Euskal Herria, la solució cada cop més aprop.

Sóc dels qui no els agrada el paral·lelisme entre processos, i nego qualsevol semblança entre el procés d'Irlanda del Nord i el del País Basc. Aquest havia de ser l'objecte de reflexió d'avui, però l'actualitat m'empeny a deixar-ho per un altre dia. La trancendència en el cas del País Basc avui passa per un canvi significatiu obrat en boca del líder independentista Arnaldo Otegi, (m'agrada la claredat i prefereixo aquesta pedagògica expressió d'independentisme enlloc de la periodística d'abertzale). Aquest, Otegi, ha fet un pas endavant dins de l'entramat independentista encaminat a encaçalar el procés, amb un tò molt nou. No recordo que mai abans un líder polític de l'independentisme hagi exigit a ETA amb tanta claredat que no es mogui d'on era. Demanar a ETA que mantingui la treva, marca Otegi com a un dels guies del camí cap a la pau. No es tracta ara d'oblidar la T4, sinò més aviat de mantenir la situació just anterior a l'atemptat. Crec que el complex independentista comença a deixar de ser monolític, fa falta que els violents escoltin la veu dels polítics, només així l'independentisme basc podrà moure's endavant, i avançar. Personalment esperava un pròxim reconeixement d'aquest error. ETA no s'ha fet esperar, ha reconegut l'autoria de l'atemptat i també que no volia fer victimes, alhora que manté la treva. Otegi en surt reforçat en el séu nou paper de conductor per la via política.

L'objectiu és clar i el compartim tots els independentistes, però el camí ha de ser sempre el del diàleg i la democràcia. Otegi amb el seu imperatiu missatge de ratificar la treva, s'ha distanciat per primera vegada de la providèncial submissió a què ens tenia acostumats. Ara cal veure si algú més veu el camí tant clar com ell. El mateix Zapatero indicava no fa faire que el camí seria llarg, i caldria superar els entrebancs que sorgíssin. Espero que no ens faci falta recordar, que a Irlanda del Nord, el camí cap a la pau, es va iniciar a partir d'uns monstruosos atemptats al centre de Londres. El camí obert ara pot portar a una pau que inicii la solució. Els independentistes anomenem solució a l'independència política.

Part del nostre passat està encara en el futur.

El patrimoni cultural d'un poble es coneix només en part, la resta
roman oculta. Les raons d'aquesta foscor són diverses i d'entre les
més nombroses l'oblit és la més important. No ens cansarem mai de
demanar que el material documental que conserven les famílies pot
portar-nos, de tant en tant, una sorpresa que oculti un llegat valuós
culturalment parlant.
En el meu cas explicaré que fa uns anys, quan volíem posar en marxa el
Ball de Serrallonga de Torredembarra, sabíem que aquest Ball ja havia
estat representat en el segle XIX. Ho sabíem bàsicament per l'article de Mané i
Flaquer, esmentat en la monografia sobre la Festa Major de
Torredembarra, editada pel Centre d'Estudis "Sinibald de Mas" -
Torredembarra. Però una dels components del futur Ball, em va comentar
que un avi seu disposava dels originals de la representació
noucentista. Fent uns petites gestions aconseguírem aleshores unes
fotocòpies de molt mala qualitat, però que van possibilitar la lectura
del text. Amb això a les mans vam poder veure que es tractava d'un
text barrocament escrit que descrivia la presentació dels bandolers
davant de Joan de Serrallonga. Optarem per prescindir del text
literal, però ens basàrem en l'estructura original per redactar el
text renovat. Així neixia el primer text de l'època actual, que
ara, a més, renovem i actualitzem cada any. Tot això explicat
ràpidament, donada l'escassetat d'espai en la present publicació.
Però recentment vaig voler veure els documents originals i vaig
retornar a la pista de les fotocòpies. Vaig parlar amb l'Antoni Fité,
que me les va facilitar, i preparàrem una trobada amb l' Antoni Cortasa
a la seva casa de Barcelona. Allí em va lliurar la documentació amb
el prec de retorn. Aquesta dcumentació estava constituïda per quatre
plecs, algun d'ells en mal estat i amb algun full deixat anar. Llegint
el conjunt, resulta que es tractava de tres balls incomplets -el de Serrallonga, el
de la Sebastiana del Castillo i el de Santa Rosalia- i un complet -el d'Enamorats, Criats i Criades-.
Vaig lliurar la documentació a l'Arxiu Històric Municipal de
Torredembarra, per a la seva digitalització, ja que la documentació
original s'havia de tornar al seu propietari legal.
En aquest cas, tot i no voler fer donació, l'Arxiu pot disposar d'un
element que pot ser usat per al seu estudi i que digitalment pot
passar a la posteritat.
Les documentacions conservades a les nostres cases
poden espatllar-se o poden desaparèixer amb l'òbit de l'ancià o
anciana que ha garantit la seva conservació fins avui. En desaparèixer
el guardià, es fa neteja i poden o no fer eclosió documents valuosos
del nostre passat que dormien l'oblit.
Demanem que ens obriu les portes de les vostres cases i, en cas de
disposar de documentació antiga, poseu-la en coneixement de l'Arxiu
Històric Municipal de Torredembarra. Truqueu al 977640025 i parleu amb
la seva directora, la Núria Canyelles, que us atendrà molt amablement.
Aquests plecs, fotografies, lligalls i altres documents familiars,
poden ocultar elements valuosos del nostre passat col·lectiu.
Posant-los al descobert serviran per enriquir el nostre patrimoni
cultural. Una vegada identificats i digitalitzats, aquests documents
poden mantenir la seva propietat original, o formar part d'una donació
al fons de l'Arxiu Històric Miunicipal de Torredembarra.

Francesc Mercadé Teixidó forma part del Ball de Serrallonga de
Torredembarra, és fundador del Centre d'Estudis "Sinibald de Mas" i es membre del Patronat Municipal de Cultura

Muntanyans II, especulacio politica.

El pròxim diumenge 7 de gener, a les dotze del migdia i al passeig Marítim de Torredembarra, a l'altura de l'estació del tren, engegarà la manifestació convocada per l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, en contra de construir Muntanyans II. Fins aquí res d'extraordinari ja que els lectors i lectores coneixen l'abast de la problemàtica relacionada amb aquest projecte d'urbanització de 550 habitatges al costat de l'Espai d'interès Natural protegit "Platja dels Muntanyans". L'element a destacar és precisament que hagi de ser una organització juvenil, qui ens hagi de donar la pauta cívica. Els joves ens indiquen que l'article 9.2 de la Llei 2/2002 de 14 de març d'Urbanisme, de la Generalitat de Catalunya, prohibeix edificar en zones inundables, i Muntanyans II està situada en la quarta zona més inundable de Catalunya. Sembla inexplicable, però el Torrent de Gibert, que desemboca en plena zona urbanitzable, enmig de Muntanyans II, no consti en la documentació del pla parcial del mateix nom. Però el Torrent de Gibert és allà, i de tant en tant baixa inundant tota la zona. Només fa falta anar al YouTube i buscar per "Muntanyans", per veure-ho. Sembla impossible tanta miopia. L'Administració pública, a tots els nivells habria de reconèixer aquesta omissió. Si el Pla General d'Ordenació Urbana de Torredembarra es menja el Torrent de Gibert i es possibilita Muntanyans II, que pot estar passant amb la resta?. El mínim que podem fer és donar suport als joves que volen fer complir la llei als especuladors, que en aquest cas són tant polítics com econòmics.

Homage to a Catalonian Christmas

El joc dels escarabats.

A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla mosquitaires i a la Torre escarabats. A la platja dels Muntanyans de Torredembarra encara se'n troben d'escarabats pilotaires, només que ara hem hagut de situar el seu hàbitat sota un nivell de protecció. L'altre dia ho comèntàvem els de l'Alternativa Baix Gaià, ja que també ho semblem una mica d'escarabats nosaltres, sempre anem amb samarretes negres, especialment quan fem una acció reivindicativa.

El passat diumenge 26 de novembre érem donant suport als joves de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, fent un dinar popular en terrenys de Muntanyans II, a tocar de la rotonda, on tenia COMAREX, promotora de Muntanyans II, montada la caseta promocional, i on ara només s'hi alça un cartell d'informació dels 550 habitatges que hi volen contruir a tocar de l'espai protegit, en un espai a més inundable. Hi érem per a denunciar l'explotació immobiliària que afecta l'entorn de l'Espai Natural de la platja dels Muntanyans, on viuen els nostres estimats escarabats, nosaltres donem molt valor als nostres escarabats negres. Tothom sap que les responsabilitats de l'ABG a Torredembarra, a més del medi ambient estan en la recollida d'escombraries, d'aquí part de la nostra passió pels escarabats piloters.

Els qui van entrar en joc l'altre dia però, després del dinar, vàren ser uns altres escarabats foranis de color verd, suposem que venien a verificar la nostra estada, identificant-nos com a escarabats negres. Ningú dubta dels nostres ideals i de la nostra voluntat política, ens presentem a les eleccions i sóm responsables. Aquestos exemplars forans de color verd, només es dedicaren a identificar-nos un a un amb el nostre DNI, com si fóssim delinqüents. Es nota que estan fora del seu habitat, en el seu medi natural no molestarien els seus joves escarabats verds. Però aquí ens interroguen sobre un número de telèfon canviat en el cartell de publicitat de COMAREX, ara hi ha escrit el correcte, el dels jutjats de Màlaga, que és on millor coneixen COMAREX.

Els escarabats verds ens preguntaren i exigiren respostes en el seu idioma, i nosaltres, correctes, responguerem en l'idioma universal dels escarabats, l'anglès. Que vagin pansant els escarabats verds, que nosaltres els escarabats negres seguirem defensant el que considerem opressiu, treballarem per les llibertats, la transparència i la democràcia, però també per la defensa de la terra i un món millor, i que ells estan condemnats a marxar d'aquest entorn, que és nostre, que és de tots.

El desastre del Catalunya Express de RENFE

Ara RENFE Rodalíes està desgraciadament de moda perque hi ha retards d'horaris, o algun tren s'encalla a causa de les obres de l'AVE. Celebrem que l'administració competent hi inverteixi recursos i vulgui arreglar el nyap. Tanmateix, demanem alhora que no s'oblidi la corona següent. La del mitjà recorregut que correspon als "Regionals". Cada tren d'aquest servei de RENFE transporta fins a Barcelona una quantitat similar de treballadors que el servei de Rodalíes, però procedents de més enllà de la sisena corona de Rodalíes. El servei de Rodalíes, pel sud comença a Sant Vicenç de Calders, jo agafo cada dia el tren a l'estació de Torredembarra. El tren és un Catalunya Express procedent de Reus, per la seva composició de 6 vagons pot portar asseguts uns 350 passatgers, quan arriba a Torredembarra, el tren ja porta més de 400 passatgers, és a dir ja hi va gent que viatja d'empeus. A l'estació de Torredembarra un dilluns qualsevol hi por haver unes 250 persones esperant el tren a les 7,10 del matí, pugem i anem dempeus fins a Barcelona. A Sant Vicenç en pugen alguns més, i a Vilanova continuen pujant, quan arribem a Barcelona el Catalunya Express pot descarregar fàcilment més de 1.000 passatgers (més de 600 dels quals han viatjat d'empeus), en un recorregut habitual de poc més d'hora mitja. Volent embolicar les coses, el Señor Hereu, alcalde de Barcelona, fa ara una publicitat on diu que a Barcelona trobarem feina del que vulguem, sabem que no va dirigit a la gent de Barcelona, sinó a la gent de Catalunya. Sàpiga aquest bon Senyor que ja arribem cansats a Barcelona. Que no faci que vingui més gent al tren (ja que al final no hi cabrem). Que estacions com les de Torredembarra, Tarragona i Reus no tenen aparcaments dedicats, que l'estació de Torredembarra no existeix (o potser està sota els joncs i les males herbes). La solució és necessària. El conflicte és pròxim. Només fa falta que arribi el dia (no llunyà) en què no hi capiguem tots. fan falta més trens. Més frequències, i de més capacitat. La miopia del Señor Hereu arriba fins a San Vicenç de Calders. Posi's ulleres i vegi's a Vostè mateix com a alcalde d'una Barcelona que com a ciutat difusa ja arriba fins més enllà de Reus, i ajudi'ns. Pensi que, a més, els usuaris del servei "Regional" patim totes i cada una de les penalitats del servei de Rodalíes, agreujades pel fet de viatjar més temps, i patir uns trens més vells i atrotinats. Li ho demanem com a alcalde que ho és, del nostre lloc de feina: Barcelona.

La Mireia i l'Oriol, ja son a New Delhi, India:

Publicat al Punt 25-10-2006 -> El problema és la filtració, no la gestió

El problema és la filtració, no la gestió

A causa de la filtració d'un informe intern de l'Ajuntament de Torredembarra, que fa referència a la gestió dels fons Feder per part del grup ecologista GEPEC, des de l'Alternativa Baix Gaià volem fer les següents consideracions:

1) Des de l'Alternativa Baix Gaià, condemnem la filtració a la premsa de l'informe sobre la gestió dels fons Feder.
2) Donem total suport al GEPEC en aquest assumpte i donem fe de la seva bona feina i de la gestió de les subvencions rebudes.
3) Donem fe de la seva feina tenaç i altruista durant 21 anys damunt del terreny. La seva feina supera amb escreix les tasques encomanades per l'administració amb les subvencions rebudes. Creiem que la seva tasca sobre l'espai protegit és bona i positiva.
4) Condemnem la publicació de l'informe feta per una publicació gratuïta local. No ens sembla que sigui la manera d'arreglar problemes. Creiem que la motivació de tot plegat no és altre que la seva lluita, que compartim, contra Muntanyans II.
5) Alhora, també donem la nostra confiança i suport al treball de la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, Elisenda Forès, que ha actuat sempre amb total independència de criteri i excel·lent professionalitat.
6) Donem suport finalment a la constitució d'una comissió d'investigació, al si de l'Ajuntament de Torredembarra, per tal d'aclarir els fets que s'imputen al GEPEC i retornar el bon nom d'aquesta entitat, aclarir i depurar responsabilitats cap a la persona o persones que hagin filtrat aquest document intern.

Publicat Al Punt el 19.10.06: ICV demana una ampliació de 10 milions d'euros per adquirir finques urbanitzables a la costa catalana.

A la foto: Daniel Pi (cap de llista per Tarragona d'ICV), i Salvador Milà (exconseller de Mediambient del Govern de Catalunya), a l'Auca de Torredembarra el passat dimecres a la tarda.


«La reivindicació per aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra encara continua vigent i, per tant, no donem el conflicte per perdut», va assegurar ahir Lluís Suñé, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès.

L'exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, hi va afegir que, malauradament, «si Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) no hagués format part del tripartit els tres últims anys de govern hauria estat molt difícil aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans I i la zona del gorg de Creixell de Torredembarra».

Milà va ser l'encarregat d'avançar dues iniciatives per aconseguir que els terrenys de Muntanyans II s'edifiquin el mínim possible. En primer lloc, va recordar que el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat té una partida pressupostària per adquirir finques de sòl que ha estat declarat urbanitzable. «Presentarem una esmena al Congrés perquè aquest fons s'incrementi amb 10 milions d'euros i, així, poder destinar part del pressupost a la compra de l'espai natural de Torredembarra, que actualment està amenaçat», va dir. Així mateix, va argumentar que aquest fons no només hauria d'estar centralitzat a Madrid sinó que Catalunya hauria de tenir el seu propi.

En aquesta direcció, va anunciar la necessitat d'aplicar la segona fase del pla director del sistema costaner per continuar endavant amb la recuperació d'aquells espais d'interès paisatgístic. I també, amb vista al nou mandat de Catalunya, va insistir que els verds no deixaran de banda la preservació dels indrets agraris de més rellevància al país.

SALVADOR MILÀ
EXCONSELLER M. AMBIENT
«No hem abandonat la lluita per aturar l'edificació indiscriminada en els terrenys del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra»

GISELA PLADEVEYA. Torredembarra (publicat al Punt del 19.10.2006)

La Mireia i l'Oriol, ara ja van cap a Vanarasi, India:

Podeu seguir el seu trekking a-> http://india.blocat.com