Muntanyans, zona humida

L'any 1994 un informe conservat a l'Ajuntament de Torredembarra especificava que els Muntanyans, a una i altra banda de la via, és una zona humida. En va parlar al darrer ple municipal. L'any 2001, el Proyecto de recuperación del espacio comprendido entre la playa de Torredembarra y els Muntanyans encomanat pel Ministerio de Medio Ambiente definia l'espai, a una i altra banda de la via, com una zona humida. Tot plegat no aportaria res al debat sobre Muntanyans II si no fos perquè la llei 12/85 d'espai naturals protegeix les zones humides...És evident que en el seu moment aquests estudis es van obviar. Però ara aquests estudis estan damunt la taula i el ple municipal de Torredembarra ha aprovat encarregar un nou estudi que corrobori o no que Muntanyans II és una zona humida. En finalitzar l'estudi tornarem a estar en una mena de carreró sense sortida on el procés ha estat ple d'errors i les obres de la urbanització de la desembocadura del torrent del Gibert no s'aturen. Si és una zona humida i a les zones humides no es pot construir, per què l'autoritat no atura les obres?
JORDI SUÑÉ. TORREDEMBARRA (Avui al Punt de Tarragona).

Allioli d' Abadejo

M'agraden els temes gastronòmics, i mirant per internet he trobat aquest Abadejo amb All-i-oli, es veu que pel març al Prat de Compte fan unes jornades gastronòmiques i tenen una secció que anomenen "L' Abadejo del mercat al plat". Us ho deixo tal com ho pinten: Dins de la cuina de l'abadejo s'ha de dir que a Prat de Comte és molt típic fer Allioli d'Abadejo. INGREDIENTS: Alls, Oli d' "auliva", Ou i Abadejo desmollat o esqueixat. La recepta és la mateixa de fer l'allioli, però quan la barreja està lligant-se s'hi afegeix l'abadejo a parts menudes i desalades. Es desala l'abadejo amb aigua. Se piquen los alls, es tira l'oli, l'ou i l'abadejo desmollat. Recomano menjar-se'l de la forma que he vist fer-ho a casa meva, vull dir a casa del meu sogre. Estenent el bacalla i l'all-i-oli així obtingut, damunt d'una llesca de pa torrat. Lo resultat és recaptós! "Qu' aprofito". (NOTA: Viquipèdia: L'abadejo (Pollachius pollachius) és un peix de la família dels gàdids. És similar al bacallà i mesura entre 70 i 80 cm. Té el ventre gris i el dors gris verdós fosc. És habitual en el golf de Biscaia i l'oceà Atlàntic. És un peix magre (1% de lípids). És venut a troços, rondanxes, filets o sencer. La seua similitud amb el bacallà fa que a sovint siga venut com a tal, inclús en certes zones el nom de l'abadejo és considerat sinònim de bacallà. Als països nòrdics se'l sotmet a un procés d'assecat, com també es fa amb un altre peix similar de la mateixa família, el carboner, en ambdós casos reben el nom de klippfisch.)

Pressupostos municipals?, cada u va a la seva.

Moltes de les discussions que hi ha durant l’any entre govern i oposició, pel compliment o no dels objectius, es podrien estalviar amb un acurat seguiment del Programa d’Actuació Municipal, vinculat a un Pressupost per programes, o si més no serien molt més entenedores per a les persones que en fem un seguiment.

Birmània, sense comentaris.

de http://www.stacatac.net/ gràcies David.

Rebut per internet: Qui assessora la monarquia?

Si el rei vol corona

corona li darem

que vingui a Girona

i el coll li tallarem

Aquestes estrofes de la peça Si el rei vol corona amb lletra d'anònim del s.XIX i música de Mesclat (en un magnific CD totalment recomanable) ressonaven amb força el passat divendres dia 14 de setembre a la plaça del Vi de Girona. De la lletra original s'havia canviat tan sols Barcelona per Girona. Centenars de gironins mostraven la seva repulsa per un fet inaudit en qualsevol democràcia avançada: el fiscal de l'Audiència Nacional (d'Espanya, entenguem-ho bé) havia obert diligències per a poder encausar per injúries al rei a dos xicots a qui sembla se'ls va cremar una fotografia on hi havia algun element de la família reial espanyola, aquella que paguem, amb abundosa generositat, els súbdits de la corona.

El lector em perdonarà que hi posi un to irònic al comentari perquè, si no fos per la gravetat que implica l'actuació de la fiscalia, és francament esperpèntic. Tota una Audiencia Nacional posant la seva pesada maquinària en marxa per tal de castigar aquells a qui la monarquia imposada pel General Franco no els agrada prou. Déu n'hi do!

Ens hauríem de preguntar si de debò estem en un Estat de Dret i on està la llibertat d'expressió en la suposada democràcia espanyola. L'actuació de l'Audiencia obre molts interrogants. Alfons Lopez Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial, ens recordava el mateix dia que als Estats Units es permet fins i tot cremar la bandera nord-americana. Però ja ho sabem: allò és el Salvatge Oest i de fet només tenen democràcia des de finals del segle XVIII...

Per acabar-ho d'adobar, el fiscal exigia al Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya la ràpida identificació dels dos elements sospitosos. Ens preguntem si els Mossos d'Esquadra, la nostra policia, que també paguem amb els nostres impostos, no té una feina més seriosa que no pas l'encomanada des de Madrid. Un caramel enverinat pel senyor Saura, ai làs! el qual, de protestar (diuen) contra la repressió, ara li toca fer el paper de repressor. Què farà aquest cop? A Barcelona encara recordem un desplegament policiac fora de lloc per tal d'impedir les protestes contra la detenció de la gironina Núria Pórtulas.

Tot plegat faria pensar que, de Madrid estant, algú treballa amb afany per a acabar d'enfonsar el crèdit minvant que té la monarquia a casa nostra. Per això ens preguntem: qui assessora actualment la monarquia? Fa vint-i-cinc anys, el 23-F del 1981, algú -que sabia el pa que s'hi coïa- deuria aconsellar al rei que apagués ràpidament el foc colpista de Tejero, Milans i companyia o es veuria aviat a l'atur com el seu cunyat Constantí gràcies al suport que donà al cop d'estat dels coronels perdent la monarquia l'endemà mateix de restaurada la democràcia a Grècia. Bon assessor el de l'any 1981. Però i el d'ara? Fa tan sols cinc anys algú posava en boca del rei, durant el lliurament dels premis Príncipe de Asturias, allò de “nunca fué el castellano lengua de imposición”. Per llogar-hi cadires!

I fa unes setmanes assistíem a l'espectacle deplorable del segrest d'una publicació satírica per una portada sobre, sembla, algun membre de la família reial. Com a Turquia, vaja. I en el súmmum dels despropòsits el senyor jutge ordenava requisar un aparell que fa vint anys que ja no s'utilitza al món de l'edició. Aquest senyor jutge, Juan del Olmo, és el mateix que va portar el sumari del cas Egunkaria i de l'atemptat de l'onze de març del 2004. Amb tots els respectes però, davant de tants despropòsits, n'hi ha per posar-se les mans al cap. Clar que amb una institució hereva del tristament famós Tribunal de Orden Público franquista qualsevol cosa pot passar. Una institució que alguns experts manifesten atònits que es contradiu amb la mateixa Constitució espanyola!

Així anem. Algun malpensat dirà que el qui assessora actualment la casa reial deu ser republicà, antimonàrquic furibund, i que està aconseguint amb una eficàcia extraordinària que el descrèdit de la casa reial pugi com l'escuma per tal que en poc temps es pugui proclamar la Tercera República Espanyola.

Nosaltres si més no, de Catalunya estant, hauríem de treballar per a que sigui realitat ben aviat una República Catalana, independent de veïns que no ens volen bé. I en quant als assessors reials espanyols... doncs, la veritat, ja s'ho faran.

Agustí Soler i Regàs

autor de: Tenim drets els catalans?, 2001. ERC-PI: escissió o cop d'estat a l'independentisme?, 2003. I El cas Egunkaria: la cultura basca sota sospita, 2004.

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés

Economia Municipal i Pressupostos Participatius

El números locals estan permanentment auditats el departament municipal d'intervenció és un òrgan que funciona de forma autònoma i la seva regulació s'assembla al del cos de secretaris. Ho hem vist en molts plenaris, com hi han eïnes per a "renyar" el polítics perversos amb els números. L'economia des del punt de vista administratiu està controlada. El que encara és fóra d'aquest nivell de control és la decisió d'on posem les grans xifres de la inversió. Encara no tenim un projecte definit de poble, i encara anem donant cops de cap en aquest camp. Tenim diners per invertir, i tenim capacitat d'endeutament, per si cal. Però en què ens gastem els diners?. Aquesta és la pregunta que encara no disposa d'una base de resposta clarificada. M'estic referint al pressupost d'inversions exclusivament. Pel que fa a l'ordinari caldria revisar a favor del poble el tema de les ordenances, i altres arbitris que li són desfavorables. Cal aplicar una política més sostenible en matèria econòmica. Pel que fa al nou model de pla de mandat és un tema pel que portem temps empenyent, i finalment és una d'aquelles realitzacións, una més que se la volen atribuïr, cap problema. Planificar, és fer politiques del poble, amb el poble i pel poble. Cal treballar en el camp de la prospectiva econòmica i tenir la valentía d'imaginar ara la Torredembarra del futur, per poder-la planificar. Els pressupostos participatius, malgrat el séu poc percentatge de decisió, són un gran pas fet des de la participació ciutadada, per a intentar pal·liar la molt probable futura falta de punteria en el cop de pal del polític típicament allunyat de la realitat del seu poble. Hi ha molta féina a fer encara a nivell d'economia municipal, i al marge dels pressupostos estrictes.

Mor Antoni Roig, veu d'Al Mayurqa

Ahir diumenge, Toni Roig va morir sobtadament a causa d'unes complicacions en l'afecció
respiratòria que patia.

Aquesta és la notícia que publica el Diari de Balears:

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+8+0

Mor el músic Toni Roig, tenaç lluitador per la llengua i la cultura més nostrada. L'ànima de la formació Al-Mayurqa presentà divendres a Lloseta el seu darrer disc.

Toni Roig, de 61 anys, ha estat un personatge clar en la lluita per la llengua, la música i la cultura de Mallorca.

Ens deixa un gran buit, però sigui on sigui el tindrem sempre present.

Estrella de tres puntes, de les Brigades Internacionals.

La bandera de les Brigades Internacionals consistia en la bandera de la República Espanyola amb una estrella vermella de tres puntes en el centre.
Les Brigades Internacionals eren unes unitats compostes per voluntaris estrangers de 54 països de tot el món que van lluitar al costat de l'exèrcit lleial a la República espanyola davant el dirigit pel general Franco, que era ajudat pels exèrcits regulars d'Alemanya i Itàlia.
En total, segons les dades manejades pels estudis realitzats als Estats Units pels amics de la Brigada Lincoln, van arribar a participar 59.380 brigadistes estrangers, dels quals van morir 9.934, encara que en realitat el total de militants va ser de 35.252, no havent-hi mai més de 20.000 homes en total.
La nacionalitat més nombrosa va ser sempre la francesa, amb una xifra propera als 10.000 homes, bona part d'ells de la zona de París. La majoria no eren soldats, sinó treballadors reclutats pels partits comunistes voluntàriament o veterans de la Primera Guerra Mundial.
La seva base es trobava a Albacete. Les Brigades van participar en la defensa de Madrid el 1936, les batalles del Jarama, Guadalajara, Brunete, Belchite, Teruel, Aragó i l'Ebre, sent retirades a partir del 23 de setembre de 1938, a fi de modificar la posició davant de la intervenció estrangera del Comitè de No intervención.

El rei d´Espanya crema les seves fotos

Moltes gracies, Fantasma.

Moltes gràcies pel la caricatura, potser ja t'ho hauran dit no? però això de dibuixar no és exactament lo teu, hi poses molta il·lusió però el resultat és el que és, oi? De totes formes i de cor, gràcies. Gràcies per a fixar-te en mí, és poc habitual que la gent s'hi fixi. Jo mateix sóc un gran despistat, vaig amb el meu món interior com a càrrega i i sempre em trobo la gent em desperta, i diu -Ei!, que no em veus? I certament no veig a ningú, les meves cavil·lacions van sempre darrera d'algún impossible, m'agraden els reptes difícils. I jo mateix me'n vaig fixar un fa molts anys, quan era jove, teenager, era un repte difós, com aquells desitjos d'aniversari davant les espelmes dels anys. Jo volia millorar el meu poble. Han passat molts anys des d'aquell desig de joventut, i ara veig que el treball discret, de mica en mica, de projecte en projecte, ha servit poc o molt aquella esperança indefinida però formulada amb força. Vaig ajudar en la lluita del Club de Joves, vaig participar en l'Assemblea Democràtica de Torredembarra, vaig ajudar a impulsar l'Entesa (primera candidatura unitària a les municipals del 1979), després la seva successora Unió pel Progrés Municipal, a nivell cultural vaig convèncer un grupet per fer el Drac Capsigrany, i recuperar els Nans, i a partir de la sortida a Matadepera fer que els Gegants balléssin, arrencant amb aquest fet el constant creixement del Seguici Popular de Torredembarra, mentrestant vaig treballar per fundar el Centre d'Estudis "Sinibald de Mas" - Torredembarra, des d'on vam recuperar el Ball de Diables de Torredembarra, després vaig participar en la creació de la Mulassa, vaig empènyer amb uns amics la recuperació del Ball de Serrallonga, a partir d'una pista escrita el 1877 per Hermenegildo Llorens. En el camp polític, no vaig mai d'estar informat de la marxa de l'Ajuntament col·laborant puntualment en algún tema o altre. La lluita contra el Tren de Velocitat Alta, la lluita per la gratuïtat de l'A-7, el COPALTAV, la construcció del Consell Municipal de Sostenibilitat. La fundació de l'Alternativa Baix Gaià. Organitzant actes culturals a partir d'amics que tinc arreu de Catalunya i alguns que he conegut els últims deu anys de col·laborar en la Universitat Catalana d'Estiu. Ah! i amb la Núria la meva dóna vam redactar un conte "la Mula Boja". Tot això passant de puntetes, i fent com si tot fós normal. Això m'has fet recordar al dir totes les tonteries que poses al peu de la que suposo meva caricatura. Gràcies Fantasma!