Joc anti-stress "Muntanyans II", nota: genera addicció.

Make games | Share | Play free online games | User Generated Games @ Pictogame

En Montilla té tota la raó!. Els Segadors (original)

EP!*, ja som més de 15.000 catalans emprenyats.

MANIFEST ADREÇAT ALS NOSTRES REPRESENTANTS POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS

L’estat de les infraestructures a Catalunya, en particular de Rodalies-Renfe, ha arribat a una situació insostenible i del tot inacceptable. Dia rere dia veiem com milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país sofreixen les conseqüències de l’estat lamentable en què es troben. Milers de treballadors i treballadores viatgen amb la inseguretat de no saber quan arribaran a la feina i centenars d’empreses pateixen pèrdues econòmiques.

Són moltes les promeses que des del govern de l’Estat espanyol -començant pel seu president José Luís Rodríguez Zapatero, passant per la ministra de Foment Magdalena Álvarez Arza i el secretari d'estat d’Infraestructures i Planificació Víctor Morlán- s’han incomplert. Això s’afegeix al greu dèficit d’inversions heretat de governs anteriors, que ha estat reconegut a bastament pels governs actuals. Així i tot, s’ha fet evident que les solucions aportades pel govern de l’Estat espanyol han estat del tot deficients i inoperants.

Malgrat les reiterades promeses, la situació cada vegada és pitjor. D’altra banda, també ha quedat palesa la ineficàcia que, fins avui, han demostrat els partits polítics catalans i el mateix govern de Catalunya. Han estat incapaços d’exigir responsabilitats i solucions immediates, clares i contundents.

Per tot plegat, creiem que ha arribat l’hora que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mobilitzem d’una manera decisiva per tal de mostrar la nostra insatisfacció i reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem.

És evident que, com a particulars, la nostra capacitat de mobilització és molt reduïda. Així, doncs, els que ens adherim a aquest manifest exigim al nostre govern, els sindicats de treballadors, els partits polítics, les plataformes que representen la societat civil catalana i les patronals que posin en marxa els mecanismes que tenen a l’abast per aturar aquesta situació caòtica i desestabilitzadora.

VOLEM QUE:

1- El govern de la Generalitat parli en nom de la ciutadania i actuï amb contundència, exigint responsabilitats a Madrid i assumint les que li pertoquin.

2- Els sindicats es mobilitzin a favor dels treballadors i treballadores de Catalunya i que utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme una campanya de mobilitzacions a l’alçada d’una situació tan crítica com aquesta.

3- Els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin també la seva capacitat operativa per donar suport a les mobilitzacions de la societat catalana exigint i assumint responsabilitats.

4- Les plataformes que representen la societat civil catalana es mobilitzin a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme, conjuntament amb la resta d’actors, una campanya de mobilitzacions cíviques.

5- Les patronals reclamin a Rodalies Renfe pels danys i perjudicis que han sofert els empresaris d’aquest país i que, atès el cas, donin suport a qualsevol tipus de mobilització.

6- S’organitzin comissions independents de control en el procés de realització de les obres que no només n’assegurin la qualitat en el present, sinó també en el futur.

Barcelona, 5 de novembre de 2007

(* Interjecció que es fa servir per a cridar l'atenció d’algú)

L'alcalde recorda que la Torre no pot pagar cap compensació a Muntanyans

L'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez, ha valorat positivament l'anunci fet per ICV aquesta setmana que els pressupostos de l'Estat inclouran una partida de deu milions d'euros destinada a reduir l'impacte del pla parcial Muntanyans II. Tot i això, Jiménez ha manifestat els seus dubtes sobre quins seran els resultats d'aquesta acció.

«Esperarem i celebrarem que es facin moviments per solucionar el problema, com a mínim parcialment», ha assegurat. El batlle, però, ha recordat les seves reserves davant la possibilitat que la negociació de compensacions amb la promotora pugui comprometre econòmicament el consistori. «L'Ajuntament de Torredembarra no podria aportar res en unes hipotètiques indemnitzacions a l'empresa, no tenim la capacitat de fer pagaments multimilionaris», ha afirmat. L'alcalde també ha assegurat que no hi ha terrenys per oferir una permuta a la promotora. Tot i això, Jiménez sí que s'ha mostrat disposat a escoltar idees noves per trobar una solució. «Per exemple, es podria estudiar fer alguna modificació puntual al POUM per augmentar la edificabilitat en algun punt i després oferir-ho com a permuta», va dir.

EL PUNT A.P.. Torredembarra 9/11/2007

Només faltava que Torredembarra no fés la feina no presentant els números a la Sindicatura, amb la possibilitat de perdre els ajuts del PUOSC

Sembla que aquest govern no està per la labor, la presentació dels números dels municipis a la Sindicatura de Comptes és condició necessària perquè el Ajuntament de Torredembarra pugui rebre els ajuts del nou Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012. Torredembarra és en el grup de poblacions de pocs habitants, que suma el 24% dels ajuntaments que no compleixen, però, representen un 5% de la població catalana. No es doncs rar que no vulguin invertir a Muntanyans II, no hi ha calés al calaix...
___

Amics encara estic a Madrid, hi estaré fins dissabte, veig que féu enfadar el Senyor Alcalde, un ocellet diu que estava enfadat a la entrevista de la ràdio.

ICV força la compra de Muntanyans esmenant el pressupost de l'Estat i arrencant-li deu milions d'euros

L'Alternativa Baix Gaià (ABG) vol el «compromís» d'Ajuntament i Generalitat. Després d'anys de reivindicacions populars, de gestions polítiques, de negociacions pressupostàries i d'expedients judicials, una «molt bona notícia» coneguda ahir «pot facilitar totalment o parcial» la resolució al conflicte dels Muntanyans de Torredembarra. L'anunci que el PSOE ha assumit l'esmena amb què EUiA-ICV demanava una partida als pressupostos generals de l'Estat ha fet que els ecosocialistes locals (l'ABG) reclamin a l'Ajuntament i la Generalitat que moguin fitxa.

«Els deu milions d'euros de l'esmena s'afegeixen a l'estratègia de defensa dels Muntanyans II», va explicar el portaveu d'ABG, Lluís Suñé, referint-se a aquest espai natural amenaçat per la urbanització de més de mig miler d'habitatges que promou una immobiliària andalusa. «Potser no són suficients per comprar tot el sòl, nosaltres creiem que s'ha de protegir el cent per cent, però aquesta és la principal opció», va explicar Suñé. La permuta dels terrenys per altres finques municipals i l'establiment d'acords amb la promotora són possibilitats que «s'han de seguir tenint en compte». Suñé, que serà el cap de llista d'ICV per Tarragona en les pròximes eleccions estatals del març, va recordar que en aquestes operacions i negociacions s'hi hauran d'implicar totes les parts afectades i que «hi ha una proposta de resolució del Parlament de Catalunya que insta a constituir una mesa negociadora, cal que la Generalitat i l'Ajuntament es belluguin i col·laborin». Suñé també va destacar que, mentre es realitza l'estudi sobre la delimitació de les zones de més valor ambiental i de connexió biològica, «han d'establir-se mesures cautelars» com la paralització de les obres. Els treballs, però, continuaran com a mínim durant tota la setmana. Divendres «hi ha prevista una reunió amb el Departament de Medi Ambient per establir un full de ruta sobre com s'han d'utilitzar aquests deu milions d'euros que hem aconseguit», va concloure el portaveu d'ABG.

Les hectàrees en joc. Els terrenys que es puguin comprar s'haurien d'incorporar a l'espai d'interès natural (EIN) de la platja de Torredembarra i Creixell. L'ABG vol que l'equip de govern torrenc es replantegi el pla parcial de Muntanyans II i estableixi uns nous usos per aquesta zona, amb l'objectiu d'incorporar-la a l'espai ja protegit. El pla, com la posterior llicència d'urbanització, va ser aprovat amb l'única oposició d'ABG-ICV. Va ser aquest darrer partit qui va dur a la comissió de Medi Ambient i Habitatge una sèrie d'esmenes per incorporar a l'EIN, de manera immediata, més de 95.000 hectàrees, més de la meitat de les 168.248 afectades per la polèmica. Les esmenes, però, van ser rebutjades amb els vots de CiU.

EL PUNT J.P. A.P.. Torredembarra

L'ABG es fixa en l'actuació feta a Vilanova per salvar Muntanyans

L'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra ha convidat l'exregidor d'ICV-EUiA de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú perquè expliqui les accions que va emprendre la seva regidoria en vista de la polèmica de la platja Llarga. La similitud del cas amb el de Muntanyans II fa que l'ABG es plantegi la necessitat que els veïns coneguin com un municipi pot salvar el seu litoral del ciment i, per aquest motiu, l'acte tindrà un caràcter de conferència perquè hi pugui assistir tothom. La xerrada tindrà lloc demà a les vuit del vespre a la sala de plens.
EL PUNT.. Torredembarra.

La política qüàntica d'ERC i CiU sobre Muntanyans II.

Les esmenes presentades per PSC, ERC i ICV a la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya, no sentenciaven Muntanyans II. En tot cas tothom sap que passa amb les iniciatives a proposta d'una minoria. Que consti que sóc defensor de la protecció total de Muntanyans II, però no cal ser miop per veure com funcionen les institucions. La decepció que es pot tenir per ICV a nivell de Parlament (que jo comparteixo), pot comparar-se amb la decepció a nivell local que es té sobre ERC. El viatge a Madrid no ha aportat res de nou, iniciativa estèril. Comparteixo la idea que la Generalitat ha de decidir, però que tothom tingui clar que no ho farà pensant en Muntanyans II exclusivament. La Generalitat quan prengui la seva decisió ho farà tenint en compte els errors comesos des de l'Ajuntament de Torredembarra. Només l'Ajuntament pot liderar una solució per Muntanyans II, que impliqui tal com se li ha ofert a les altres institucions Generalitat i Estat. Si l'Ajuntament no mou fitxa els deu milions d'euros del Pressupost General de l'Estat de 2008 per rescatar Muntanyans II, aniran al mateix lloc on va anar la mateixa quantitat que es va reservar el 2006 per la mateixa qüestió, és a dir no es despesaran. A nivell de l'estratègia dels defensors de l'espai l'error ha estat el basar-se en consultors no especialitzats o poc professionals. L'estratègia de la inundabilitat fa aigües, la estratègia dels terrenys húmids disposa d'una àmplia jurisprudència d'èxits. Estic d'acord amb que el desllorigador pot ser una gran coalició, però difereixo en els ingredients. Per a fer-la caldria una ERC bel·ligerant amb Muntanyans II. La solució ha de partir del mateix lloc de l'error. Altrament estaríem fent política qüàntica. La oposició avui ja la podrien integrar perfectament cinc regidors, enlloc dels nou que hi tenim ara, i a més serien tots del mateix partit. Un nou govern amb dotze regidors podria fer avançar Torredembarra més que la sagnant situació actual. Més val aprendre a governar en coalició, que donar la raó a un govern que no creu en el poble.
Foto: Carles Rico

Oposició constructiva o immobiliària?

Oposició. La pròpia paraula, utilitzada per a denominar als grups que no governen, sembla voler marcar una forma de fer; oposar-se. Res mes lluny de la realitat. Es cert que es pot practicar aquesta mena d’oposició per sistema, sobretot quan els opositors no tenen idees ni ganes.

Però aquesta legislatura a Torredembarra ha començat amb una oposició ben diferent, una oposició constructiva, amb noves idees i que vol aconseguir una ciutat millor, una oposició que està fent treballar al govern municipal com mai, que no permet que s’adormin. Tot això es possible pels grups que han obtingut regidors però han quedat exclosos del govern, CiU, ADT, ABG i PP.

Es tracta de quatre grups que, malgrat les seves visions particulars de la realitat del nostre poble, malgrat els punts de no coincidència, tenen un tret característic que els uneix; les ganes de treballar per millorar el nostre poble, de treballar pel benestar de les persones i de no transigir davant les il·legalitats i els amiguismes.

Aquesta sinèrgia s'ha generat en un temps record, de forma natural estan donant com a fruit un allau de mocions, propostes, preguntes, al plenari o fins i tot en nivells supramunicipals entre altres. Torredembarra és tractada al Consell Comarcal, a la Diputació al Parlament, a les Corts i al Parlament Europeu fins i tot. Ens trobem realment davant d'una oposició constructiva. Oposició que vol aconseguir un poble millor, governi qui governi.

Algú pot pensar que això es fer la feina als que governen. Que si els hi donem idees s’acabaran apropiant dels mèrits. Això es segur; però allò veritablement important es que les coses es facin i es facin ben fetes. Per això avui és més important que mai dir, què fa cada ú, qui ho fa, i explicar que es fa en benefici de Torredembarra.

A l’ajuntament també hi ha coses que funcionen, no tot ha de ser negatiu, i lògicament lluny d’intentar buscar la critica demagògica s’ha de dir ben clar. La crítica constructiva també implica el reconeixement de les coses ben fetes.

El que no s'ha de perdre de vista és que mantenir un nivell d'acord alt amb l'quip de govern i no entrar en el govern pot acabar sent negatiu per l'oposició, per tant abstenir-se ja és apropar-se al govern. Oposar-se és votar no, però no el no d'una forma sistemàtica. Cal treballar molt més un vot negatiu des d'una oposició constructiva. Votar no per sistema ens instal·laria en l'oposició inmobiliària.

FOLLAR I MENJAR POLLES

Un anunci de restaurant publicat en un diari ens parla d'una "broxette (sic) d'estruç". I en, el mateix diari, en una secció d'anuncis de restaurant, se'ns invitava a anar-hi a menjar "brotxes". D'altres prefereixen "broixetes". De l'exòtica "broxette" (indubtablement, un nou idioma, que podríem anomenar "catafrancès") a la pictòrica -però, segurament, poc digerible "brotxa"- hi ha tot un recorregut gastronòmico-lingüístic ple d' anarquia ...i de "filets a la broix", un altre terme que hem vist utilitzat (broche, en francès és ast; l'expressió, a més d'ignorant, és d' un esnobisme innecessari). Per cert: m'imagino que més que un pinzell gruixut, o d'un filet sense guarnició ("broix" vol dir sol, simple) hom ens invita a degustar una carn feta a l'ast o una "broqueta" (o, perquè no, un "enfilall"), del francès brochette. O el que per a molts és l'espanyolisme innecessari "pincho moruno" - molt poc "morú", per cert, ja que sovint es fa amb porc-.

Es a dir: el món gastronòmic sembla renyit amb el correcte ús de la llengua. Perquè si això passa en un diari, què us diré del que passa a les cartes dels restaurants i, encara més, a la ràdio?. A les emissores institucionals, per exemple, en els programes culinaris, se'n refoten de la llengua catalana proposant-nos, per exemple, "catar" (tastar un vi) o "bodega"(celler). Ja no es diu "ull de llebre", sinó "tempranillo": ni els vins, tan lligats a la terra, se' n salven.

El més verinós, però, és la intrusió de l'espanyol. Els qui canten les benediccions del "bilingüismo" (que consisteix en què els catalanoparlants han de parlar en castellà, mentre que els hispans ho poden fer sempre en espanyol) m'haurien d'explicar com evitar la creixent i impúdica espanyolització del català. Sense sortir dels termes alimentaris, fa que podem parlar ja d'un "catanyol". Pequè aquesta intrusió-agressió d'una llengua imposada més forta, protegida i obligatòria (tot el que no té el català) no solament castellanitza els termes del menjar i beure, sinó que no en permet un ús normalitzat. I encara una testa coronada -i tots els babèlics de torn- gosava afirmar que el castellà no s'ha imposat, i el germaníssim Maragall hi afegeix que "el català no s'ha d'imposar" (però el castellà si). Així, un restaurant d'Osona que es diu Can Polla provoca somriures; però la polla, en català, és una gallina jove o una escórpora. Igualment, la paraula cigala designa els escamarlans i no, com hauria de ser, la bugia o llagosta lluïsa (un altre marisc). En un llibre recent editat per TV3 -amb els nostre diners, ja que és d'un bon cuiner que hi fa un programa-, hi apareix un "misteriós" suquet de cigales": però la fotografia que acompanya el plat no ens deixa dubtar: són escamarlans!. Igualment, no podem follar, que en català vol dir, simplement, trepitjar raïm. I en àmplies zones del domini lingüístic, ja no es diu porc, vedella, cogombre, pernil o tonyina, sinó "serdo", "ternera", "pepino", "camon" o "atún", i el bitxo (cirereta, pebrina, vitet, coralet) és un papus, cuca o animaló (mots que ja gairebé ningú, si més no a Barcelona, sap què volen dir). I, cada cop més, designen, amb noms directament espanyols els productes envasats: les barretes se surimi són "tronquitos", i així tota al resta. Al restaurant o a la peixateria us podeu robar amb un ensurt: si demaneu un gall -un dels peixos més exquisits- us vendran una bruixa, dita també misèria, cosa que n'indica la seva vàlua gastronòmica. El castellà ens degrada. Ja no demanem cabra, sinó "centollo". Una alumna meva a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB catalanoparlant, al treball de curs, m'hi ha escrit, tranquil.lament, "mejillons". "Almejas" o "berberechos" són els mots comuns de les cloïsses i escupinyes, i "chirla" el de rossellona, i "cangrejo" el de cranc. No mengem gall dindi (o indiot, o titot), sinó "pavo". Al restaurant xinès no hi mengem rotlles de Primavera, sinó "rollitos" i "sopa d'aletes de tiburón". Espanya se'ns menja i, de retruc, acaba de devorar la nostra llengua. El pròxim pas -ja iniciat a Barcelona- és que la paraula coca ja no diu res, és, simplement, una mena de "pizza catalana", l'arròs a la cassola és sempre una "paella" espanyola, els fideus a la cassola o el rossejat una "fideuà" o "fidegüá" (com ja s' escriu a València) també espanyolitzant (és el que veiem a "Ventdelplà").

I no entréssim pas en l'ortografia: "escalibada", "escaxada", "llanega", cada cop són més corrents, potser a l'espera ja de dir-ne, definitivament, "verduras asadas", "ensalada de bacalao" o "hongos". No anem desencaminats. Al País Valencià, a les cartes, ja s'ha generalitzat el "castizo" nom "rebollones" per rovellons o esclata-sangs. En d'altres ja no s'hi serveix bacallà o peix a la llauna o llanda, sinó a la "llata", i de forma generalitzada l'arròs es fa en unes "paellera" -ja sabem que paella és el nom d'un plat espanyol-. En la nostra llengua, haurem de dir "sartén" a la paella?

Sense llengua, hi pot haver cuina? O, simplement, hi pot haver cultura, o dignitat?

Article d'en Jaume Fàbrega, insigne pradenc, gastrònom i bon amic.