Mobilitat és PRIMER RODALIES I REGIONALS! - PASSA-HO

CiU presenta esmenes a la moció sobre Muntanyans II del tripartit

Els diputats de CiU al Parlament de Catalunya, Carles Pellicer i Carles Sala, han presentat dues esmenes a la proposta de resolució sobre Muntanyans II presentada pel PSC, ERC i ICV a la comissió de Medi Ambient. La proposta de CiU, acordada amb el portaveu del partit a Torredembarra, Daniel Masagué, vol un estudi de la condició de zona humida dels terrenys i l'impuls de fórmules de compensació urbanística.

EL PUNT . Torredembarra.

Nota del Webmaster: L'espai de Muntanyans II és el senyalat en el mapa com a punt 17 "connector biològic".

La vil·la romana del Moro de Torredembarra que serà visitable el 2010, podria ser la vil·la més antiga de tot Catalunya.

La vil·la romana del Moro de Torredembarra serà visitable el 2010. S'hi podran veure restes de dues vil·les superposades, una del segle I aC i l'altra dels segles II i III. Les excavacions de la vil·la romana del Moro de Torredembarra es podran començar a visitar a partir del 2010. La voluntat de l'Ajuntament és condicionar els accessos al jaciment on hi ha les restes d'una vil·la dels segles II i III dC i una altra de més antiga que dataria del segle I aC i que es podria tractar de la vil·la més antiga de tot Catalunya. De moment, i gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la URV, s'estan duent a terme les excavacions que han d'acabar de concretar quin és el sentit que es vol donar al conjunt del jaciment per tal que els visitants puguin entendre l'estructura i funcionament de les dues vil·les que hi ha superposades.
Els estudiants del màster d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) hi posen els coneixements científics i la mà d'obra i l'Ajuntament de Torredembarra, una aportació de 12.000 euros anuals que fa possible que des del 2006 i fins al 2010 els estudiants del màster puguin posar a la pràctica els seus coneixements, a la vegada que ajuden a descobrir el patrimoni del municipi.
El regidor de Patrimoni, Gerard Ciuró, va explicar ahir que l'excavació servirà per conèixer exactament la magnitud i característiques de la vil·la. La voluntat del consistori és elaborar un projecte perquè les restes romanes siguin més intel·ligibles i que els visitants puguin comprendre fàcilment on estaven les diferents estances, així com que puguin observar les parts que s'han pogut recuperar de la vil·la anterior i que està construïda en un nivell inferior.
Josep Anton Remolà és el professor de la quinzena d'alumnes que participen en l'excavació de la vil·la romana. Remolà va explicar que la vil·la del segle I aC es va descobrir els anys setanta, quan una màquina estava intentant obrir un carrer just pel mig de la vil·la. Va ser llavors quan van començar a aparèixer restes romanes i es van aturar les obres. Si bé la màquina va malmetre part de la segona vil·la, també va permetre fer aflorar una gran part de l'edifici més antic i que, si no hagués estat així, segurament no s'hagués excavat tant extensament com s'ha pogut fer ara. Remolà va assegurar que no malmetran la segona vil·la per descobrir la construcció anterior, sinó que volen treballar paral·lelament i poder mostrar les diferències que hi ha entre les dues vil·les.
Un dels elements més destacats que s'han trobat en la primera vil·la són els peus d'unes columnes àtiques sense plint que devien formar part d'una façana monumental oberta a la via Augusta i al mar. Un dels trets que ajuda a datar l'antiguitat d'aquesta primera vil·la es troba en els banys: la seva construcció no disposava del sistema de doble paviment que posteriorment es va utilitzar, tal com es pot comprovar uns metres més enllà, en els banys de la segona vil·la. El doble paviment s'utilitzava com a sistema d'escalfament d'aquestes zones dedicades al bany, i abans d'utilitzar aquest sistema es feien servir els brasers.
Per tal que els futurs visitants puguin fer-se una idea clara de la planta de les vil·les romanes, des de l'Ajuntament es treballarà per construir una passarel·la elevada que ha de donar una vista superior de tot el conjunt del jaciment arqueològic. Remolà va apuntar que per facilitar-ne la comprensió, quan s'hagi acabat l'excavació que actualment s'està fent a la zona del jardí de la segona vil·la, es procedirà a enjardinar aquest espai amb la vegetació pròpia d'aquestes cases romanes.
També està previst fer la reconstrucció de les columnes que hi ha en un dels corredors laterals. Tot i que es desconeixen les dimensions de la vil·la més antiga, sí que se sap que la que es va construir al damunt feia 2.500 m², una mida mitjana per una vil·la del segles II i III dC.

Es crea una comissió per a la protecció de Muntanyans II, i suspenen tres mesos les obres.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Ajuntament de Torredembarra acorden crear una comissió per a la protecció de Muntanyans II. La comissió estarà formada per Medi Ambient i Habitatge, Política Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Torredembarra amb tots els grups municipals.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar s’ha reunit avui amb l’alcalde de Torredembarra, Manuel Jimenez, acompanyat pels regidors dels diferents grups municipals per examinar l’actual situació de Muntanyans II. Després d’una primera anàlisi de l’actual situació, s’ha decidit crear una comissió on estaran representats els Departaments de Medi Ambient i Habitatge, Política Territorial i Obres Públiques i els diferents grups municipals del consistori de Torredembarra.

En aquest sentit, s’ha acordat que la primera trobada d’aquesta comissió es faci durant la primera quinzena de desembre a Torredembarra. L’objectiu serà analitzar l’actual situació urbanística i edificatoria del Pla Parcial, i la possibilitat d’incloure les zona verda previstes pel Pla Parcial dins del PEIN “Platja de Torredembarra i Creixell”, valorant-se també la possibilitat d’incrementar els sòls de protecció.

Es preten, doncs, fer un esforç institucional per protegir aquest espai tant per part de l’administració autonòmica com del propi ajuntament. Cal recordar que el Ministerio de Medio Ambiente també s’ha involucrat per garantir la protecció d’aquest espai dins la zona de domini públic marítim terrestre.

Per tal que la comissió pugui analitzar degudament la situació actual, es sol.licitarà al promotor del Pla Parcial que durant tres mesos paralitzi les obres d’urbanització que s’estan fent en aquests moments.

28 de novembre de 2007

Comunicació i Premsa
Departament de Medi Ambient i Habitatge

(Foto: Carles Rico)

Magdalena Alvarez, Patxi, y sus amigos los vascos.

1. Se encuentra Magdalena Alvarez a Patxi, que va rodando por la calle un enorme barril.
- ¿Ostias, Patxi,? ¿donde vas con ese barrilon?
- ¿Ahí va, Magdalena Alvarez,?pues donde voy a ir? Al doctor...
- Joder,?y por que vas con el barril ese?
- Es que me dijo que volviera con la orina al cabo de seis meses...
2. Un vasco que se encuentran en la calle a Magdalena Alvarez; le dice esta al vasco:
- Por que yo estoy muy orgullosa de ser vasca, pues!
- Tu vasca? Pero si naciste en Málaga!
- Los vascos nacemos donde nos sale de los huevos, pues!
3. Magdalena Alvarez entra en la farmacia del Patxi en Bilbao...
- Hola buenos días. Me da una aspirinita...
- Que leche aspirinita chavala. Aquí una aspirinota y te la llevas rodando pues...
- Joer... Bueno vale y me da también un jarabito...
- Pero que dices. En la farmacia del Patxi un jarabote en garrafa y al trago pues...
- Ostia...
- ¿Quieres algo mas...?
- NO !!! Los supositorios ya los comprare en Málaga !!!
4. Magdalena Alvarez se encuentran en la calle a un vasco; y le dice:
- Hola Patxi, ¿Cómo estas?
- Pues mal!
- Anda!!! y eso???
- Pues, porque el otro día me violaron!!
- Joder, y tu que hiciste?
- Pues nada, que iba a hacer, apreté el culo y me lo lleve a comisaría!!!
5. Magdalena Alvarez y un amigo suyo vasco:
- Oye Patxi, y como es que ya no vamos a bañarnos desnudos al rió a las 7:00 de la mañana?
- Es que, después me empalmo y me hago daño en la polla con las piedras del rio.
- Anda, ? y por que no nadas a espalda, pues?
- Y que hago con el puente de Deusto, pues?
6. ¿Cómo le llaman al "Metro" en Bilbao los amigos de Magdalena Alvarez?
Kilómetro.
7. Iba Patxi, de Bilbao, paseando por Madrid con Magdalena Alvarez, y cuando pasa por la Torre Picasso, hay un incendio enorme en el piso 42, los ascensores bloqueados, las escaleras también, y la gente en la azotea gritando:
- !Vamos a morir!
Patxi les grita:
- !EEHH! Venga tiraros que yo os cojo, pues!
Y los de arriba:
- Ese tío esta loco..?¿Cómo nos va a coger?
Y uno de ellos dice:
- Pues yo me tiro, me da igual morir quemado que estampado contra él suelo.
Le hace una seña a Patxi y se tira.
Patxi, por supuesto le coge y le deja en el suelo intacto. La gente lo ve y se empieza a tirar, y Patxi los va cogiendo. De pronto se tira un negro y Patxi se queda mirando y no lo coge. El negro se queda convertido en un sello de Correos contra la acera, y Patxi dice:
- ¡Oye, que digo... que si dejais de tirarme los quemados, pues que acabaremos antes, joder!
8. Un vasco a Magdalena Alvarez:
- Oiga me dijo que esta motosierra que he comprado cortaba cien árboles a la hora, la he probado, y como mucho corta cincuenta.
- Pues no se preocupe, que ahora la probamos...
- BRRRRRRRRROOOOOMMMMM... BROOOOOOMMM ...
- Ahí va, la hostia!!!...¿y ese ruido? pues...
9. ¿Sabéis cual es la mejor Universidad del mundo?, pregunta Magdalena Alvarez.
La de Deusto.
¿Sabéis por que?
Porque entran vascos y salen médicos, abogados, economistas...
9. Entra Patxi a una casa de deportes de Magdalena Alvarez a comprar una camiseta del Athletic.
El tío iba totalmente desnudo salvo que vestía un hermoso par de zapatillas.
Ella con mucha vergüenza le pregunta que quiere y Patxi le pide la camiseta del Athletic con el numero de Julen Guerrero.
Al momento de cobrarle, Magdalena Alvarez le dice que son 60 euros, y el en bolas, le da 30 euros.
Sorprendida la vendedora le pregunta por que le daba la mitad del dinero y Patxi le contesta:
- Pues como, si en la vidriera hay un cartel que dice: "En pelotas y en zapatillas: 50% de descuento"
10. Magdalena Alvarez a un vasco:
- Oye, Patxi, ¿tu crees en Dios?
- Anda, y ¿Quién es ese?
- Si, hombre, el de me cago en ...
11. Se encuentra Magdalena Alvarez a un amigo suyo por la calle y le dice:
- Te voy a contar un chiste de vascos.
- Eh, que yo soy de Bilbao!
- No importa, ya te lo cuento mas despacio.
12. Magdalena Alvarez esta destrozando la cosecha de un pequeño pueblo vasco, al final organizan una batida y la cazan.
- ¿Y que hacemos con ella, pues?
- ¡Le metemos un hierro candente por el culo hasta que muera!
- No, que se muere muy pronto.
- ¡Le cortamos con la maquina de picar!
- No, que eso se termina muy rápido!
- Ya esta, se lo damos al tío Iñaki que es al que más le ha fastidiado la cosecha, y como es mas bestia que nadie seguro que se le ocurre alguna barbaridad.
Al día siguiente
- Tío Iñaki, ¿Cómo mataste a Magdalena Alvarez? ¿Le metiste un hierro al rojo por el culo?
- No, que eso es muy rápido.
- ¿La maquina de picar?
- No, que es muy rápido.
- ¿Entonces que hiciste?
- Para que sufriera, la enterré viva.
13. Esto es Magdalena Alvarez que esta en un bar y entra el amigo suyo vasco y le dice Magdalena Alvarez al que entra:
- Hola chico, que... ¿te has comprado un 600?
- Si, pero hace poco, ¿y tu como lo sabes?
- Porque lo llevas de mochila.
- Hostia, otra vez el cinturón de seguridad!!
14. Se encuentran Magdalena Alvarez a un amigo vasco, que camina con las piernas abiertas... como escocido.
Magdalena Alvarez le pregunta:
- ¿Que té pasa?
- Vengo del medico y me ha dicho que tengo colesterol.
- ¿Y porque andas así?
- Porque me ha dicho que los huevos ¡ni tocarlos!
15. En la M.I.R. Magdalena Alvarez y astronauta vasco:
- Aquí vasco Uno a malagueña Dos...contesta Magdalena Alvarez!!
- ¿Aquí Magdalena Alvarez,?¿que pasa Patxi?
- ¿Mira a la tierra? ¿Ves Europa?
- Miro, y por que no decirlo, veo Europa.
- Fíjate... ¿ves España?
- Me fijo, veo España.
- ¿Ves el País Vasco, allí detrás de esas nubes?
- Si, lo veo.
- ¿Y ves el pueblo entre las montanas?
- Si, si, lo veo.
- ¿Y ves allí el frontón?
- Si, veo el frontón y la pared.
- ¿Y... a que esperas para sacar?
16. Magdalena Alvarez que sale junto a un vasco de un examen:
- Oye, ¿a ti que te da el segundo problema?
- ¿A mí? Infinito.
- ¿Solo?...
17.¿Sabéis por que el rollo de papel higiénico de los vascos tiene un metro mas que el del resto de los españoles? dice Magdalena Alvarez:
Para las instrucciones de uso.
18.Están tres bebes en la maternidad y empiezan a hablar.
- Yo debo de ser un niño, tengo los patucos azules.
- La bebe Magdalena Alvarez dice pues yo debo ser una niña, tengo los patucos rosas.
y dice él tercero:
- Entonces yo debo ser de Bilbao porque tengo unos huevos tan grandes que no me veo los patucos.

Aquest dissabte, tots a Barcelona!

Companys de l'ABG, ERC de Torredembarra ens ha ofert poder anar en el seu autobus el proper dissabte, a la manifestació pel Dret de Decidir. L'hora de sortida serà a les tres de la tarda davant de Correus, i és gratuït. L'oferiment també el fan extensiu a CIU. Qui vulgui anar amb aquest bus, ho pot comunicar a través d'aquest correu electrònic: alternativabg@hotmail.com

"El mejor equipo del mundo"

Otros juegos

Crée su propio juego

Imagínate que trabajas con "el mejor equipo del mundo" en el departamento de urbanismo. Sólo imagínatelo, no te preocupes. Tu jefe, el concejal de urbanismo, te pide un proyecto, no sé por ejemplo el proyecto "Pez Espada". Hemos puesto los nombres en clave para no desbaratar los planes del gobierno. Vas tú y les presentas cinco versiones de ese proyecto. Ya sabes con pequeñas variaciones en previsión de diversos intereses, simplemente para no tener que rehacer todo el proyecto cada vez. És una técnica que ahorra tiempo, de ahí el nombre de exceléncia del equipo. En el juego puedes probar a "entregar" a tu jefe el susodicho proyecto "Pez Espada" y también el proyecto "Tenedor", el proyecto "Paella" y el proyecto "Flecha". Piensa que cada proyecto tiene un "peso" distinto y has de calcular el "ángulo" y la "fuerza" de cada proyecto. También has de tener en cuenta los "muros intermedios" que són de los vecinos, o no, peró que están ahí aunque no estában en planos anteriores. Éste es un juego para aprender a valorar mejor aquello que criticamos con cierta ligereza. Con el altavoz encendido apreciaras la sensibilidad de tu jefe al comentar el proyecto "recibido". Tómate el trabajo del departamento de urbanismo con más civismo.

L'Ajuntament de la Torre crearà una comissió política sobre Muntanyans II

L'Ajuntament de Torredembarra crearà una comissió política per tal de fer el seguiment del pla parcial Muntanyans II. Aquesta comissió, inclourà representants de tots els grups polítics que tenen regidors al consistori torrenc. La funció d'aquest nou òrgan serà fer el seguiment dels diferents tràmits que l'Ajuntament posi en marxa en relació amb aquest projecte.

Està previst que una delegació del consistori mantingui una reunió demà amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per tractar del pla Muntanyans II. A la reunió hi estan convidats tots els partits polítics amb representació a l'Ajuntament.

Regionals/Rodalies, primer les persones.

COMUNICAT DE PREMSA 24/XI/07

L’ABG proposarà al Ple de l’Ajuntament de Torredembarra que es demani al Govern Central la gratuïtat del bitllet de tren

L’ABG proposarà al Ple de l’Ajuntament de Torredembarra que es demani al Govern Central la gratuïtat del bitllet de tren a tots els afectats usuaris dels Regionals de Renfe de les nostres contrades.

Aquesta petició està justificada i hauria de ser incorporada en les mateixes condicions, en el pla del Ministeri de Foment, de concedir la gratuïtat a tots els usuaris de rodalies, per compensar la interrupció de la línia pels problemes produïts per les obres de TGV.

Entenem que els perjudicis i les molèsties que pateixen els usuaris de les comarques de Tarragona per la interrupció de la línia d’enllaç de la Costa Daurada amb Barcelona son tant o més greus que les que pateixen els usuaris de rodalies de l’arreà de Barcelona i que es del tot inadmissible que és produeixi aquesta discriminació entre ciutadans per raons de territori.

Així mateix, instarem a l’Ajuntament de la Torre, per que reprovi l’actitud discriminatòria de l’administració central i en concret la de la Ministra Magdalena Alvarez , que considera un despropòsit la petició de igualtat de tracte entre els usuaris afectats dels diferents territoris.

D’altra banda, l’ABG s’adhereix a la manifestació de l’1 de desembre (http://www.decideixodecidir.cat/).

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/50-raons-per-anar-la-manifestaci-de-l1d.html

http://alternativatorredembarra.blogspot.com/

Mor Paco Candel, autor d'"Els Altres Catalans".

fragment d'una entrevista recent:

-La seva primera novel·la, “Hay una juventud que aguarda”, escrita a 1954, és la historia d’un noi que busca obrir-se pas com a escriptor. Com ha sigut aquest camí?
Bé, aquesta és la primera novel·la que em publiquen, però no la primera que escric. Veritablement, és molt autobiogràfica. Això és una característica de tota la meva obra. Com dèiem, la meva obsessió era ser pintor, entrar en el món de l’art, però això no era gens fàcil d'aconseguir. No sé encara com, però vaig començar a conèixer gent de Lletres, i em vaig posar a escriure.
-L’èxit editorial li arriba amb l’assaig “Els altres catalans”, al 1964. Un assaig en el que van col·laborar Jordi Pujol, amb documentació, i Joan Reventós, amb ajuda per a la financiació. Com va sorgir la possibilitat d’escriure aquest llibre?
Èxit, si l’entenem com que la critica, premsa i els diferents mitjans et fan cas, el vaig tenir molt aviat perquè la primera novel·la que vaig publicar va ser una espècie d’escàndol literari. Vaig cometre el gran error de no canviar els noms dels personatges, i vaig deixar els noms reals.
-Però “Els altres catalans” arriba com a un encàrrec de l’editorial, no?
Mig encàrrec. Veient l’èxit de la meva novel·la “Donde la ciudad cambia su nombre”, Edicions 62, que acabava de publicar “Nosaltres, els valencians” de Fuster, volien que jo escrigués “Nosaltres, els immigrants”. Em vaig negar. Vaig canviar el títol per “Els altres catalans”.

(Nosaltres els valencians és un assaig publicat per Joan Fuster l'any 1962. Com el mateix Fuster declara, el va realitzar perquè no sabia ben bé què eren els valencians. Mai no havia trobat una reflexió seriosa sobre la identitat del poble valencià i per este motiu ell mateix es va veure obligat a desxifrar-ho. El mestre suecà es va inspirar en Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives per a escriure eixe llibre. Era un "parèntesi" en la seua obra que per motius aliens a la seua voluntat s´havia vist obligat a realitzar.)

:::::

"Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa m'ha fet conèixer, d'alguna manera, totes les oscil·lacions d'un estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar absolutament de tot, he passat a ser propietari d'un pis i titular d'una llibreta en una Caixa d'Estalvis; en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç més que d'aconseguir la misèria de l'electrodomèstic".
La nova pobresa, Paco Candel.

La Persona:

Francisco Candel Tortajada va néixer el 31 de maig del 1925 a Casas Altas, Racó d'Ademús, al País Valencià, un poblet de muntanya, des d'on va emigrar quan era un nen de dos anys amb els seus pares. Va viure a les Cases Barates del grup Eduardo Aunós, que ja no existeixen i que inspirarien el seu gran llibre Donde la ciudad cambia su nombre.

Va estudiar a una escola del temps de la República de la qual sempre ha conservat molt bon record. Aquesta experiència l'ha reflectida en un dels seus llibres, Les meves escoles, com també ha fet amb les vivències de la guerra civil: els bombardeigs que surten a Han matado un hombre, han roto un paisaje, o la crema de les esglésies de Port i Can Tunis a Història d'una parròquia i Crònica informal, sentimental i incompleta (1936-1986), que va ser l'inici d'una autobiografia.

Sempre diu que no és un escriptor en català, però que se sent molt català. No es un català de naixement, sinó de sentiments.

L’escriptor:

Ha escrit novel·les, contes i assaig, però també un bon grapat d'articles i reportatges publicats en diversos diaris i revistes, des que dibuixava la capçalera de la revista Ideal, del barri de Can Tunis, fins ara mateix, que escriu al diari Avui i també a La Marina, revista dels barris que envolten la Zona Franca, on viu de sempre l'escriptor.

Gran part de la seva obra està dedicada a l'onada migratòria espanyola a la regió barcelonina de mitjans de segle XX, amb la qual s'identificà: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto el paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el senado (1979).

La fama li va arribar a Candel el 1957, amb la segona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre, que li va publicar aquell editor enyorat que va ser Josep Janés. L'escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, va ser un valor afegit, però el va dur a dissimular en el futur els noms fins i tot de barris i carrers. Port seria Castell i la SEAT, als nous llibres, esdevindria l'ANSA. Res de nou: va fer com Puig i Ferreter quan a la novel·la Servitud va dissimular La Vanguardia dels anys deu sota el nom de La Llanterna.

Entre la seva obra creativa cal destacar: Échate un pulso, Hemingway (1985), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infància esvaïda (1987), Les meves escoles (1998), Petit món (1999), Els altres catalans del segle XXI (2000), El sant de la mare Margarida (2001).

El polític:

Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC i es va fer càrrec del departament de Cultura. Des d'aquest càrrec va veure com la seva tasca era boicotejada en un clima en el que es preveia el capgirament de la transició democràtica (Un Ayuntamiento llamado ellos, 1994).

Els altres catalans vint anys després (1985). Aquesta obra inspirà en bona part la línia del catalanisme majoritari iniciada per l'Assemblea del Principat (1971), que apostà per la integració dels nouvinguts.

Cronologia política

1977-79: Senador per l'Entesa dels Catalans, a proposta del PSC i PSUC. Va treure 1.280.928 vots. Ha explicat l'experiència a "Un charnego en el Senado".
1979: Regidor de Cultura (PSUC) a l'ajuntament de l'Hospitalet.
1985: Homenatge del PSUC a Candel en la festa de Treball.
2003: Candel dona suport públic a la candidatura municipal d'Esquerra Republicana.

Declaracions d'en Paco Candel al 65 Aniversari del PSUC (21 de juny de 2001)

"Jo no he militat mai en el PSUC, però he sigut un fan del PSUC. Crec que he complert com el més conspicu militant. Quan jo vaig publicar Els altres catalans vaig rebre una invitació de París invitant-me a donar una conferència sobre el tema. Jo sortia a l'estranger per primer cop, i em vaig trobar allà tota la gent del PSUC que estava a l'exili. Primer em vaig quedar una mica espantat, vaig pensar "on has anat a parar?" (Jo havia de tornar després a Espanya, etc.). Vaig conèixer personalment Gregori López Raimundo, Teresa Pàmies, Germinal Ros, Margarida Abril, el seu marit... en fi, quantitat de gent, tan bones persones, tan abnegades, tan entregades a una causa i a un ideal, quan jo tenia el clixé que ens havia donat el franquisme -encara que no me'l creia-, que deia com eren de dolents els comunistes."

Bibliografia:

Brisa del cerro. 1954. Novel·la presentada a concursos i editorials. Ningú no va voler publicar-la. Sembla que, finalment es va editar als 70.
Hay una juventud que aguarda. Janés, 1956. Novel·la. Diverses edicions a Plaza & Janés.
Donde la ciudad cambia su nombre. Janés, 1957. Novel·la que es va presentar al premi Ondas amb el seu primer títol, El Dado. Al 1991 és publicada íntegrament per Ediciones B. Més de 20 edicions, l'última per l'editorial La Busca al 2001.
Han matado a un hombre, han roto un paisaje. Janés, 1959. Novel·la. Plaza & Janés la publica íntegra al 1984. Ha tingut nombroses edicions, la més recent amb La Busca l'any 2001.
Échate un pulso, Hemingway. Marte, 1959. Novel·la. Edicions 62 va publicar-la en català l'any 1984.
Temperamentales. Destino, 1960. Novel·la.
Pueblo. Destino, 1961. Llibre-reportatge. Publicat al 1974 per Ediciones GP com a Los importantes: Pueblo.
Treinta mil pesetas por un hombre. Alfaguara, 1962. Recopilació de relats. Publicat posteriorment per Ediciones GP-Libros Reno.
Los importantes: Élite. Edicones GP-Libros Reno, 1962. Llibre reportatge.
Els altres catalans. Edicons 62, 1964. Assaig. Publicada en castellà per l'editorial Península l'any 1976. Nombroses edicions, l'última per Edicions 62 l'any 2002.
Sala de espera. Occitania, 1964. Obra de teatre.
Dios, la que se armó. Marte, 1964. Novel·la continuació de Donde la ciudad cambia su nombre.
Richard. Occitania, 1964. Novel·la i obra de teatre alguna part de la qual prové del text censurat a Échate un pulso, Hemingway.
El empleo. Marte, 1965. Novel·la curta, és una part del llibre Pueblo.
La carne en el asador. Nova Terra, 1966. Recopilació d'articles i conferències.
Parlem-ne. Bruguera, 1967
Viaje al rincón de Ademuz. Nova Terra, 1968 Llibre de viatges.
Los hombres de la mala uva. Ediciones GP-Libros Reno, 1968. Novel·la.
Ser obrero no es ninguna ganga. Ariel, 1968. Primer llibre sobre el moviment obrer escrit al franquisme. L'any 1976, Laia la publica íntegrament.
Fruit d'una necessitat. Bruguera, 1969. Novel·la.
L'altre català. Fascicle de "Dolça Catalunya". Editorial Mateu, 1969
A palo limpio. Primer volum de l'Obra Completa. 1969
Hoy empiezo a trabajar. Conte per a nens
Historia de una parroquia. Los avanguardistas en la guerra. Marte, 1971. Publicat posteriorment per Ediciones GP-Libros Reno.
Los que nunca opinan. Estela, 1971. Llibre-reportatge.
Inmigrantes y trabajadores. Planeta, 1972. Assaig
Apuntes para una sociología de barrio. Península, 1972. Assaig.
Encara més sobre els altres catalans. Curial Edicions Catalanes, 1973. Llibre reportatge.
El perro que nunca existió y el anciano padre que tampoco. Laia, 1973.
Diario para los que creen en la gente. Plaza & Janés, 1973
Carta a un empresario. Laia, 1974.
Crónicas de marginados. Laia, 1976.
Barrio. Marte, 1977. Assaig.
A cuestas con mis personajes. Laia, 1977.
Un charnego en el senado. Plaza & Janés, 1979. Llibre reportatge.
Esa infancia devastada. Emiliano escola, 1980. Recopilació d'articles.
Candel contra candel. 1981. Recopilació d'articles.
Hemos sido traicionados. Plaza & Janés. 1982. Llibre-reportatge.
Els altres catalans vint anys després. Edicions 62, 1985. Publicada en castellá per Plaza & Janés.
El juramento y otros relatos. Plaza & Janés, 1987. Recopilació de textos.
La nova pobresa. Edicions 62, 1988. Assaig. Publicat en castellà per Plaza & Janés.
Crònica sentimental, informal i incompleta (1936-1986). Llibres de L'Índex, 1992. Records.
Un ayuntamiento llamado ellos. Ediciones B. 1994.
Memòries d'un burgès i un proletari: de la República al 23-F (1931-1981). Columna, 1996. Escrit conjuntament amb E. Vila Casas
Les meves escoles. Columna, 1997. Records.
Petit món. Llibres del Segle, 1999.
El sant de la mare Margarida. Llibres del Segle, 2000.
Els altres catalans del segle XXI. Planeta, 2001. Assaig escrit conjuntament amb Josep Maria Cuenca Flores.
Patatas calientes. Ronsel, 2003. Relats.

Textes de la web de la Fundació Paco Candel