L'apagada luminica, i una imatge gratuita.

El Lluís i jo ahir al vespre aprop de les vuit del vestre ens vàrem acostar a l'Ajuntament, i li proposàrem a l'Enric, que en aquell moment hi era, d'apagar cinc minuts les llums de la Casa de la Vila. Ens va confessar que ja feia una estona que esperava que algú vingués a proposa-li-ho. Amb aquestes a menys cinc de les vuit, les tancàrem. De testimònis del fet podem actuar a més del Lluís i l'Enric, jo mateix i la Susanna que va treure el cap pel segón pis. A les vuit fou restituit el fluid visual. A casa també havien apagat els llums. Vam veure a TV3 el gràfic de la caiguda de tensió entre les 19,55 i les 20,00h. d'ahir. Illustro aquest comentàri amb el despropòsit lumínic que ens va regalar CiU, al final del seu regnat. Probablement el séu actual alcaldable hauria assistit amb la mateixa indiferència a la seva inauguració, com a una manifestació en contra, si n'hi hagués hagut alguna.

A Muntanyans II, l'ABG no només defensa la llei, també defensa els interesos de la natura, sense fer volar coloms.

Els nostres amics d'Esquerra Republicana de Catalunya, estan confosos. Potser confonen les coses per què nosaltres no hem estat capaços d'explicar pedagògicament la nostra naturalesa, rica i diversa. Ells naturalment no arriben a comprendre la nostra extraordinària llibertat d'acció. No cal que pateixin, una vegada més els hi ho explicarem. L'Alternativa Baix Gaià és un moviment polític independent, adscrit a una plataforma electoral anomenada Entesa de Progrés Municipal, i com tothom sap Iniciativa per Catalunya també està adherit a l'Entesa, igual que Esquerra Unida i Alternativa. Això bàsicament vol dir que l'ABG no és "una derivació local d'ICV", sinó una organització política independent que tracta amb Iniciativa com un igual, aquí ningú està subordinat a ningú, estem al mateix nivell. Per proves més clares de la independència de l'ABG, només cal veure que a La Riera de Gaià l'ABG va pactar un Acord Municipal amb ERC, i a Altafulla va ser gent propera a EUiA que va abraçar el nom d'ABG. A Torredembarra l'ABG està formada per independents progressistes, republicans convençuts i sobiranistes. Crec que l'únic militant d'ICV que hi ha sóc jo mateix, i personalment em sento més proper a les tesis de l'ABG que les té, que les d'ICV. Per tant no es confonguin més, l'ABG no és ICV. No cal que els digui arribats en aquest punt que l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, no és l'ABG. La independència política de l'AJBG és indiscutible. El passat 7 de gener
l'ABG, juntament amb altres organitzacions polítiques i cíviques, va donar suport a la tercera manifestació contra Muntanyans II. El manifest que van llegir el van redactar ells mateixos, els membres de l'AJBG. Una altra cosa és si ens va agradar o no el seu contingut, estem oberts a parlar d'aquest punt si cal.

Pel que fa a Muntanyans II, que no pateixi ningú, el que pretén l'ABG és simplement defensar fins a les últimes conseqüències el que creiem que és la legalitat vigent. Entenem que els diversos i successius propietaris que ha tingut l'espai anomenat Pla parcial 4B, o Muntanyans II, tenen uns drets adquirits i que volen fer-los valdre, en aquest punt res a dir. Nosaltres el que hem defensat sempre i per aquest ordre és que la solució al problema no costi diners al municipi de Torredembarra. Que el problema es resolgui en favor de l'Espai d'Interés Natural, que és el que està realment agredit. I que es doni compliment a la llei. Semblem reiteratius, però cal ser-ho per no caure en falses interpretacions que poden derivar en falses acusacions. La Llei d'Urbanisme de Catalunya, prohibeix en el seu article 9.2 edificar en terrenys inundables. Està clar que cal modificar la naturalesa d'edificable d'aquest pla parcial. L'anterior Conseller de Medi Ambient ho va veure clar i va ser en Salvador Milà qui va treballar incansablement per a què l'administració adquirís part de Muntanyans II.

Agrairem eternament al Senyor Milà els seus admirables esforços en aquest sentit. Poques veus estan advertint el perill que representarien 550 habitatges més a tocar le l'EIN Platja de Torredembarra. Si sumem aquest projecte al de Nova Torredembarra (450 habitatges), donen un total de 1.000 pisos. Si comptem a 5 persones per habitatge ens dóna 5.000 persones addicionals a la pressió humana actual que patiria l'Espai. Això per no parlar de la legal necessitat de no obstruir el connector biològic entre l'Espai i l'interior. Muntanyans II, taparia aquest connector existent avui. El pla general (PGOU), que coherentment defensa ERC, no cita la Riera de Gibert, però allí està preparada per a inundar. Quan hi han errors és millor corregir-los que justificar-los. Des d'un principi de la seva existència l'ABG ha defensat allò que era legalment defensable, hem aplaudit i ho seguirem fent la tasca de moviments cívics com la Plataforma Salvem els Muntanyans. Aquests trets esquemàtics aquí fixats són el que nosaltres anomenem treballar seriosament per aturar el pla. A ERC sempre els hem vist abonar les tesis constructores d'aquesta urbanització (vot a favor del PGOU i vot a favor de la parcelació del PP Muntanyans II), amb l'única excepció de la votació del Plenari Municipal de 22 de desembre de 2005, on l'Ajuntament de Torredembarra es va pronunciar inequívocament en favor de protegir l'espai de Muntanyans II.

L'Alternativa Baix Gaià, els ho ben asseguro no fa volar coloms, i per que ho vegin clar els convidem a Vostès i a tots els grups municipals de Torredembarra a coincidir en el signe de les votacions que d'ara en endavant es portin a terme.

Convoquen la quarta manifestació contra el Pla Parcial Muntanyans II

Diari de Tarragona, avui publica en la seva edició electrònica aquest article que no apareix a l'edició impresa:
COSTA
Convoquen la quarta manifestació contra el Pla Parcial Muntanyans II
i podrien fer 'accions més directes' per l'inici de les obres
L'Alternativa Baix Gaià ha convocat per al pròxim 24 de febrer la
quarta manifestació contra el Pla Parcial Muntanyans II, que preveu
la construcció de 550 habitatges a Torredembarra. Aquest partit
polític es planteja portar a terme 'accions més directes i concretes'
a la zona on denuncia que han començat les obres i no descarta la
possibilitat d'impedir que les màquines hi treballin.
Dani Gutiérrez // ACN |

El portaveu de l'Alternativa Baix Gaià (ABG) i regidor de Medi
Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, Lluís Suñé, ha apuntat que
el moviment de terres que aquests dies han començat dins dels
terrenys del Pla Parcial Muntanyans II per fer el pas soterrat que ha
d'unir la zona amb l'urbanització Marítima Nord és 'l'inici oficial'
de les obres. 'És un dia trist perquè la lluita s'està perdent' i 'és
la confirmació dels nostres temors perquè el pla parcial tira
endavant', ha afegit.

Per aquest motiu, la direcció de l'ABG s'ha reunit aquest dissabte a
l'espai en qüestió i ha decidit convocar una nova manifestació per
intentar que les obres no continuïn en un terreny que consideren que
té un alt risc d'inundació i que forma part d'un important corredor
biològic.

Suñé ha assegurat que durant la reunió s'ha plantejat la possibilitat
d'emprendre accions més contundents en el mateix terreny on s'està
fent el moviment de terres. Aquest extrem, però, es debatrà en una
assemblea que l'ABG celebrarà el pròxim dissabte, on es podria
aprovar el calendari de mobilitzacions concretes que convocarà la
formació.

Suñé també ha volgut deixar clar que, a banda de les accions
directes, seguiran treballant la vessant administrativa per mirar
d'aturar la que ha qualificat d''aberració urbanística'. Ha constatat
que han demanat una nova reunió amb el conseller de Medi Ambient,
Francesc Baltasar, però aquest hauria delegat la trobada al director
general de Medi Natural, Joan Pallisé, aspecte que ha 'molestat' a
l'ABG.

També han demanat una altra reunió amb el director general de Costes,
José Fernández, qui, segons l'ABG, hauria estat el responsable
polític que ha desestimat que el Ministeri de Medi Ambient compri la
meitat del terreny afectat pel Pla Parcial Muntanyans II per la
suposada inviabilitat econòmica de l'operació.

Feliu Ventura - Alfabets de Futur

Poques vegades parlo de la feina, però en Pere de Medinyà, avui me'n dóna la possibilitat. En Pere és propietàri de Ground Audio Video, una petita productora de video radicada a Cornellà del Terri, en ella acaba de produïr el clip que us mostro més amunt. En Pere és client meu, les tecnologies que empra, les hi subministro jo. En Pere a més és professor de comunicació audiovisual a la Universitat de Girona. Una alumna seva ha estat l'Alba Hernàndez. La sensibilitat mostrada en el séu treball parla molt d'ell mateix com a professional.

Euskal Herria, la solució cada cop més aprop.

Sóc dels qui no els agrada el paral·lelisme entre processos, i nego qualsevol semblança entre el procés d'Irlanda del Nord i el del País Basc. Aquest havia de ser l'objecte de reflexió d'avui, però l'actualitat m'empeny a deixar-ho per un altre dia. La trancendència en el cas del País Basc avui passa per un canvi significatiu obrat en boca del líder independentista Arnaldo Otegi, (m'agrada la claredat i prefereixo aquesta pedagògica expressió d'independentisme enlloc de la periodística d'abertzale). Aquest, Otegi, ha fet un pas endavant dins de l'entramat independentista encaminat a encaçalar el procés, amb un tò molt nou. No recordo que mai abans un líder polític de l'independentisme hagi exigit a ETA amb tanta claredat que no es mogui d'on era. Demanar a ETA que mantingui la treva, marca Otegi com a un dels guies del camí cap a la pau. No es tracta ara d'oblidar la T4, sinò més aviat de mantenir la situació just anterior a l'atemptat. Crec que el complex independentista comença a deixar de ser monolític, fa falta que els violents escoltin la veu dels polítics, només així l'independentisme basc podrà moure's endavant, i avançar. Personalment esperava un pròxim reconeixement d'aquest error. ETA no s'ha fet esperar, ha reconegut l'autoria de l'atemptat i també que no volia fer victimes, alhora que manté la treva. Otegi en surt reforçat en el séu nou paper de conductor per la via política.

L'objectiu és clar i el compartim tots els independentistes, però el camí ha de ser sempre el del diàleg i la democràcia. Otegi amb el seu imperatiu missatge de ratificar la treva, s'ha distanciat per primera vegada de la providèncial submissió a què ens tenia acostumats. Ara cal veure si algú més veu el camí tant clar com ell. El mateix Zapatero indicava no fa faire que el camí seria llarg, i caldria superar els entrebancs que sorgíssin. Espero que no ens faci falta recordar, que a Irlanda del Nord, el camí cap a la pau, es va iniciar a partir d'uns monstruosos atemptats al centre de Londres. El camí obert ara pot portar a una pau que inicii la solució. Els independentistes anomenem solució a l'independència política.

Part del nostre passat està encara en el futur.

El patrimoni cultural d'un poble es coneix només en part, la resta
roman oculta. Les raons d'aquesta foscor són diverses i d'entre les
més nombroses l'oblit és la més important. No ens cansarem mai de
demanar que el material documental que conserven les famílies pot
portar-nos, de tant en tant, una sorpresa que oculti un llegat valuós
culturalment parlant.
En el meu cas explicaré que fa uns anys, quan volíem posar en marxa el
Ball de Serrallonga de Torredembarra, sabíem que aquest Ball ja havia
estat representat en el segle XIX. Ho sabíem bàsicament per l'article de Mané i
Flaquer, esmentat en la monografia sobre la Festa Major de
Torredembarra, editada pel Centre d'Estudis "Sinibald de Mas" -
Torredembarra. Però una dels components del futur Ball, em va comentar
que un avi seu disposava dels originals de la representació
noucentista. Fent uns petites gestions aconseguírem aleshores unes
fotocòpies de molt mala qualitat, però que van possibilitar la lectura
del text. Amb això a les mans vam poder veure que es tractava d'un
text barrocament escrit que descrivia la presentació dels bandolers
davant de Joan de Serrallonga. Optarem per prescindir del text
literal, però ens basàrem en l'estructura original per redactar el
text renovat. Així neixia el primer text de l'època actual, que
ara, a més, renovem i actualitzem cada any. Tot això explicat
ràpidament, donada l'escassetat d'espai en la present publicació.
Però recentment vaig voler veure els documents originals i vaig
retornar a la pista de les fotocòpies. Vaig parlar amb l'Antoni Fité,
que me les va facilitar, i preparàrem una trobada amb l' Antoni Cortasa
a la seva casa de Barcelona. Allí em va lliurar la documentació amb
el prec de retorn. Aquesta dcumentació estava constituïda per quatre
plecs, algun d'ells en mal estat i amb algun full deixat anar. Llegint
el conjunt, resulta que es tractava de tres balls incomplets -el de Serrallonga, el
de la Sebastiana del Castillo i el de Santa Rosalia- i un complet -el d'Enamorats, Criats i Criades-.
Vaig lliurar la documentació a l'Arxiu Històric Municipal de
Torredembarra, per a la seva digitalització, ja que la documentació
original s'havia de tornar al seu propietari legal.
En aquest cas, tot i no voler fer donació, l'Arxiu pot disposar d'un
element que pot ser usat per al seu estudi i que digitalment pot
passar a la posteritat.
Les documentacions conservades a les nostres cases
poden espatllar-se o poden desaparèixer amb l'òbit de l'ancià o
anciana que ha garantit la seva conservació fins avui. En desaparèixer
el guardià, es fa neteja i poden o no fer eclosió documents valuosos
del nostre passat que dormien l'oblit.
Demanem que ens obriu les portes de les vostres cases i, en cas de
disposar de documentació antiga, poseu-la en coneixement de l'Arxiu
Històric Municipal de Torredembarra. Truqueu al 977640025 i parleu amb
la seva directora, la Núria Canyelles, que us atendrà molt amablement.
Aquests plecs, fotografies, lligalls i altres documents familiars,
poden ocultar elements valuosos del nostre passat col·lectiu.
Posant-los al descobert serviran per enriquir el nostre patrimoni
cultural. Una vegada identificats i digitalitzats, aquests documents
poden mantenir la seva propietat original, o formar part d'una donació
al fons de l'Arxiu Històric Miunicipal de Torredembarra.

Francesc Mercadé Teixidó forma part del Ball de Serrallonga de
Torredembarra, és fundador del Centre d'Estudis "Sinibald de Mas" i es membre del Patronat Municipal de Cultura

Muntanyans II, especulacio politica.

El pròxim diumenge 7 de gener, a les dotze del migdia i al passeig Marítim de Torredembarra, a l'altura de l'estació del tren, engegarà la manifestació convocada per l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, en contra de construir Muntanyans II. Fins aquí res d'extraordinari ja que els lectors i lectores coneixen l'abast de la problemàtica relacionada amb aquest projecte d'urbanització de 550 habitatges al costat de l'Espai d'interès Natural protegit "Platja dels Muntanyans". L'element a destacar és precisament que hagi de ser una organització juvenil, qui ens hagi de donar la pauta cívica. Els joves ens indiquen que l'article 9.2 de la Llei 2/2002 de 14 de març d'Urbanisme, de la Generalitat de Catalunya, prohibeix edificar en zones inundables, i Muntanyans II està situada en la quarta zona més inundable de Catalunya. Sembla inexplicable, però el Torrent de Gibert, que desemboca en plena zona urbanitzable, enmig de Muntanyans II, no consti en la documentació del pla parcial del mateix nom. Però el Torrent de Gibert és allà, i de tant en tant baixa inundant tota la zona. Només fa falta anar al YouTube i buscar per "Muntanyans", per veure-ho. Sembla impossible tanta miopia. L'Administració pública, a tots els nivells habria de reconèixer aquesta omissió. Si el Pla General d'Ordenació Urbana de Torredembarra es menja el Torrent de Gibert i es possibilita Muntanyans II, que pot estar passant amb la resta?. El mínim que podem fer és donar suport als joves que volen fer complir la llei als especuladors, que en aquest cas són tant polítics com econòmics.

Homage to a Catalonian Christmas

El joc dels escarabats.

A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla mosquitaires i a la Torre escarabats. A la platja dels Muntanyans de Torredembarra encara se'n troben d'escarabats pilotaires, només que ara hem hagut de situar el seu hàbitat sota un nivell de protecció. L'altre dia ho comèntàvem els de l'Alternativa Baix Gaià, ja que també ho semblem una mica d'escarabats nosaltres, sempre anem amb samarretes negres, especialment quan fem una acció reivindicativa.

El passat diumenge 26 de novembre érem donant suport als joves de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, fent un dinar popular en terrenys de Muntanyans II, a tocar de la rotonda, on tenia COMAREX, promotora de Muntanyans II, montada la caseta promocional, i on ara només s'hi alça un cartell d'informació dels 550 habitatges que hi volen contruir a tocar de l'espai protegit, en un espai a més inundable. Hi érem per a denunciar l'explotació immobiliària que afecta l'entorn de l'Espai Natural de la platja dels Muntanyans, on viuen els nostres estimats escarabats, nosaltres donem molt valor als nostres escarabats negres. Tothom sap que les responsabilitats de l'ABG a Torredembarra, a més del medi ambient estan en la recollida d'escombraries, d'aquí part de la nostra passió pels escarabats piloters.

Els qui van entrar en joc l'altre dia però, després del dinar, vàren ser uns altres escarabats foranis de color verd, suposem que venien a verificar la nostra estada, identificant-nos com a escarabats negres. Ningú dubta dels nostres ideals i de la nostra voluntat política, ens presentem a les eleccions i sóm responsables. Aquestos exemplars forans de color verd, només es dedicaren a identificar-nos un a un amb el nostre DNI, com si fóssim delinqüents. Es nota que estan fora del seu habitat, en el seu medi natural no molestarien els seus joves escarabats verds. Però aquí ens interroguen sobre un número de telèfon canviat en el cartell de publicitat de COMAREX, ara hi ha escrit el correcte, el dels jutjats de Màlaga, que és on millor coneixen COMAREX.

Els escarabats verds ens preguntaren i exigiren respostes en el seu idioma, i nosaltres, correctes, responguerem en l'idioma universal dels escarabats, l'anglès. Que vagin pansant els escarabats verds, que nosaltres els escarabats negres seguirem defensant el que considerem opressiu, treballarem per les llibertats, la transparència i la democràcia, però també per la defensa de la terra i un món millor, i que ells estan condemnats a marxar d'aquest entorn, que és nostre, que és de tots.

El desastre del Catalunya Express de RENFE

Ara RENFE Rodalíes està desgraciadament de moda perque hi ha retards d'horaris, o algun tren s'encalla a causa de les obres de l'AVE. Celebrem que l'administració competent hi inverteixi recursos i vulgui arreglar el nyap. Tanmateix, demanem alhora que no s'oblidi la corona següent. La del mitjà recorregut que correspon als "Regionals". Cada tren d'aquest servei de RENFE transporta fins a Barcelona una quantitat similar de treballadors que el servei de Rodalíes, però procedents de més enllà de la sisena corona de Rodalíes. El servei de Rodalíes, pel sud comença a Sant Vicenç de Calders, jo agafo cada dia el tren a l'estació de Torredembarra. El tren és un Catalunya Express procedent de Reus, per la seva composició de 6 vagons pot portar asseguts uns 350 passatgers, quan arriba a Torredembarra, el tren ja porta més de 400 passatgers, és a dir ja hi va gent que viatja d'empeus. A l'estació de Torredembarra un dilluns qualsevol hi por haver unes 250 persones esperant el tren a les 7,10 del matí, pugem i anem dempeus fins a Barcelona. A Sant Vicenç en pugen alguns més, i a Vilanova continuen pujant, quan arribem a Barcelona el Catalunya Express pot descarregar fàcilment més de 1.000 passatgers (més de 600 dels quals han viatjat d'empeus), en un recorregut habitual de poc més d'hora mitja. Volent embolicar les coses, el Señor Hereu, alcalde de Barcelona, fa ara una publicitat on diu que a Barcelona trobarem feina del que vulguem, sabem que no va dirigit a la gent de Barcelona, sinó a la gent de Catalunya. Sàpiga aquest bon Senyor que ja arribem cansats a Barcelona. Que no faci que vingui més gent al tren (ja que al final no hi cabrem). Que estacions com les de Torredembarra, Tarragona i Reus no tenen aparcaments dedicats, que l'estació de Torredembarra no existeix (o potser està sota els joncs i les males herbes). La solució és necessària. El conflicte és pròxim. Només fa falta que arribi el dia (no llunyà) en què no hi capiguem tots. fan falta més trens. Més frequències, i de més capacitat. La miopia del Señor Hereu arriba fins a San Vicenç de Calders. Posi's ulleres i vegi's a Vostè mateix com a alcalde d'una Barcelona que com a ciutat difusa ja arriba fins més enllà de Reus, i ajudi'ns. Pensi que, a més, els usuaris del servei "Regional" patim totes i cada una de les penalitats del servei de Rodalíes, agreujades pel fet de viatjar més temps, i patir uns trens més vells i atrotinats. Li ho demanem com a alcalde que ho és, del nostre lloc de feina: Barcelona.