En política, esquerra es refereix, sense precisió particular, al conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de la Revolució Francesa, els constituents més radicals, els jacobins, que propugnaven la transformació de la monarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerra de l'hemicicle legislatiu.
Dins de l'esquerra, existeix un ampli espectre polític que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme estan considerats com formes radicals d'esquerra política. L'esquerra també està associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. També es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalització, ecologisme, el feminisme, els okupes, el pacifisme o els punks.
El compromís històric italià va ser ideat per Enrico Berlinguer, secretari del PCI, en 1973. Berlinguer exigia la unitat de tots els partits polítics nacionals en un govern d'emergència per a pal·liar la crisi social que travessava Itàlia en els anys 70. Va haver un primer intent en 1977, amb la mediació del comunista moderat Giorgio Amendola i Ugo La Malfa, polític centrista. Aquest intent va fracassar pel desacord democristià i socialdemòcrata. Aquesta situació va canviar a partir de 1978, gràcies al propi Berlinguer, a Bettino Craxi, líder socialdemòcrata, i a Aldo Moro, dirigent democristiano. En Març de 1978, neix un govern democristiano liderat per Giulio Andreotti. Aquest govern havia de ser donat suport pel PCI, encara que els comunistes no participarien en el govern. No obstant això, Berlinguer va decidir retirar aquest suport a l'incloure's en el govern anticomunistas declarats, com Antonio Bisaglia. La situació va tornar a canviar quan, el dia que havia de votar-se una moció de confiança, Aldo Moro va ser raptat (i posteriorment assassinat) per les Brigades Roges. El PCI decideix llavors abstenir-se en la votació, com resposta a l'atac fet per les brigades al pacte planejat entre comunistes i democristians. Així, el PCI seguiria mantenint el compromís històric encara que amb moltes reserves.
Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.
El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.
Està format pel terme municipal, àmbit territorial on l'Ajuntament exerceix les seves competències. Pels veïns o habitants, persones residents en el municipi segons consta en el padró municipal d'habitants. L'organització municipal, conjunt de persones i béns ordenats per a la consecució dels objectius que es proposen.
A l'antiga Roma, un municipium era una ciutat lliure que era governada amb les seves propies lleis, tot i que els seus ciutadans gaudien del drets de la ciutadania romana.
En l'actualitat, la majoria dels països recullen el municipi com a entitat local bàsica d'organització. Per exemple, a Catalunya, els municipis venen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Règim local (LRBRL, llei 7/1985, de 2 d'abril) i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril).
Font: Diversos articles de la Viquipèdia. (disculpeu per la manca de creativitat, però la retransmissió del Plenari Municipal d'avui per ràdio m'ha portat a pensar en aquests tres conceptes: l'esquerra enfront de la dreta, la solució italiana a aquest problema formulada per Berlinguer el famós "compromesso storico", i finament el concepte modern de municipi. Espero que tots els dirigents polítics locals també hi pensin, tant els propers com els llunyans, tant els que es creuen "amics" com els "enemics". Crec que tot el futur sencer de la nostra ciutat està per escriure, ho farem nosaltres o ho deixarem per als altres.)
