Les tres branques del 13-D rectifiquen i proclamen unitat

Uriel Bertran, Alfons López Tena i Carles Móra apropen opinions. L'alcalde d'Arenys sotmet la retirada de la ILP del Parlament a la decisió de la Coordinadora

Foto: López Tena i Uriel Bertran donant-se la mà davant dels fotògrafs a la porta del Parlament, en la roda de premsa convocada per escenificar la reconciliació després de la crisi pel 13-D.

El director d'Osona Decideix, Alfons López Tena, el membre de la Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, i l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, han escenificat avui la unitat després de les discrepàncies manifestades entre els organitzadors l'endemà de la votació i el malestar que ha causat Móra en lliurar una ILP al Parlament per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, simbòlic, sinó polític real"

López Tena i Bertran han anat avui a dinar i després han fet unes declaracions davant del Parlament respecte les consultes. "Tot això de les consultes s'està focalitzant massa sobre unes persones que, al cap i a la fi, l'únic que hem fet ha estat una tasca de coordinació, però l'èmfasi cal posar-lo en les milers de persones que han treballat d'una forma activa i sacrificada", ha dit López Tena, segons ha recollit Europa Press.

Bertran ha apuntat que és la unitat el que els dóna la força per impulsar el procés de les consultes, i s'ha compromès a fer tot el que sigui necessari per convocar un referèndum "vinculant" d'independència a tota Catalunya com a objectiu final, sense concretar cap data. "Tot el protagonisme l'han de tenir les comissions ciutadanes organitzadores. Nosaltres estem a la seva disposició per explicar el que han fet; ells són els protagonistes", ha afegit.

Per la seva banda, Carles Móra ha reclamat en un article a l'AVUI.cat la unitat necessària "sense fissures ni desafeccions de cap mena". Móra ha advertit que ara s'estan fent "lectures completament interessades" perquè "a alguns no els convé que el sobiranisme creixi" i ha animat a la societat civil a continuar lluitant "engrescada i il·lusionada".

Carles Móra també s'ha reunit aquest matí a Vic amb López Tena i han acordat que l'alcalde d'Arenys retirarà la ILP en funció del que digui el plenari de la Coordinadora aquest dissabte, amb totes les entitats que la componen.

A Barcelona "no hi ha pressa". Sobre la intenció d'impulsar una consulta a Barcelona, el diputat republicà ha dit que no hi ha pressa ni cap pressió per convocar-la: "Barcelona ha de quedar al marge d'una data concreta, perquè ja es decidirà per part de la plataforma Barcelona Decideix".

Font: AVUI

La divisió entre els organitzadors enterboleix l'endemà de les consultes

López Tena carrega contra la Coordinadora Nacional i els acusa d'actuar amb la vista posada en les eleccions

Era el dia de les valoracions, però aquestes es van veure enterbolides per la picabaralla entre les dues organitzacions del 13-D, Osona Decideix i la Coordinadora Nacional de Consultes, que van relegar a un segon pla les anàlisis de la jornada de diumenge. Tan sols 12 hores després que tanquessin les urnes es va palesar la profunda divisió existent entre els impulsors dels referèndums, que, de mitjana, van tenir un 27,4% de participació, xifra que va pujar fins al 41% a Osona. L'encarregat de muntar-los en aquesta comarca, Alfons López Tena, va acusar la coordinadora –encarregada del dispositiu de la resta– d'actuar amb la vista posada en les properes eleccions. L'alcalde d'Arenys de Munt, de la coordinadora, va admetre que pensa en una nova candidatura.
Els referèndums del 13-D estaven organitzats per la Coordinadora Nacional de Consultes, tret dels que es feien a la comarca d'Osona, dels quals s'ocupava Osona Decideix. Les diferències entre els dos promotors, latents fins al moment, van esclatar just l'endemà de la jornada de votacions, quan no havien passat ni dotze hores que s'havien fet públics els resultats. Uns resultats que situen la participació general en el 27,4% amb una victòria aclaparadora del «sí», propera al 95%. A Osona, però, la mobilització va estar deu punts per sobre de la mitjana i va superar el 41%, també amb un triomf dels partidaris de l'Estat català, en aquest cas del 96%.
Amb aquestes dades damunt la taula, el director d'Osona Decideix, el notari Alfons López Tena, va carregar contra la coordinadora. «No estem disposats que ens incloguin en un magma, mal organitzat i plantejat, i fet des del sectarisme i l'exclusió», va deixar clar en el seu pelegrinatge per diferents mitjans de comunicació per valorar l'evolució del 13-D. López Tena va remarcar que els d'Osona són els millors resultats del 13-D i ho va justificar pel fet que els organitzadors se centraven en la participació en les consultes. Per contra, va acusar alguns membres de l'altra promotora, entre els quals va citar l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, Josep Maria Ximenis i Uriel Bertran, d'haver actuat en benefici propi en l'impuls dels referèndums amb finalitats partidistes. El notari va assegurar, a Catalunya Ràdio, que, des de l'octubre, hi havia contactes per crear algun tipus d'iniciativa amb vista a presentar-se a les properes eleccions al Parlament, d'aquí a un any.
Des de la coordinadora van respondre que no tenen intenció de constituir-se com a partit. Tot i això, Móra ja havia reconegut –també a Catalunya Ràdio– que explora les possibilitats d'impulsar una nova candidatura als comicis, de caire independentista, en forma de moviment aglutinador transversal. Malgrat això, va rebutjar que s'hagi aprofitat dels referèndums, com l'acusa López Tena. Just ahir, Móra va registrar, juntament amb tres altres membres de la coordinadora, una iniciativa legislativa al Parlament per a la celebració d'un referèndum nacional el 25 d'abril. La iniciativa és a títol personal i no la comparteix un dels altres impulsors de les consultes, Uriel Bertran. El diputat d'ERC va rebutjar que treballi per una nova candidatura i va manifestar la seva voluntat de mantenir-se a Esquerra mentre inclogui en el full de ruta la convocatòria d'un referèndum d'independència vinculant.
L'endemà de les consultes, Bertran va fer una crida a López Tena a no «espatllar la il·lusió de gairebé 200.000 persones», que són les que diumenge van acudir a les urnes. Bertran considera que «no s'ha de malbaratar tot el capital polític amb discussions que no vénen al cas». Sobre les crítiques per la participació, li va retreure que ell coneix Osona però «no l'organització a la resta del país». En un to més conciliador, Bertran va advocar per unificar l'organització de les consultes i va anunciar que aquesta setmana té previst reunir-se amb López Tena.
Crida a la tranquil·litat
Una de les valoracions va ser la de la plataforma Decidim.cat, que aplega alcaldes i regidors pel dret a decidir, i que va fer una crida a la tranquil·litat i a no caure en la precipitació per garantir «un full de ruta efectiu» per a un referèndum vinculant.

Font: EL PUNT

Catalonia holds referendums to push for independence from Spain

Hundreds of thousands of people living in Catalonia will vote in referendums on Sunday they hope could be the first step to winning independence from Spain.
A group of hooded people burn flags of Spain and France at the end of one of the pro-independence rallies celebrated on occasion of Catalonia's Day Photo: EPA
Around 160 municipalities across the northeastern region will stage unofficial polls asking their citizens whether they are in favour of breaking away.
The 700,000 votes are not legally binding but demonstrate the strength of a movement that threatens to rupture Spain.
Chief among those leading the revolution is Joan Laporta, president of Barcelona FC, the club that has become synonymous with Catalan identity and the struggle against perceived oppression.
When he is not on the sidelines at matches, Laporta has been travelling between towns in Catalonia urging residents to participate in Sunday's vote.
"The time has come for us Catalans to seize our destiny, to stand up and demand what is our right. We are a nation and as such we deserve the right to self-determination," he told residents on Thursday in Tárrega, a town 80 miles southwest of the region's capital Barcelona.
Unlike some other independence movements, Catalan nationalism has little to do with ethnicity. More than a third of the inhabitants, who make up almost 7.4 million of Spain's 46 million population, were not born in Catalonia, and many eager nationalists have roots elsewhere.
"Being Catalan is not a question of ethnic identity – its emotional identity. If you live and work in Catalonia – you're a Catalan. It's as simple as that," states Laporta.
As chairman of Barça he highlights the symbolism the club holds for the Catalan struggle. "When we say Barça is 'more than just a club', we mean it represents the rights and freedoms of the Catalan nation – it did so during the time of Franco and it continues to do so today.
"Catalonia has no official national team because of the Spanish state. Our rights are denied because Spain bans our participation in official competitions (such as the World Cup)," he said.
Laporta holds the view that Catalonia's continued position within Spain is detrimental to its interests – and not just in terms of football.
"The Spanish state doesn't serve our social, economic or cultural needs – we'd be better off if we broke away and developed our own path." he explained.
It is a belief shared by a growing number in Catalonia, where frustration has simmered over the way the autonomous region is treated by Madrid.
During the dictatorship of Gen Francisco Franco, the Catalan language was banned, its national flag prohibited, and its population diluted through forced immigration from the rest of Spain.
Since Spain's transition to democracy following the death of the dictator in 1975, Catalonia has enjoyed more autonomy than any of the 17 regions that make up Spain, with complete control over its own health and education policies.
But residents in the prosperous region complain that their taxes have long been used to subsidise the rest of Spain, while their views were steamrollered by Madrid.
The polls on Sunday take place as Spain's constitutional court considers rejecting the region's new statute, a charter negotiated with the central government which was approved by the Catalan and Spanish parliaments as well as in a regional referendum three years ago.
The controversial statute, outlining Catalonia's relationship with Madrid, begins with a preamble defining Catalonia as a "nation" – a term that could be blocked by judges following complaints by Spain's conservative opposition party.
The initiative to hold referendums across Catalonia follows a similar plebiscite in Arenys de Munt, on September 13, where 96 per cent of those who voted favoured independence. The event in the small town north of Barcelona was dismissed by detractors as a flawed publicity stunt after only 41 per cent of the town's 6,500 population turned out to vote.
In Tárrega where residents are among the 700,000 Catalans invited to cast their vote on Sunday, organisers admit that the result is unlikely to reflect the true proportion of those in favour of secession from Spain.
"This referendum is an opportunity to show we are ready to face the challenge that lies ahead," said the town's deputy mayor, Jordi Ramon. "If enough of us demonstrate our desire for independence then the opportunity to legally decide will surely come – and it will come soon."

Font: Daily Telegraph

Neix l'associació TORREDEMBARRA DECIDEIX!, adhereix-t'hi.

Una part de la societat civil de Torredembarra ha creat la plataforma Torredembarra Decideix! amb la finalitat de promoure una consulta popular pel proper 2010, am la següent pregunta:

"Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"

També s'ha creat un nou bloc: Torredembarra Decideix, i com no Torredembarra Decideix! és present a FaceBook per a poder-ne fer una màxima difusió entre la ciutadania.

En les properes setmanes es realitzarà la presentació de l'associació i s'iniciarà la recollida d'adhesions.

La plataforma Torredembarra Decideix! es fruit de la contínua negativa de l'Estat espanyol a la llibertat de la ciutadania per poder decidir sobre el futur com a país, a poder ser consultats sobre si volem ser un Estat amb els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre Estat lliure.

Convidem a tota la ciutadania, entitats, partits polítics i els seus representants a donar suport i col·laborar com a volutaries i voluntaris en l'organització de la consulta sobre la independència de Catalunya que es convocarà Torredembarra l'any 2010.

«La dignitat de Catalunya només té un nom: independència»

Miquel Calçada:

«La dignitat de Catalunya només té un nom: independència»

La Coordinadora Nacional de Consultes ha reunit més de 2.000 organitzadors de grups locals en un acte a Barcelona.



Més de 2.000 persones -unes 3.500 persones segons els organitzadors- han assistit aquest diumenge al Fòrum de Barcelona per participar de l'acte d'inici de la campanya per la consulta popular sobre la independència, que se celebrarà el proper 13 de desembre en 160 municipis.

El periodista Miquel Calçada. Miki Moto, ha obert l'acte dient que aquest Estatut és 'l'últim intent d'encaixar amb Espanya'. L'acte ha comptat també amb la participació de representants de diversos pobles, dels músics Titot i David Rosell, de l'actor Carles Canut, de l'alcalde d'Arenys de Munt Carles Móra i del filòsof Josep Terricabras, entre d'altres.

'La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència', ha considerat Calçada. Per a ell, el 13 de desembre serà una data transcendent. 'Hi ha molta gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica, i que com que no és vinculant no és important, però s'equivoquen. La seva validesa és simbòlica, però té la validesa afectiva que és infinita', ha dit.

També ha reconegut que ha estat la societat civil qui ha impulsat tot aquest procés, i ha afegit: 'Crec que tots plegats estem treballant perquè un dia hi hagi un president de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui: endavant'. Per a Calçada, quan arribi aquell dia, el president s'haurà de trobar tota una societat cohesionada al darrere donant-hi suport.


El to emotiu l'ha posat el cor dirigit per Jordi Llovet que ha interpretat 'El cant de la senyera' i que la gent ha seguit amb aplaudiments i posant-se dempeus Tot seguit han pujat a l'escenari Fèlix Simón, en representació de Vilafranca del Penedès, Josep Domènech, en representació de Vilanova i la Geltrú i Jordi Fàbrega, president de Decidim.cat i alcalde de Sant Pere de Torelló., que ha promunciat el parlament que ha estat interrormput en més ocasions pel públic.

L'actor Carles Canut cha llegit es estrofes del poema 'Ara mateix', de Miquel Martí i Pol, i el músic Titot Rivera, abans de començar a cantar, ha dit que mai en la història de Catalunya hi ha hagut 'tants independentistes com avui'. 'El cava que destaparem el dia de la independència ha estat premsat en el subsòl d'aquest país', ha afegit.

També han pujat a l'escenari els representants del municipis que faran la consulta el dia 28 de febrer, La Bisbal d'Empordà, Molins de Rei i Salt, així com els representants dels municipis que faran la consulta el 25 d'abril, Manresa i Girona. A més, ha parlat Ramon Vilalta, el representant del poble més petit de la consulta, Sant Jaume de Frontanyà. 'La quantitat de gent que hi ha aquí és cent vegades el cens electoral del meu poble', ha comentat entre rialles.

Al seu torn, Víctor Alexandre, portaveu de la comissió organitzadora de Sant Cugat, la ciutat més gran de la consulta del 13D, ha expressat que 'quan la legalitat no és justa, és de justícia transgredir la legalitat'. Alexandre ha conclòs el seu discurs amb una pregunta: 'Quan serà la independència?', per afegir de seguida que 'la independència de Catalunya ja ha començat'.

La cloenda ha estat a càrrec del filòsof Josep Terricabras, que ha agraït a Arenys de Munt per ensenyar a Catalunya 'el que és la democràcia directa'. A més, ha declarat que 'el camí engegat ja no té aturador' i que els ciutadans estem 'recuperant l'autoestima i l'orgull'. 'Que els ciutadans vagin a votar i que no tinguin por', ha conclòs.

Font: NacióDigital.cat

Seguiu llegint properament: Torredembarra Decideix

Ull viu!, amb les editorials en favor de l'Estatut dels diaris catalans.

L'editorial publicada conjuntament pels 12 diaris catalans és una jugada mestra contra el moviment independentista. Us heu adonat del front ampli que s'ha originat dins de la societat catalana? Tots estan a favor de l'Estatut. No estic segur de com aquesta nova situació influirà en la decisió de Madrid. Si són una mica intel.ligents - i no tenim cap raó per pensar que no ho siguin - veuran que carregar-se l'Estatut seria servir als independentistes armament de primera magnitut i faran un esforç per a no ser massa barroers.

Si això és així (i és la menys improbable de les hipòtesis), els
nostres "estatutistes" hauran assolit un triomf suficient i el
moviment independentista quedarà socialment debilitat.

No us crida l'atenció que durant tot el temps que fa que dura la
comèdia de l'Estatut, aquesta editorial s'hagi publicat justament
entre la consulta d'Arenys de Munt i les del dia 13 de desembre?

Salut i independència

Carta d'agraïment a en Jaume Sobrequés

El vostre ha estat el rectorat més curt de la darrera dècada de l'UCE: una sola edició

Benvolgut i respectat amic.
El passat 28 d'octubre, en el curs de la reunió del patronat de la FUCE (Fundació Universitat Catalana d'Estiu) vaig assistir amb considerable sorpresa i no menor disgust a la vostra substitució –més aviat cessament– com a president rector de la Universitat, en el que a força membres del patronat (els que a l'hora de la votació us vam donar suport) se'ns va presentar com una iniciativa impensada quan de fet era una jugada ben preparada i calculada, que no vam ser a temps ni vam ser prou per aturar. El vostre ha estat el rectorat més curt de la darrera dècada de l'UCE: una sola edició. Algú podria pensar que no ho heu fet bé. Seria algú que enguany no hagués estat a Prada...
La vostra elecció i presa de possessió com a president rector d'aquesta Universitat tan singular, oberta a totes les edats i nivells, l'única que abasta el marc dels Països Catalans i que enguany ha superat ja els 41 anys, va representar un corrent d'aire fresc: obria una perspectiva de renovació –així en vau anunciar el projecte– i augurava un pas endavant en el seu paper de servei a la nació catalana en uns temps no gens fàcils per a la vida dels nostres països, però ben diferents d'aquells en què l'UCE fou fundada.
I de la celebració d'aquesta 41a edició, la que vós heu dirigit, no he trobat ningú fins ara que no n'hagi reconegut, en el plans acadèmic, convivencial, lúdic i de projecció cultural i política, un molt considerable nivell, algunes novetats que cal atribuir al vostre treball personal i un bon clima d'entesa –allò que ara el jovent anomena de bon rotllo– al costat del qual alguns dèficits logístics i organitzatius –que no us serien imputables– deriven sobretot dels inevitables condicionaments del recinte del Liceu Renouvier en què se celebra la Universitat, un any més en obres.
Quines falles o pecats deveu haver comès, doncs, perquè algun o alguns dels patrons complotessin tan acuradament aquesta conspiració per a tombar-vos? Potser el vostre projecte d'estendre la tasca de la UCE al llarg de l'any i al llarg i a l'ample dels Països Catalans? Potser la treballosa tasca de convèncer les universitats agrupades a l'Institut Lluís Vives per tal que es reincorporessin a la Universitat? Potser el vostre tarannà d'obertura envers totes les persones i entitats, incloses les de la Catalunya del Nord? Temo, benvolgut Jaume, que un xic de tot això hi deu haver. El que no se us ha perdonat –penso– és que, amb tot el lliurament i disposició, hàgiu volgut planificar i portar la UCE amb independència de criteri i enllà dels que en detenen o que en volen detenir el poder. Que, prescindint d'antigues renyines, hàgiu mantingut bones relacions amb tots els membres del patronat i de l'organització de la Universitat. I, encara que pugui semblar un sense sentit, que hàgiu participat en actes de l'Associació Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada.
Vet aquí unes actituds domèstiques decididament mancades d'obertura i visió de futur, i que si alguna cosa palesen només és ànsia de control i de poder –un poder més aviat pírric–, no et sembla, Jaume? I no us sembla a tots i totes els que estimeu i valoreu la Universitat Catalana d'Estiu i que, com nosaltres, li voleu un futur més florent i lliure? Amb el testimoni del nostre agraïment, gràcies en qualsevol cas.

Carta publicada el 23/11/09 per JOSEP MARIA LÓPEZ I LLAVÍ a ELPUNT

(La fotografia està feta el passat 6/11/09 al Centre Lleidatà de Barcelona on surto en primer terme, i hi ha en Vicent Partal a peu dret pronunciant la conferència "Els Referèndums Populars per la Independència", al seu costat en Jaume Sobrequés i al fons el Josep-Maria López Llaví autor de la present carta. L'acte va estar organitzat per l'Associació d'Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada, de la que en soc membre del seu Consell Directiu. Nota de Francesc Mercadé)

Franquisme

En plena economia de la globalització i del canvi climàtic, la no-ideologia franquista de tòpics, eslògans i catecismes és encara la base falsament ideològica de considerables sectors de la societat espanyola

Els espanyols de menys de 34 anys van venir al món quan Franco ja era mort. Qui avui tingui menys de 40 anys era com a màxim una criatura aquell 20-N de 1975 en què expirà el dictador. Per a la majoria de la població, doncs, Franco és un referent bibliogràfic. Percepció errònia, perquè molts serrells de la seva obra conviuen encara amb nosaltres i condicionen la nostra vida quotidiana. Dels frontis de la Capitania i de la Comandància Militar estant, l'escut franquista sobrevola en ple 2009 el port de Barcelona i observa la ciutat que en nom seu fou repetidament bombardejada durant la guerra civil.

L'escut rai. Els símbols no són res sense l'esperit que representen. El problema és que queda encara molt franquisme sociològic. Espanya va estar governada casernàriament i hi ha qui ho enyora. "El que manda más sabe más y siempre tiene razón", proclamava la divisa castrense que ens vam haver d'aprendre de memòria. A partir d'aquí, qualsevol cosa que no fos romandre en la via, per estreta que resultés, era una deriva perillosa i, doncs, perseguible. Encara avui trobem conductes ajustades a aquest principi. Al mateix Congrés dels Diputats, sense anar més lluny. I de colors diversos.

Franco no pensava. Creia. Estava convençut de coses, la majoria basades en principis militars antiquats. La principal característica del franquisme era la seva colossal manca de discurs. Hitler i Mussolini en tenien, es van inventar el feixisme. Franco, no. "¡Muera la inteligencia!", escopí el general legionari Millán Astray a Miguel de Unamuno, al paranimf de Salamanca. "¡Venceréis, pero no convenceréis!", replicà el rector de la universitat. Exacte, mai no van convèncer, perquè mai no van raonar. Millán Astray i Franco eren col·legues, amics i ànimes bessones.

Ideologia
La ideologia putativa del franquisme va ser el nacionalcatolicisme. Parcialment silenciats els feixistes de la Falange o de les JONS, els bisbes cavernícoles supliren amb fórmules pietistes la manca de conceptes del general dictador. En aquest present de fonamentalisme islàmic, convé recordar que Espanya va viure quatre dècades sota el jou del fonamentalisme catòlic. Els talibans obtusos, messiànics i venjatius han proliferat, manat i perdurat a les Espanyes. Els bisbes franquistes exercien d'autoritat civil, com un aiatol·là qualsevol, i per això el matrimoni catòlic tenia efectes jurídics automàtics, per exemple.

La Conferència Episcopal Espanyola és una d'aquestes resiliències nacionalcatòliques. En comptes d'ajudar els seus creients a viure el missatge cristià, tracten de condicionar l'odre civil dels que no en són. Enyoren l'època talibana, quan la seva xària era llei. Per a ells, ser catòlic "a machamartillo" equival a ser persona decent, ciutadà presentable. O sigui, espanyol com cal. És d'una misèria intel·lectual esfereïdora i d'una completa pobresa espiritual, és clar.

Aquesta no-ideologia franquista, feta de tòpics, eslògans i catecismes, és encara la base falsament ideològica de considerables sectors de la societat espanyola. Això explica posicionaments personals, actituds polítiques, plantejaments mediàtics i comportaments institucionals. Mentrestant, l'economia es globalitza, les migracions s'incrementen i el clima canvia. A Occident, Espanya corre el risc d'adquirir interès arqueològic.

*Article publicat per Ramon Folch a El Periódico de Catalunya

TORREDEMBARRA DECIDEX, comença a caminar.

Avui hem tornat a fer reunió del col·lectiu TORREDEMBARRA DECIDEIX. Hem estat revisant el protocol actualitzat sobre les consultes sobiranistes i hem pogut constatar que tenim molta feina a fer. Un dels primers passos a fer serà el passar a ser una entitat amb personalitat jurídica pròpia. Per tant la Comissió Gestora de TORREDEMBARRA DECIDEIX, queda emplaçada pel proper dijous 26 de novembre a les 8 del vespre a la sala de reunions del Casal Municipal, on es constituirà formalment l'entitat promotora a Torredembarra de la consulta. Hem decidit que l'actual Comissió Gestora pot continuar amb la tasca de donar a conèixer la voluntat de tirar endavant amb la consulta sobiranista. Ho donarem a conèixer a les entitats locals, i als partits polítics. En la propera reunió també tractarem del tema de presentar a l'Ajuntament una moció de recolzament de la consulta. Recordem que la tasca és ingent i calen tots el suports possibles i imaginables. La crida a participar romandrà oberta permanentment, ningú que vulgui participar ha de sentir-se'n exclòs. Per ara només s'ha publicat un cartell sobre la reunió del passat 12 de novembre, però aviat es posaran en marxa altres fòrmules com un blog, Facebook, etc. El núcli inicial encara és petit, però està decidit fermament a portar a terme la consulta. Voldria fer notar que cal un petit periòde de temps per tal d'acompassar el pas d'aquest grup d'impulsors de la consulta i la societat torrenca. Som molt conscients que per a molts anem massa depressa, però també veiem que per altres anem massa poc a poc. Preferim fes passes curtes però endavant, i de tots alhora. L'objectiu inicial actual és constituïr una entitat, no és ni poca ni molta feina, és la feina que cal fer ara mateix. Cal trobar més complicitat de la gent a títol individual. Qui cregui que pot aportar de forma pràctica alguna cosa per la independència de Catalunya, ja sap on trobar-nos. Tenim un llarg camí per davant en cas que volguem celebrar la consulta pel febrer del 2010, com hem comentat inicialment. Participeu i ajudeu a que Torredembarra decideixi. Afegeix-te a TORREDEMBARRA DECIDEIX!.

Consulta sobre la independència de Catalunya

La comissió provisional "Torredembarra Decideix", convoca a totes les entitats de la Vila i a la ciutadania en general, a una reunió informativa sobre la realització d'una consulta popular a Torredembarra. 12 de novembre de 2009. Ales 20 h. a la sala de reunions del Casal Municipal de Torredembarra.