo, que el caso tan mediatizado de Ciudad Juárez (más de 400 mujeres asesinadas desde 1993) tiene mucho que ver con el hecho de que se trata de una ciudad fronteriza con los problemas propios de este tipo de zonas. Sin embargo, existen también otros muchos factores que obligan a concentrar esfuerzos y a llevar a cabo políticas públicas integradas. Dichas políticas incluyen: prevención (invertir en educación para la igualdad y revertir la cultura del patriarcado); mejoras en las recogidas de datos e investigación forenses; facilitar y agilizar la presentación de denuncias; formación de policías, jueces, fiscales y médicos en este tipo de delitos; control de las empresas locales y multinacionales que operan en la zona, muchas de ellas sometiendo a las mujeres trabajadoras a condiciones de enorme vulnerabilidad; reformas legislativas y transposición de normas hacia los estamentos pertinentes, y por último, un énfasis especial en el acompañamiento y apoyo de las víctimas y sus familiares. Con relación a esta última cuestión, hay que lamentar que en numerosas ocasiones las víctimas son menospreciadas e incluso criminalizadas, y sus familias perseguidas, por "atentar contra la imagen del país" al hacer visible el problema y reclamar justicia.

Finalmente, con relación al contenido, el informe reclama, entre otras cosas, que el problema de los asesinatos de mujeres, así como las medidas adoptadas para combatirlo, sean tratados de forma sistemática en los distintos ámbitos de diálogo entre la UE y México, por un lado, y la UE y los países de América Central, por otro; medidas concretas destinadas a incrementar los esfuerzos en la lucha contra este fenómeno, lo que incluye desde líneas presupuestarias específicas, hasta programas de formación de diferentes actores implicados en dicha lucha, como jueces, fiscales, policía, funcionarios, etcétera; dedicar una atención especial al apoyo y acompañamiento de las víctimas y de sus familiares, y que la Comisión presente, para mediados de 2008, una propuesta de coordinación de las diferentes iniciativas destinadas a combatir este problema, tanto en el marco de la UE como en los países directamente concernidos.

Raül Romeva es eurodiputado de ICV en el grupo verde del Parlamento Europeo, vicepresidente de la Comisión de Derechos de las Mujeres e Igualdad de Oportunidades (FEMM), y ponente del informe sobre feminicidios.

Article publicat a: El Pais, el dia 17/10/2007.per: Raül Romeva i Rueda

Tot a punt per a la jornada del 9-M, tot a punt per decidir!

El proper diumenge 9 de març se celebren eleccions generals a l'Estat espanyol. Com ja sabeu, el mateix diumenge, aprofitant el desplegament mediàtic que es produirà arreu del país en motiu dels comicis, la Plataforma Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir durem a terme una recollida de signatures emmarcada dins la campanya Decideixo decidir! que ambdues plataformes venim impulsant des de Sant Jordi de l'any passat. Així doncs, us convidem a tots i a totes a que, voteu el que voteu (o si no voteu) el 9-M, feu el petit esforç d'apropar-vos a la taula de voluntaris més propera per a deixar la vostra signatura en defensa del dret a decidir de la nostra nació, que s'hauria d'expressar en el traspàs a la Generalitat de les competències en matèria de referèndums. O fins i tot, si teniu temps i ànims per a fer-ho, us convidem a que col·laboreu com a voluntaris o voluntàries durant la jornada. Perquè la sobirania serà fruit de l'esforç tothom: el 9 de març, votis o no votis, signa i col·labora!

¡Vota!

Sí, ya sé que mola más el escepticismo. Sé que el distanciamiento irónico es más acorde con mi edad, que la disciplina un pelín cínica de la crítica ácida va mejor con mi profesión, y hasta que la languidez del desencanto, tan femenina, me favorecería más en los planos cortos. Lo sé, pero el domingo yo voy a ir a votar. Por encima de mi escepticismo, más allá de mi evidente afición a la ironía, con mi conciencia crítica a cuestas y a despecho de la fotogenia, voy a ir a votar. Con mis propias decepciones y con mis ilusiones maltrechas, con mis principios más firmes y con mis hijos mayores, voy a votar.Votaré a favor de mucha gente que no lo hará. Porque no tiene derecho a hacerlo o porque se le ha olvidado que lo tiene. Votaré para que los niños de 12 años no sean tratados como delincuentes, para que los inmigrantes que sostienen nuestra riqueza sin participar de ella no sean tratados como delincuentes, para que los excluidos sociales y las mujeres que abortan no sean tratados como delincuentes. Votaré en contra de mucha gente que votará. Votaré contra los privatizadores de servicios públicos, contra la humillación de los reclinatorios, contra las juntas de escolarización que favorecen a los colegios concertados, contra los explotadores de inmigrantes. Votaré, en definitiva, contra la gente de orden, ese orden detestable, delincuente, que se afirma en la insolidaridad, en la indiferencia ante el sufrimiento ajeno y en la perpetuación de los privilegios de unos pocos. Votaré a la izquierda, con la izquierda, por la izquierda, pensando en mis convicciones laicas, progresistas y republicanas, no en mis impuestos. Todavía hay unas pocas cosas que no pueden comprarse con dinero.
Y bien, a pesar de todo, sé que mola más el escepticismo. Pero yo miro a mi alrededor y, sinceramente, creo que no me lo puedo permitir. ¿Tú sí?
 

¡Pásalo!

ALMUDENA GRANDES (avui a El País)

El feixista Marino Pérez ha esborrat el seu vergonyós article sobre el primer candidat d'ICV-EUiA per Tarragona.

El feixista Marino Pérez, que anava de número 8 en la candidatura del "Partido Popular" a les darreres eleccions municipals per la ciutat de Tarragona, és d'aquells que llencen la pedra i amaguen la mà. Marino Pérez, "Presidente Provincial de Nuevas Generaciones", ha esborrat el seu vergonyós article sobre el primer candidat d'ICV-EUiA per Tarragona. No volem que ho amagui, no volem que es disculpin per ell. No volem que ningú el suplanti, ni tant sol que el céssin. Volem que ell mateix es disculpi públicament, i tot seguit dimiteixi dels seus càrrecs. Si no ho fa, cap problema, el séu feixisme d'extrema dreta déu formar part de la ideologia del partit i joventut que l'acull, i el defensa.
Font: bloc feixista

El president de Noves Generacions menysprea el cap de llista d'ICV-EUiA

Marino José Pérez diu que li desperta «repulsa visual» i el qualifica d'«indigent»
+ Suñé i Saura, en un dels primers actes de campanya. Foto: J.F.

El president provincial de Noves Generacions a la demarcació de Tarragona, Marino José Pérez, ha penjat en el seu bloc un article d'allò més ofensiu contra el cap de llista d'ICV-EUiA, el torrenc Lluís Suñé, en què menysprea el dirigent de l'Alternativa Baix Gaià pel seu aspecte i li retreu que no hagi estat capaç de posar-se roba «mínimament decent» o «afaitar-se per sortir en la foto». «És un indigent?, és un okupa?», comença l'article el dirigent juvenil del PP per referir-se a una foto de Suñé.

L'article manté un to despectiu i impertinent, i l'autor fins i tot arriba a qüestionar implícitament, encara que ho faci de manera irònica, el sistema democràtic actual. «Veure la foto d'aquest indigent en els cartells del carrer més transitat de Tarragona em produeix, a més de repulsa visual, un sentiment de pena pel que estem deixant entrar en les institucions polítiques del nostre estat», reflexiona Pérez, que és president de Noves Generacions en l'àmbit del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre des de l'abril del 2005 i que va integrar la candidatura del PP a les eleccions municipals per Tarragona.

Pérez, entre altres perles, també qualifica ICV-IU d'opció que «representa el comunisme més recalcitrant», i demana que tots els candidats a ocupar un escó en les corts espanyoles tinguin com a mínim «un reconegut prestigi social». Acaba lamentant que primer s'hagin deixat entrar «terroristes» en les institucions i ara es faci el mateix amb «comunistes mal vestits».

El principal afectat per tots aquests comentaris, Suñé mateix, va reaccionar amb mesura, però va avisar que demanarà un gest contundent al PP. Va reclamar: «Es tracta d'una persona que no és demòcrata i que fa servir la democràcia per fer aquest discurs. Demanem al PP que l'expulsi.»

- «Si això és un candidat i algú el vota perquè el representi, més val que ens plantegem en quina classe de porcada estem convertint la societat en què vivim»
- «Individus com aquest haurien de complir requisits com ara no haver estat arrestats per desordre públic [Suñé va respondre davant la justícia pel tall de carreteres per demanar la gratuïtat dels peatges] i un aspecte i aptituds d'acord amb el càrrec que ha d'ocupar. Si Montesquieu aixequés el cap...»

EL PUNT - ÒSCAR MESEGUER. Tarragona

Entrevista d'Àngel Amable a Lluís Suñé.

Com i quan arribes a la política?
Doncs als 17 anys, militant al MDT (Moviment de Defensa de la Terra). I després ja, lluita social estrictament.

És la primera vegada que encapçales una candidatura d’àmbit superior al municipal?
Sí, les úniques experiències d’àmbit superior al municipal van ser al 2003 que vaig anar de cinquè a la llista d’ICV al parlament de Catalunya encapçalada per la Dolors Comas que em va demanar el recolzament i ho vaig fer amb molt de gust, era nou en política. Després al 2007, amb la candidatura d’en Daniel Pi, també al cinquè lloc.

Llegint el teu bloc, he pogut extreure’n que d’us la bossa plena de somnis i d’il·lusió, qualitats que és troben a faltar avui dia. Que més i dus a la bossa?
Actitud combativa. Jo la campanya no me la plantejo amb promeses, es a dir, que l’única filosofia d’esta campanya i de la meva vida és prendre actitud. Jo entenc que, a la vida, l’ideologia és molt important per poder prendre decisions, prenent decisions sense ideologia acabes o equivocant-te o acabes anat a l’oficina de corrupció. Per tant l’ideologia és fonamental per prendre decisions, però no crec en els programes electorals en sí i no crec en les promeses en sí, si no en les actituds. Per tant, l’únic que em puc vendre es que soc catalanista, soc d’esquerres , soc ecologista i que he defensat durant aquestos anys de joventut el meu territori per la seva dignitat, estrictament això. I aquest és el meu valor i aquest és el meu programa.

També hi portes xecs amb 400 i 2.500 euros per repartir entre la ciutadania?
No. Avui aquest plantejament també me’l feien al bloc, és un bloc molt “xulu” eh! ... (rialles) ... i un comentarista em dia “jo t’anava a votar però ara ja dubto per que si algú em paga un cap de setmana per ahi jo canvio el vot” i jo li contesto que estic preparant unes propostes que sorprendran al mon i li prometo 4.500 € de salari base, apartament amb aigua i llum pagada per l’estat, una rentadora, un microones i li acabo dient ...“es que se m’he n’anat la pilota”. Es a dir, promeses zero, no hi han xecs.
El xec no serveix per solucionar el problema de base. En cap estat, encara que et donessin 200 € per pagar-te el lloguer no es solucionaria el problema de l’habitatge. Per tant, el que cal son polítiques que obliguin als que dominen el mercat immobiliari a abaixar els preus, que ataquin el problema des de l’arrel, que l’accés al mercat de treball sigui un dret i no un luxe, que els salaris siguin dignes i que no sigui barato l’acomiadament. Es a dir, cal que canviem una societat en que els rics i poderosos especulen amb nosaltres i que ens intenta fer creure que amb xecs de 2.500 i 400 €, que venen dels nostres impostos, de l’erari públic, tindrem la vida més fàcil. Les polítiques de l’estat han d’anar dirigides a l’abaratiment de la vivenda i dels lloguers, a acabar amb la precarietat laboral i que els nostres joves no hagin d’esperar als cinquanta anys per poder marxar de casa.

Que creus que hi tenim a dir la gent del sud de Catalunya a Madrid?
Que s’heu de reivindicar. Una de les coses que des de l’òptica del Camp de Tarragona es que, de vegades, no comprenia coses de les Terres de l’Ebre. En aquests tres mesos que he anat tombant i parlant amb molta gent, he comprés perfectament que la gent de les Terres de l’Ebre salti a la mínima que es belluga algo, el projecte Castor mateix és un insult al territori. Jo crec que l’actitud de les Terres de l’Ebre ha de ser la que té ara, es a dir, el radicalisme opositor i, sobretot, les Terres de l’Ebre no han de ser el cul de sac d’aquest país ni la germana lletja ni la maltractada, si els ventiladors giren molt bé aquí també ho fan a l’Empordà. Per tant, el Camp de Tarragona ha de ser més solidari amb les Terres de l’Ebre i hem d’intentar evitar qualsevol projecte més sempre i quant no estigui basat en una planificació territorial i, sobretot, en l’opinió i la participació de la ciutadania, tant aquí com en el Camp de Tarragona, com a tot arreu, és fonamental.

Com creus que ha incidit ICV en la política del govern del PSOE durant aquests últims quatre anys?
Per mi en positiu, encara que ens cal més força. El PSOE, les lleis que enriqueixen encara més als rics les ha fet amb Duran i Lleida, les polítiques socials, com podria ser la de la memòria històrica, les ha tingut de fer amb ICV. Amb aquestes eleccions hem d’evitar un Duran i Lleida reforçat que diu que no hi cabem tots en aquest país encara que jo em plantejo si no son ells els que no hi caben . I per un altre costat, ens cal una ICV reforçada per a que no depenguin d’aquesta dreta que ratlla la xenofòbia.

Per acabar, m’agradaria que em diguessis el que, a títol personal i fins aleshores, ha estat el millor i el pitjor d’embarcar-se en un viatge com aquest.
Bueno, el pitjor ha estat per la meva gent. Tinc família, tinc companya, tinc un gos invàlid ... aquesta ha estat la part pitjor en el sentit de que estàs molt de temps fora de casa. La part positiva, la que més m’apassiona, la política m’apassiona, el conèixer cares noves, gent que porta dècades treballant al territori i que espero que desprès d’aquestes eleccions puguem mantenir una relació per continuar combatent contra les injustícies territorials. La part més positiva, l’unitat.

El passat 31 de gener durant una visita que va realitzar Lluís Suñé a Tivissa amb motiu de les properes eleccions generals, el va entrevistar l'Àngel Amable.

Lluís Sunyé, cap de llista d'ICV per la demarcació de Tarragona

VOT ÚTIL: Lluís Sunyé, cap de llista d'ICV per la demarcació de Tarragona

Jo votaré útil, votaré en LLuís Sunyé. Perquè Iniciativa és la única formació que garanteix que es faci una política d'esquerres. Això és vot útil. S'ha dit que nosaltres (la gent de més a l'esquerra del PSOE)
som la consciència del socialisme. Som qui recorda als socialistes que s'han de fer polítiques d'esquerres de veritat. Amb una esquerra de veritat forta, es pot garantir veritables polítiques socials, polítiques de redistribució de la riquesa, reacionalització dels recursos i sentit comú en la política, cosa que últimament està en desús.
El vot útil de veritat no deixarà que el govern giri a la dreta. Aquests 4 anys, ICV, ha desenvolupat una gran tasca i és moment que tinguem una esquerra forta perquè en Zapatero no s'ha enterat encara que, pot ser oficialment no hi ha una crisi econòmica, però s'estan tancant empreses, creix l'atur, pujen els tipus d'interés i la gent té problemes per omplir la nevera.
Donar una generosa caritat de 400 € no és la solució. Necessitem algú que aporti solucions als problemes de la gent del carrer. Idees noves i amb enginy de qui no està condicionat pels poderosos.
Aquest algú és el Torrenc, LLuis Sunyé i els companys i companyes d'Iniciativa per Catalunya Vers - Esquerra Unida i Alternativa.
I sobre tot recordeu que fem política real, sense condicionants, perquè la nostra gent, no deu favors a ningú.

Publicat per TAFANER en el seu bloc.